Això és el que mereix l’ajuntament de Badalona per permetre, un cop més, que tones i tones de merda vagin al mar quan plou.
Un ajuntament que no ha sabut o no ha volgut aprofitar els ingressos extres que durant anys ha representat el boom inmobiliari per adequar unes infraestructures de clavegueram cada cop més saturades i malmeses.
Sancionem les empreses que llencen residus al rius, els incÃvics que embruten el carrer, inclús els que escupeixen al terra. Quina sanció mereix l’ajuntament que aboca tones de merda al mar causant un dany irreparable? Jo ho tinc clar: expulsió directa!
Bon dia,
nomès volia fer una consulta, jo no m’enrecordo.
No va ser l’any passat que la platja estava brutÃssima i l’Ajuntament, concretament l’Àrea de Medi Ambient, es van omplir la boca dient que estaven preparant una serie de mesures desprès d’un exaustiu estudi de com preveure situacions com la que s’ha produit en aquest cas, un altre cop aquest any?
Fa molt de temps que s’està parlant del tema.
Però encara no s’ha fet ni l’estudi.
Bon dia a tots,
Disculpeu que he trigat uns dies a contestar. En referència als abocaments d’aigües residuals a mar en temps de pluja volia dir que estem treballant en el tema. L’any passat va començar la redacció del Pla Director del Clavegueram, que és aquest estudi al que us referiu. Ja vaig dir en aquell moment que és un estudi tècnicament molt complexe i que tenia un termini d’execució d’uns dos anys, pel que en cap moment es parlava de solucions a curt termini, sinó a mig termini. En aquest sentit podria estar perfectament d’acord en que aquest estudi s’hauria d’haver iniciat fa anys, i per això aquesta va ser una de les nostres prioritats. De tota manera, les solucions que en ell es plantegin permetran reduir els abocaments a mar en cas de pluges moderades, però en cas de pluges fortes els sobreeixidors continuaran actuant, tal com passa a la ciutat de Barcelona, que amb freqüència es posa com a exemple en aquest tema.
D’altra banda, des de l’estiu passat estem fent un seguiment dels sobreiximents i relacionant-ho amb la quantitat de pluja caiguda per tal de tenir una bona diagnosi del problema. Aixà estem intentant minimitzar el problema treballant amb l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient que és l’administració competent del col·lector interceptor de Llevant, que és des d’on es produeixen la majoria d’abocaments.
També, volia dir que la situació que hem tingut durant aquests mesos de maig i juny en quant a pluges ha estat excepcional, i que l’any passat de juny a setembre va ploure 92 l/m2, mentre que aquest any al maig van ploure 80 l/m2 i en 12 dies de juny ja portà vem 65 l/m2. Això ha fet que per exemple durant aquest perÃode passéssim d’un nivell als embassaments que abasten el sistema del Ter-Llobregat d’un 20%, a punt d’entrar en emergència, fins a un 65%. En aquestes condicions, i en general amb pluges fortes, és molt difÃcil evitar els sobreiximents, ja que les infraestructures de sanejament no es dimensionen per a aquests casos.
Finalment dir que en ocasions, la mala qualitat de l’aigua no és deguda al sobreeiximent d’aigües residuals a la platja de Badalona, sinó que per exemple durant el mes de juny hem tingut bandera vermella a la platja del Coco durant un parell de dies sense que els sobreeixidors haguessin actuat, i que això es devia a que la ploma o aigua que baixava pel riu Besòs, degut als corrents era conduida cap a aquesta platja, fent que l’aigua no fos apta pel bany.
…. “De tota manera, les solucions que en ell es plantegin permetran reduir els abocaments a mar en cas de pluges moderades, però en cas de pluges fortes els sobreeixidors continuaran actuant, tal com passa a la ciutat de Barcelona, que amb freqüència es posa com a exemple en aquest tema.” ….
I tot això només per “reduir” els abocaments en cas de pluges “moderades”?
Puc entendre que en un episodi de pluges excepcionals hi hagi algun abocament. Però en casos de pluja “moderada” no hauria d’anar ni un kilo de residus al mar.
Per mi el problema és clar: Falta d’ambició.
VÃctor
Bon dia,
En primer lloc dir que feia dies que no entrava i la veritat es que al llegir el que he llegit estic sorprès.
Em pregunto si la resposta de la senyora Mercè Rius vol dir que l’ajuntament fins la data estava nu d’un Pla Gestor d’aquestes caracterÃstiques, oi? En conseqüència, a que s’ha dedicat el Departament els últims 20 anys?
