Badalona bitàcola

(porto dies volent escriure això, però no volia interrompre les celebracions del 5è anniversari de Badalona Bitàcola ;))

Fa ja uns mesos que es van asfaltar alguns carrers del centre (i suposo d’altres llocs també) de Badalona. Eren carrers que estaven, francament, en un estat deplorable, amb el paviment ple de forats per on treien el cap les llambordes de sota que, antigament, havien constituït la base original.

Doncs bé, desconec quin tipus d’asfalt s’hi ha posat, però puc donar fe que:

• Ha representat una millora considerable des del cotxe estant, evitant sotracs i patacades a les suspensions
• Ha reduït el soroll del trànsit d’una manera notable, cosa que s’agraeix quan un és vianant
• Ha pràcticament eliminat les vibracions que es transmetien als edificis dels voltants, especialment quan hi passa la “tussa”, que feia tremolar les finestres i el que no eren finestres

A casa estem sobretot sorpresos (gratament, està clar) per l’efecte d’absorció de les vibracions. Es fa difícil d’explicar… i a l’hora, de comprendre, que “només” canviant el paviment s’hagi pogut fer una millora qualitativa tan substancial.

Des d’aquí, la més sincera felicitació a l’Ajuntament

[4] Comentaris

Aquesta tarda he anat a passejar per Ca l’Arnús amb la família - normalment ens quedem a Can Solei - i hem trobat molta gent, un ànec, quatre tortugues d’aigua, molts peixos, algunes flors, alguns mosquits autòctons i alguns mosquits tigre.

El mosquit tigre no l’havia vist més que en fotografies i avui he vist un parell (un l’he aixafat a la cama de la meva dona) i he aconseguit mig fer-li una fotografia a un d’ells. Sí, mig, perquè la foto no és massa bona…

Premeu a la foto per veure-la més gran.

Aquí teniu la foto anterior ampliada al màxim:

Informació sobre el mosquit tigre - Generalitat de Catalunya

[4] Comentaris

Carlos Casado, Badalona bitàcola:

Començo per allò que més m’agrada: la platja per una banda, la muntanya (muntayeta ) per l’altra. Ja ho he dit més cops, però la platja de Badalona és un lloc fantàstic a la primavera i a la tardor, quan la calor no ofega i pots estar al sol veient com els nens juguen amb la sorra. I la Serralada de Marina per l’altra banda, un espai per caminar i contemplar la ciutat des de dalt.

I el que menys: El port, que ens a tret una part important de la platja, l’actitud d’alguns dels nostres polítics locals, que semblen no viure a aquesta ciutat.

Però per acabar bé, de Badalona m’agrada que aquests mateixos polítics als que em costa poc criticar, estiguin disposats a col·laborar en una iniciativa d’un lloc tant modest com aquest.

Sense comentaris

Jaume Vives, president del grup municipal d’ERC:

El que més valoro és la pròpia ciutat i la gent que la composa, és el primer que vull destacar com a positiu. La nostra ciutat ha de ser motiu d’orgull i de passió. Per viure-la i per millorar-la amb benestar i cultura ens cal l’esforç de tothom. La falta d’autoestima és un aspecte que no m’agrada i és una llosa que sovint ens condiciona el prisma amb que veiem les coses a Badalona.

De Badalona en valoro especialment la platja i les seves possibilitats de gaudi. Com a ciutadà de peu, el nucli històric del Dalt de la Vila, el Baix a Mar i el barri on visc, Casagemes, formen part del paisatge urbà més immediat i que més m’agrada com també, quan puc, m’agrada fer una escapada a la subhasta del peix. Queden només dues subhastes populars de peix a Catalunya i hauríem de vetllar per no perdre aquest patrimoni. El progrés arriba però que no es perdin mai els valors que ens identifiquen com a ciutadans.

[2] Comentaris

Ferran Falcó, president del grup de CiU a l’Ajuntament de Badalona:

No m’agrada, per començar, haver de conviure amb tant d’incivisme.Detesto les motos sorolloses, les pintades i la gent que no recull la caca del seu gos. I no m’agrada la gent que molesta l’altra gent fent soroll.

No m’agrada la invasió salvatge dels cotxes a segons quines voreres i espais públics.

No m’agrada, tampoc, el fracàs escolar que tenim ni l’absentisme escolar que es dóna en determinades escoles de la ciutat.

No m’agrada que s’associï Badalona a la visió que se’n pot tenir travessant-la per l’autopista. Ni m’agrada la seva configuració urbanística. I no m’agrada que la gent de Badalona cregui que un altre barri, sempre, és més ben tractat que el propi. I detesto que des de la política s’hagi contribuït a fer-ho creure.

