Bé, cada cop sembla més clar que no tindrem el port pesquer que, en part, justificava la construcció del port de Badalona. No és notÃcia, ja ens ho havien dit.
I és que, segons el Punt, el port pesquer de Badalona serà per a vaixells petits de pesca artesanal
. Ja ho diuen els pescadors, sempre fem nosa
, tot i que jo aclariria que no “sempre”. Al menys a Badalona, a l’hora de vendre el port als ciutadans, bé que els van posar dels primers en la llista de beneficiats.
Una llà stima 🙁
I el govern de la ciutat comença a fer propaganda explicant allò que farà en un futur, oblidant-se del que no ha estat capaç de fer fins ara.
En aquest sentit, haig de reconèixer l’oportunitat de la Carta de la setmana d’en Ferran Falcó. Recomanable.
Cópio un missatge que m’ha arribat avui a través del formulari de contacte. Val a dir que a mi també m’ha cridat l’atenció…
hola, soc veï del carrer Mendez Nuñez i volia denunciar que desde fa poques setmanes els cotxes han envait els descampat de l’illa entre Margarita Xirgu, Mendez Nuñez i Seu D´Urgell amb el transtorn que això comporta a la zona que desde sempre havia estat restringida. Sorolls, pols, inseguretat. Aquesta zona està catalogada com a serveis peró ja em direu si un aparcament és serveis i si es aixà que com a mÃnim ho esfaltin.
És curiós. A aquest solar es va poder aparcar durant molt de temps, fins que un dia l’ajuntament va decidir barrar el pas i impedir l’aparcament allà . Però amb les obres del carrer Seu d’Urgell (obres de la nova escola i de l’edifici de vivendes que es fa al costat de l’autopista) sembla que han decidit tornar a deixar aparcar. No diré que estigui en contra, però no deixa de resultar curiós.
Començo avui un conjunt d’entrades, que espero anar fent durant aquesta setmana, dedicades a Can Solei i Ca l’Arnús la seva situació actual i els projectes que els afecten.
Hauria de fer una mica d’històra de aquests parcs badalonins però a MicacoWeb ja n’hi ha una prou bona que recomano llegir (història de Ca l’Arnús), així que em limitaré a explicar els projectes que hi ha en aquests moments per aquests dos parcs i la meva visió d’ells.
Començo per la perllongació del carrer Méndez Núñez. Ja he parlat d’aquest tema en més d’una ocasió (Una nova entrada a Ca l’Arnús? (14/10/2004), La caserna de la Guàrdia Civil a Canyadó i altres coses (3/11/2005) i Prolongar Méndez Núñez (15/03/2006)), però tinc noves dades que vull compartir amb vosaltres.
No cal explicar massa. La imatge que ve a continuació mostra la ubicació dels nous edificis que es construiran a tocar el parc de Ca l’Arnús i que són els que semblen justificar que es faci la prolongació del carrer Méndez Núñez.
La imatge original està treta de la pàgina web dels afectats del carrer Sant Bru, i a sobre he pintat en vermell la ubicació dels nous edificis. Vist així costa d’entendre la necessitat de fer tot el carrer. Suposo que per això l’ajuntament ha buscat justificacions curioses, com ara que obrir aquest vial permetria obrir el parc (de Ca l’Arnús) per l’única banda en què encara no hi havia garantit l’accés
(article de Badalona Comunicació del 8/10/2004)
Però el més curiós és que volen fer un carrer per vianants i serveis que creui els dos parcs… quan en realitat aquest camí ja existeix!
Sí, hi ha un camí que fa tot el recorregut des del carrer Seu d’Urgell fins a la riera de Canyadó per dins dels dos parcs. Aquest camí pasa, a Can Solei, just al costat dels dos edificis de l’actual escola i continua per Ca l’Arnús fins arribar a la riera de Canyadó.
La imatge que ve a continuació és una imatge de satèlit treta de Google Earth. A ella he marcat en verd el camí existent. En blau els edificis de l’escola i la pista de bàsquet, en vermell el camí que vol obrir l’ajuntament i en marró els nous edificis que es volen construir tocant Ca l’Arnús (aquesta ubicació és aproximada, no conec la ubicació exacta).
Perquè l’ajuntament vol obrir un nou camí dins dels parcs quan ja existeix un que pot fer la mateixa funció? Perquè fer maltbé parcs i badius sense necessitat? Perquè tallar el magnific camí d’entrada a Ca l’Arnús?
He donat una possible explicació una mica més amunt. Però, la veritat, no m’ho puc creure, segur que estic equivocat. Però, aleshores, quin és el veritable motiu?
Sembla una realitat si tenim en compte el que es va dir dimarts al ple municipal:
L’alcaldessa no va intervenir en aquest punt. Sí que ho va fer el president del grup municipal de CiU, Ferran Falcó, que va qualificar l’aprovació inicial de dimarts de «comèdia» ja que, segons va denunciar, «la gent ja té emparaulats locals i habitatges a la zona quan, a priori, l’operació no està ni aprovada».
En resum la cosa ve a ser que es podran construir edificis de 6 plantes als carrers Anselm Clavé (banda muntanya) i de la Creu (banda mar) aprofitant que a l’altra banda del carrer tindran una gran plaça.
Per un cop (i sense que serveixi de precedent) no em sembla malament una d’aquestes macrooperacions immobiliàries (no puc dir urbanístiques) de l’ajuntament. Soc conscient que s’han de fer pisos i crec que és millor que es facin al voltant d’una gran plaça que no a ran de mar. Hem de reconèixer, però, què és molt més agradable una ciutat d’edificis “baixos” que no una urbe de grans pisos. Però tot no pot ser…
Més informació a “el Punt”: El govern de Badalona acorda envoltar l’illa Fradera d’edificis de sis plantes
Actualització (31/3/06):
Apunta Víctor als comentaris que l’ajuntament obligarà als veïns a acceptar aquesta operació immobiliària. Si és així, estic d’acord amb ell que no és una bona manera.
Per altra banda, també apunta Víctor el fet que s’incrementarà substàncialment el nombre de famílies vivint a la zona. Aquest és un punt que l’ajuntament no acostuma a tenir present i pot afectar, i molt, al funcionament dels serveis públics, especialment els sanitaris.
A més, avui ha sortit més informació a “el Punt”:
D’aquests articles s’extreuen frases força interessants com:
sembla ser que ja hi ha una trentena de propietaris que han tancat la venda del seu immoble
Al centre de Badalona hi ha qui assegura que, fins i tot, ha vist plànols de les noves promocions, quan el projecte ni tan sols ha rebut l’aprovació definitiva.
Les associacions de veïns del Centre i Coll i Pujol, per la seva banda, tampoc no combreguen amb l’alçada aprovada, alhora que exigeixen novament que es defineixi el futur de l’Illa Fradera.
Tot plegat resulta, si més no, curiós, però realment tenen raó les associacions de veïns al demanar que abans de fer cap promoció immobiliària, abans l’ajuntament hauria de clarificar el futur d’aquesta plaça a curt termini.
Llegeixo una carta de “el Punt” d’avui que em deixa força bocabadat. La signa Aniceto Ramírez Vilches que no és la primera vegada que signa una carta en contra de les tres xemeneies aquestes.
Vagi per davant que no estic a favor del manteniment de les xemeneies (ni en contra), però no entenc la postura de l’Aniceto ni, molt menys els seus mètodes. I a aquesta darrera carta, la veritat, s’ha lluit.
Diu:
el fet que encara persisteixin opinions favorables a la conservació de les tres xemeneies i de la resta del complex de Fecsa-Endesa, a Sant Adrià de Besos i Badalona, em fa pensar que els polítics de la nostra comarca no estan a l’altura de la sensibilitat social i medi ambiental pròpies de segle XXI.
Això és desvirtuar la realitat en benefici propi. El que es vol conservar (i l’Aniceto ho sap prou bé) són únicament les xemeneies, no la resta del complex. I una persona favorable a la construcció de ports esportius poc pot parlar de sensibilitat medi ambiental.
Però hi ha més:
No sé si no acabem d’adonar-nos de la importància que tindria per a la nostra comarca l’enderrocament de les torres i la continuïtat del passeig marítim de Badalona fins a la zona del Fòrum.
La qüestió és que una cosa no té res a veure amb l’altra i aquesta frase no fa més que embolicar. El passeig marítim perdrà continuïtat (el dia que es faci) al port de Badalona (que, curiosament, l’Aniceto defensa). Però, a més, donat que les xemeneies no estan tocant a mar molt més que els edificis que l’ajuntament de Badalona ha construït al voltant del port, dubto que, pel passeig marítim, les xemeneies facin més nosa que la que fan els edificis de pisos.
Ho sento, sento ficar-me en aquesta discussió, però no entenc aquesta manera de fer les coses.
La carta (el Punt): Les Tres xemeneies i Ràdio Liberty
Més informació (Badalona bitàcola): Les tres xemeneies
Més informació encara (el Punt):
D’aquests darrers articles:
De fet, el consistori ja ha anunciat la intenció de construir en aquesta zona prop de 4.000 habitatges, la meitat de promoció pública en un terreny, ara qualificat com a industrial, on també està ubicada la central tèrmica de les tres xemeneies.
Un dels factors que condicionarà de manera determinant la transformació de la zona, serà el futur de les tres xemeneies d’Endesa. El govern local va signar a principi d’any un acord amb l’elèctrica que supedita la construcció de dues noves centrals de cicle combinat a la clausura de les tres xemeneies i l’alcalde va anunciar que es convocaria una consulta popular per decidir si, un cop tancades, val la pena conservar-les com a símbol de la ciutat. La gran majoria de les entitats de Sant Adrià de Besòs s’han manifestat a favor de mantenir-les tot i que les veus discrepants afirmen que no té sentit conservar una central que ha estat símbol de contaminació durant tants anys.
Aquest cap de setmana vaig estar parlant amb un amic badalonà i pescador. La barca on treballa té l’amarrador a Barcelona tot i que l’amo també és badalonÃ. Vam estar parlant de la situació dels pescadors, els seus problemes amb els preus del gasoil, amb el port de Barcelona, la situació de la dà rsena pesquera del port de Badalona,… En un moment donat em va dir una frase que crec que als nostres polÃtics els hi hauria de fer pensar:
És que els pescadors sempre fem nosa.
Sembla que sÃ, que els treballadors de la mar sobren als nostres meravellosos ports oi? Potser perquè les seves barques fan lleig al costat dels bonics iots d’esbarjo?
La guàrdia urbana de Badalona investiga un atropellament mortal i sol·licita la col·laboració ciutadana (Badalona comunicació)
La guàrdia urbana de Badalona investiga un atropellament mortal i sol·licita la col·laboració ciutadana per identificar les persones implicades en l’atropellament. Els fets van passar al carrer de Via Augusta, davant el número 24 el passat diumenge dia 12 de març a 2/4 de 9 del vespre.
Va ser un accident en el qual es van veure implicada una moto de gran cilindrada, suposadament de la marca honda, que es va donar a la fuga sense socòrrer al ferit que havia atropellat quan aquest intentava creuar. Segons fonts municipal la moto tindria probablement part del carenat davanter de color groc.
Segons el que ha pogut saber Guàrdia Urbana, el vianant, veí del barri de Dalt la Vila i de 85 anys, intentava creuar la via Augusta, des del costat mar cap al costat muntanya, molt a prop de la intersecció amb el carrer Jaume Borràs. Per motius que es desconeixen, va ser atropellat per una moto ocupada per 2 persones que duien cascs integrals i que van continuar la marxa sense socòrrer la víctima.
El ferit va ser atès pel personal sanitari de l’hospital Municipal i el van traslladar a l’hospital Germans Trias i Pujol, on finalment va morir aquest dimarts dia 14 a causa dels politraumatismes soferts.
Tot i que la guàrdia urbana va intervenir de primera instància, no compta amb testimonis suficients per determinar la identitat del conductor i acompanyant de la moto implicada en l’atropellament.
Es demana que qualsevol persona que pugui aportar alguna dada al respecte truqui al 092 o es posi en contacte amb el gabinet d’atestats.
El Punt d’avui ho explica clarament:
La modificació del pla general metropolità a l’entorn del carrer Sant Bru permetrà a un constructor privat fer cases de planta baixa més dos pisos a tocar del parc de Ca l’Arnús, a la banda del carrer Sant Bru.
