Can Solei i Ca l’Arnús (2). Pla d’usos

Aquesta entrada vol ser una continuació de la que vaig fer fa uns dies titulada Can Solei i Ca l’Arnús (1) i en ella vull explicar les meves impressions del nou pla d’usos del parc de Can Solei i Ca l’Arnús.

La primera qüestió que es presenta, a l’hora de parlar del document de pla d’usos, és que no és fàcil de trobar. Al menys per a un ciutadà del carrer. A la pàgina web de l’ajuntament no es pot trobar i a la pàgina web de l’àrea de medi ambient, a dia d’avui, ni tant sols és parla del tema. De fet no surt ni a l’apartat de notícies, la qual cosa no deixa de ser preocupant si tenim en compte la importància d’aquest parc per a la ciutat, encara que només sigui per la quantitat de diners que l’ajuntament ha invertit per fer-lo seu (en principi, crec que encertadament). Cal afegir que aquest informe, fet per una empresa privada (l’estudi Ramon Folch), ha costat 25.000 euros.

Feta aquesta petita introducció, intentaré fer un resum una mica més extensiu del que s’ha pogut llegir als mitjans de comunicació, tot mirant, alhora, de fer una visió crítica amb l’ajuntament. Cal dir que aquesta visió crítica, que es pot extreure de l’informe l’hauria d’haver fet el propi ajuntament, però com que dubto molt que la faci, la faig jo.

Un primer apartat de l’informe parla del futur parc a l’entorn actual i el compara amb altres parcs de l’àrea metropolitana de Barcelona. D’aquesta part de l’informe, resumin, estrec les següents dades:

  • És un parc amb un molt bon accés amb vehicle privat (al costat de l’autopista C31 i de les principals artèries de la ciutat) i amb un accés en transport públic que l’informa tracta de “raonable” actualment i excel·lent en un futur (quan arribi la línia 2 del metro). Em permeto un petit incís: En aquest punt l’informe diu que la nova estació del metro de Badalona Centre estarà a menys de 5 minuts del parc. Puc garantir que, a un pas normal, el temps des de l’estació fins el parc s’acostarà més als 10 minuts que als 5…
  • Cal repensar el parc en la seva totalitat en comptes de pensar en ell com les dues parts de les que està format actualment.
  • Els elements construïts tenen un valor elevat i per tant cal mantenir-los.
  • Els jardins romàntics també són valuosos i, segons l’informe, també l’àrea agrícola.
  • El cost de manteniment serà elevat. Aquí, els autors de l’informe no fan un càlcul de les possibles despeses sinó que es limiten a comparar el parc amb altres dels voltants i a partir d’aquí deduir el cost. S’ha de reconèixer que és la manera menys costosa de fer-ho…
  • Els autors de l’informe afirmen que la titularitat pública no garanteix que la ciutadania faci seu el parc. Que això s’aconseixi (que hauria de ser l’objectiu de l’ajuntament) dependrà de l’estructura i la funció que se li doni.
  • Una altra afirmació dels autors és que les propostes definides fins ara (viver municipal, restaurant i d’altres), consideren el parc com una estructura fragmentada.

Sobre aquest apartat, cal fer algunes apreciacions:

  • Malgrat el seu bon accés amb vehicle privat, l’ajuntament no ha pensat en fer un aparcament a tocar el parc. L’informe sembla donar la raó a l’ajuntament, però una mica més endavant explico perquè i perquè no estic d’acord.
  • No veig l’àrea agrícola (massa extensa per mi) com una part valuosa del parc. Cal tenir present que aquesta part agrícola ara mateix ocupa gairebé la meitat del parc de Ca l’Arnús (les 5/12 parts per a ser exactes) i que aixo significa que aquesta meitat no és accessible pel públic. Trobo que és una limitació molt gran si volem considerar aquesta zona com a parc. Una altra cosa és que es vulgui mantenir com a zona agrícola, però, aleshores, que no la comptabilitzin com a parc. Cal aclarir que l’informe parla de fer camins transitables (de passeig) pel mig de la zona agrícola, però no ho veig gens clar.
  • El cost del parc s’ha estimat segons la mida d’aquest. Seguin amb el punt anterior, si resulta que una part important del parc no ho és, sino que és zona agrícola, aleshores les estimacions no són realistes.

El segon apartat parla del concepte del parc i torna a sortir el tema de la seva relació amb l’entron.

