Autor: Badalona bitàcola

  • Més edificis a Ca l’Arnús? NO GRÀCIES!

    De El punt: Els veïns de Canyadó volen que es faci un poliesportiu amb piscina en un solar del parc de Ca l’Arnús.

    Sorprenentment el president de l’associació de veïns de Canyadó és alhora president de l’associació d’amics del parc de Can Solei – Ca l’Arnús, una associació fantasma que només actua quan a aquest individu li ve de gust sortir als mitjans de comunicació.

    És una llàstima que quan sembla que l’ajuntament creu una mica (malauradament no tot el que convindria) en aquest parc, arribi algú amb ganes de retallar-lo encara més.

    Actualització 13 d’abril: A sobre, si pensem que l’ajuntament té previst fer un gran complex esportiu al Parc Serentill (a Bufalà a tocar l’autopista), la proposta no té cap sentit… Més informació: Badalona no troba operador per fer el complex esportiu del parc Serentill

  • Aparcaments i carril bici

    De El Punt:

    Veïns i comerços s’oposen a la possible supressió d’aparcaments a Pep Ventura.
    L’Ajuntament garanteix l’estacionament però el condiciona al perllongament d’un carril bus i d’un de bici

    Fa uns dies els grups municipals del PP i d’ICV-EUiA també van criticar l’eliminació d’aquesta zona d’estacionament «per convertir-la en un espai sense utilitat, en un barri amb greus deficiències d’aparcament en què s’han eliminat els que hi havia sense que s’hagi ofert cap alternativa gratuïta», segons afirma el PP. «On han de deixar els vehicles el veïnat i la clientela dels comerços de la zona?», es preguntaven en aquest sentit els ecosocialistes.

    Puc entendre que alguns veïns estiguin en contra de la supressió de places d’aparcament. No acabo d’entendre la postura d’ICV…

    Actualització 19:30 hores. Ves tu per on, acabo de descobrir les explicacions d’ICV a Youtube: Aparcament Pep Ventura.

  • Badalona: 118,6 milions d’euros de deute

    Tenint en compte que som uns 220.000 habitants, cada badaloní hauria de posar aproximadament uns 520 € de la seva butxaca per poder eixugar el deute de la ciutat.

    No som els que estem pitjor, però no serveix de consol.

    Enllaç relacionat: los 100 ayuntamientos más endeudados de españa (tabla)

  • Jornades científiques

    Bondeia, lector/a habitual d’aquest blog em demana que publiqui l’escrit que ve a continuació.

    Aquest matí he pogut gaudir per primera vagada d’un espectacle interessantíssim, l’exposició de 12 treballs de recerca dels alumnes de batxillerat de diferents escoles i instituts de Badalona, en motiu de les XXIVenes Jornades Científiques de Badalona. El marc incomparable del BCIN donava la benvinguda a uns 350 joves badalonins que venien a escoltar com els seus companys de 2n de batxillerat exposaven les seves recerques sobre la moda, el disseny en 3D, les floridures, els ximpanzés… i moltíssimes d’altres coses.

    Presidint la taula, per donar-nos la benvinguda la Sra. Montse Falcó, de l’Escola de Natura de Can Miravitges, el Sr. Josep Biayna del Centre de recursos pedagògics i el Sr. Falcó, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Badalona… ay, no, hi havia el lletreret, però no la persona!!! Quina decepció i quina falta d’educació… És possible que no hagi pogut assistir ningú més de l’Ajuntament per donar el tret de sortida d’aquests 3 dies de recerca pura i dura que han fet els nostres joves badalonins? (està clar que tothom pot tenir un imprevist, clar!) cap persona de confiança del Sr. Falco? ningú de l’àrea d’Educació?, cap director d’Àrea? cap persona de confiança d’aquestes 58 o més que cobren uns sous i que no sabem ben bé quina feina fan?

    Doncs mireu, crec que avui podria haver estat un bon dia per fer-los treballar una mica i veure en viu la bona feina dels seus futurs votants.

  • El port: un gran error

    El que ens van vendre al 2004: El port de Badalona tindrà un “bypass” que permetrà el pas de sorra d’una banda a l’altra per tal d’evitar que la platja que hi ha al sud es quedi sense sorra.

    El que tenim avui: El “bypass” no es va fer i la platja al sud del port s’ha quedat sense sorra.

    El que ens van vendre al 2004: El port tindrà una part pels pescadors de Badalona.

    El que tenim avui: Els pescadors descontents perquè el port no reuneix les condicions per a que ells puguin treballar. Ara, al 2010 i amb un nou gerent, l’alcalde diu que potser es fa la llotja que des de fa anys demanen els pescadors… Ja veurem!

