Badalona bitàcola

Blog

  • El port i els badalonins

    El futur port de Badalona ja ha venut més de la meitat dels amarradors que havia posat a la venda (s’han venut 371 de 617 amarradors). D’aquests amarradors venuts el 45% han anat a mans de gent de Barcelona i el 36 % són de badalonins. La tendència segurament serà a que el percentatge de badalonins disminuirà. Però és que és evident que el port no s’ha fet pels badalonins, el que no tinc clar és per a qui està fet 🙁
    La notícia és de Vilaweb-el punt i es pot trobar aquí.

  • L’aigua de Badalona… La de la platja

    Aquest any tothom ha coincidit en la seva qualificació de l’aigua de la platja: bruta. No tots els dies, però sí una gran part, l’aigua ha estat tèrbola i l’escuma que surava no animava gaire al bany. A finals de juliol l’ajuntament deia que es destinarien 50 milions de pessetes a fer un estudi per intentar millorar les condicions de l’aigua de la platja. Com que no s’ha dit res més sobre aquest estudi he fet una pregunta al respecte a l’àrea de medi ambient de l’ajuntament. Us faré saber la seva resposta 🙂

  • El primer nadó proveta viu a Badalona

    Ahir a “la contra” de la Vanguardia sortia una entrevista amb Victòria Sànchez Perea, el primer nadó proveta a Espanya. Viu a Badalona i l’entrevista, si més no, és curiosa 🙂
    La podeu trobar aquí (cal registre gratuït).

  • Un aparcament a la Rambla

    Els comerciants del Centre tornen a demanar un aparcament subterrani a la Rambla. Diuen que “la Rambla està morta” i que l’aparcament la podria salvar. Jo, la veritat, no ho veig gaire clar i tal com deia en una entrada de fa temps, si a canvi del aparcament es millora el passeig marítim, doncs encara, però si és a canvi de res, jo no estic d’acord (sí, sé que la meva opinió no té gaire pes :-)).

    Jo crec que els problemes que tenen (i tindran) els comerciants del centre de Badalona no es solucionaran amb un aparcament. Les zones d’oci i compres de la ciutat es van multiplicant i els visitants, si fa o no fa, som els mateixos, així que la gent es va distribuint i els llocs nous, al menys inicialment, tenen més atractiu.

    Per acabar comentar que aquesta tarda he passejat per la Rambla. Sort que està morta 🙂 gairebé no havia lloc per seure a les nombroses terrasses…

    Més informació a Vilaweb – el Punt

  • Vacances…

    He estat uns dies desconnectat i amb la bitàcola una mica abandonada… Bé, avui torno a escriure 🙂 No sé el que em costarà agafar de nou el ritme, però…

  • Trànsit a Badalona

    A Badalona els senyals de prohibit aparcar no sempre són d’obligatori compliment. El problema és que no hi ha manera decent de saber quan són obligatòries i quan estan només per fer maco.

    Fa uns dies, però, vaig trobar una cosa curiosa. Un conjunt de senyals contradictoris que t’obliguen a saltar-te algun, o quedar-te aturat. La fotografia està feta el dia de Sant Joan al carrer Manuel Fernández Márquez, poc abans de la cantonada amb el carrer Sant Lluc.

    Senyals contradictoris als carrers de Badalona

  • Un “petit” excés de senyals de trànsit

    Aquesta fotografia està feta al carrer ponent i les senyals de “cediu el pas” són per a la cruïlla amb l’avinguda Marqués de Montroig. És evident que la cruïlla és perillosa, però alguna cosa falla si ha calgut posar tanta senyalització. No?

    Fins a 8 senyals de 'cediu el pas' es poden trobar a la cantonada del carrer Ponent amb l'avinguda Marqués de Montroig

  • El futur de Ca l’Arnús, Can Solei i el camp de futbol del Badalona

    Aquesta és la tercera de tres entrades dedicades, bàsicament, a Can Solei i Ca l’Arnús, però on irremeiablement el camp de futbol del Badalona ha de ser-hi present.

    Avui tothom parla de la unió de Can Solei i Ca l’Arnús, però ningú no diu que el Camp de Futbol del Badalona sembla fet “robant” una part a Can Solei. No sé com va sortir aquest camp de futbol ni si es va fer o no a partir de part de Can Solei, només tinc referència de que es va inaugurar al 1936.

    Situació del camp de futbol del Badalona en referència als parcs de Can Solei i Ca l'arnús

    En aquest gràfic es veu d’una manera molt aproximada com queden els tres terrenys als que em refereixo. Com que Can Solei (taronja) i Ca l’Arnús (verd) s’han d’unir, perquè no aprofitar el camp de futbol (blau) (que el Badalona vol deixar a canvi de diners) per a integrar-ho amb els dos parcs?

    Veiem com estan ara les coses i com m’agradaria a mi que fossin. Ara mateix Can Solei i Ca l’Arnús són dos parcs diferents sense cap unió, no hi ha manera de passar d’un a l’altre sense sortir al carrer. El Badalona té un projecte que implica intercanviar el camp de futbol amb l’ajuntament. Un cop fet el canvi l’ajuntament vol requalificar els terrenys (ara estan qualificats com a equipaments) i fer pisos. Per altra banda tenim el col·legi que tal com està ara impedeix la normal utilització del parc per part dels visitants. Està clar que es vol construir una nova escola, però sembla que no està gens clar a on. L’ajuntament la volia fer fora del parc i l’ampa va exigir que es fes dintre. Al final l’ajuntament va cedir, però a on faran l’escola? Durant un temps semblava que la farien al nivell superior del parc, però tal i com deia quan parlava de Can Solei, aquest nivell és el millor nexe d’unió amb Ca l’Arnús. Les màquines ja no hi són… On faran l’escola?