  • Així, l’informe afirma que el centre de Badalona té dèficits d’espais verds urbans de proximitat.
  • L’informa desaconsella un espai d’aparcament a l’interior del parc. Justificant aquesta afirmació (que crec que no necessita justificació) afirma que hi ha 5 aparcaments a prop, 3 al centre, un al polígon les Guixeres i l’altra a Dalt de la Vila. Aquest darrer no sé quin és… Tot i això, no són espais d’aparcament que puguin facilitar la visita del parc pels ciutadans que facin servir el seu vehicle privat. Un aparcament gratuït a tocar el parc seria molt més efectiu. Un lloc ideal, a l’espai que ocupa ara el camp de futbol del Badalona 🙂
  • Hi ha un paràgraf que en crida especialment l’atenció. Diu així: El Parc de Ca l’Arnús-Can Solei, tot i ser al centre de la ciutat, únicament és plenament visible des de la Riera Canyadó, després de la remodelació del tancament perimetral. És necessari permeabilitzar la resta de límits del Parc, fins on sigui possible. Aquest paràgraf topa amb tres dels projectes de l’ajuntament: El tallar el camí principal d’entrada a Ca l’Arnús (deixant l’entrada al parc darrera de nous edificis), la construcció d’edificis al camp de futbol del Badalona i la construcció de la nova escola Artur Martorell que serà una muralla en la part nord-oest del parc.
  • També afirma l’informe que l’entrada a Can Solei a través del carrer Seu d’Urgell no es perceb clarament des del carrer Sant Bru. El nou vial que vol obrir l’ajuntament (amb els pisos que l’acompanyen) allunyarà encara més el parc del carrer Sant Bru, amagant-lo encara més a la vista dels badalonins.
  • Més afirmacions al respecte. La porta principal del parc ha de ser l’actual entrada a Can Solei. L’actual entrada a Ca l’Arnús per Sant Bru i l’eix que el travessa articula els fluxos des del litoral i esdevé un complement necessari.
  • Còpio literalment de l’informe: A la tercera feixa, estreta, hi ha les cases del Coma Cros i s’hi perfila l’eix principal del Parc, que baixa suaument de cota fins enllaçar amb la Riera Canyadó. Es refereix al camí que jo ja marcava a l’entrada titulada “Can Solei i Ca l’Arnús 1“. Si aquest informe ja identifica aquest camí com a eix central del parcPerquè l’ajuntament s’encaparra en fer un nou carrer per dins del parc?
  • Però, curiosament, una pàgina més endavant l’informe diu:L’eix principal del parc és SW-NE, enllaçant el carre Méndez Núñez amb la Riera Canyadó. Com és posible aquesta contradicció? Potser una concesió als interesos de l’ajuntament? Més endavant l’informe torna a parlar d’aquest nou vial parlant dels badius com a part del vial. L’informe no té present que si es fa el vial, la part dels badius tocant al nou carrer seran substituits per nous habitatges.
  • L’informe divideix el nou parc en tres àmbits:
    1. Àmbit de lleure intensiu (zones de jocs infantils, carril bici,…). Agafa pràcticament Can Solei (3,63 ha)
    2. Àmbit de lleure sendentari i museogràfic (equipament museogràfic, usos de lleure sedentari,..) Agafa la zona del jardí de Ca l’Arnús (3,58 ha)
    3. Àmbit de producció hortícola (2,58 ha)

    Trobo que aquesta partició del parc és contrària a la visió del parc com a una unitat, una visió que semblava reivindicar l’informe a les seves primeres pàgines…

A la tercera part de l’informe és on es fan les propostes més o menys concretes. D’aquesta part estrec aquestes propostes:

  • Edificis de la família Coma Cros (actual escola Artur Martorell). Diu que admet usus de restauració, activitats vinculades al lleure i/o equipament públic o privat per cessió. I afirma Si bé un ús evident és la restauració de proximitat, també admet altres usos.
  • L’esplanada superior de Can Solei. Aquí proposen usos de jocs infantils (és el que ja existia abans de la contrucció de la nova escola) i altres elements de lleure actiu (itineraris esportius, jocs per a gent gran, zona de picnic…). Proposen l’eliminació del mur de separació amb Ca l’Arnús (molt fàcil de fer, per cert).
  • El jardí de Can Solei. Diu que accepta usos de jardí i que caldrà millorar la seva relació i accés des de l’avinguda principal.
  • El jardí romàntic de Ca l’Arnús. Es manté i restaura tal i com és actualment. L’ús únic és de visita i passeig. Els horaris de visita són més restringits que el de la resta del Parc.
  • La casa pairal. Ús d’equipament plurifuncional, acull l’àrea museïstica. La resta de l’espai disponible acull activitats públiques i privades com ara recepcions oficials de l’ajuntament
  • El jardí de la glorieta. La zona central és un espai que admet usos complementaris de petit format: culturals, musicals, educatius…
  • La casa annexa (es troba a l’alçada de l’explanada superior de Can Solei, molt a prop d’aquest parc i és de nova construcció). Per les seves característiques i ubicació permetria tant usos públics com privats i sempre que es disposés de capacitat financiara i de gestió de l’edifici i del seu entorn immediat.
    L’assegurament del aspectes financers podria fer optar per usos més intensius i econòmicament rendibles que consolidessin la viabilitat del conjunt del Parc.
    Això no concreta res, però un es pregunta… Un restaurant? Només un apunt al respecte. Està lluny de qualsevol de les entrades del parc.
  • De la part d’ús hortícola, només remarcar “El mercat” situat a uns metres a la dreta de l’entrada pel carrer Sant Bru, diu que ha de ser un espai d’intercanvi, exposició i compravenda de productes hortícoles i de llavors.

