La RENFE és de tots

Dilluns pel matí. Un dilluns com un altre qualsevol.
Ja a l’estació i a l’andana veig que hi ha dos revisors “recordant” a la gent la necessitat de picar el bitllet i/o de pagar. La gent remuga i s’incomoda.

Pugem al tren. A petar. Com un dia qualsevol a aquesta hora (no sé quina hora era… massa aviat… de fet, era l’hora de sempre 😉

I allà, els revisors tornen a la càrrega, aquest cop demanant als passatgers els bitllets. Més renecs i comentaris entre dents. El noi que tinc al costat, vestit de marca de cap a peus, diu que no té el bitllet picat. Es crea llavors una situació d’aquestes de “t’he enganxat però farem veure que em crec la teva versió”. El noi se n’enpesca tres o quatre de diferents, i al final, el revisor, cansat, li ofereix una bonica disjuntiva: o baixa del tren a la propera estació, compra un bitllet, el pica i agafa el següent tren, o bé li paga una multa de 7 euros.

El noi demostra que la seva indumentària de marca, cara, no és casual i, amb cara de fàstig i mandra diu que ell no espera un altre tren i treu els 7 euros. Cinc minuts a 7 euros fan 84 euros l’hora: és un bon sou, no es pot negar.

Dedueixo que s’ha colat al tren per pura desídia. I encara segueix remugant i insultant el revisor quan aquest ha marxat per continuar la seva sociable feina.

Podem criticar la feina dels nostres gestors públics, quins impostos recapten i què en fan amb ells. Podem pensar que hi ha massa zones blaves, que el cotxe és car i que el transport públic no és una bona alternativa.

Però també crec que hauríem de tenir una mica més de coherència. 1 euro per anar a Barcelona no és tant – sí ho són tots aquests euros que el transport públic, agregadament, deixa de percebre per qui se salta les barreres. I el mateix va pels papers al terra, els cotxes a les voreres i tantes i tantes coses.

Perdoneu la moralina, és que és dilluns 😉