La festa de Can Solei – Ca l’Arnús

Diumenge vaig estar a la festa de Can Solei – Ca l’Arnús. Una festa interpretada per l’oposició com un acte electoral, per la regidoria de medi ambient com una festa per donar a conèixer el parc i, pel que diu el Punt, per l’alcaldessa de Badalona, la celebració del final de la segona fase de les obres (Ca l’Arnús, el parc electoral).

Aquesta festa em va demostrar dues coses:

  1. Els badalonins tenen ganes de parc (la frase no és meva), només cal que l’ajuntament posi una mica de la seva banda per a tenir el parc ple. Perquè les activitats, tot i estar bé, tampoc eran res de l’altre mon, res que no es pugui fer molt més sobint vull dir. Això demostra la manca d’interès envers aquest parc que ha tingut l’ajuntament de Badalona els darrers 4 anys.
  2. El parc està gairebé igual que quan el vaig visitar i fotografiar a l’agost del 2004. De fet, la part més maca, la zona del llac, està pràcticament igual. Una clara demostració del poc interès que ha demostrat l’ajuntament de Badalona pel parc 🙁

Us deixo un parell de fotos, una del 2004 i l’altre d’aquest diumenge. Quina és de quan? (clicant sobre la foto es veu més gran i diu de quan és)

El llac de Ca l'Arnús...
Foto del llac de Ca l’Arnús… Abril 2007 o agost 2004?

El llac de Ca l'Arnús...
Foto del llac de Ca l’Arnús… Abril 2007 o agost 2004?

Més informació al blog de l’associació de veïns de Can Solei.

Un pensament sobre “La festa de Can Solei – Ca l’Arnús

  1. Jo sí vaig trobar alguna diferència.
    Ara l’aigua del llac està més verda. No es veuen els peixos que hi havien, no sé si és per la falta de transparència o perque han mort.
    Tampoc he vist la parella d’ànecs que hi havia fa uns mesos.
    La font d’aigua per beure (la única que hi ha a tot el parc) tanca malament i va perdent aigua.

    Coincideixo amb tu que tenim ganes de parc. Jo més que ganes diria necesitat, de fet. El parc estava a petar, inclús vam anar molta gent que no hi estàvem d’acord amb la finalitat de la festa com demostraven els comentaris, però així i tot vam anar.

    Salutacions,
    Víctor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.