Arxiu d'etiquetes: pp

Altres opcions… Altres opinions

Interessant el diari El Punt avui. Les seves primeres planes dedicades a Badalona i només a partir de la 6a pàgina no es parla de Barcelona. Tal és la complicada situació badalonina.

Entre els articles de El Punt, hi ha un que parla de que Ferran Falcó ha proposat al PSC fer alcalde a Jordi Serra, però quedant-se a l’oposició. Una proposta que, sembla haver descol·locat un PSC que no veu gens clar res que no sigui un tripartit on ells tinguin el control.

Per altra banda, ahir (de fet fa unes horetes) en capgròs feia una proposta agosarada i jo diria que poc factible. Als comentaris en Jordi Casas fa una altra, també agosarada. Idees no falten i veurem com acaba tot d’aquí a uns dies.

Als blocs badalonins les entrades parlant del tema s’omplen de comentaris a favor i en contra sense que hagi un consens clar – ni tant sols entre els militants de CiU – de si s’ha de deixar o no governar al PP.

A tot això, el PSC ha fet pública una nota de premsa en la diu clarament que el PP ha guanyat pel seu populisme, mentre afirma amb orgull – com si no fos merit igualment del PP – d’haver obtingut més vots (pocs) que a les municipals del 2007. Res d’autocrítica, són els més millors entre els millors 🙁

Em sap molt greu, però el PP ha guanyat gairebé a tota Badalona i allà on no ha guanyat ha aconseguit molts vots. No pot ser tot cosa del populisme. I a partir d’aquí que cadascú decideixi el perquè d’aquests vots (o bé, directament que li pregunti als seus veïns, un, al menys, ha votat al PP).

I a continuació una llista d’enllaços relacionats. Començo per la nota de premsa del PSC, segueixo pels articles d’El Punt i acabo amb una col·lecció de blocs badalonins que tracten el tema. Hi ha lectura per a una estoneta.

Enllaços relacionats:

Si algú posa algun enllaç als comentaris, miraré de afegir-lo a aquesta llista.

Què ha de fer CiU?

Els resultats de les darreres eleccions municipals han deixat a CiU un paper que no és gens agraït, perquè faci el que faci ho farà “malament”…

Veiem les opcions que tenen:

  1. Aliar-se amb el PP i fer un govern fort amb l’Albiol i companyia. Però en Falcó ja ha dit que no pactarà amb el PP. I no només això. Un hipotètic pacte segurament seria perjudicial pel seu partit.
  2. Aliar-se amb el PSC i ICV i fer un govern fort amb les esquerres de la ciutat. Però això seria gairebé repetir un pacte que a CiU no li ha funcionat. A més, donada l’animadversió ICV – CiU, no veig gens clar que el govern de la ciutat funcionés massa bé. Però no només això; al 2007 vam ser molts els que vam criticar a CiU per la seva aliança amb el PSC, doncs consideràvem que això no permetia el canvi que creiem que necessita Badalona i la renovació urgent que necessita el PSC. Ara CiU té l’oportunitat de corregir aquesta errada, per molt que pugui semblar dolent per la ciutat.
  3. Governar amb minoria amb el PSC. Es treu de sobre el “problema” d’ICV, però no el fet de governar amb un PSC que no ha estat capaç de fer autocrítica.
  4. Deixar que el PP governi en minoria. La pega d’això és que hi hauria molts que li retraurien a CiU el deixar que el PP governi i, per l’altra banda, significaria l’entrada al govern de la ciutat d’un munt de regidors que sense cap experiència.

Personalment m’inclino per la darrera opció, per molt que no és bona, però és que de fet cap és bona i al cap i a la fi, ens agradi o no, una part molt important dels ciutadans de Badalona volen l’Albiol d’alcalde. A veure, no ens enganyem l’Albiol té les seves idees i al llarg de la campanya ha fet algunes propostes. De fet, ha fet més propostes que el Jordi Serra 🙁 Si finalment ell és alcalde caldrà tenir-les molt present: Llars d’infants, llibres de text, …

Un govern diferent pot ser un revulsiu per la ciutat. Pot obligar al PSC ha canviar d’estratègia, pot ser fins i tot reconeixen que no són perfectes i que porten molts anys fent malament algunes coses. Algunes persones, amb molt pes polític al PSC poden veure’s de cop com un ciutadà més.

