La revista Bétulo, en la seva edició d’aquest mes, titula la seva portada: Una ciutat per a vianants, conductors, ciclistes,…
Maite Arqué i Ferrer, alcaldessa de Badalona:
El pacte (per la mobilitat) es proposa la millora del trà nsit amb la reducció del volum de cotxes, l’eliminació de barreres arquitectòniques i la potenciació dels desplaçaments a peu. S’impulsaran els drets dels vianants creant més zones de prioritat, ampliant les voreres, millorant l’enllumenat i adaptant els semà fors.
(Les negretes són meves)
Suposo que deu ser per això que des de fa poc a la cruïlla de President Companys amb Germà Juli s’ha modificat la temporització dels semà fors, treien temps de pas als vianants i donant prioritat als cotxes.
Tot un exercici de coherència.
Relacionat: Una ciutat pels cotxes.
I la de Sant Bru amb Prim.
És una passada.
Quan vaig amb els nens, juguem a veure si som capaços d’arribar a la meitat del recorregut en verd.
Fins ara no ho hem aconseguit mai.
S’ha de reconèixer que algunes coses sà que les han fet: han millorat alguna vorera -la de davant de l’edifici de “El Viver” i la de davant de correus-, han fet semipeatonal el carrer Eduard Flo, i han arreglat les rampes d’alguns passos de peatons, concretament, que jo sà piga, a la Riera Matamoros, i a la cruïlla de President Companys amb Germà Juli. Però la veritat, si aquesta és tota la potenciació de la prioritat per a vianants que han de fer -fixeu-vos que tot està al voltant del súper edifici…-, i a sobre ho espatllen amb la temporització dels semà fors…
Jo passo unes 8 vegades dià ries per aquella cruïlla, també amb els meus fills, i fins i tot ells s’han adonat que des de que han canviat els semà fors, només en una ocasió hem agafat un d’ells en verd; quan arribem a la cruïlla sempre estan tots dos semà fors en vermell durant una bona estona, cosa que abans no passaba…
Ah, i per no parlar de l’enrenou i la confusió que ocasiona el semà for intermitent de girar cap a President Companys; reproduexo l’escena que he presenciat com a mÃnim en 5 ocasions des del canvi de semà fors:
Els cotxes es paren perquè l’altre semà for està vermell, aleshores els peatons, confosos per l’espera més llarga de l’habitual amb els cotxes parats, comencen a passar, justament quan el conductor se n’adona que té un semà for intermitent i es torna a posar en marxa per parar. Conseqüència: frenada brusca del cotxe i peatons espantats.
Sembla que sà que s’afavoreix força el desplaçament a peu, no???
Apa, menys “pijerÃo” amb els semà fors nous de súper disseny, i més seny!!!!