En Ferran Falcó ha fet public avui, al seu bloc, un document, de 32 pàgines!, titulat “La Badalona que suma, un canvi positiu” on exposa un conjunt de reflexions globals sobre el model de ciutat
en les seves paraules.
A banda del document hi ha una pàgina web on hi ha el mateix document, on els comentaris resten oberts a l’espera de comentaristes.
Tot i que m’agradaria, se’m fa difícil fer un comentari sobre aquest text, entre d’altres coses perquè és molt llarg i toca molts temes. De fet, serà difícil trobar ningú que sigui capaç de llegir-lo sencer. Jo no ho he fet, tot i que reconec que li he dedicat una estona. Però al final he acabat per fer-ne una lectura ràpida, una mica en diagonal.
Potser per això, per llegir-lo en diagonal, m’he trobat amb un paràgraf que m’ha sobtat i que m’ha fet dubtar de la consistència de tot el document. Copio aquí tres trossos del paràgraf en qüestió.
Canviar de paradigma en la gestió municipal implica, des del meu punt de vista, que l’Ajuntament gestioni el seu patrimoni mirant de treure-li rendiment. L’Ajuntament hauria de buscar ingressos que no siguin només per la via dels impostos, i ho pot fer rendibilitzant el patrimoni públic.
O, en una línia similar, l’Ajuntament hauria de poder plantejar treure a concurs alguns edificis del patrimoni públic perquè agents privats, com ara empreses o fundacions o institucions, puguin dinamitzar-los, sense que l’administració en perdi la titularitat pública.
Ho hem fet amb l’antic edifici de l’Artur Martorell, que una fundació revitalitzarà amb un equipament social destinat a nens i nenes tutelats per l’administració pública.
Curiós, en un mateix paràgraf es parla de treure rendiment econòmic del patrimoni municipal, de dinamitzar-lo, de no perdre la titularitat i de l’edifici que abans ocupava l’escola Artur Martorell.
Bé, l’ajuntament de Badalona ha fet una cessió d’aquest edifici a 50 anys (vaja que segurament jo ja no el veuré lliure), no cobra res per la cessió i la institució que té aquesta cessió no dinamitza l’espai, el fa servir pel seus molt lloables usos, però no dinamitza res.
Vaja que si aquest paràgraf ha de ser un exemple de la coherència de tot el document…
I la resta d’aquest paràgraf és bàsicament això:
cal plantejar-nos si no seria encertat “vendre” el Port de Badalona a la iniciativa privada, mantenint-ne la titularitat, perquè sigui aquesta la que l’exploti.
Mira que arriba a donar de sí un sol paràgraf!
Més informació:
