Impressionant el merder que s’ha organitzat perquè l'”ajuntament” s’ha tret de la màniga una normativa d’usos del balcó de la casa de la vila per tal de no deixar que els caramellaires cantin les seves crítiques a un lloc tan destacat.

Però anem per parts. A priori no em sembla malament que es posin unes limitacions a l’us de la balconada de l’ajuntament. De fet, segur que abans també hi havia limitacions, no tan estrictes, però segur que si jo hagués volgut pujar a saludar a la concurrència des d’allà no ho hagués pogut fer. Així que el problema no és que hagi normes, sinó que aquestes s’hagin canviat sense que el criteri i les formes estiguin massa clares.

No entraré a valorar si estava bé o no l’us que es feia en temps de la Maite (on havia més màniga ampla) però no em deixen de sorprendre les “normes” actuals on només es pot fer servir el balcó de l’ajuntament pels actes principals de les Festes de Maig i per les victòries de la Penya.

Tot i la sorpresa que em causen aquestes normes, més en sorprenen les reaccions que ha hagut a la blogosfera badalonina. Parlen d’aquest tema l’Andreu Mas (també a El Punt), en Jaume Lleal, el Jordi Ballesteros i en Ferran Falcó. No els hi falta raó a cap d’ells (especialment a en Ferran que es queixa d’haver-se assabentat de la norma a través de “El Punt”) però tinc la sensació de que fem un gra massa d’aquest afer. De fet, em quedo amb un paràgraf del que diu l’Andreu:

Si el balcó municipal s’ha de preservar per a les ocasions històriques, que és el que s’ha de fer, aleshores potser cal trobar una alternativa per a les manifestacions de caire cultural que es volen expressar a la plaça de la Vila i que perden rellevància si es fan a peu dret.

Segurament aquest afer no ho hauria estat si s’hagués fet amb una mica més de sensibilitat. Però la sensibilitat envers els ciutadans no sembla la especialitat del nostre flamant alcalde.