Blog

  • Civisme i convivència 3 (una mica més)

    Avui en Ricard escriu un comentari a l’entrada “Civisme i convivència 2 (bicicletes)” on presenta una iniciativa badalonina contra la nova ordenança (www.entitatsbadalona.bloc.cat).

    Els promotors de la iniciativa protesten per les elevades sancions (que no m’he mirat encara 🙁 ) i la poca originalitat de la proposta. Però millor explicat per ells…

    Compartim com a veïns i veïnes de la ciutat, l’objecte de la mateixa (Disposicions Generals , art. 3.1), “establir un marc de relacions fonamentades en el civisme, la convivència social i les relacions solidàries i respectuoses entre les persones”, però entenem que aquest objectiu no es correspon a la resta del redactat de la proposta. L’articulat de la proposta és un recull d’ordenances ja aprovades, radicant l’única originalitat de la mateixa en la desmesurada taula de sancions. Entenem que l’única pedagogia que es desprèn d’aquesta ordenança és la intimidatòria.

    També demanen una proposta veritablement participativa que desenvolupi un projecte educatiu que fomenti les actituds cíviques en les que l’educand principal sigui la societat civil organitzada de Badalona.

    Estic d’acord, i ja ho vaig dir a la primera entrada que vaig fer del tema (Civisme i convivència) que és molt millor apostar per l’educació que per la sanció, però, en canvi, no estic d’acord en la imatge que es sembla donar de que el procés actual no sigui participatiu. A veure, participatiu és, el que es pot criticar és el plantejament o la manera de permetre la participació, però, a priori, es suposa que la participació ha de servir per a alguna cosa i si les entitats i les persones signants creuen que hi ha coses que cal canviar, ja cal que comencin a escriure a l’ajuntament per demanar els canvis que trobin necessaris.

    I finalitzen amb això:

    Així doncs reivindiquem, com a condició prèvia a l’aplicació de qualsevol normativa “correctora-sancionadora” el desenvolupament d’una proposta formadora i la dotació dels recursos necessaris per dur-la a terme.

    I amb això torno a estar d’acord. Fora bo que abans de iniciar el procés sancionador, es dediqués uns quants mesos a explicar la normativa i a explicar perquè cal ser cívic.

    Fa uns dies vaig llegir (en un article que parla de la LSSICE) una cita de “El quijote” que crec que és perfectament aplicable en aquest cas (i va per al ajuntament):

    No hagas muchas pragmáticas; y si las hicieres, procura que sean buenas, y, sobre todo, que se guarden y cumplan; que las pragmáticas que no se guardan, lo mismo es que si no lo fuesen; antes dan a entender que el príncipe que tuvo discreción y autoridad para hacerlas, no tuvo valor para hacer que se guardasen; y las leyes que atemorizan y no se ejecutan, vienen a ser como la viga, rey de las ranas: que al principio las espantó, y con el tiempo la menospreciaron y se subieron sobre ella.

    O, resumint, no fem una normativa que no es pugui fer complir (com no es fa complir l’actual dels gossos, per posar un exemple), perquè al final ningú se la creu.

    I per finalitzar dos enllaços relacionats:

  • Civisme i convivència 2 (bicicletes)

    Feia temps que volia fer una segona part de l’ordenança de civisme però no trobava el moment ni el temps. Tot i que continuo sense tenir gaire temps, he trobat un moment per posar-me.

    Avui he enviat un missatge a l’adreça que l’ajuntament ha obert per tal d’enviar comentaris a l’ordenança (civisme@badalona.cat), tot comentant el que em sembla la part que parla de les bicicletes i he pensat que fora bo conèixer l’opinió dels lectors del blog, al cap i a la fi les meves opinions són meves i sempre és positiu conèixer les opinions d’altres. Cal aclarir que sempre que tinc ocasió faig servir la bicicleta per anar a la feina. El meu recorregut és baixar per riera Matamoros fins la Rambla i a l’alçada del carrer del Mar creuar a Eduard Maristany per anar fins a Sant Adrià i a Barcelona. La tornada faig gairebé el mateix recorregut però, segons l’hora, en comptes d’anar per la Rambla vaig pels carrers del centre i a l’hora de pujar ho faig per Prim.

