La qüestió és que aquest solar no està a la llista que en Francesc López Guardiola, regidor d’habitatge va donar com llocs on es construiran els habitatges del, malauradament famòs, sorteig. Aixà que no està gens clar que vol fer l’ajuntament amb aquest solar…
Taoufik Cheddadi continua la seva particular “lluita” amb l’ajuntament en la cerca d’un local per a la seva comunitat religiosa. I això de seva sembla no ser una broma ja que segons “El Punt” els membres de la seva comunitat no volen ni sentir a parlar de la possibilitat de compartir l’espai amb la comunitat musulmana de Llefià o amb altres confessions religioses
.
Sembla que el tema no s’arregla, però també sembla que el senyor Cheddadi té una postura massa rÃgida. I trec la meva impressió, només de les seves declaracions als diaris, aixà que puc estar equivocat, però si davant els medis és inflexible, dubto que sigui flexible davant de l’ajuntament. I, la veritat, és una llà stima.
A tot això, la comunitat musulmana de Llefià està en una situació semblant, però no se sent parlar d’ells, tot i que, si no m’equivoco, estan a la mateixa taula negociadora. Tema de difÃcil solució si no hi ha molt bona voluntat per part de tots.
Articles de “El Punt” al respecte:
Seguiment de les notÃcies al respectes fet a Badalona bità cola:
Bé, no costa veure que el tema és complicat…
Aquest tema comença a ser massa llarg… I aquà el tenim de nou 🙂
Si fa uns dies comentava que des de ICV havien fet una proposta alternativa a l’ampliació de la B-500, tot fent servir el tren. Suposo que la idea venia de la representació que va fer la Muntsa Niso quan es va tractar aquest tema a TVB.
Dimarts CiU Badalona va donar resposta a la proposta d’ICV en un article publicat a la seva web i titulat CiU acusa el PSC de perjudicar Badalona amb els dubtes sobre la B500
A aquest article podem llegir coses com que
Ferran Falcó, considera una “greu irresponsabilitat” que IC “continuï entestada a impedir que Badalona estigui connectada directament amb el Vallès a través d’una nova carretera B500 i que el PSC no es defineixi clarament sobre l’impuls del projecte”.
També diuen, amb molta raó segons el meu parer
Iniciativa hauria de saber que crear una nova lÃnia en una xarxa que avui és obsoleta no servirà de res
I en canvi discrepo quan diuen
té molt més impacte ambiental millorar l’actual traçat mantenint-lo pel mig de la muntanya que fer un nou traçat amb un túnel que travessi la serralada per sota, tal i com preveia el projecte del govern de CiU i preveu ara l’actual govern catalÃ
I és que el projecte del govern de CiU no és el mateix que el que proposa l’actual govern de la Generalitat. De fet el projecte de CiU que prevèia un túnel molt més curt, per mi, tenia molt més impacte ambiental que la proposta actual.
També diuen
la proposta d’IC respon únicament a qüestions partidistes, que tenen a veure amb la necessitat de diferenciar-se del PSC i amb l’obsessió d’IC d’anar en contra de qualsevol nova infraestructura, sigui quina sigui, justificant-la en aspectes suposadament ambientals
Estic d’acord en que sembla que ICV estigui obsessionada amb alguns temes, actuant d’una manera poc racional en algunes ocasions.
Finalment comentar que a El Punt s’han fet ressò d’aquest article de CiU:
CiU acusa el PSC de perjudicar Badalona pel silenci sobre la B-500
La promoció dels espais protegits per garantir-ne la continuïtat per tot el litoral és una de les lÃnies d’actuació en què començaran a treballar els alcaldes que formen part del Fòrum del Litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona.
Volen impulsar el sòl protegit i crear sistemes per evitar l’augment de desplaçaments en cotxe o ferrocarril.
L’esborrany del pla estratègic per al litoral, on està inclosa la ciutat de Badalona, preveu la protecció de la zona de la costa fins a 500 metres.
Un dels principals objectius que s’han marcat els alcaldes del litoral des del riu Tordera fins al Foix és aconseguir que el continu urbà que actualment dibuixa el mapa de la façana marÃtima de la regió metropolitana també tingui un continu de sòl protegit: que les zones verdes lliguin d’una manera o altra amb les zones blaves i amb les taques verdes de prats de posidònia que s’estan recuperant al litoral
Les transformacions accelerades que ha patit el litoral en els últims anys, i la creixent urbanització han convertit el litoral en un medi artificialitzat i molt vulnerable, tal com descriuen els alcaldes que formen part del Fòrum de Municipis del Litoral.