No m’agraden les plaques dels carrers, la multitud de senyals de trànsit contradictòries, la manca de semàfors en segons quines cruïlles, i la poca inversió a pintar els passos de zebra. No m’agraden les bandes rugoses, encara que facin falta.

M’agrada la Rambla, però no –llevat alguna excepció- els tipus de negocis que s’hi han ubicat. M’agraden les guinguetes de la platja, però no que es converteixin en bars musicals a l’aire lliure. M’agrada Can Solei i Ca l’Arnús. I el parc de Lloreda, i el deles muntanyetes. M’agrada la Rambla de Floridablanca, la Plaça Carme Guasch i la urbanització de la Riera Canyadó.

M’agrada la biblioteca de Can Casacuberta i l’espai Betúlia, però no els horaris en què obre les seves portes. M’agrada la plaça d’Ernest Lluch, i la resta de places que s’han configurat al voltant de les noves promocions de la façana marítima, però no que hi hagi tants pocs jocs infantils.

M’agrada la nova plaça de Correus, però no que Correus sigui inaccessible. M’agrada el tren que ens travessa, però no que ens prenguin el pèl amb el mal manteniment de les tanques de la via i el patetisme de la seva estació.

M’agrada la gent que fa cultura popular. No m’agrada el nom del nostre Teatre “Zorrilla”. Ni m’agrada l’aspecte del “Principal”. M’agrada el Centre Cívic de La Salut.

M’agrada que tinguem Conservatori de Música, i Museu. M’agrada la Badalona romana, però no que per tenir-la sacrifiquem els qui ara hi viuen a sobre.

M’agrada el Viver municipal de vidre, però m’agradaria que l’Ajuntament, a més a més, fos molt més transparernt. I eficaç.

No pararia d’escriure més del que m’agrada i no de la meva ciutat, i el meu compromís és seguir treballant per transformar-la.

[6] Comentaris

Andreu Mas, director adjunt de Grup El Punt i escriptor :

El millor de Badalona és la seva gent. Els badalonins i badalonines són el principal potencial de la ciutat. A Badalona es produeix una barreja de cultures, identitats i tarannàs molt especial, que tot just haurà d’incorporar a la seva estructura cívica la nova immigració. Tenim el potencial per fer-ho. El sentiment de ser de Badalona és molt potent. Quan ets lluny de la ciutat sempre dius a qui et trobes que ets d’allà i, el més sorprenent és que sempre et trobés algú que et respon que té un conegut de Badalona.

El pitjor de la ciutat és la incapacitat col·lectiva de col·locar-la al món. Quan som fora de casa no ens amaguem que som de Badalona però, bo i dir-ho, no acabem de sentir-nos orgullosos de la ciutat. Ens manca un punt de xovinisme. I quan més es participa de la vida ciutadana més gran arriba a ser el desànim i el desafecte. Ens falta creure’ns la ciutat. Si els polítics fossin més actius, si els projectes urbanístics i socials tiressin endavant sense dilacions, si els governants promoguessin la participació dels ciutadans sense por ni manipulacions Badalona guanyaria autoestima.

[3] Comentaris

El Ple de l’Ajuntament de Badalona ha aprovat en la sessió ordinària celebrada el dimecres 25 de juny una moció per demanar la inclusió en el Pla Territoral Metropolità de Barcelona un projecte de conversió de la C-31 en una via urbana.

Informacions del ple de l’ajuntament de Badalona

La moció va ser presentada pel grup municipal d’ICV-EUiA i aprovada amb el vot a favor de tots els grups municipals.

Abans de presentar la moció però, ICV-EUiA havia presentat un manifest que sota el lema TRANSFORMEM L´AUTOPISTA. NO PERDEM L´OCASIÓ vol convidar als badalonins a adherir-se i reclamar la transformació de l’autopista.

I és que en el tema de vies de comunicació Badalona està molt maltractada. Dues autopistes (C31 i B20) i una via de tren tallen la ciutat. Però una de les autopistes (la C31) al seu pas per Barcelona ha rebut un tractament insonoritzador considerable alhora que s’ha amagat força de la visió dels veïns i l’altre (la B20) ja es va fer gairebé soterrada al seu pas per Santa Coloma. A Badalona, en canvi, la C31 passa més a prop dels habitatges que a Barcelona i la B20 es va fer descoberta.

Ja toca que a Badalona ens moguem per fer que les autopistes (especialment la C31) no siguin una barrera que trenca la ciutat.

[2] Comentaris