    El que ens van vendre al 2005: Lo inmediato es la comercialización de 4.000 m2de tiendas náuticas y de más de 5.000 de restaurantes y bares. Alguno de copas, pero ni una discoteca. Los promotores quieren un ocio familiar y diurno

    El que tenim avui: Serra obre la porta a la instal·lació de locals d’oci nocturn al port de Badalona.

    Acabo amb una aportació que va fer un senyor de Mataró a l’any 2004 a un debat que va organitzar el Casal Antoni Sala i Font:

    • El port de Mataró no és viable econòmicament i l’ajuntament ha hagut d’aportar diners
    • També tenia previst fer un “bypass” que encara no s’ha fet
    • Els “possibles” beneficis del port no poden pagar el cost que representa la regeneració de les platges. Regeneració que cal fer perquè és una demanda social i que es paga amb diners públics.
    • El port de Mataró no ha aportat res a la ciutat. Mataró no ha canviat ni s’ha dinamitzat amb el port.

    La diferència fonamental és que a Badalona la platja no es regenera.

  • El que cobren els càrrecs polítics de Badalona

    Impressionant l’informe que ha fet la CUP sobre el que cobren els càrrecs polítics a Badalona, inclosos càrrecs de confiança. Faig un extracte de les coses que més m’han cridat l’atenció, però val la pena llegir-lo sencer (les negretes són al original)

    s’observa com un municipi amb una població similar com és Terrassa (206.245 habitants) té només 7 càrrecs de confiança. Badalona, per contra, amb 215.329 habitants, té 58 càrrecs de confiança.

    que cada regidor/a cobra més de 400 euros/hora d’un Ple municipal, i això que la gran majoria ni tan sols han d’obrir boca. Només hi són, voten i cobren.

    Cal remarcar que els càrrecs de confiança cobren una mitjana de 3.771 euros al mes. Un sou que dobla amb escreix el salari mig català.

    Si mirem la posició de cada partit polític, el PSC-PSOE, amb el vist-i-plau dels diferents socis de govern que li han donat suport, ha estat històricament el gran beneficiari d’aquesta política. Moltes són les persones que després de fer feina de militància al partit aconsegueixen la seva recompensa en forma de lloc de treball, estable i molt ben remunerat.

    CIU, estant a l’oposició l’any 2005, exigia l’eliminació de 16 dels 51 càrrecs de confiança. En concret, trobava totalment innecessaris els càrrecs de coordinació de les delegacions i de programes. Des de llavors, amb CIU tres anys al govern, els càrrecs de confiança enlloc de disminuir-se han augmentat, ara en tenim 8 més!

    ERC, amb un sol regidor escollit, és dels qui més rendiment en treu pel seu propi partit. Al pacte de l’equip de govern aconseguia “el permís” per contractar fins a 5 militants del partit.

    Iniciativa i el PP, a l’oposició, fan el doble joc. Els “ecosocialistes” han estat responsables directes de l’augment desbordat dels càrrecs de confiança des de les seves poltrones a l’equip de govern fins el 2007. I el Partit Popular de tant en tant envia comunicats posicionant-se en contra, però als primers plens del mandat, de juny i juliol de 2007, no va tenir cap problema en votar a favor. I avui dia, cenyint-nos al darrer Ple del 26 de gener de 2010, cap d’aquests dos partits tampoc s’ha manifestat en contra d’aquestes partides.

    El document el podeu trobar juntament a un interessant resum de e-notícies aquí: Badalona necessita sis tinents d’alcalde?

  • La Badalona que suma…

    En Ferran Falcó ha fet public avui, al seu bloc, un document, de 32 pàgines!, titulat “La Badalona que suma, un canvi positiu” on exposa un conjunt de reflexions globals sobre el model de ciutat en les seves paraules.

    A banda del document hi ha una pàgina web on hi ha el mateix document, on els comentaris resten oberts a l’espera de comentaristes.

    Tot i que m’agradaria, se’m fa difícil fer un comentari sobre aquest text, entre d’altres coses perquè és molt llarg i toca molts temes. De fet, serà difícil trobar ningú que sigui capaç de llegir-lo sencer. Jo no ho he fet, tot i que reconec que li he dedicat una estona. Però al final he acabat per fer-ne una lectura ràpida, una mica en diagonal.

    Potser per això, per llegir-lo en diagonal, m’he trobat amb un paràgraf que m’ha sobtat i que m’ha fet dubtar de la consistència de tot el document. Copio aquí tres trossos del paràgraf en qüestió.

    Canviar de paradigma en la gestió municipal implica, des del meu punt de vista, que l’Ajuntament gestioni el seu patrimoni mirant de treure-li rendiment. L’Ajuntament hauria de buscar ingressos que no siguin només per la via dels impostos, i ho pot fer rendibilitzant el patrimoni públic.