Cal dir que en l’aspecte de propostes l’informe no és gaire explícit, fent propostes molt genériques que caldrà que l’ajuntament concreti. La llàstima és que la gran majoria dels ciutadans de Badalona no sabren que es vol fer al parc de Can Solei-Ca l’Arnús fins que no estigui tot fet 🙁

Acabo amb uns enllaços. En un proper dia, intentaré comentar el pla d’usos que es va fer a l’any 2001 i que va ser desestimat (tot i que no sé perquè).

Enllaços:

Un detall per acabar… Aquesta entrada és molt llarga i és fàcil que no hagi quedat tot prou clar. Pregunteu, si us plau i disculpeu totes les errades que segur que n’hi ha.

3 thoughts on “Can Solei i Ca l’Arnús (2). Pla d’usos

  1. Et felicito pel treball de recerca. No és fàcil trobar informació exacta sobre el futur del parc. No interesa?

    Em quedo amb aquestes qüestions:

    M’amoïna que algú pugui decidir fer un aparcament al parc. Això treuria molt d’espai i comportaria brutícia, soroll e inseguretat. El lloc ideal seria l’actual camp de futbol del FC.Badalona.

    L’Ajuntament, al no poder recuperar els espais dels horts (que d’altra banda tampoc molesten a ningú, i millor els horts que blocs de pisos), els intenta vendre com part integrant del parc, quan no ho són.

    No hi ha cap justificació llògica per obrir el carrer Méndez Núñez de la manera que s’ha previst, que no sigui la construcció de nous habitatges a tocar el parc.

    Qui no conegui el parc, es podrà creure que treure les parets de separació suposa un gran esforç. Els que el coneguin, sabran que es tracta de una setmaneta de feina.

    Sembla que aquest estudi està fet des de fa molt de temps, ja que a la part superior de Can Solei on hi havien els jocs infantils, se li intenten donar moltes utilitats, quan la significativa reducció que ha suposat la construcció de la nova escola no ho permet.

    Intenten vendre com a grans projectes de l’ajuntament el que es van comprometre a fer des de fa molts anys. Ara va de debò?.