Tres punts sobre aquesta notÃcia:
la creixent urbanització han convertit el litoral en un medi artificialitzat i molt vulnerablei l’ajuntament de Badalona n’és molt responsable. Tant el port, com tots els edificis que s’estan construint al litoral badalonà ens han fet perdre als badalonins una oportunitat immillorable de tenir un parc arran de mar aixà com una meravellosa platja. I d’aquesta pèrdua només l’ajuntament és el responsable. I l’alcaldessa, principal promotora d’aquest desgavell està preocupada pel litoral? I els badalonins ens ho em de creure? Si no fos per les greus implicacions que tindrà pel litoral aquestes construccions seria per riure. Però és per plorar i no només de pena, també de rà bia.
Que l’ajuntament de Badalona no creu gaire amb les possibilitats que ofereix internet és una cosa que jo ja havia dit ja en alguna ocasió. Només cal veure la seva pà gina web i comparar-la amb la de Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell o L’Hospitalet. I puc assegurar que aquestes són les 4 primeres i úniques que he mirat. Totes fan servir pà gines web dinà miques (Sant Adrià i L’Hospitalet amb PHP i Sabadell i Santa Coloma amb ASP) per tal de garantir una fà cil actualització de continguts, a diferència de l’ajuntament de Badalona que fa servir pà gines està tiques més difÃcils d’actualitzar. També el disseny de la web de la resta d’ajuntaments es millor que el de la web de Badalona. Per altra banda, les webs dels diferents grups municipals donen també una idea de la importà ncia que donen a aquest mitjà .
La web del PSC és molt lletja, no tenen domini propi i no té cap informació d’interès. És un detall significatiu el fet que a l’apartat del grup municipal la informació més moderna és del 2000… ERC té una pà gina més en condicions, dins del domini del partit. És va actualitzant de tant en tant, aixà que encara té alguna utilitat. La web d’ICV està també dins del domini del partit i no té prà cticament res i s’actualitza molt de tant en tant.
A l’oposició, la web de CiU és la més dinà mica de les dels grups polÃtics badalonins. Té un domini propi, diferents apartats i s’actualitza sovint. I resta el PP, però d’aquests no sé que tinguin pà gina web.
Bé, de fet res de nou des del 30 d’agost de 2004 🙂
Tota aquesta introducció (sÃ, només era la introducció) era per comentar una notÃcia de El Punt titulada Un impuls que no té resposta
, on parla de la iniciativa Consensus i del poc cas que li fan els polÃtics badalonins. Jo vaig comentar l’existència d’aquesta pà gina el 9 de febrer i aleshores deia que les respostes no arribaven al 30% de les preguntes formulades. Sembla que això ha millorat perquè, segons diu l’article, ara s’ha arribat al 30,9%. Clar que tampoc és una gran millora. Hi ha més dades interessants:
El cas més flagrant és el de l’alcaldessa. Maite Arqué és la que ha rebut més missives, 65, i només n’ha contestat una
Suposo que l’alcaldessa amb la seva participació mensual a RCB deu pensar que ja té prou 🙁
la regidora del grup d’ICV-EUiA Núria Camposo, que fins fa un mes era l’encarregada de l’à rea d’Habitatge, és una de les poques que ha respost totes i cada una de les preguntes i protestes formulades pels ciutadans. En canvi, el seu successor, Francesc López Guardiola (PSC), no ha contestat cap de les missives que ha rebut. Pel que fa a l’oposició, només el lÃder del PP, Xavier Garcia Albiol, ha rebut dos missatges, però tampoc no els ha respost.
I termino amb el subtÃtol de l’article:
L’Ajuntament de Badalona desaprofita la iniciativa promoguda per augmentar la participació ciutadana per Internet
Fa uns dies es va constituir l’Associació de Músics Professionals de Badalona.
Segons diuen els seus promotors, Aquesta associació té com a finalitat promoure la música a la ciutat, i difondre l’activitat dels músics locals
. Tenen pà gina web http://www.musicsbadalona.org/ i pel que sembla comencen amb força.
Tot i ser una associació de músics professionals espero que no s’oblidin de la molta gent que a la nostra ciutat fa música d’una manera no professional, però amb molta il·lusió i molta empenta.
