Avui un recull de notícies.

• L’Ajuntament de Badalona diu a veïns que fa més de tres anys que esperen un pis social que no hi comptin (el Punt). Però a principis d’abril Francesc López Guardiola afirmava que abans de l’estiu passat sabrien on estaria el seu pis.. Però el pitjor d’aquesta afirmació és la constatació que a Badalona, durant molt de temps, no es faran pisos socials a l’abast de la gent 🙁
• Un acord per fer 225 pisos públics (el Punt). L’Ajuntament ratifica el conveni urbanístic del sector de Can Colomer (Badalona comunicació).
  Aquesta notícia, en principi bona perquè permet alliberar la Serralada de Marina de un gran volum de construcció, en realitat el que explica és que a finals dels anys 90 es va donar permís per edificar en una zona “porta d’accés a la Serralada de Marina” on ara es considera dolent que es construeixi. Per compensar a la constructora se li cedeixen terrenys de propietat municipal a Badalona per tal que faci pisos. Quants diners representa aquesta errada pels badalonins? A més, no sé perquè m’havia fet a la idea que uns dels motius pels quals no s’havien pogut fer els habitatges socials previstos al pla municipal d’habitatge 1999-2003 era per manca de terrenys. Suposo que anava errat…
• CiU de Badalona insta l’Ajuntament a posar fi als cartells de venda de pisos escampats per les parets irregularment (CiU Badalona).
  A mi que algú es preocupi dels cartells enganxats per les parets ja em sembla bé, sempre i quan no ens quedem només amb els de venda de pisos. Ara, a mi, personalment, em preocupen més els cotxes aparcats sobre les voreres i els pixums de gosos i “persones” en molts llocs de la ciutat…

Segons l’edició de Badalona de Vilaweb, aquesta matinada s’ha produït una explosió intencionada a l’av. Prat de la Riba.

Segons l’e-noticies, sembla ser que la polícia sospita que pot haver estat una acció premeditada contra el president del PP a Badalona, Xavier Garcia Albiol, ja que aquest seria el cinquè atac contra els populars catalans en pocs dies. La diferència és que les accions anteriors s’havien produït contra els locals que té el partit a Barberà del Vallès, Sant Cugat i districte de Gràcia i la seu central a Catalunya.

Actualització 23:00: Explosión Badalona es venganza vecinal sin motivación política (Actualidad Terra)

Sembla doncs, que queda descartada l’autoria política en aquest cas.

Actualització 27/9: García Albiol, preocupado por la minimización de ataques al PPC (el semanal digital)

De premsa 🙂

A “el Punt”, Miquel Estruch Traité escriu

El diccionari de la llengua catalana de l’IEC, a l’entrada caciquisme hi diu: «Influència personal abusiva en assumptes polítics i administratius.» En termes lingüístics no pot resultar més clar i en termes polítics, la definició encaixa com feta a mida a determinades maneres d’actuar prou conegudes.

Me’ls imagino en una reunió de Cacics Anònims, prenent la paraula davant d’un públic expectant per dir si fa no fa: «Me llamo Fulanín Fulanete y… soy un cacique.»

Fulanín Fulanete… Curiòs… o no. Sencer a Cacics anònims

També a “el Punt”: Els Verds presenten deu al·legacions al projecte del passeig marítim de Badalona

Francesc Alfambra, portaveu del grup, ha lamentat que durant el període de presentació d’al·legacions, tot el mes d’agost, el projecte no estigués a l’abast de la població

Les demandes posen en dubte que les passarel·les de fusta previstes a tot el passeig puguin suportar possibles temporals de tardor i si l’obra està pensada per a persones amb mobilitat reduïda.

I a “el Ideal Gallego” a un article titulat A Coruña es la ciudad española que cuenta con un mayor capital humano podem llegir:

A Coruña, Madrid, Bilbao y Barcelona ocupan los cuatro primeros puestos entre las veinte mayores poblaciones españolas en años medios de estudios de sus habitantes, según un informe elaborado por el Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (IVIE) y Bancaja sobre el capital humano de los municipios.