I més, jo no soc un expert en estats excepcionals de pluges però entenc que les situacions de sequera i pluges funcionen de forma cÃclica (tot i que cada vegada més agreujada). Per tant, suposo, que en els últims 20-25 anys com a mÃnim una o dues vegades es deu haver produït una situació com a mÃnim semblant, no? Suposo que la resposta a aquelles situacions per part del Departament devia ser algo semblant a que “s’està treballant en el tema†o algo més semblant a “s’ha començat la redacció d’un Pla Director del Clavegueram†etc, oi?
Respecte a que aquest Pla “permetran reduir els abocaments a mar en cas de pluges moderades, però en cas de pluges fortes els sobreeixidors continuaran actuant†ho sento molt però jo això ni ho entenc ni ho comparteixo. Quan es fa un cà lcul d’estructura d’un edifici s’inclou un coeficient de seguretat per terratrèmols, un altre per sobrecà rregues, un altre pel vent, etc; i això provoca que una estructura generalment i, més a dia d’avuà amb el nou Codi Tècnic, estan sobredimensionades. Algú es creu que es redacta un Pla de Gestió del Clavegueram d’aquestes caracterÃstiques i no s’apliquen coeficients de seguretat ni redimensionats? Algú pensa que si es fa un Pla de Gestió que es triga dos anys en redactar-lo no ha de tindre la capacitat, el volum i l’ambició com per modificar, posar potes enlaire i redefinir tot el sistema de clavegueram de la ciutat, redistribuir els col•lectors, fer piscines subterrà nies, dipòsits i depuradores en les dues, tres o quatre sortides al mar, buscar solucions a aquestes possibles situacions d’exempció, i alternatives per tindre una ciutat com cal? S’està fent un Pla de Gestió de futur com a eina per fer creixer la ciutat o un Pla de Gestió parxejat simplement per sortir de “l’atolladero†i continuar 20 anys més en la mateixa situació?
Moltes grà cies senyors polÃtics
En resposta als dos VÃctors,
Quan es dimensiona un col·lector o un sistema de clavegueram es fa amb uns coeficients que oscil·len entre 3 i 5 vegades el cabal que habitualment porta el col·lector. Aixo vol dir que si la pluja que es recull supera entre 3 i 5 vegades el cabal que circula habitualment pel col·lector es produeixen sobreeiximents d’aigua residual al medi receptor. En funció de diferents parà metres com la intensitat de la pluja, de la conca que reculli aquell col·lector i de la impermeabilització de la zona, entre d’altres, els sobreeiximents es produiran amb més o menys facilitat. En tot cas això no és un tema exclusiu de Badalona, sinó que és el criteri tècnic utilitzat com a mÃnim en el dimensionament dels sistemes de sanejament a nivell de Catalunya, que és el que conec. D’altra banda, en el cas d’instal·lacions de sanejament en alta, com és el cas del col·lector interceptor de Llevant, les inversions no són a cà rrec de l’Ajuntament sinó de la Generalitat de Catalunya, i la gestió la realitza l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient.
El Pla Director del Clavegueram el que ens permetrà conèixer és si aquest col·lector és insuficient, si s’han de construir dipòsits per a retenir pluvials, de quin volum, on,…
Tots dos parleu de manca d’ambició, i jo parlaria de realisme. El problema de sobredimensionar una instal·lació no és un altre que els costos. En aquests moments tenim una Directiva Europea que diu que s’han d’internalitzar els costos de l’aigua, és a dir que l’usuari ha de pagar el cost Ãntegre del que suposa l’abastament, distribució, depuració i fins i tot conservació del medi. Això vol dir que en les condicions actuals, l’aigua l’estem pagant molt per sota del seu cost,i que en un futur la CE obligarà a l’estat espanyol a repercutir-ho. En aquest sentit s’han d’optimitzar les inversions, i millorar les instal·lacions fins el punt on la relació cost-benefici sigui acceptable, i això vol dir a la vegada acceptar que en determinats moments hi haurà sobreeiximents al medi.
…Desde tiempos del Alcalde Blanch, se ha hecho poco por el estado de nuestras playas…
El Alcalde Serra; tiene tres años para “marcar nuevas tendencias y nuevas formas”…
La herencia recibida, nó hubiera debido ser la que és…En más de 20 años de gobierno -quién le precedió- pudo y debió hacer más…Tiempo nó le falto,
Y -para conseguir, de Europa- tiempos pasados sà fueron mejores…