El passat dia 28, l’Andreu Mas, al seu blog, comentava la candidatura a les properes eleccions municipals del LL.E.I. (Lloc Espai Independent) del badaloní Josep Valls i Pla. Poc després, el mateix dia, en Ferran Falcó, publicava al seu una entrada titulada Sopa de Lletres
en el que reflexiona que malgrat la “bona voluntat”, la dispersió de vots i sigles només afavoreix la majoria.
, tot reclamant el “vot útil” per a CiU de aquells que estan descontents amb l’actual govern local.
En Ferran ha rebut ja alguna resposta del propi Andreu (No és pas una broma) i de La Res Pública de Badalona (Ferran Falcó no les deu de tenir totes!), però no em puc estar de donar jo també la meva opinió, tot i assumir que em puc equivocar…
En Ferran parla al seu blog de nou possibles candidatures a les properes eleccions municipals a Badalona, per una banda els que ja tenen representació al consistori:
I per altre aquells que no en tenen i aspiren a tenir-hi:
- LL.E.I
- CUP – Els Verds
- Ciutadans pel Canvi (CpC)
- Ciutadans-Partit de la Ciutadania
Afegeix en Ferran la possibilitat que PSUC Viu es presenti també a les eleccions però això no canvia el que vull comentar.
La preocupació d’en Ferran sembla que ve de que la fragmentació del vot afavoreix als partits amb més vots, en aquest cas al PSC i, per tant, demana el vot de tots aquells descontents amb el govern actual de la ciutat, per tal d’aconseguir un veritable canvi, per altra banda, del tot necessari.
Però veig difícil que una persona disposada a votar CUP, CpC o Ciutadans (quin error això de crear un nou partit amb un nom tan semblant al de un altre) estigui disposada a votar CiU només per això del canvi. I el problema, des del meu humil punt de vista, és que Ferran Falcó és més CiU que no pas Ferran Falcó.
Per altra banda, d’on poden sortir els vots per a aquests partits? Doncs la CUP-Els Verds li poden treure vots a ERC i IC-V, CpC al PSC i Ciutadans al PSC i al PP (malauradament del LL.E.I. no sé quins projectes té ni com es defineix, així que no puc opinar), per tant, l’aparició d’aquests partits en escena, en principi, afavoreix a CiU.
I, a més, algú es pot imaginar a un possible votant de Ciutadans votant CiU? I a un d’IC-V?
Per a mi, si en Ferran Falcó volgués atreure als descontents del govern de Badalona, s’hauria de presentar com a Ferran Falcó, no com a CiU. Potser així podria, realment, accedir als vots dels descontents i aconseguir alguna cosa més del que sembla buscar ara: una coalició que faci fora del govern municipal al partit més votat. Una opció que tal i com està el país, des del seu partit no hauria d’estar ven vista…
Badalona és una ciutat força complexa i crec que l’estat de les forces actuals no reflecteix aquesta complexitat. L’aparició de nous partits en l’escena badalonina farà més evident aquesta complexitat i obligarà als partits polítics badalonins a obrir-se més, tot buscant acontentar a una part més gran de badalonins. El PSC continuarà sent la força majoritària mentre no hagi un partit d’ideologia semblant que li pugui fer nosa. I CpC no crec que sigui aquest partit.
En qualsevol cas, crec que un veritable canvi a Badalona hauria de passar per un partit polític més local, amb bàsicament un projecte badaloní sense cap interès més enllà. Però per a això cal tenir molts diners i això, malauradament, no acostuma a ser sinònim d’honestedat i ganes de servir a la ciutat.
Deixa un comentari