Clar que governi el PP també té alguns perills: la ciutat tindrà un govern amb precari, amb regidors sense experiència que pot fer que costi molt tornar a arrencar. A sobre, també pot passar que el fet d’estar en precari faci pujar molt la temperatura política de la ciutat, cosa que tampoc ens convé. I que, un cop acabat el mandat, l’Albiol basi tota la seva campanya en reforçar que no ha fet tot el que volia fer perquè no l’hi han deixat…

No, no és una situació gens còmoda ni fàcil. No m’agradaria estar en la pell d’en Ferran Falcó. Potser el més fàcil per ell seria governar de nou amb el PSC (al cap i a la fi s’ha de reconèixer que han fet molta feina) però no necessàriament és el millor per Badalona, per molt que ara ho pugui semblar.

Final de campanya

A unes poques hores del final de la campanya electoral, crec que és un bon moment per fer un comentari sobre el que crec de com ha anat i per donar el meu punt de vista de la feina feta (durant la campanya) pels diferents candidats.

Si hagués de definir aquesta campanya electoral amb una sola paraula, ho tindria molt clar: Albiol. El lider del Partit Popular de Badalona ha influït molt en la campanya badalonina, segur que molt més del que ell no s’hagués pogut esperar. És especialment significatiu que al debat que va organitzar el programa Àgora de TV3 sobre seguretat i civisme, que havia de reunir representats polítics de diferents localitats catalanes, es convertís en un debat de polítics badalonins. El més trist és que tots els partits polítics s’avinessin a aquest joc, donant encara més protagonisme al Xavier Garcia.

Analitzant partit a partit, candidat a candidat, el PSC ha utilitzat una estratègia de desqualificacions contínues contra el PP, acompanyades de una gran mostra de la feina feta, però amb una absoluta mancança de propostes. No m’ha agradat gens l’estratègia del PSC per dos motius: el to dur que s’ha fet servir amb el PP, sens dubte merescut però que dóna una imatge del Jordi Serra com el d’una persona barroera, i la manca de propostes de futur. Sé el que ha fet el PSC (i la resta de partits del tripartit badaloní) però no he aconseguit saber que vol fer,a més d’un nou camp de futbol. Per altra banda, i com a punt positiu, el PSC ha renovat les seva llista electoral donant pas a gent del partit que fins ara o no hi eren o bé no tenien possibilitats de sortir elegits. D’entre ells voldria destacar a la Conxa Botey, que té tota la facilitat de connectar amb la gent que li manca al Jordi Serra.

El PP ha seguit la estratègia que ja va començar fa uns anys i que sembla que li funciona. No tinc clar si la campanya “tots contra el PP” li ha fet mal o, al contrari, l’ha beneficiat, però ha estat present tota la campanya amb el que propaganda no els hi ha faltat. El més trist, és que quan en Xavier Garcia deixa de parlar d’immigració i seguretat, sembla tenir idees (més o menys bones), així que sembla que alguna cosa més té al cap. Però centrant tota la campanya en el mateix, les propostes que pugui tenir queden reduïdes a no res. El PP de Badalona està farcit d’independents i el seu darrer fitxatge, la Rosa Bertran, va donar molt que parlar.

CiU ha apostat molt fort i ha fet una bona campanya. Les seves possibilitats passen per aconseguir convèncer a una part important de l’electorat que no són votants seus habitualment i ha fet un esforç molt important. Però tot i fer una bona campanya les retallades del govern de la Generalitat li poden fer molt mal. El personal sanitari i educatiu esta força tocat per les retallades i és un volum de gent gens menyspreable, de manera que podria passar que l’esforç de la coalició servís per no perdre vots, però no per guanyar-los. Quant a la llista, CiU també va tenir un fitxatge sonat, l’Anna Pruneda, ex-presidenta del Círcol, que anirà a la cinquena posició de la llista.

La campanya d’ICV ha estat més modesta. Tot i això en Carles Sagués s’ha fet gairebé omnipresent i se l’ha pogut veure quasi per tota Badalona i gairebé en diversos llocs alhora 😉 ICV però s’ha trobat amb que algunes de les crítiques que li feien als partits que actualment governa l’ajuntament, li rebotaven. I és que fa quatre anys ICV era al govern de l’ajuntament, tot i que el Carles Sagués no hi era. Les probabilitats d’ICV d’arribar al govern municipal passen necessàriament per apartar a CiU del costat del PSC, però tal i com estan les coses, aquesta opció sembla lluny de convertir-se en una realitat.