I Badalona no queda gens ben parada 🙁

Asimismo, entre los veinte municipios de mayor tamaño del país, sólo Badalona se encuentra por debajo de la media, mientras que, en el conjunto de las 55 poblaciones con más de 100.000 habitantes, San Sebastián es la que presenta más años medios de estudio (9,40), seguida de León (9,35) y Pamplona (9,34).

La web amb la presentació d’aquest estudi.

Tret de la revista Alhora:

Alcaldessa……… 74.000 euros anuals i 879.469 ptes al mes
Tinent d’Alcalde… 56.000 euros anuals i 665.544 ptes al mes
Regidor delegat…. 50.000 euros anuals i 594.236 ptes al mes
Regidor *1……… 18.000 euros anuals i 213.925 ptes al mes
President G.Mncpal. 45.350 euros anuals i 538.972 ptes al mes
Portaveu G.Mncpal.. 33.000 euros anuals i 392.196 ptes al mes

(14 mensualitats)

I, que cobren els càrrecs de confiança a l’ajuntament de Badalona?

Tots cobren més que jo. I que tu?

Llegeixo a la revista Alhora un anàlisi de la dimisió de la Muntsa que, crec, és el més complert dels que s’han fet. Evidentment, un pot estar més o menys d’acord amb el que diuen a Alhora, però crec que, deixant de banda el títol de l’article, van més encaminats que d’altres. Unes mostres:

La notícia era esperada. Des de finals de maig corria el rumor i la mateixa regidora a l’inici de l’estiu va reconèixer públicament les desavinences internes amb els seus excompanys de grup i de partit.

El lideratge de Muntsa Niso al capdavant d’ICV ha estat sempre motiu de friccions internes. Dona d’un conegut talant autoritari, ha desplegat en els darrers anys polítiques excessivament personalistes al capdavant de la regidoria de Medi Ambient. Dins la seva formació política acostumbrava a no comptar amb la seva base. Es ben recent l’abandonament de determinats càrrecs de confiança a l’Ajuntament, col·locats per Iniciativa, com en Pep Mita, que l’abandonaren a causa de fortes discrepàncies amb els mètodes de treball.

Niso, s’escuda darrera l’argument que Iniciativa està abandonant els seus posicionaments inicials d’oposició enèrgica al Port esportiu, un cop ja està construït, i després de sis anys en el Govern, per justificar el seu “distanciament” respecte ICV i l’equip de Govern.

Niso, però, també ha tingut dures paraules per a l’equip de govern que abandona i que lidera el PSC, amb la participació d’ERC i la seva formació. En concret critica als socialistes que s’estiguin doblegant als desitjos de Casquete en el tema de la requalificació dels terrenys del C.F. Badalona. I ha denunciat als seus ex companys de gabinet que mantenen vicis heretats de l’època de Joan Blanch, com el manteniment d’un excés de càrrecs de confiança. El que no ha dit es que en això la seva formació -i ella mateixa- és tant responsable com la resta, ja que en sis anys de socis a l’equip de govern municipal,ICV -i ni ella en persona- no han estat capaços de marcar un estil propi a l’acció de Govern ni en el programa de la Ciutat.

L’article diu més coses, però les deixo per vosaltres.

Revista Alhora: Muntsa Niso fot el camp. La exregidora de Medi Ambient de Badalona dimiteix, un cop constata que estava sola a ICV.

Tot i ser un tema que ja he tocat un article d’ahir de “La Vanguardia” parlant d’aquest tema en crida molt l’atenció per diversos motius. Per començar centra el problema de l’incivisme a la zona sud de Badalona, quan en realitat és un problema que afecta a tota la ciutat. És possible que afecti més als barris del sud, però no es queda allà com sembla dir l’article. Per altra banda, l’Eduard Tortajada afirma que l’ajuntament no té medis, però, de fet, quan els té tampoc els fa servir.

Dos casos d’incivisme sense sortir del meu carrer. Els cotxes aparcats sobre la vorera i l’urinari públic que hi ha a la plaça de Les Gavines (al costat de l’entrada a l’oficina de la Seguretat Social). Què pot fer l’ajuntament en aquests casos? Multar els cotxes aparcats sobre la vorera i fer que la Guàrdia Urbana passi de tant en tant per la plaça prestant atenció. Però, de fet, ni una cosa ni l’altra…

Bé, anem a l’article.

Hay quien no tiene problemas en arrojar la basura por la ventana. La gente satisface todo tipo de necesidades en plena calle. La música suena de madrugada a todo volumen. Reina la impunidad. Todo está pintarrajeado, sucio.

Hace diez años esto era impensable, dice Ángel Vendrell, de la asociación de vecinos de Artigues. “Éste era un barrio de casitas bajas, obrero pero muy agradable”. El problema, agrega, es que en los últimos tiempos se ha convertido en punto de acogida de la población más necesitada. Buena parte de los vendedores ambulantes de cerveza de Ciutat Vella vive en Artigues y el vecino Sant Roc. Las mujeres que piden limosna con sus bebés en brazos en el centro de Barcelona también han encontrado aquí su hogar. La capital tose y la periferia se resfría. Las autoridades badalonesas son conscientes de ello, pero son reacios a reconocerlo abiertamente.

Salvador Figuerola, director de la Fundació Ateneu de Sant Roc, advierte que esta situación amenaza con enquistarse en el sur de Badalona. “Ahora a mucha gente le ha dado en el barrio por romper las cajas eléctricas del alumbrado público”. Agrega que la gente se está acostumbrando a las pintadas, a las bolsas de basura abandonadas, a los parterres de árboles convertidos en papeleras, a los monumentos redecorados… “Todo ello alimentado por cierto abandono administrativo. Si alguien rompe una canasta de baloncesto, se queda rota”.

El teniente de alcalde Eduard Tortajada dice que los consistorios carecen de medios económicos y legales para reconducir la situación.

L’article sencer: La pobreza agudiza el incivismo en los barrios del sur de Badalona

De La Vanguardia de fa uns diesi: Badalona prohíbe abrir mezquitas y locutorios durante un año.

La notícia té diverses interpretacions — positives i negatives, com sempre — i es fa difícil fer-ne una valoració global i objectiva.

Per una banda, és positiu que no es vulguin fer les coses a base de posar-hi pegats, improvisant, pel que una normativa tant pels usos religiosos dels locals com fer endreçar els usos comercials dels locutoris és, més que correcta, totalment desitjable. Una legislació permet, tant a qui vol iniciar una activitat com qui se’n veurà afectat, tenir un marc al qual referir-se.

Per una altra banda, però — i aquí centro el tema en l’etern debat de les mesquites —, dóna la impressió que estem evitant, una vegada més, agafar el toro per les banyes i entrar a matar. Els 10.000 musulmans que viuen a Badalona — que probablement siguin molts més i no surten a la llum per qüestions òbvies — representen un 5% de la població de la ciutat. Minoria o no, són ja un percentatge prou significatiu, molt més significatiu, segurament, que els usuaris habituals del Picarol, on hom pot veure pel·licules d’estrena, el mateix dia de l’estrena, i triar lloc tot i arribant l’últim.

Voler arribar a una entesa i que es reflexi en un ordenament jurídic és un bon camí. Oblidar que l’octubre és el Ramadà i que per a això falten dos mesos — i no un any, com expressa la moratòria de l’Ajuntament — no són maneres: de mentres, el debat sobre els drets dels musulmans a tenir un lloc de culte i els drets dels veïns a tenir-lo o no prop de casa s’eternitza, es ramifica i, sempre, sempre, s’intoxica.