En qualsevol cas, benvinguda sigui aquesta associació, és una demostració més de la vitalitat de la nostra ciutat 🙂
Fa uns dies vaig descobrir una curiosa pà gina web dedicada única i exclusivament a anar en contra del ball de l’à liga abans de la cremada del dimoni. Abans d’entrar en consideracions de cap mena, caldria saber d’on ve aquesta figura i que representa. La informació que tinc prové del pròleg de Joan Mayné al llibre “el dimoni de Badalona” d’Andreu Mas, amb fotografies de Pere Jiménez i editat per el Punt al 2002.
Referent a d’on prové l’à liga diu en Joan Mayné:
… el 1998 vam proposar als geganters la recuperació d’un dels sÃmbols de festa més importants: una antiga à liga que havia tingut Badalona el 1883 i que va ser present en els actes més rellevants de la ciutat durant una quinzena d’anys. La Nit de Sant Anastasi de 1998, doncs, vam estrenar una à liga nova i un seguici, amb ball i música propis, i vam recuperar, aixÃ, una tradició perduda durant un segle.
Bé, pel que diu, una tradició de 15 anys. Sembla una mica agafat pels pèls…
I sobre el sentit de la seva actuació:
El seguici de l’Àliga, funcionalment, té per finalitat enllaçar els dos espais de la festa, la plaça de la Vila i la Rambla, a on es traspassa, simbòlicament, el testimoni dels sÃmbols de la ciutat i de la representativitat institucional amb tota la solemnitat que s’escau
…
La Cremada del Dimoni comença en el moment que arriba l’Àliga a la Rambla. S’apaguen els llums i dalt d’una tarima il·luminada fa la seva dansa ritual, en la qual defineix les formes d’un cercle i d’una creu que simbolitzen la reunió de tot un poble.
Bé, ara, aclarida la seva procedència i el seu significat… A mi, personalment, el ball de l’à liga no m’acaba d’agradar. Què li farem!
Hi ha algunes coses de l’organització de les festes de maig alternatives que no m’acaba d’agradar. Ja havia comentat que se’m fa difÃcil entendre com podem dir que Les festes es fan sense comptar amb les entitats de la ciutat
quan són moltes les entitats que participen a les Festes de Maig, potser no en l’organització, però si en portar a terme diferents activitats.
Hi ha més coses que no em fan el pes. Per exemple, a l’internauta crÃtic, en Jose Téllez diu:
La coordinadora de festes està completament oberta a tothom que vulgui col·laborar, no tancarem portes a ningú, nomès s’ha de atendre al ideari de les festes i a les ganes de participar en una cosa alternativa i popular en contra de unes festes oficials on la riquesa cultural, la participació ciutadana i la crÃtica social no apareixen en lloc.
La coordinadora està oberta a tothom, bé! però cal atendre l’ideari, ja no tothom si no t’agrada l’ideari no tens cabuda 🙁 . Ho sento, però no sona gens bé. A més, diu que a les festes oficials la riquesa cultural
no apareix en lloc, però per a mi tabalers, geganters, sardanes, diables, castellers, grallers, bastonaires,… formen part de la riquesa cultural del paÃs i de la ciutat. En canvi, la festa dels correbars -una ruta programada pels bars de la ciutat-
no em sembla gaire cultural i, encara diria més, em sembla més propi de la cultura de consum capitalista que no pas d’una cultura suposadament alternativa. I en quan a la resta d’activitats proposades, dos concerts, un cinefòrum, activitats infantils, una baixada d’andròmines, un dinar popular i “actuacions de teatre”, doncs bé, sà que n’hi ha de culturals, però sembla deixar de banda tot allò que ens identifica com a paÃs i com a ciutat. I això sense tenir en compte que segurament ni el cinefòrum ni els concerts estan pensats per a tots els ciutadans de Badalona.
Afegeix el Jose Téllez:
Sé que qualsevol cosa que soni a contrapoder o a alternatiu provoca urticaria a més d’un/una, i que crÃtiques, malentesos, i tonteries varies per tal de crear confusió i desacreditar-nos serà n proximament molt freqüents.
Tot i que suposo que automà ticament seré considerat com a element intoxicador, només afegir que trobo una excel·lent idea el fet que algú, qui sigui, s’animi a organitzar activitats diferenciades a les de l’ajuntament durant les Festes de Maig. I, a més, ja em semblen bé les activitats proposades. Però no cal fer-se propaganda d’aquesta manera. La idea és bona, perquè fer-la malbé dient coses sense sentit? Perquè aquesta necessitat de justificar-se? Fem la festa alternativa i deixem-nos d’històries. O és que l’aparença polÃtica és el més important?