    Bé, perquè no aprofitar el camp de futbol? Ja que és una zona d’equipaments que segueixi sent-ho, es pot construir allà l’escola, no interferirà amb el normal funcionament del parc (i ara parlo de parc i no de parcs referint-me a tot el conjunt), continuarà dins del parc i els ciutadans de Badalona no haurem perdut una altre zona d’equipaments sota el pes gairebé inamovible dels pisos.

    Més informació al respecte es pot trobar a Vilaweb:

  • Can Solei

    Can Solei és un parc situat al barri de Casagemas, just a tocar el parc de Ca l’Arnús. De fet, com deia fa uns dies, inicialment Can Solei i Ca l’Arnús era una sola finca coneguda com Can Solei.

    La finca de Can Solei va ser expropiada per l’ajuntament als anys seixanta i es va obrir com a parc al 1977. Té tres nivells, l’inferior, una mena de jardins amb una font, un petit estanyol, molts arbres i molta tranquil.litat. És el lloc ideal per anar a passejar amb un nadó les tardes d’estiu, o, fins i tot, per a gaudir d’un bon llibre a la fresca. El nivell intermig està ocupat per la gran explanada que dóna accés al parc, una explanada de terra que de tant en tant es fa servir d’aparcament :(, també ocupa aquest nivell l’escola pública Artur Martorell, que ocupa uns edificis que no crec que reuneixin condicions com a escola… Finalment, el nivell superior està format per una gran explanada amb alguns arbres i un espai de jocs infantils. Aquest nivell és el que amb més facilitat es podria unir amb Ca l’Arnús, doncs aquí les dues finques queden gairebé a la mateixa alçada.

    Can Solei, amb lo maco que és té moltes coses a millorar. Crec que als jardins de la part inferior s’els hi podria treure més profit, arreglar-los millor i al nivell superior es podrien plantar més arbres i adequar-lo per tal que no trenqui el conjunt amb el jardí de Ca l’Arnús.

    Però el pitjor de Can Solei és l’accessibilitat. L’accés des el nivell intermig (on està l’entrada) cap als altres nivells és molt dolent. Per anar a la part superior del parc cal pujar per una rampa amb un fort desnivell i per baixar al nivell inferior la rampa de baixada, de terra amb petits esglaons, no és gens adequada per a una cadira de rodes o per a una persona amb dificultats per caminar. I encara pitjor, durant les hores de classe l’escola impedeix amb una tanca l’accés a aquestes dues rampes i, per tant, l’accés a persones amb minusvalues, o, simplement, amb cotxets de nadons als altres dos nivells. No entenc aquesta imperiosa necessitat de l’escola de barrar el pas per davant dels edificis… No m’imagino al Nen Jesus de Praga tancant el carrer Barcelona, o als Maristes el carrer del Temple o al Cultural el carrer Laietana, simplement perquè és hora de classe. Perquè aleshores es tanca el parc de Can Solei al pas de persones amb dificultats per baixar i pujar escales durant les hores lectives?

    Aquesta és la segona de tres entrades dedicades a Can Solei, Ca l’Arnús i el camp de futbol del Badalona. La primera la vaig publicar el dia 2, la segona avui i la tercera d’aquí a un parell o tres de dies.

  • Mobles vells a Margarida Xirgu

    Abans d’ahir algú va deixar mobles vells a la cantonada del carrer Margarida Xirgu amb la plaça de les Gavines. No és la primera vegada, la gent acostuma a deixar-les allà abans (o després) de cridar el servei municipal que s’encarrega de recollir-les. No crec que sigui un bon lloc, però ho fan. La qüestió és que aquest cop portem ja dos dies sencers amb els mobles vells allà tirats i cada cop n’hi ha més. Aquesta cantonada sembla un abocador! Entre el conjunt de mobles podem trobar-hi un matalàs (que ocupa part de la vorera de Margarida Xirgu) i un mirall trencat, i això representa dos perills. El matalàs, i de fet tota la “merda” que s’ha acumulat allà en dos dies, poden cremar amb molta facilitat. Només cal una burilla i no m’agradaria a mi viure just al pis que hi ha a sobre. De fet sembla preparat per a una foguera de Sant Joan. I, d’altra banda, el mirall trencat és un perill per als nens i nenes que juguen al parc.

    No sé de qui és la culpa, si de qui ha deixat els mobles allà, dels serveis municipals que no els han passat a recollir o d’una combinació de tots dos, però cal que algú hi faci alguna cosa abans que no passi res.

    Aprofito l’ocasió per comentar el que ja he dit al començament. Aquesta cantonada, sota el balcó d’un pis, no és el lloc més adequat per acumular mobles vells. Els serveis municipals haurien d’aconsellar algun altre lloc i la Guàrdia Urbana hauria de vetllar perquè es complissin les normatives urbanes que toquin.

    Acabo amb una foto de l’abocador del carrer Margarida Xirgu 🙁

    Mobles vells abandonats a la cantonada de Margarida Xirgu amb la plaça de les Gavines

    Actualització (16:00): Ja han recollit els mobles. Aquesta matinada, a les 3:20 per a ser més exactes, un camió d’escombraries s’enduia tots els mobles. Evidentment el soroll que ha fet (sobre tot al trencar els mobles amb la premsa) ha despertat a mig carrer. Bé, perquè han tret els mobles del carrer, malament per l’hora i pel fet de despertar els veïns i malament perquè han deixat uns quants trossos (i no petits) del mirall a terra, amb el perill que això representa. Tan costa fer les coses ben fetes?