Badalona: El millor i el pitjor (4)

Josep Maria Marco, professor universitari i vocalista de El Gordo de Minnesota

BDN com a lloc especulat, on creixen noves zones de residència a les que cap polític exigeix els equipaments bàsics (recordeu la paradoxa del nou “Progrés”); on tornen a florir, en forma de pilota, temples del consum innecessari; on un equipament estrella com la Biblioteca de Can Casacuberta està infraoberta perquè no es contracta més personal…

BDN com a lloc literari, on podem imaginar cada cop millor històries de romans, de les postguerres de Campmany i Jòdar, de revoltes populars (en forma de festes majors alternatives i de botifarrades a Can Barriga), de drames íntims durant aquests darrers dies de pluja i grisor als polits carrers buits del centre o als impossibles carrers enfangats del sud…

Els que som nascuts i criats aquí, com ho van estar els nostres pares, els que no tenim un lloc de referència vital-familiar fora de BDN, transitem per aquest petit espai físic i imaginari on els extrems més que tocar-se s’entortolliguen per formar la pròpia matèria de la cosa.

Coses de l’alcalde

Dimarts vaig assistir a la presentació del llibre de l’Andreu Mas El més vell dels desitjos. El port de Badalona. La presentació va ser força interessant, perquè els parlaments (de l’Oriol Lladó l’inici, del propi Andreu Más i de l’alcalde Jordi Serra el tancament) van ser molt interessants. Però em vull centrar ara en el parlament de l’Alcalde. Del llibre també vull parlar, però abans me l’haig de llegir 🙂

Deia el Jordi Serra que a Badalona el port ha estat polèmic i que a Badalona sembla no poder-se fer coses “atrevides” sense que s’aixequi polèmica. Afirmava que cal ser atrevit per poder fer coses i posava dos exemples, un el nou edifici que s’ha d’aixecar a la cruïlla de la riera de Canyadó i el carrer Sant Bru, que els veïns no volen que sigui tan alt, i l’altre els dos edificis que fan ombra a l’edifici de la Caci. Em va “agradar” especialment aquest darrer exemple perquè va dir que els edificis es van haver de fer dos pisos més baixos del previst perquè “no es podien fer més alts” i que per això es va haver de deixar a la constructora que fes un afegit a cadascun dels edificis, afegit que ara ofega a l’edifici de la Caci. Com exemple no està malament, però com exemple de la incompetència municipal, que va donar permisos per construir a una alçada que, no sé perquè, no es podia.

Però de fet, això darrer no és més que una anècdota. El més important és que no li falta raó al senyor Serra, cal ser valents per poder tirar endavant la ciutat. Però no ens equivoquem: Els ciutadans han de donar un vot de confiança a l’ajuntament, però l’ajuntament ha de comptar amb els ciutadans abans de tirar endavant grans projectes. Ser capaç d’escoltar als badalonins, d’acceptar les seves crítiques i les seves propostes i, sobre tot, d’adaptar-se a allò que pensen, és ser valent. I el nostre ajuntament, no és gens valent.

I també va parlar de diàleg…

A una entrevista publicada dijous a Vilaweb Badalona en Jordi Serra diu que és cert que el Port no cau simpàtic. Però el port es va fer d’esquenes als ciutadans. Com pot caure simpàtic?

I ja acabo. Divendres 13 el semanari SÓC publicava una entrevista amb el Jordi Serra on es pot llegir:

Per a mi és una prioritat fer reunions amb els veïns i ho faré contínuament perquè ells t’exposen la globalitat de tot el què passa.

Doncs potser caldrà que li expliqui això als veïns de Can Solei. L’associació ha demanat en dues ocasions (al abril i al maig) per escrit tenir una reunió amb el regidor d’urbanisme (ell mateix) – una reunió, per cert, pactada al novembre – i encara està esperant una resposta. Realment l’alcalde té com a prioritat parlar amb els veïns? I dialogar? Les prioritats es demostren amb els fets. No amb les paraules.

Badalona: El millor i el pitjor (3)

Mireia Prats, periodista-reportera de TV3:

El que més m’agrada:

El Centre i la seva identitat pròpia, la rambla a les 9 del matí quan hi passo amb bicicleta per portar la nena al cole. Saludar la gent i que et saludin. El veïnat. El comerç. L’associacionisme. Els badius. L’olor d’anís. Portar els xumets al Dimoni. Les cases amb flors a la façana. Algun raconet d’ El Dalt la Vila. I la lluita veïnal que s’hi du a terme. I poder dir cofoia, que sóc una nouvinguda més d’aquesta especialíssima ciutat, que en són 4 i no una.

