Categoria: Badalona

Ahir el Punt publicava un article titulat El PP de Badalona fitxa Miquel Jurado, el president de l’entitat veïnal de Canyet, com a número 5 on es parla de la llista (de moment provisional) electoral del PP de Badalona. L’Andreu Mas, ja ha fet una entrada al seu blog sobre el tema (Jurado i el partit no tradicional), com sempre força interessant i on toca, potser massa de rebot, el que jo crec que és un punt molt important d’aquesta candidatura: el PP s’està farcint de persones populars a barris tradicionalment socialistes.

L’estratègia del PP és clara, ja tenen un nombre de vots considerable d’una part de badalonins que semblen molt fidels (cal recordar que són la segona força en nombre de vots a Badalona) i van a buscar vots allà d’on més poden treure: dels barris on hi ha més votants. El que se’m fa més difícil d’entendre és el que troben aquestes persones en el PP. És ben cert que el PP fa temps que va agafar un to populista i que ha aprofitat qualsevol ocasió per fer la seva particular i peculiar campanya, però tot i així no sembla el PP el partit polític que agafar de referència en les lluites veïnals.

O potser, sí. Potser el PP està recollint els fruits, no dels seus encerts, sinó dels errors dels governants de la ciutat, PSC i ICV fonamentalment. Les associacions de veïns estan en una situació més aviat patètica, en gran part propiciada pel que sembla una deriva política força acusada. I és evident que a alguns barris badalonins hi ha problemes de convivència que els nostres polítics o han ignorat o han preferit ignorar abans de buscar solucions, sens dubte difícils de trobar. Algú ha de posar fil a l’agulla per tal de trobar (ja no és temps de buscar) solucions i, de moment, el govern de la ciutat s’ha mostrat incapaç de fer-ho.

Potser les solucions ja estan en marxa i necessiten temps (o potser no), però el PP juga amb l’avantatge de la memòria a curt plaç, aquella que fa que els nostres polítics s’animin a inaugurar de tot poc abans de les eleccions, encara que faci mesos que estigui funcionant…

Per cert, en Sergi Caravaca també parla d’això al seu blog: Cop de timó

Avui he rebut, a través del formulari de contacte, un missatge – nota de premsa que crec interessant publicar:

Ciutadans-Partido de la Ciudadanía continúa en su línea de trabajo, silencioso, pero efectivo, visitando los barrios de Badalona, entregando documentación a los vecinos y recibiendo a su vez información diversa, que refleja una ciudad azotada continuamente por el distanciamiento de los ciudadanos con la clase política.

El panorama pre-electoral es patético: mientras que los políticos de una banda sólo se preocupan por la supervivencia personal en las listas, los de la otra buscan, sin escrúpulo alguno, con quien aliarse para asaltar el Ayuntamiento.

Y nosotros nos preguntamos: ¿hay alguien que piense durante un minuto en el ciudadano?

Desde luego que existen motivos para estar preocupados, cuando la mayoría de los proyectos políticos de la clase que dirige Badalona, se llevan a cabo a espalda del ciudadano.

Está demostrado que la pauta de la política de Badalona gira únicamente en torno a las manifestaciones y movilizaciones ciudadanas que surgen como repulsa a la indiferencia de la clase política actual.

Al parecer los políticos actuales se niegan a reconocer que el protagonista de la política es el ciudadano, y que los políticos, elegidos en las urnas, son meros representantes temporales, con obligación de informar y consultar continuamente a los ciudadanos a los que representan.

Apelamos, por tanto, al espíritu crítico de los políticos independientes que no anteponen sus intereses partidistas a los de los ciudadanos, sino que responden al mandato para el que fueron elegidos: la protección de los intereses generales.

Creemos necesaria la cooperación de todos los grupos políticos y la participación de los ciudadanos en la vida pública, en todos los ámbitos, como una fórmula de trabajo perfectamente compatible.

Ciutadans considera que estas premisas son indispensables como punto de salida. Sólo hace falta que nos dejen espacio para transmitir estas ideas, allí donde quieran escucharnos.

Lorenzo Merchán.

Espai, a internet hi ha molt. No és la millor opció, però és una opció…

L’Andreu Mas publicava fa uns dies al seu bloc un article titulat «Habemus enquestes», on comentava els resultats de l’enquesta publicada per ICV i avançava el que ell deia eren els resultats de l’enquesta que havia fet ERC.

En aquest article, l’Andreu Mas escrivia:

Aquest dimecres, Esquerra presentarà la seva enquesta. Persones que l’han vista diuen que atorga un pitjor resultat als socialistes i també deixa fora de l’Ajuntament a Esquerra…

En aquest context ja hi ha qui diu que ha estat una errada no col·locar el jove diputat Uriel Bertran com a cap de llista de Badalona i critiquen la tasca que han fet els dos regidors amb presència municipal, especialment el cap de llista, Jaume Vives, responsable de la regidoria de Drets Civils.

Doncs bé, en Jaume Vives s’ha pres molt malament aquesta darrera frase (o això sembla) i ha publicat al seu bloc una entrada, titulada Notes personals i transferibles (8). De les enquestes i altres espècies del regne animal, tot responent a les afirmacions sobre l’enquesta d’ERC que feia l’Andreu Mas (Nota: no puc enllaçar directament a l’entrada del bloc del Jaume perquè enllaça a la pàgina de comentaris on, sorprenentment, no surt l’article).