    Aquí teniu els meus comentaris per tals que els critiqueu si ho trobeu convenient.

    Crec que està fora de lloc criminalitzar la bicicleta i posar-la a l’alçada de les pintades a les parets o les defecacions dels gossos. La bicicleta és tant un mitjà de transport com una eina d’esbarjo i s’ha d’entendre de les dues maneres. Com a mitjà de transport està bé que compleixi les normes establertes per als vehicles, sempre i quan (i això és molt important) el legislador (en aquest cas l’ajuntament de Badalona) tingui cura de que la resta de vehicles respectin a aquest, molt més fràgil i amb moltes menys possibilitats de sortir-se d’una situació compromesa. A Badalona, en una gran part de la vila, la bicicleta és un mitjà de transport perillós, per l’usuari, no per la resta de vehicles. Carrers en mal estat, mala il·luminació, cotxes en doble fila, bandes elevades als carrers, són trampes que per a un cotxe no representen cap problema, una mica més per les motos, però per a les bicicletes representen un gran problema. La mateixa sincronització d’alguns semàfors, pensada per a circular entre 30 i 50 km per hora (velocitats difícilment assolibles per una bicicleta) compliquen la utilització d’una bicicleta que no es pot permetre el luxe de posar-se al davant en el semàfor (com les motos) per la seva manca d’acceleració. La bicicleta és un mitjà de transport ecològic i saludable (amb el permís de la resta de vehicles). Els ajuntaments l’haurien de potenciar i legislar al seu favor, no en contra seu.

    Per altra banda, com a eina d’esbarjo, no és de rebut que un pare que vagi amb els seus fills menors de 12 anys per la vorera sigui multat. Estic d’acord amb que s’han de buscar sistemes que permetin la conciliació de bicicletes, vianants i resta de vehicles. Però la persecució dels conductors de bicicletes no és la solució.

  • El cotxe fantàstic

    El 6 de novembre l’ajuntament de Badalona va presentar un cotxe multador, dotat amb càmeres que permetien fotografiar i multar als automòbils que incomplissin les normes de transit. L’objectiu, segons ens van explicar era (o és) reduir els punts negres d’incivisme viari.

    No acostumo a fer servir massa el cotxe per Badalona, així que no soc la persona més adequada per parlar d’aquest tema, però ahir a la tarda vaig passar per Martí Pujol i em vaig trobar fent eslàlom entre els cotxes aparcats a doble fila (perquè no aparcaran tots al mateix cantó?). Pot ser no em vaig trobar amb una situació puntual ara mateix (abans era habitual) però si circulo poc i el dia que agafo el cotxe em trobo amb aquest merder tendeixo a pensar que potser les coses no han canviat gaire.

    Però insisteixo que d’aquest tema puc parlar poc perquè no acostumo a fer servir el cotxe per moure’m per Badalona, així que si algú que ho faci més sovint pot donar la seva impressió (es circula a Badalona ara millor o igual que fa dos mesos?) als comentaris serà d’agrair.

  • Una carta publicada i mai enviada

    Davant la meva sorpresa avui he vist publicada en el TOT Badalona una carta que jo mai els hi he enviat!

    Es tracta d’un e-mail que vaig enviar als informatius de radio ciutat de Badalona, on els hi comentava una situació relacionada amb unes obres que es feien a prop de casa dels meus pares… Doncs la meva sorpresa ha estat MAJÚSCULA quan he vist aquest e-mail publicat en el TOT d’aquesta setmana!!!! Com es possible que es publiqui una cosa de la qual jo no n’he donat permís exprés??? Els de la radio quan van rebre l’e-mail es van posar en contacte amb mi, però en cap moment ningú em va comentar res de que el meu correu seria vist i llegit per tots els lectors que té la revista el TOT Badalona, i tampoc ningú de la revista s’ha posat en contacte amb mi per demanar-me l’autorització per fer-ho. Com es possible que passi això? No hi ha una llei que protegeix les dades? Es que hi ha una mena de “tràfic” d’informacions entre mitjans? I si fos així, no caldria SEMPRE demanar autorització a l’autor, en aquest cas seria la meva? La veritat és que quan aquesta tarda m’han començat a trucar coneguts per dir-me això de l’escrit m’he quedat al·lucinada… Ara començo a entendre com és que a vegades truca gent a casa meva demanant per mi i dient-me que m’han trobat a la guia telefònica… SI NO HI SOC!!!! segur que alguna entitat de la qual soc sòcia li ha fet arribar les meves dades! , o pot ser el mateix cens municipal?!