ERC-Accent-Reagrupament-JERC ha fet també una bona campanya, la veritat és que la coalició amb Accent va ser una bona iniciativa que, de fet, va deixar a uns quants totalment descol·locats. L’Oriol Lladó modera un discurs que podria ser massa punyent i acosta la coalició als votants més moderats. Potser aquesta coalició permet a ERC mantenir el seu únic regidor, donat que el punt de partida inicial semblava no donar massa possibilitats de repetir regidoria.

I de la resta de partits només soc capaç de parlar de les CUP que també han fet força campanya, amb totes les limitacions que té ser un partit polític petit. Falta veure el rèdit en vots que treuen, però la competència és molt dura i les possibilitats, més aviat petites.

Amb tot això, fer una previsió de resultats de les eleccions resulta molt complicat. Em quedo però amb l’estimació que vaig fer a ja fa un temps però amb un regidor de CiU que ballaria entre CiU, el PP i el PSC.

Un llarg període preelectoral

Fa dies que vull escriure un parell d’entrades que no acabo de fer perquè tinc por d’explicar-me malament i no fer-me entendre. Ho intentaré, però.

La campanya electoral a Badalona – precampanya o alguna cosa així en teoria, campanya en la pràctica – està agafant un vessant negativista que no m’agrada gens. El previsible tots contra l’Albiol s’està convertint en una mena d’obsessió que de vegades s’assembla malauradament al conte del pastor i el llop.

“Compte! Què ve l’Albiol!” Semblen dir els nostres polítics i al igual que l’Albiol ens vol “alliberar” dels gitanos romanesos, la resta de polítics locals s’entesten en la necessitat d’”alliberar-nos” del “pérfido Albiol”.

I així sembla que les propostes dels nostres polítics es basen en portar la contrària al que diu l’Albiol, fins al punt que alguns veïns han pres nota i (m’ho acaben d’explicar ara mateix) farts de ser ignorats per l’ajuntament s’han proposat parlar-lo amb el Xavi a veure si així aconsegueixen que des de l’ajuntament aquell que els hi ha de donar una resposta desperti.

Cadascú és lliure d’actuar com cregui convenient, però demonitzar al PP (i massa sovint també als seus votants) no és fer una Badalona per tots i totes, ni una Badalona integradora, ni una Badalona cohesionada. Si el primer en descohesionar la ciutat és l’Albiol, massa sovint sembla que la resta de partits lluitin per no quedar-se enrere. I, la veritat, no hauria de ser així…

Però és que, a més, les probabilitats de que l’Albiol pugui ser alcalde són tirant a nul·les (si hem de fer cas a CiU i al PSC que són els únics que el podrien fer alcalde) i el més probable és que tornem a tenir un govern de coalició, PSC + CiU + ERC? Sent així, a què preocupar-se tant dels exabruptes de l’Albiol? El que els ciutadans necessiten són propostes constructives i no crides a la por.

Xavier Garcia Albiol

Soc contrari a parlar de les “gestes” del president del PP de Badalona perquè trobo que ell ja li van bé aquestes mostres de menyspreu, no deixen de ser més propaganda, que al cap i a la fi és el que busca.

L’Albiol s’entesta en dir que està a dos regidors de guanyar les eleccions a Badalona, com si això li fos a donar l’alcaldia, la qual cosa demostra, que, o no és massa llest, que enganya als seus possibles votants o les dues coses alhora.

De la seva darrera campanya, una cosa positiva: al seu propi partit ja han sortit veus dient que ha de dimitir.

Bé, tota aquesta parrafada per introduir un text que en Aniceto Ramirez Vilches em demana que publiqui 🙂 :

EL CURSET DEL SR. ALBIOL A U.S.A. DONA ELS SEUS FRUITS

En marketing polític sembla que existeix una màxima que diu que és millor que parlim d’un encara que sigui malament, per que d’aquesta forma desvient l’atenció de la majoria de la població que és la que ha d’anar a votar dels assumptes o temes en els quals no podem arribar a competir. En aquest sentit el Sr. Albiol, està fent el seu treball de recerca del final del curs que va realitzar a USA, sobre campanyes polítiques, agafant com exemple la ciutat de Badalona , i de continuar així pot ser que acabi amb un premi per part de la colla de descerebrats que imparteixen el curs, encara que per al cami deixi a la nostre ciutat enfangada fins a les celles. Us explicarè de forma detallada el treball de recerca d’aquest element en les dues últimes setmanes:

Primera Setmana: del 12 al 18 d’abril.