    O, en una línia similar, l’Ajuntament hauria de poder plantejar treure a concurs alguns edificis del patrimoni públic perquè agents privats, com ara empreses o fundacions o institucions, puguin dinamitzar-los, sense que l’administració en perdi la titularitat pública.

    Ho hem fet amb l’antic edifici de l’Artur Martorell, que una fundació revitalitzarà amb un equipament social destinat a nens i nenes tutelats per l’administració pública.

    Curiós, en un mateix paràgraf es parla de treure rendiment econòmic del patrimoni municipal, de dinamitzar-lo, de no perdre la titularitat i de l’edifici que abans ocupava l’escola Artur Martorell.

    Bé, l’ajuntament de Badalona ha fet una cessió d’aquest edifici a 50 anys (vaja que segurament jo ja no el veuré lliure), no cobra res per la cessió i la institució que té aquesta cessió no dinamitza l’espai, el fa servir pel seus molt lloables usos, però no dinamitza res.

    Vaja que si aquest paràgraf ha de ser un exemple de la coherència de tot el document…

    I la resta d’aquest paràgraf és bàsicament això:

    cal plantejar-nos si no seria encertat “vendre” el Port de Badalona a la iniciativa privada, mantenint-ne la titularitat, perquè sigui aquesta la que l’exploti.

    Mira que arriba a donar de sí un sol paràgraf!

    Més informació:

  • FC Badalona i l’SGAE

    L’SGAE ha demanat al FC Badalona que pagui per la música que posa al seu camp, inclòs l’himne de l’entitat. Per aquest motiu el club a decidit deixar de posar tot tipus de música, inclòs l’himne.

    Ho expliquen a una nota de premsa.

    Actualització 4/02/2010: Marga als comentaris enllaça a un interessant article d’El Punt on es dóna a conèixer l’opinió dels autors de l’himne del FC Badalona: Dos dels tres coautors de l’himne del Badalona es desvinculen de la demanda pels drets d’autor. No acabo d’entendre com és que el FC Badalona va encarregar un himne sense pagar res per ell, ni tampoc perquè aquesta pretensió de que es pagui cada cop que es posi. Una situació força rara, la veritat.

  • Llums de leds

    Fa uns dies em vaig fixar que havia, al carrer d’Eduard Flo (just a l’entrada principal de l’edifici del Viver), dues faroles que funcionaven amb leds.

    La utilització de leds per a il·luminació està avançant molt ràpidament i no m’estranyaria que deixés obsoletes a les llums fluorescents (les que ara ens venen com a de baix consum), donat que tot i que encara són molt cares, la seva llarga durada i la cada cop millor il·luminació que proporcionen fan que siguin una molt bona alternativa a l’hora d’il·luminar qualsevol lloc.

    Bé, dons resulta que avui m’he adonat que hi ha més faroles d’aquestes al mateix lloc, és a dir, que s’ha ampliat el nombre de faroles de leds al mateix carrer.

    Desconec si és una prova pilot limitada o si l’ajuntament s’està pensant seriosament el passar-se a la tecnologia de leds per il·luminar els carrers. Però m’agrada la iniciativa.

    A continuació una fotografia de quan només hi havia dues faroles de leds. Destaca la diferència de color de les faroles actuals de vapor de sodi de color taronja, amb les blanques-blavoses de leds.

    El carrer d'Eduard Flo il·luminat amb leds

  • carlesagues.cat

    Aquesta és una de aquestes entrades que tinc pendent des de fa dies: En Carles Sagués ha canviat la seva web… I ha aconseguit millorar-la i empitjorar-la alhora.

    M’explico. La web d’en Carles tenia dues característiques: no feia servir gestor de continguts i s’acostava molt a complir els criteris d’accessibilitat web. En una pàgina web d’opinió com és la del Carles (i com ho són els blocs) el gestor de continguts facilita que no s’hagi de refer tota la pàgina web cada cop que es canvia un contingut. Si la pàgina no té gestor de continguts, és menys àgil, més complicada d’actualitzar i, a mig termini dóna molta més feina.

    Per altra banda, complir les pautes d’accessibilitat web garanteix que la teva pàgina web podrà ser consultada per qualsevol persona, encara que tingui alguna problema que l’impedeixi fer un us “normal” de l’ordinador. Per això és important que les planes web es facin accessibles, igual que és important que els edificis estiguin preparats per a que accedeixi una persona amb cadira de rodes.

    Doncs bé, ara la web del Carles Sagués té al darrera un gestor de continguts. Ara ja podem saber quan s’actualitza sense necessitat d’accedir diàriament, es poden posar comentaris i té més números per a ser actualitzada més freqüentment.

    Però a canvi la web ja no és accessible. Ara incompleix unes quantes de les pautes que hauria de complir per ser accessible. Una pena.

    Segurament amb aquest canvi la web de Carles Sagués guanyarà visitants, però…