    Em dona la sensació que tot això és il·legal!! o potser no…

    Esther Sansa

  • Accessibilitat a la platja de Badalona

    Aquesta entrada feia temps que la tenia escrita però la tenia oblidada. Li vaig passar al protagonista per si havia explicat alguna cosa malament i em va suggerir un canvi. La rescato avui, no per cap motiu en particular, simplement m’he recordat d’ella avui i he fet els canvis corresponents…

     

    Les coses com són, la platja de Badalona té una bona accessibilitat i, a més, el servei que permet acostar a les persones amb cadira de rodes a l’aigua està força bé. Ara, no tot és perfecte.

    M’escriu un lector habitual del blog explicant-me la seva situació. Quan va a la platja hi arriba des del carrer providència passant per sota de les vies del tren pel pas subterrani que arriba al carrer de l’Estrop. Un cop al que haurà de ser el passeig marítim es troba que per arribar a la platja té una barrera de pedres que si la vol esquivar necessita caminar al voltant de 200 metres.

    Això, escrit així pot semblar una ximpleria, però si aquesta persona no pot baixar aquestes pedres és, precisament, perquè té problemes de mobilitat i no li resulta fàcil fer aquests dos-cents metres de més.

    Per a aquesta persona, una rampa al mig de la zona de pedres li representaria un gran guany. Dubto que l’ajuntament estigui en condicions de fer res allà sent que es suposa que en un any, any i mig haurien de començar les obres del passeig marítim. Però no està de més que algú es faci ressò i si quan es facin les obres es té en compte aquesta situació, millor que millor.

    Aprofito per fer una reflexió. Sovint som incapaços d’adonar-nos que allò que per a nosaltres és molt senzill pot haver persones a les que representi un problema. Ara parlem de l’accés a la platja, però podem parlar de moltes coses més: Els carrers de la ciutat, l’accés als edificis, les pàgines web… El més curiós és que molts cops arreglar-ho costa molt poc i, tot i així, no s’arregla…

    Per acabar una foto de la zona de pedres.

    Zona d'accés complicat

  • La Maite marxa

    Arribo tard? Potser sí, però potser no. Ara que ja ho sap tothom no cal que expliqui gaire 🙂

    Això era un secret a veus. Molt abans de les passades eleccions municipals ja es deia que era l’últim mandat de l’alcaldessa i fins i tot, quan es va fer la llista electoral del PSC ja es parlava de qui seria, segurament, el proper alcalde/able del PSC a la ciutat: algunes fonts socialistes veuen com una operació de la direcció nacional per deixar el camí lliure cap a l’alcaldia al primer secretari Jordi Serra. El canvi posterior d’aquesta llista posant a Serra per davant de Serrano, va reforçar aquesta suposició. Així que, mirat per aquesta banda, tot l’enrenou muntat em sembla, amb tots els respectes, un xic exagerat.

    Ara bé, és veritat que és massa d’hora. No entenc massa (i segur que no soc l’únic) el perquè d’aquest “premi” per a la Maite. Potser ha estat la manera d’aconseguir que no complís la seva paraula d’esgotar el mandat?

    De tot això el que em sembla més trist (tot i que ja és costum) és el fet que el PSC faci servir l’alcaldia per promocionar al seu proper alcaldable. Vaja que l’ajuntament es converteix en una mena de cartell de propaganda, al servei del partit guanyador de les passades eleccions 🙁

    He llegit que la marxa de la Maite Arqué és una bona notícia per a la ciutat. No ho crec. No perquè cregui que és una gran alcaldessa, simplement no crec que el problema de la ciutat sigui ella, el problema és el PSC (o del PSC) de Badalona i això no canviarà amb el canvi d’aquesta persona.