I escriu coses com:

El món de les “fonts” periodístiques marcarà una fita, un abans i un després des del “Habemus enquestes” de l’Andreu Mas al seu bloc.
I es que les encerta totes:
“Aquest dimecres, Esquerra presentarà la seva enquesta. Persones que l’han vista diuen que atorga un pitjor resultat als socialistes i també deixa fora de l’Ajuntament a Esquerra…”
S’hauria d’estar sonat per publicar una enquesta que fos estrepitosament desfavorable? O no?
Si l’enquesta diu que ERC passa de 2 a 2/3, aquestes persones que l’han vist, exactament cap a on miraven?

Tot acusant a l’Andreu Mas d’inventar-se les dades:

Aquestes “filtracions”, si és que no són una invenció, deuen tenir el filtre molt malament, a casa meva, passar de 2 a 2/3 continua sent una tendència favorable: ERC creix.

Avancem cap a la traca final: “segons l’enquesta ecosocialista, ERC perd la meitat dels seus regidors (de 2 passa a 1), i es diu que l’enquesta dels republicans els deixa sense representació municipal”.
Aquesta no ha tocat ni vores, suposo que aquest “es diu” deu ser producte d’un excés d’exposició al sol, que aquesta època de l’any és molt traïdor.

Però aquí no acaba la cosa, els “filtradors” no només saben que Esquerra va pel mal borràs, si no que, a més a més, en coneixen el culpable i l’identifiquen: és diu Jaume Vives i se li critica la tasca al capdavant de la regidoria de Drets Civils i afegeixen que ha estat un error no col·locar l’Uriel Bertran “el jove diputat” al capdavant de la llista. El que no diuen els “informadors” és si això també ho han “vist” a l’enquesta.

Per acabar ficant-se, no sé ben bé perquè amb els seus socis de govern (ICV…):

ens haguéssim pogut dedicar a tasques més productives que a riure les gràcies dels que perden la Presidenta de grup municipal a mig mandat, dels que retornen les competències de la regidoria d’habitatge i es queden tan frescos i, dels que per acabar-ho d’adobar protagonitzen l’única expulsió d’un regidor d’un grup municipal en tot el mandat.

Bé, puc entendre que a en Jaume Vives no l’hagi agradat l’entrada de l’Andreu Mas: hi ha una clara crítica sobre la seva feina a l’ajuntament i, a sobre, publica unes dades força negatives per al seu partit. Ara bé, la resposta no em sembla de rebut, entre altres coses, perquè el to és molt agressiu, massa pel meu entendre.

En fi, haig de reconèixer que no tinc ni idea de quina feina a fet en Jaume Vives a l’ajuntament i dubto molt que això sigui positiu. A més, l’únic cop que el vaig veure parlar (a un ple municipal) em va semblar un regidor del PSC més.

Per acabar-ho d’arrodonir, a les properes eleccions ERC tindrà que compartir els vots independentistes amb la CUP, un partit jove i portat per joves, potser amb pocs medis, però amb molta empenta. Així que, potser, l’alternativa que segons l’Andreu Mas es plantegen algunes persones, té més sentit del que al Jaume Vives li agradaria. Clar, que potser és per això que s’emprenya…

Potser els informadors de l’Andreu Mas anaven errats i les dades de l’enquesta d’ERC que ells tenien no eren correctes. Però m’agradarà veure, el dia de les eleccions, quina de les dues enquestes s’acosta més a la realitat 🙂

Gent contenta és un col·lectiu de badalonins i badalonines que recolcen la candidatura del Carles Sagués a l’alcaldia de l’ajuntament de Badalona.

Pel que sé, la Gent contenta no està afiliada a cap partit i per la seva manera d’apropar-se a un candidat més que a un partit, em recorden als “Ciutadans pel canvi”.

Tinc però una amiga de fa molts anys, molt activa a l’agrupació dels Ciutadans pel canvi de la seva població (no és Badalona), que va quedar molt desil·lusionada en veure als membres del partit del seu candidat, prendre control de l’agrupació, només, segons diu ella, per a que CpC no fes nosa.

Espero, de tot cor, que aquesta Gent contenta tingui motius per seguir-ho sent molt més enllà de les properes eleccions municipals, sigui o no alcalde el seu candidat (i em refereixo només a nivell polític, perquè al personal estic segur que no els hi afectarà el que passi a les eleccions 🙂 ).

Sé que tenen una web, però no tinc ni idea d’on… Prometo publicar l’enllaç quan el sàpiga!

Actualització 15/3/07: Gràcies a “el Punt” ja tinc l’adreça de la web de la “Gent Contenta”. Però, la veritat, m’ha resultat decebedora. És una pàgina senzilla, vistosa i no accessible, és a dir, una pàgina discriminatòria per a persones amb alguna discapacitat. En la línia de les webs dels grups municipals badalonins, que no es salva cap… Una llàstima perquè una web tan senzilla seria molt fàcil fer-la accessible.

La notícia a el Punt: Es presenta Gent Contenta, un grup de suport al candidat d’ICV a Badalona