El Sr.Albiol dissenya connjutament amb el seu equip com fer front al proper cap de setmana del 17 i 18, per intentar anular un dels esdeveniments més importants dels últims anys a Badalona, com és la innaguració de tres estacions noves de Metro en barris que les havien reclamat históricament, i arriba a la conclussió que el millor és muntar un pollastre a prop de l’estació de Llefia on és celebraran els actes centrals, per aixó és desplaça fins allà la presidenta de l’A.VV. de la Salut Alta, a sou del Sr. Albiol, (és la seva assessora encara que no ser de quina especialitat), amb pancartes i consignes en contra l’atur que com sabeu la línea 9 i 10 recenment innagurades son les que han creat els 20.000 aturats que hi ha a Badalona, i no les empreses mal gestionades de fora de la ciutat que han acomiadiat lamentablement a gran part dels nostres veïns. Perque aixó és un altre, l’atur de la ciutat no ve provocat per les empreses que hi ha al nostre teme municipal, si no per empreses que tenem el seu domicili fora i com la majoria treballa fora de la ciutat doncs mira per on que segons al PP local ara tindrem que obrir delegacions o embaixades a la resta de Catalunya per defensar els interessos laborals dels nostres veïns, perque és veu que ja no és suficient mantenir els llocs de feina dintre de la Ciutat en la que té competència el nostre Ajuntament.

D’aquesta forma el Sr. Albiol lider del PP indiscutible a Badalona desvia l’atenció sobre l’acte principal, va ser curiós com és ficava per mitg de les autoritats per sortir a la foto a la vegada que part de la seva gent estava cridant amb pancartes davant la porta d’accés a l’estació de Llefia.

Segona Setmana: del 19 al 25 d’abril

Nova reunió de l’equip d’embolica que fa fort del PP local, vist l’èxit del rebonbori creat el Diumenge passat a Llefia, han de continuar el treball de recerca, per aixó i coincidint amb els actes centrals de la Magna Celebratio de la Baetulo Romana a Badalona, una feinada per part de l’equip del Museu de la nostre ciutat, i preveient que de nou Badalona, torni a sortir en els diferents mitjans de comunicació de forma positiva, degut a que també coincideix la seva capitalitat de la Cultura Catalana i aixó evidentment al PP li treu de pollaguera, i que per altre banda s’innagura el Pont de Sant Lluc amb una pedalejada popular i que és fa una jornada solidaria a la Plaça de la Plana d’Intermon Oxfam, es necesari crear la mala maror suficient per desviar de nou l’atenció, encara que aixó suposi, enviar a fer punyetes la feina de mesos de treball de molta gent que volia que els seus actes tinguessim el resó mediàtic que és mereixen. I és per aixó que preparan durant la setmana, el desembarcament de la seva lider Alicia Sanchez Camacho que de fet no té ni punyetera ideia del sidrall on la voll ficar el seu desceble, i és posan a repartir al barri de La Salut una octevetes fascistes propies dels anys 40 de l’Alemania Nazi. I que tenim ?, allò que el soplaciris del Sr. Albiol volia desviar de nou l’atenció cap la seva persona, que no cap el seu partit, que afortunadament des de Madrid, ja li han dit a l’Alicia que deixi d’una vegada al descerebrat de l’Albiol i la seva campanya de que està a dos regidors de ser Alcalde quan tots saben a Badalona que per ser Alcalde has de sumar catorze regidors, ja sigui tots teus o en qualició, i bé, a quí a Badalona seguim comtemplant l’espectacle, per una banda els mitjans de comunicació disfrutant d’allò més bé, com si aixó fossi Marbella en temps del Sr. Gil, per un altre els ciutadans, uns sorpresos i altres pensant que si el riu sona…. però aquí ningú de la ciutadania envia a fer punyetes a aquests element, la responsabilitat senyors és de tots i no només dels partits que hi ha representats a l’Ajuntament que ja fan la seva funció, per tant han de ser els veïns els que fotin fora definitivament a aquest senyor, el bon nom de Badalona està en entredit per culpa d’un curs realitzat als USA, per un noi que pretem ser l’Alcalde d’una ciutat en la que ni tan siquiera resideix.