    Així, malgrat ser una notícia ja prou anunciada i no representar (des del meu punt de vista) un gran canvi a la ciutat, crec que el manifest “Volem votar el nostre alcalde” té un cert sentit, encara que sigui per denunciar la situació de la ciutat. Tot i això, estic amb el Marc Sallas quan diu el què falla a Badalona no és el mecanisme de successió a l’alcaldia < …> si no que tenim uns problemes estructurals, endèmics, fruit d’anys i anys de desídia.

  • Cavalcada de reis Badalona 2008

    Per veure el recorregut de la Cavalcada de reis de Badalona 2010 feu clic en aquest enllaç.

    Horaris (aproximats) i recorregut de la Cavalcada de reis 2008. Si t’interessen els horaris i recorregut del 2009 (molt semblants per altra banda) clica aquí.

    • Arribada dels reis al Moll de Capitania del Port de Badalona a les 17 hores. Animació a càrrec de Lluís Pinyot i La Tremenda Banda.
    • Inici de la Cavalcada a les 18.30 hores, a l’encreuament entre la Rambla i el carrer d’en Prim.
    • El recorregut i els horaris de pas de la Cavalcada són els següents:
      1. Prim (18.30 h)
      2. Francesc Layret (plaça de la Vila, 19.00 h)
      3. Martí Pujol, Anselm Clavé, Rambla Sant Joan, Baldomer Solà (19.20 h)
      4. Alfons XIII, Josep Mª de Segarra, Don Pelai (19.45 h)
      5. Marquès de Sant Mori (20.05 h)
      6. Avinguda Pius XII i Rambla de la Solidaritat (Camp de Futbol de Llefià, 20.20 h)

    La Cavalcada 2008 s’inspira en la temàtica de la interculturalitat suggerida per les terres de procedència dels tres Reis Mags. Els elements escenogràfics es refereixen a la cultura europea (rei blanc), a la cultura persa (rei ros), i a la cultura egípcia/núbia (rei negre).

    Més informació a la pàgina web de l’ajuntament de Badalona

  • Estic malalt?

    Fa uns dies em vaig trobar amb un bon amic (al que darrerament veig menys del que voldria) a l’estació del tren de Badalona. Com no podia ser d’altre manera, vam començar a parlar de la ciutat i, un tema porta a l’altre, de les webs dels partits polítics badalonins. Ell em va preguntar si aquestes webs se les mirava algú, al que li vaig respondre que jo me les miro de tant en tant. I sense pensar-ho massa li va sortir: Tu és que estàs malalt d’això.

    No és que em preocupi massa, la veritat, però porto uns dies donant-li voltes. Cal estar malalt per visitar les webs dels nostres polítics? Potser sí, però no deixen de ser una font més de notícies, potser més esbiaixades, però interessants igualment.

    Fem un repàs?

    • PSC. Té poca informació, obra una finestra “emergent” (pop-up) de propaganda d’un llibre. Lleig això dels pop-up i molt lletja la finestra aquesta que s’obre. Des del punt de vista de l’accessibilitat és una pàgina molt dolenta.
    • PP. En aquests moments no té cap informació.
    • CiU. La web de CiU ha deixat de ser la font d’informació que era, això d’estar al govern li passa factura a la web. Malgrat l’interès de CiU de que la seva web fos accessible, continua sense ser-ho.
    • ICV. Tot i l’estil més impersonal, aquesta és la web que substitueix a la de CiU en qüestions d’informació badalonina. Curiós l’intercanvi 🙂 . Tampoc és accessible 🙁
    • ERC. També ERC ha guanyat en continguts darrerament. Curiós que de les tres notícies que té actualment destacades a portada, dues tinguin a veure amb el PP… També és no accessible.
    • CUP. La CUP sembla centrada darrerament en ella mateixa i els problemes de Badalona i els/les badalonins i badalonines surten només de rebot. O al menys això és el que reflexa, des del meu punt de vista, la seva web 🙁 . Tampoc és accessible.
    • Al Partit humanista de Badalona li podem treure “de Badalona” i serem més justos. Tampoc és accessible.

    La resta de webs dels partits polítics que es van presentar a les darreres eleccions municipals (i que jo sabés que tenien web) estan ara mateix inactives.

    Em falta fer una llista de blogs de polítics badalonins (una altra bona font d’informació). En condicions normals diria que en parlaré properament, però les dues darreres ocasions en que vaig escriure això no ho vaig complir, així que, de moment, ho deixem així.

    Un detall abans d’acabar. Cap de les webs dels partits badalonins és accessible. Sé que soc pesat amb aquest tema, però no és gens difícil fer una web accessible, només cal una mica d’interès. La revisió d’accessibilitat ha estat feta de manera automàtica amb Hera. No s’ha fet revisió manual per qüestions obvies.

  • Transport públic

    Avui sortia publicat als diaris. La T-10 a Barcelona pujarà l’any vinent un 4,35%, passant de 6,90 a 7,20. Segons l’”Instituto Nacional de Estadística” des d’octubre de 2006, fins a octubre del 2007 l’IPC va pujar un 3,6% així que per molt malament que vagin les coses, l’IPC d’aquest any dubto molt que arribi al 4%.

    Evolució del preu d’una T-10 a Barcelona els darrers anys:

    Any Preu T10 Variació any
    anterior
    IPC any
    anterior
    2002 5,60    
    2003 5,80 3,55% 4%
    2004 6 3,45% 2,6%
    2005 6,3 5% 3,2%
    2006 6,65 5,56% 3,7%
    2007 6,9 3,76% 2,7%
    2008 7,2 4,35% menys del 4%

     

    El preu de la T10 a Barcelona haurà pujat en 5 anys (des del 2003 fins el 2008) un 24% quan l’IPC (i la majoria dels sous) haurà pujat al voltant del 16,7% (dada treta de l’INE)

    Per posar un exemple del que representa això, si el preu de la T10 hagués pujat com l’IPC, l’any vinent el seu preu seria de 6,76 € en comptes de 7,2 €, 44 cèntims menys per tarja.

    S’accepten comentaris…

    Actualització 14/12/07: Avui han publicat l’IPC de novembre de 2006 a novembre de 2007: ¡4,1!

    Ara els càlculs són: 17,6 l’IPC de gener 2003 a novembre 2007 i 6,82 el preu si s’hagués pujat el preu del transport públic de la mateixa manera que l’IPC.

  • Un altre arbre tallat a Can Solei

    Actualització 10/12/07 Doncs no, no l’han tallat. Sembla ser que el que han fet ha estat traslladar-ho al viver municipal. Bona notícia, tot i que el fet que una nova edificació, per petita que sigui es mengi un altre tros de parc no ho és.

    També comentar que s’han plantat nous arbres a la part superior del parc, són arbres joves que venen a “substituir” els que es van tallar al seu moment per fer el nou edifici de l’escola. Tot i que s’han plantat alguns dins de l’espai de l’escola, el gruix d’ells s’han plantat en l’espai que quedava entre el pati de l’escola, el camp de futbol i Ca l’Arnús. No m’agrada massa com han quedat allà els arbres (en tres línies rectes i potser massa junts), però al menys els han plantat…

    Als comentaris teniu més informació que haig d’agrair a Trilògic i a la Mercè. Especialment a la Mercè per corregir-me.

    Ja sé que no és notícia i que “no té importància”. Segur que l’arbre “estava malalt” i que hi ha coses més importants… Però a mi em sap greu.

    Aquesta setmana (o la passada, no estic segur) han tornat a tallar un altre arbre a Can Solei. Ho han fet per construir alguna cosa, no sé el què, però no trigarem en saber-ho.

    Suposo que tot serà meravellosament correcte, però em sembla sorprenent que, de nou, s’estigui construint dins del parc a costa, ni que sigui d’un, arbre.

    Obres a Can Solei