    Salutacions,
    Víctor

  2. Badalona a 27 d’abril de 2007.

    Agrair-te la teva feina en la cerca i compilació de les poques dades reals que tenim els habitants de Badalona sobre les intencionalitats dels organismes públics sobre la destinació futura que es vol efectuar al Parc Can Solei-Ca L’Arnús, fet que es contradiu amb l’execució de les politiques públiques que s’han de dur a terme segons el nou Estatut de Catalunya (EAC 2006) en matèria de transparència i participació ciutadana.
    Efectivament trobar aquest famós Pla D’Usos es certament difícil de veure (jo no l’he trobat encara, que el podries penjar en el teu web?. Dit això m’agradaria exposar o comentar les idees que aportes:
    – Tal com diu l’informe, es desaconsella, molt encertadament crec, el crear un parking per poder visitar el parc. Les polítiques públiques en aquesta matèria i les directives Europees rebutgen el afavorir el transport privat per tots els perjudicis que provoca. El que és necessari es exigir un transport públic de qualitat.
    – El fet de respectar la zona agrícola crec que es molt adequada si se li dona la funció apropiada. El fet de tenir un espai hortícola que permeti la realització d’activitats escolars de caire mediambiental, de sostenibilitat, etc. i de tallers per al públic en general és molt encertat i necessari, no oblidem que al voltant del Parc existeixen dues escoles públiques que ara mateix estan creixent en el nombre d’alumnes i la previsió és que ho continuint fent, escoles que estan a tocar. També són nombroses les escoles properes al parc, i aquest com a zona verda ha de ser un espai per a la participació activa també dels nostres fills, futurs ciutadans d’aquest país. No s’hauria d’excloure en aquest tipus d’activitats com he esmentat la participació ciutadana.
    – En relació al famós vial, trobo encertat reacondicionar el vial que existeix ja a Mendez Nuñez, per tal de convertir-lo en carril bici una part i passeig de vianants ràpid proper al Carrer St Brú i que travessi el Parc i per tant delimiti la part sud i la faci més accessible, ja que és el de cota més baixa, això sí respectant els badius (que de fet crec que existeix una normativa municipal que els protegeix). Entenc les suspicàcies que poden aixecar la construcció de noves vivendes, però no estan aquestes fora del Parc?. L’eix principal del parc és la tercera feixa com comentes, hi ha de ser la part crec que tranquila d’accés i passeig per tots els habitants de Badalona i concorda amb el fet de l’orientació SW-NE que indica l’informe.
    – D’altra banda la Nova escola Artur Martorell, que ja estava dins del parc i que no ha pres ni tan sols la decena part de Can Solei, no crec que faci de muralla a la part NO, sinó que fa de delimitació natural en aquesta part, crec que encertadament , impossibilitant la creació de noves vivendes a la part N propera al parc, a més assegura la participació ciutadana. Des que finalment l’escola a permès l’entrada dels alumnes per can Solei, tot i la mancança d’accessos per a persones amb dificultats o a les mares i pares amb cotxets i als avis, i la negativa dels responsables del nostre ajuntament per afavorir-los, dona gust durant tot el dia veure els pares i mares de Casagemes i de la Riera Canyadó portant els seus fills per el parc de can Solei-Ca l’Arnús.

    En definitiva sóc defensor de la unitat del parc, però crec que la definició de la seva compartimentació requereix de la bona planificació objectiva per part dels professionals entesos en la matèria i en aquest aspecte l’estudi de Ramon Folch avala en escreix el projecte. Els objectius han de ser el procurar per una millora de la qualitat de vida de la població, la conservació, la protecció i la millora del nostre patrimoni tan cultural com natural, així com per la sostenibilitat medioambiental, però amb la participació necessària de la ciutadania i la transparència que manen les nostres lleis.

    Espero que aquest sigui un canal obert i de participació per tal de poder copsar les diferents sensibilitats i poder endegar ja actuacions per tal de veure el compromís vertader dels nostres representants a l’ajuntament.

    Cordialment,

  3. Xevi, algunes respostes al teu extens comentari 🙂

    Sobre el aparcament. Estic d’acord amb que és important que la gent faci servir el transport públic i que cal que aquest sigui de qualitat. Ara, cal tenir present que una persona que trigui més de 30 minuts en arribar al parc, no anirà mai.

    Sobre la zona hortícola, esta bé que es deixi una part per a usos escolars. Però no tot el que hi ha ara, no cal ni de lluny.

    El vial, reacondicionat com a carril bici, em sembla bé, però no és això el que es vol fer. Per altra banda, si es fan habitatges serà a costa dels badius. En quan a l’accessibilitat a la zona inferior del parc, no és obrint un nou carrer com se l’ha de donar. Cal que sigui tot el parc accessible com un conjunt i, per tant, no té sentit obrir un nou carrer per tal que una part, separada de la resta, sigui accessible. Un detall més: si es fa un vial per tal que puguin passar els cotxes dels nous habitatges, haurà de ser, necessàriament a costa o dels badius o d’alguns dels arbres del parc. Simplement perquè els cotxes necessiten un vial de, al menys, 5 mentres d’amplada, cosa que no existeix ara mateix en aquella zona.

    En quan al nou espai de l’escola Artur Martorell, espai que inclou l’edifici i els patis, l’ha tret un espai important al parc, creant una barrera considerable a la part superior del parc, una barrera que no impedirà que es facin habitatges al camp de futbol i que, per altra banda, per construir-la ha calgut tallar al voltant de 30 arbres dins del parc, alguns d’ells centenaris.
    Sobre la rampa que l’escola demana per afavorir l’accés a la mateixa des de dins el parc, cal que es faci amb molta cura per tal que no representi un altra destrossa pel parc. Sembla mentida que la gent de l’escola que tant s’omple la boca de lo bona que es l’escola per al parc, no li preocupi que es tallin arbres del parc si ells en surten guanyant alguna cosa 🙁

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada