Fa uns dies hi va haver aquí un intens debat sobre si l’Ajuntament mantenia adequadament o no les infraestructures de la ciutat, i de si l’aparent manca de manteniment era culpa de l’Ajuntament, els incívics, o la ciutadania en general – o com es repartia aquesta culpa.

No pretenc ara reprendre el debat de quina co-responsabilitat ens pertoca als ciutadans a vetllar per les que, al cap i a la fi, són les nostres pròpies infraestructures i instal·lacions. En el que voldria aprofundir és en l’aparent absència d’una política de manteniment, d’una estratègia, d’un pla, més enllà de si els incívics ho són, o de si tots hem de contribuir a la preservació del patrimoni públic.

Aquest diumenge a casa vam anar a passejar amb la bicicleta pel passeig marítim, en aquesta típica excursió “micaquil” que comença a l’alçada del carrer del Mar i acaba prop de l’estació de Montgat.

El circuït és el següent: primer, el carril bici del passeig marítim; després, a l’alçada de l’antiga discoteca La Doncella de la Costa i els Banys, seguir per la calçada fins que s’acaba; agafar el carril bici des del pont de Vallmajor fins el final de la platja; i d’allà pel camí de sorra fins l’Estació. Podreu comprovar que el trajecte us resultarà familiar, i que si bé es força concorregut durant tot l’any, a l’estiu està especialment ple de gent.

I aquí entrem – després d’una petita digressió – al tema d’aquesta entrada: el carril bici que hi ha a l’extrem nord del passeig, amb dos carrils, està separat de la resta del passeig per una tanca vegetal. Doncs bé, aquesta tanca vegetal està totalment desmadrada i ocupa pràcticament la totalitat del carril bici que va en sentit nord, obligant als ciclistes a compartir, moltes vegades, el carril de tornada, amb els inconvenients – i riscos d’accident – que això comporta.

Com podreu suposar, el creixement selvàtic de la tanca vegetal no és ni culpa dels incívics ni de la poca co-responsabilitat de la ciutadania, sinó responsabilitat única i exclusiva de l’Ajuntament. En el fons, no és tan greu que en alguns moments el passeig pugui estar en millors o pitjors condicions: no podem estar en tot, les plantes creixen, etc. Però no és aquesta la qüestió: la qüestió és que està en condicions pèssimes precisament en l’època en què més cura s’hi hauria d’haver posat, que és l’estiu.

Amb això, el que aquí vull/volem denunciar no és que, puntualment, aquest carril bici (apenes uns centenars de metres) estiguin millor o pitjor, sinó que són un símptoma que l’Ajuntament no sembla tenir una estratègia estructurada, endreçada, metòdica, de manteniment. Aquí és on anem. I aquí crec que és on anava també el comentari de l’altre dia sobre la Plaça de les Gavines. La queixa no – o no només – és per l’estat puntual d’unes instal·lacions, sinó perquè dóna la impressió que al darrera hi ha una desatenció total a les obligacions que el consistori té establertes amb els seus ciutadans.

(porto dies volent escriure això, però no volia interrompre les celebracions del 5è anniversari de Badalona Bitàcola ;))

Fa ja uns mesos que es van asfaltar alguns carrers del centre (i suposo d’altres llocs també) de Badalona. Eren carrers que estaven, francament, en un estat deplorable, amb el paviment ple de forats per on treien el cap les llambordes de sota que, antigament, havien constituït la base original.

Doncs bé, desconec quin tipus d’asfalt s’hi ha posat, però puc donar fe que:

• Ha representat una millora considerable des del cotxe estant, evitant sotracs i patacades a les suspensions
• Ha reduït el soroll del trànsit d’una manera notable, cosa que s’agraeix quan un és vianant
• Ha pràcticament eliminat les vibracions que es transmetien als edificis dels voltants, especialment quan hi passa la “tussa”, que feia tremolar les finestres i el que no eren finestres

A casa estem sobretot sorpresos (gratament, està clar) per l’efecte d’absorció de les vibracions. Es fa difícil d’explicar… i a l’hora, de comprendre, que “només” canviant el paviment s’hagi pogut fer una millora qualitativa tan substancial.

Des d’aquí, la més sincera felicitació a l’Ajuntament 🙂

Ahir vam anar a veure les parades de la Fira de la Solidaritat a la Rambla. Vagi per endavant que Capgròs i acompanyant vam sortir molt tard i vàrem arribar a la Rambla pràcticament a misses dites: diumenge a quarts de dues de la tarda.

No obstant, no ens volíem perdre la fira: és una d’aquelles coses que, al nostre entendre, han anat quallant a la ciutat i són una bona mostra de què es fa en el món de la cooperació local.

Ens va sobtar, però, la poca identificació – o explicació, o informació – que, a tots nivells, hi havia de la Fira. Més enllà de la informació que hi havia al web, allà, in situ, aquesta era exigua. Parlava d’identificació perquè moltes parades de les ONG apenes si es distingia a qui pertanyien. Tenien un cartellet al nostre entendre massa petit com per a què fos fàcil saber de quina ONG es tractava.

La carpa que hi havia al final de la fira tenia una informació molt interessant, però el context era inexsitent, així que, si no havies passat pel web, no et quedava clar si eren els projectes de les ONG, o si eren de les ONG finançats per l’Ajuntament; o si les ONG eren de Badalona o eren allà perquè l’Ajuntament les subvencionava. Res de tot això quedava clar.

D’altra banda, la situació de la carpa era totalment desencertada. El fet de ser al final de tot de la fira, i a més estar poc decorada, escassament indicada i mal il·luminada provocaven que la majoria de gent, enlloc d’entrar-hi, fessin mitja volta i comencessin el camí de tornada per la Fira. La nostra proposta, del Capgròs i companyia, hagués estat posar-la just a l’altra punta: a l’encreuament del Carrer del Mar amb la Rambla, on de vegades s’hi posen les paradetes dels artesans. És un lloc de pas obligat i, a més, serviria de porta d’entrada “oficial” a la Fira.

En altres paraules: la Fira funciona, i funciona bé, però el dimoni és en els detalls, i els detalls, enguany, es van descuidar força. La propera, millor encara!

Vèiem fa una estona que a Badalona el capítol de personal als pressupostos de l’ajuntament puja fins al 64% 52% del pressupost. Als comentaris hom es preguntava si aquest percentatge era normal o bé era fruit de la pròpia naturalesa de l’Administració.

Doncs bé, hem fet l’exercici de comparar Badalona amb dues ciutats que se li assemblen bastant: Sabadell i Mataró. Les dades són, com a mínim, esfereïdores:

• Despesa en capítol I (personal) de l’Ajuntament de Sabadell sobre el total de despeses: 25,1 % (pressupost de 2006, PDF 57,3 Kb)
• Despesa en capítol I (personal) de l’Ajuntament de Mataró sobre el total de despeses: 23,23% (pressupost de 2006, PDF 1,46 Mb)

Com es pot veure, el 64% de Badalona s’acosta bastant al triple del de Mataró i és molt més del doble que el de Sabadell. Escandalós.

Actualització 19/01/2006. Al ple del més de febrer del 2006 es va aprovar un pressupost de l’ajuntament de 124.424.897 €. En l’acta d’aquest ple es parla de diverses partides, però no de la despesa de personal. Sobre aquesta despesa no tenim més informació que la que va donar el Joan Walter Fibla al fòrum betulo.cat: 65.000.000 €, és a dir un 52% del pressupost del 2006 de l’ajuntament de Badalona es va anar a personal.

He canviat el títol de l’entrada per tal que digui “només” el doble.

Es passeja hom per la Plaça de la Vila, de camí cap el Picarol: és el que té el Picarol, que encara que la pel·lícula sigui d’estrena, i encara que arribis a misses dites, no fas cua ni per casualitat, així que el dia que hi arribes amb 10 minuts de temps, els has de gastar passejant.

Total, que passeja que passejaràs veus els xiringuitos dels partits polítics allà, al bell mig de la plaça. Com que és tard, ja són buits, així que només s’hi veuen les restes, a saber: els cartells que hi ha penjats a les parets.

Em sorprèn, de sobte, un cartellet petit que mostren els partits que governen a Badalona i que diu alguna cosa així com: “que no, que no; que no farem mesquita amb diners públics”, un cartell que no té res a veure amb la resta, en colors, grossos, els oficials de la campanya a la presidència de la Generalitat de Catalunya. I penso “que cutre, aprofiten qualsevol racó per colar-hi morralla”.

Però llavors giro el cap i veig que el xiringuito del PP de Badalona va recollint signatures “contra la construcció de la mesquita amb diners públics”. Ara pla! A Badalona, enlloc d’estar per la feina, juguem al “tu-has-dit-jo-no-he-dit”!!

Anem a veure:

• Els partits polítics NO recullen signatures: això ho fa la societat civil. Els partits ja tenen el seu sistema de preguntes, propostes, comissions, portamveus, etc. per elevar peticions o, en el seu defecte, fer declamacions públiques.
• Els governs ENCARA MENYS responen a l’oposició en el xiringuito de fusta des del qual, se suposa, donen suport a una candidatura a nivell nacional. Per a fer declaracions públiques ja hi ha, com hem dit abans, els plens, les rodes de premsa, o els webs dels partits locals.

Només se m’acut una paraula: CUTRES, MÉS QUE CUTRES! Sense excepció. Sisplau, feu bé la feina per la qual una part dels nostres impostos va a les vostres butxaques. Tant si hi ha d’haver mesquita subvencionada amb diners públics com si no (perquè les dues coses al mateix temps segur que no), feu el favor d’informar-ho com cal. I si ja ho heu fet, si us plau, no empastifeu arreu amb les petites causes i centrem-nos. Caram!