Blog

Aquests dies estic ocupat preparant el concurs de celebració del primer aniversari de Badalona Bitàcola i no he tingut temps d’escriure res :-(. Faig un resum de les coses que he anat veient aquests dies.

• Ahir vaig descobrir, per casualitat, que els nudistes han pres posició a la platja que toca amb el port (cantó Mataró). El que no sé si haurà algú que faci servir “l’espai” que l’ajuntament els hi va assignar :-). Això sí, la seva ubicació actual és compartida nudistes – tèxtils.
• CiU va publicar el segon número de “el tomb“. Algunes coses ja les havia comentat aquí, però també hi ha notícies interessants com el tema de l’adjudicació de l’enderroc de l’edifici dels sindicats.
• L’estadi municipal de Perrault, i la permuta entre el Club de Futbol Badalona i l’ajuntament concentra una altra gran polèmica (Badaweb). La veritat és que llegint aquest article un no acaba d’entendre perquè hi ha tanta polèmica.
• Però l’explicació està a aquest article de “el periódico” (cal registre gratuït) Tensiones en Badalona por el estadio municipal . Un sol paràgraf ho explica tot: Según el acuerdo, el CF Badalona permutará con el consistorio los 14.088 metros cuadrados que tiene en la avenida de Navarra con dos parcelas municipales y, además, el municipio cedería no menos de 70 millones de euros en los próximos 33 años al club por diferentes conceptos. Este dinero saldría de los beneficios generados por la construcción de pisos en la avenida de Navarra, un solar que está destinado a equipamientos. Novament l’ajuntament de Badalona i la construcció. Venda indiscriminada de solars públics per benefici d’alguns. Trist i molt lamentable.

De moment això és tot…

Diu Vilaweb Badalona que a aquesta plaça sovint hi ha baralles entre grups de joves. Afegeix també que “gran part de les batusses s’originen entre grups de xinesos i magribins” i que “l’Ajuntament no ha fet res per evitar que això passi”. Per a mi, el problema més gran dÂ’aquestes situacions és que generen un rebuig cap als membres de les comunitats implicades que pot esdevindre en xenofòbia. Cal una actuació decidida, però no de la policia municipal (com sembla que ha fet lÂ’ajuntament) sinó dÂ’educadors socials que permetin recuperar la convivència a la zona sense necessitat dels cossos policials. LÂ’actuació policial pot servir per aturar momentàniament la violència, però cal buscar una solució definitiva al problema. I aquesta solució només arribarà de la ma de lÂ’educació… Més informació aquí.

El titular no és meu, és de la pàgina web de CiU Badalona. Us aconsello llegir-ho doncs posa sobre la taula moltes coses que haurien de canviar a Badalona. En trec dos punts dels nou dels que consta l’Â’escrit:

• Quan parla del trànsit entre altes coses diu: “La doble fila i les voreres envaïdes pels vehicles són una constant, tant per l’incivisme d’alguns ciutadans com per la manca d’actuacions d’ordenació de l’espai públic per part d’aquest Ajuntament”. Però si la primera incívica és l’Â’alcaldessa… Què podem esperar que facin els ciutadans?
• Parlant dÂ’impostos diu: “Badalona continua essent la ciutat amb la fiscalitat local més alta, … i la pressió fiscal mitjana ha pujat un 3,5%, per damunt de l’IPC de l’any passat.” On van a parar els diners dels ciutadans de Badalona? Al fons del port?

No crec que calguin més comentaris. Només aconsellar-vos la lectura dÂ’’aquest document i del nou número de ” el tomb a Badalona” el butlletí informatiu del grup municipal de CiU.

m’han convidat a escriure sobre la meva ciutat i després de molt pensar-hi he decidit fer una mica d’enrenou parlant de poetes nascuts a badalona, un altre dia parlarem de novelistes també. El primer que us vull presentar és l’Héctor Bofill, nascut el 1973, una barreja estranya entre jurista i poeta gens amable i molt influenciat pel sexe, la mort i el poder. Això és el que puc deduir humilment després d’haver llegit uns quants poemes.

Aquí teniu un fragment d’un dels que he trobat mes colpidors:

La Història del Desig,
“Quan el concili d’ancians” (fragments):

“Després vam descobrir que les proeses
són una disfunció dels sentits”

“La memòria humana no és
la història de la realitat,
és, potser, la història del desig.”

Héctor Bofill

Els llibres que ha publicat fins ara són: Poema de Calipso (1995), La reconstrucció de l’aristocràcia (1999) i La revolució silenciosa (2001).

El 27 de maig escribia una entrada comentant que CiU demanava al el regidor de cultura que retifiqués unes insinuacions que havia fet “sobre la procedència dels productes tèxtils de Pronto Moda”. Tinc curiositat per saver si el regidor va respondre a aquesta interpelació de CiU o si va ignorar-los. M’ho poden explicar, si us plau? 🙂