Sembla que l’única motivació per fer aquest nou vial és permetre que un constructor faci negoci. Impressionant, no?
A la web dels veïns del carrer Sant Bru, es poden trobar les alegacions fetes. Una d’elles diu:
Cal recordar que el consistori d aquest Ajuntament el 1998 va desestimar l obertura d aquest vial, per considerar-lo innecessari. (Vegi s l´escrit adjunt. Memòria 37/D497 de l Àrea d Urbanisme ….)
Si l Ajuntatament es definia en aquests termes l any 1998, ara, què es pretén amb l obertura del nou vial ?
(les negretes estan a l’original)
Segons es dedueix, l amplada del nou vial (c. Méndez Núñez i prolngació del carrer) és de 12 metres, amb un sistema viari clau 5 (rodat) i clau 5v (vianants), (MPGM, art. 17, Annex III)
Segons manifesten, de paraula, els tècnics urbanistes, representants d aquest Ajuntament, l amplada del vial és de 10 m. i el sistema viari és retringit, posant especial èmfasi en que seria peatonal.
Bé, a la pàgina aquesta dels veïns hi ha molta més informació. Dos apunts. Ofereixo als veïns un espai propi sense publicitat per tal que puguin posar la seva pàgina web. També els agrairia que tinguin present que les fotografies d’aquest blog que fan servir a la seva web tenen una llicència d’us que m’agradaria que complissin (demanar reconeixement no és demanar massa, oi?)
Més informació:
De vegades em pregunto si és aquest l’objectiu del govern de la ciutat. Fa temps que conec l’interès de l’ajuntament per continuar el carrer Mendez Núñez a través de Can Solei i Ca l’Arnús.
I encara no he sigut capaç d’entendre la necessitat d’aquest vial. Per acabar-ho d’arrodonir, avui llegeixo a la web de CiU Badalona una notícia que ve a dir que:
Amb aquesta imatge queda una mica més clar (treta de la web de CiU i provenint de les al·legacions dels veïns).
CiU explica a la seva web que va votar a favor de la proposta pensant que els veïns estaven d’acord i que ara, veient que no és així votarà en contra. El que no explica CiU és els avantatges de fer aquest vial. Bé, ni CiU ni ningú, no he estat capaç de trobar cap motiu que justifiqui aquest nou carrer que ha de fer malbé tant Can Solei com Ca l’Arnús. I això sense tenir present que el gràfic aquest no m’ho acabo de creure perquè s’havia parlat d’un vial de 16 metros d’amplada i crec que no és el que queda representat a la imatge.
El que està fent l’ajuntament de Badalona amb Can Solei, Ca l’Arnús i els seus voltants no té nom. En comptes de fer un gran parc urbà i protegir-lo, s’està mirant d’edificar el màxim possible al seu voltant, amb l’únic objectiu de fer diners. El pitjor de tot això és que un cop fet pràcticament no tindrà remei 🙁
Fa molt temps vaig fer una proposta per l’espai de Can Solei, Ca l’Arnús i el camp de futbol del Badalona. De moment l’escola s’està fent dins de Can Solei i per fer-la s’han tallat un munt d’arbres centenaris, a banda de fer malbé amb les obres una quarta part de l’espai utilizable del parc i haver tret la zona d’esbarjo infantil. Ara es parla de fer una retallada de Can Solei i Ca l’Arnús per fer un nou carrer per tal de poder fer pisos. I a l’espai ocupat pel camp de futbol en comptes de tenir equipaments tindrem més pisos, pisos que trauran una part important del sol de la tarda al parc de Ca l’Arnús.
Però als nostres polítics no els hi preocupa tot això. No. Ni verds, ni grocs, ni blaus, ni vermells. A cap d’ells els hi preocupa el futur del que hauria de ser un molt bon parc, un Parc de l’Oreneta a Badalona. És una oportunitat que s’està perdent i que no es tornarà a tenir.
Em sap greu, estic emprenyat perquè no entenc aquesta fixació per fer malbé aquests dos parcs que fa molt temps que haurien de ser un. Aquesta fixació per fer malbé la ciutat 🙁
Per acabar una fotografia de Can Solei que mai més es podrà tornar a fer 🙁