El que menys m’agrada:

La desídia del govern municipal en alguns temes. La llarga llista d’inútils xumant de la teta consistorial. La manca de valentia per fer neteja. La brutícia a cada cantonada. Les llambordes aixecades. La mobilitat mal entesa. La contaminació acústica. Els robatoris silenciosos. I no poder dir mai que sóc d’aquí.

Badalona: El millor i el pitjor (2)

Carles Sagués. President del Grup Municipal d’ICV-EUiA:

Quan penso en Badalona o, més encara, quan parlo de Badalona, no sóc tot el neutral que hauria de ser, ho reconec, em deixo portar pels sentiments i li trobo més gràcies de les que li trobaria si no fos la meva ciutat.

Si em poso a fer un repàs, un llistat, del que més m’agrada i del que menys, hi ha el perill que m’acabi sortint una mena de petit programa electoral, amb les reivindicacions, necessitats i propostes del que s’ha de fer i com s’ha de fer i en sembla que, ara, això no toca.

Per tant, d’una manera global, dir que el que més m’agrada és Badalona en si, una ciutat que, malgrat els dèficits i els problemes socials (que no enumeraré), et permet relacionar-te amb la gent, geogràficament ben situada, amb mar, amb història, amb racons i espais agradables i, sobretot, que si s’actua amb bon criteri, encara té moltes possibilitats.

La part negativa, també englobant moltes coses dins d’una, la centro en el fet que no té el pes i la influència que li correspon com a tercera ciutat de Catalunya. Aquesta incapacitat que s’ha tingut per ser present en les grans decisions, ha estat la principal causa dels dèficits que ara patim i de no haver tingut el desenvolupament, que en certs aspectes, altres ciutats sí han sofert. En tenim un bon exemple, mentre Barcelona i L’Hospitalet han transformat i integrat els seus trams d’autopista, ara que el Parlament està elaborant un Pla d’Infraestructures, la reconversió de l’autopista al seu pas per Badalona no hi apareix i el govern municipal, de moment, ni s’atreveix a plantejar-ho.

Badalona: El millor i el pitjor (1)

Oriol Lladó, periodista, coordinador d’Ã’mnium Cultural de Badalona:

Badalona es mou bé en els contraris, defuig les mitges tintes. Els que diuen si, ho diuen amb veu ben alta i forta, i els que diuen no, fan la viu-viu discretament, perplexos de les adhesions que la ciutat genera en alguns dels seus badalonins. És allò que diuen: o l’estimes, o l’odies. Però fins i tot entre els que l’estimen, a vegades surt l’espurna fastiguejada del que ho engegaria tot a rodar. Badalona és un pes enorme, una ombra que s’allarga, una discussió inacabable. Quant fa que parlem del port, de ca l’Arnús i de les Festes de Maig sense posar-nos d’acord? Segurament, bé que al preu d’esgotar els seus habitants, això és el que la manté viva. El xoc entre contraris, l’evident dificultat de moure’s entre les mitges tintes. Dialèctica pura. Això és Badalona. Un capítol a part.

Però hi ha un altre joc de contraris que funciona bé a la nostra ciutat: és la complexa relació entre Badalona i Barcelona, que ens regala també un debat inabastable. Tanmateix, aquesta dialèctica… m’agrada! Els vint minuts que et porten de Plaça Catalunya a la Rambla esdevenen, en realitat, una mena de viatge en el túnel del temps. Passes sense adonar-te’n de la ciutat al poble. Del brogit del cor d’una de les capitals turístiques del món a la immensitat del cel del passeig marítim, amb el seu temps deturat. El camí es pot fer a la inversa. Això és, igualment, tota una avantatge.

Badalona

Amb motiu del 5è aniversari de Badalona bitàcola (que, recordeu, serà el proper 17 de juliol) vaig demanar fa uns dies (i vull continuar demanant durant els propers) a alguns i algunes badalonins i badalonines, que escrivissin deu línies amb la seva opinió sobre el millor i el pitjor de Badalona; allò que més els hi agrada i allò que més els hi desagrada.

Tot i que no he aconseguit totes les opinions que voldria, si que tinc unes quantes de persones que valoro molt com a “motors” de la nostra ciutat. A partir de demà 17 de juny, començaré a publicar les opinions que he anat rebent.

Alhora, també demà, a betulo.cat s’obrirà un espai per a que tothom que ho desitgi pugui també dir la seva.

Pot ser una bonica manera de conèixer una mica millor la nostra ciutat de la ma dels nostres conciutadans. Us animeu?

