El títol, tret d’un article d’avui de la Vanguardia, és més aviat horrorós, però està a l’alçada de l’article, més “panfleto” propagandístic que no un article seriós (bé, des del meu punt de vista, es clar).
Comento algunes coses:
En un lustro, más de dos kilómetros del litoral de Badalona, secuestrados durante siglo y medio por industrias contaminantes, se habrán convertido en un barrio residencial de más de 4.000 viviendas.
Les indústries contaminats ja fa anys que no hi són, van anar desapareixent mica en mica. I va quedar la platja, lliure, tot i que, en alguns punts, no gaire usable. Però recuperable. De fet els darrers anys els ciutadans de Badalona havien recuperat aquestes platges. Avui, però, un dels dos quilòmetres de platja a quedat malmés per sempre. Ja no és ni recuperable, han fet un port allà. En cinc anys l’ajuntament de Badalona haurà aconseguit el que no van poder un segle i mig d’indústries contaminats.
Francesc López Guardiola, edil de Urbanismo, dice que será un puerto familiar, diurno, sin discotecas, un lugar de esparcimiento para la ciudadanía donde, como dice la alcaldesa Maite Arqué, “la gente, tenga o no tenga barcos, dé una vuelta por su dique de abrigo, que es un paseo sobre el mar”.
Això del “puerto familiar” ja ho he remarcat més cops. Ja veurem…
En quan al passeig sobre el mar, doncs miri senyora Arqué, ja n’hi ha un passeig sobre el mar a Badalona i amb un cost molt més petit. Es diu pont del petroli. A mi, personalment, no m’agrada gaire però, posats a tenir un passeig sobre el mar, crec que és més maco, més impressionant, i més econòmic. I està tancat! Es fa difícil d’entendre.
Vecinos de barrios en difícil situación, caso de Artigues, Sant Roc, La Pau
se sienten discriminados. Miquel Jurado, vicepresidente de la Federación de Asociaciones de Vecinos, dice que “no estamos en contra del puerto, pero entendemos que el Ayuntamiento debería luchar con la misma fuerza contra la creación de guetos. Si no corremos el riesgo de agravar las diferencias y de que Badalona funcione a dos velocidades”.
El nou barri és un barri de luxe. No pels serveis, però sí pel cost dels habitatges i la situació al costat del mar. En que s’acabarà convertint?
El Ayuntamiento sostiene que la fachada marítima reforzará su capacidad inversora, lo que beneficiará al resto de la ciudad. “El progreso se extenderá como una mancha de aceite”, dice Arqué.
Però ara l’ajuntament no té diners. Fins quan? Quan s’haurà amortitzat tot el cost que representa per a la ciutat aquesta operació faraònica? Realment donarà suficients beneficis com per compensar la pèrdua d’un quilòmetre de platja (el 20% de tota la platja que té Badalona) i l’efecte que produeix al litoral? Jo crec que no. Potser m’equivoco 🙁
L’article de la Vanguardia: Badalona beach. La ciudad se transforma con el nuevo puerto y un barrio de cuatro mil viviendas.