No ho dic jo, és el títol d’una entrevista a Jaume Solà i Capmany, director de l’Agència Catalana de l’Aigua a la revista Bétulo. No entraré a valorar aquesta afirmació, però espero que no tingui a veure amb l’edifici d’oficines que s’ha fet una empresa de nom Agbar (Aguas de Barcelona)…
Una vez se alcanzan las seis últimas plantas, el blanco y la madera de abedul son los protagonistas. (La Vanguardia)
Estas últimas plantas acogen los despachos de los directivos de Aigües de Barcelona que disponen de cubículos forrados de madera – a modo de una caja de puros- que parecen estar suspendidos sobre una gran balconada. (La Vanguardia)
Vaja que no acabo d’entendre que l’aigua sigui barata i que l’empresa que gestiona l’aigua es pugui permetre aquests luxes quan la sequera estreny i cal estudiar mesures per estalviar… Bé, manies meves. Ara, que algú m’expliqui com pot ser barato pagar 21 € per un consum de 0 m3 (zero metres cúbics)…
L’entrevista a la revista Bétulo: L’aigua que consumim és massa barata
L’article de la Vanguardia (cal registre gratuït): Barcelona desde su nueva atalaya
Deixa un comentari