Més platja i un ambulatori per a Badalona

El títol no és meu. M’he copiat, ho reconec. El títol és del Jordi Serra – del seu bloc, per ser exactes – alcalde de Badalona. Però m’ha fet gràcia… Tot i que, de fet, no en té. M’explico:

El senyor Serra parla de l’enderroc dels banys Balluguets, afirmant, encertadament, que la ciutat guanya un bon tros de platja. Però a continuació afegeix:

Ja som més a prop de l’objectiu de posar els cinc quilomètres de platja a l’abast de la ciutadania, un espai democràtic per al gaudi de tothom, sense distincions.

Però això ja no podrà ser mai veritat. El port ocupa més de 500 metres dels 5.000 que té el litoral badaloni. 500 metres que mai tornaran a ser platja, que mai tornaran a estar “democràticament” a l’abast de la ciutadania. Cinisme?

Hi ha més. El 2 de juny es va inaugurar un nou CAP al carrer Martí i Julià, que donarà servei als barris de Casagemas, Canyadó i Manresà. De fet el CAP ja existia, el que s’ha fet ha estat construir un nou edifici. Sens dubte una bona notícia que el nostre alcalde no dubta en incloure al seu bloc com una acció més d’altres que estem realizant els darrers dies. Llàstima que aquesta obra, hagi arribat amb dos anys i mig de retard

Targeta Vermella

Bandera vermella

Això és el que mereix l’ajuntament de Badalona per permetre, un cop més, que tones i tones de merda vagin al mar quan plou.

Un ajuntament que no ha sabut o no ha volgut aprofitar els ingressos extres que durant anys ha representat el boom inmobiliari per adequar unes infraestructures de clavegueram cada cop més saturades i malmeses.

Sancionem les empreses que llencen residus al rius, els incívics que embruten el carrer, inclús els que escupeixen al terra. Quina sanció mereix l’ajuntament que aboca tones de merda al mar causant un dany irreparable? Jo ho tinc clar: expulsió directa!

Cinquè aniversari de Badalona bitàcola

D’aquí a una mica més d’un més, el 17 de juliol per ser exactes, Badalona bitàcola farà cinc anys. Cinc anys en els que he mirat d’escriure sobre allò que no m’agrada de la meva ciutat, procurant, això sí, no faltar al respecte a ningú.

Però el discurs ja el podreu llegir el dia 17 🙂 Avui però, volia avançar que tinc pensada alguna cosa per a aquest dia 17 i per això volia llençar una pregunta a l’aire: Què és allò que més us agrada de la nostra ciutat? I el que menys? No contesteu, si us plau. Guardeu-vos la resposta. Aviat tindreu més notícies 🙂

Mentrestant… Per allò que estic preparant necessito un patrocinador. Ja en tinc un, aviat sabreu quin és, però m’aniria bé poder comptar amb un altre… Aquí sí s’accepten suggeriments (millor a través del formulari de contacte o de l’adreça de correu badalona arroba gmail punt com

Ral·li solar Phebus 2008

Badalona acull, el proper dissabte 31 de maig, l’inici del Ral·li solar Phebus 2008, on cotxes que funcionen amb energia solar competeixen per veure quin d’ells és el més eficient.

A Badalona els horaris seran els següents:

  • De 9 a 10,30 h.: Plaça Països Catalans: Descarrega de vehicles, Verificacions administratives (permisos i inscripcions), Verificacions tècniques (fitxa de control característiques)
  • 10,30 a 11 h.: Plaça Països Catalans: Formació de comitiva
  • 11 h. Sortida de la comitiva, per carrers Auxiliadora, Guifré, Roger, Saragossa, lateral Autopista, Martí Pujol, Via Augusta, Layret, Borràs, Sant Isidre, Sant Joaquim, amb arribada a les 11,30 a la Rambla de Badalona
  • 11,30 a 12,30: Exposició, vistes, entrevistes, etc. a la Rambla de Badalona
  • 12,30 : Sortida des de la Rambla de cada vehicle a intervals de uns 15”. Recorregut: Prim, Via Augusta, Martí Pujol, Independència, Avinguda de Puigfred i dels Vents, Passeig Olof Palme, Avinguda Caritg, Sant Mori, Aribau, Sant Salvador i AlfonsXII (fi terme municipal de Badalona)
  • 13,30 Continua per Joan XXIII, Santa Caterina i Avinguda Catalunya fins a carrer de la Platja, parada al Portal de Sortida, exposició i visites.

Més informació: Ral·li Solar Phebus 2008