Al internauta crÃtic de Vilaweb Badalona hi ha una mica de polèmica al voltant de les festes de maig alternatives i el fet que l’ajuntament deixi o no algun local per a alguna de les activitats que es volen organitzar. Sembla que, per alguns, el fet que l’ajuntament deixi un local, desvirtua la proposta en el sentit que s’anuncia com totalment independent de l’ajuntament.
Copio aquà una part d’algunes de les intervencions (seguir tot el debat és complicat :():
No os lo creais, las supuestas fiestas alternativas estan apoyadas por entidades que a su vez son apoyadas por alguna que otra formacion politica que, casualmente, esta en el ¿tripartito? de gobierno de badalona.
ja comencen les descalificacions i el fotre merda per crear confusió. Pensava que aquest tipus de declaracions trigarien més però ja està n aquÃ. Suposo que vindrà n moltes més, ja m’ho pensava quan ahir el senyor Duran (regidor de cultura), va dir a la premsa que “si les festes són alternatives, no haurien de rebre cap suport del ajuntament”, insinuant que en rebien de suport i que sen’s hauria de fer boicot guvernamental.
Entenc que el fet d’organitzar unes Festes Majors Alternatives a Badalona provoqui l’estupefacció d’alguna persona, l’animadversió d’algú altre i l’alegria de molts. És cert que a Badalona hi ha poca cultura de l’autogestió i el contrapoder i que, en general, els últims vint-i-cinc anys d’ajuntament a la ciutat han sembrat una deseperança i una esclerosi difÃcilment descriptibles. A la gent li han tret la il·lusió i des del consistori s’han volgut controlar molts (masses!) aspectes de la vida local.
A veure, no ens confonguem! intentaré explicar el què jo crec:
Unes festes, siguin o no alternatives, necessiten un espai fÃsic, un lloc, ja sigui cobert o a l’aire lliure. Si unes entitats, fartes de veure com l’Ajuntament monta les festses que els dóna la gana sense comptar amb el poble, decideixen fer-ne unes d’alternatives, quin mal hi ha que utilitzin recursos del POBLE?
He volgut deixar clares un seguit de preguntes que m’han estat formulades en altres mitjans (RCB i TVB)i que entenc que val la pena repetir-les a vilaweb. Aquestes bà sicament són:
1.- Que la RegidorÃa de Cultura -ni crec que la resta del Govern- no veu amb mals ulls cap Festes de Maig Alternatives.
2.- Que el pressupost de la Regidoria per Festes de Maig, estan destinats a les festes que organitza l’Ajuntament amb altres entitats de la ciutat.
3.- Que si els organitzadors de les Festes Alternatives creien adient algun tipus d’ajut, estem disposat a estudiar-ho, sempre que siguin actes que no entrin en contradicció amb les Festes de Maig de la Ciutat.
Bé, crec que la cosa està prou clara. L’ajuntament no es nega a cedir espais si es demanen i no entren en “contradicció” amb les activitats organitzades pel propi ajuntament (i crec, per una banda que és la seva obligació, doncs encara que siguin els gestors dels espais no els hi pertanyen i per altre, que és lògic que vulguin que no hagi col·lisió d’interessos, un cas que crec que convé a ambdues parts) i els organitzadors de les festes alternatives tenen clar (i jo estic d’acord) que demanar un espai no és demanar un ajut al ajuntament.
Continuarà … 🙂 (avui a les 20:00)
De l’internauta crÃtic de Vilaweb Badalona
Dilluns 11 d’abril a partir de les 19,30 hores al Centre CÃvic CAN CABANYES, de Badalona.
Sota el tÃtol: La integració de la comunitat musulmana, dret a culte: la polèmica de les Mesquites a Badalona, la revista electrònica ALHORA (www.revista-alhora.info) ha organitzat l’esmentat debat en el que participaran:
Eduard Tortajada, Primer Tinent d’Alcalde de Badalona
Miguel Jurado, del secretariat de la FAVB
Abdessalan Benajiba, en representació de la comunitat islà mica de Badalona
Taofik Cheddadi, ex iman de l’oratori tancat del Carrer Liszt
Àlex Seglers, catedrà tic Dret Eclesià tic UAB i escriptor, autor del llibre “Musulmans a Catalunya”
Ahmed Benahal, portaveu del Consell Islà mic de Catalunya
un representant de l’associació Unesco de Catalunya….i associacions de veïns, entitats, partits politics, etc convidats.
Tu també pots participar!. Debat Públic. .