Badalona bitàcola

Sorprenent el títol?

M’explico. Acabo de tornar de fer un visita guiada a Sant Jeroni de la Murtra, organitzada per Omnium Cultural de Badalona. La visita, molt interessant, tant pel mateix monestir, com pel que representa dins de la història de Badalona, ha estat guiada per una treballadora del Museu municipal. En un moment donat, ha sortit el tema del mal estat de tot el conjunt i de quina manera s’està fent la restauració.

Sembla ser, si no ho he entès malament, que la restauració de Sant Jeroni de la Murtra la porta una fundació privada. I que per aquest motiu, l’ajuntament de Badalona no vol participar en aquesta restauració. Bé, segur que el tema és més complexe, però, aquests dies, en que s’està parlant de la Penya (una entitat privada), dels nombrosos ajuts que ha rebut de l’ajuntament al llarg dels anys i de la possibilitat (pel que sembla ben vista per alguns dirigents municipals) de que l’ajuntament torni a posar de la seva banda (siguin diners, siguin requalificacions), no deixa de cridar-me l’atenció que l’ajuntament no vulgui col·laborar en la restauració de Sant Jeroni de la Murtra perquè depèn d’una fundació privada.

Segur que és tot més complicat, però Sant Jeroni de la Murtra es mereix, al menys, tanta atenció per part de l’ajuntament, com la Penya o el FC Badalona… No?

Acabar amb una felicitació per la feina que s’està fent des del Museu de Badalona i un agraiment a Omnium Cultural per l’organització de l’activitat.

[3] Comentaris

Difícil ho té l’ajuntament de Badalona per prendre una decisió respecte als dos solars on La Penya vol construir per tal de treure diners: un col·legi a Can Mora i un supermercat al Mas Ram.

Difícil perquè té en contra als veïns i a molts ciutadans de Badalona (especialment en el cas del col·legi que s’hauria de fer a Can Mora) i difícil perquè en Jordi Villacampa posa en dubte la continuïtat de La Penya si aquests dos projectes no tiren endavant.

Donat que l’ajuntament hauria de requalificar els dos terrenys, tota la responsabilitat està a la seva banda. Una decisió difícil, molt difícil, La Penya és (o potser era…) l’equip de Badalona, però els dos projectes estan fets a mida de La Penya i d’esquenes a la ciutat.

Ja veurem com acaba tot, però faci el que faci, segur que l’ajuntament s’equivoca…

Més informació:

• El Punt: Els veïns del barri del Mas Ram de Badalona, molestos amb un díptic que ha distribuït la Penya
• El Punt: Continuïtat condicionada
• El Punt: Una junta amb incertesa
• I a Badalona bitàcola: La Penya

[5] Comentaris

Des de que es va iniciar l’afer La Mora (en el moment en que El Punt va publicar que l’ajuntament es disposava a requalificar els terrenys per tal que La Penya els pogués vendre) han estat nombroses les opinions que s’han pogut llegir al respecte, gairebé totes en contra.

En els darrers deu dies, però, s’han publicat tres opinions que val la pena destacar per la rellevància dels seus autors: Jordi Villacampa, Ferran Falcó i Maite Arqué

Començo per l’entrevista que El Punt va fer a Jordi Villacampa, actual president de La Penya:

El Màgic explica la nostra filosofia. En una zona degradada ara hi ha un equipament fantàstic que beneficia tant la Penya com la ciutat.

En una zona degradada? Allà on ara hi ha el Màgic havien dos camps de futbol en força bones condicions. Entenc que al senyor Villacampa no li agradi el futbol, però d’això a dir que un camp de futbol de terra és una “zona degradada” hi ha un pas molt gran.

És cert, però, que ara és el primer cop que tenim un ajuntament i un alcalde que realment valoren el que significa la Penya per a Badalona. Ara s’entén de debò que els projectes que liderem són bons per a la ciutat i, a més, amb una inversió que fa el Joventut.

Això de que els projectes que lideren són bons per la ciutat ho diu ell. Al projecte de Can Mora no hi ha ningú que li vegi beneficis per la ciutat… I sobre la primera afirmació la Maite Arqué és prou clara:

Lamento que Jordi Villacampa digui que altres ajuntaments no han estat prou sensibles amb la Penya, quan durant el temps en què jo vaig ser alcaldessa li vam cedir els terrenys del Màgic. Li demano que m’aclareixi en què no vam col·laborar.

Els terrenys del Màgic, el pavelló olímpic, la compra de l’antic pavelló,… La Penya porta anys rebent ajuts de l’ajuntament.

Aquestes tres frases em fan molta gràcia:

només volem fer equipaments que donin servei a la ciutat. No actuem com altres entitats de la ciutat que volen obtenir una requalificació per fer pisos dins un equipament esportiu. Penso que això no toca.

La millor defensa és un bon atac?

a Badalona tots els partits tenen bona voluntat, però després falta eficàcia a l’hora d’ajudar-nos.

I amb la resta sí que hi ha eficàcia? Sembla que La Penya sigui el melic de Badalona.

I un altre cop amb les zones degradades:

La Penya només incideix en sòls que estan estratègicament situats i que tenen un estat de degradació evident, per transformar-los en equipaments o serveis dels quals gaudeixi la ciutat.

En Jordi Villacampa sembla un polític més. Una zona degradada justifica qualsevol actuació, per barroera que sigui. Badalona està plena d’exemples. Si de cas, si una zona està degradada cal recuperar-la mantenint la seva fisonomia no construint allò que més convingui per treure diners.

Però no tot finalitza amb el Jordi Villacampa. En Ferran Falcó explica:

Si més no, el projecte ja s’ha posat en marxa i ha permès al Joventut de tirar endavant en aquests darrers nou anys. Queden un munt d’anys, i la Penya sembla que no té garantida la suficiència econòmica només amb l’explotació d’aquest centre, entre d’altres raons perquè la seva participació s’ha reduït a un 15 % de les accions.

Jo havia entès que l’explotació del Màgic donaria diners a La Penya per tirar endavant. Però és evident que amb només un 15% de les accions els beneficis que pugui donar aquest centre comercial serviran per engrandir les arques d’algú que no serà La Penya. Em sembla vergonyós.

Copiaria uns quants paràgrafs més del text del Ferran Falcó, però crec que val la pena llegir tot el text així que no ho faré.

Tres apunts per acabar. Tal com ho planteja el Jordi Villacampa, aquesta operació no és més un pedaç més que donarà vida al club durant un temps, no massa. Quin serà el següent projecte de La Penya per obtenir diners? Una altra requalificació? Una altra cessió gratuïta de terreny per part de l’ajuntament? I l’altra: A banda de la requalificació, si aquest projecte es tira endavant, quants diners costarà a la ciutat l’adequació dels accessos al nou centre docent? Entenc que La Penya vulgui sobreviure i que això, en un estat on els equips esportius s’han acostumat a viure gràcies als diners públics, és difícil si no tens diners públics. Però no pot ser que una societat privada, com és La Penya, visqui a costa dels ciutadans de Badalona. No em sembla adequat.

[4] Comentaris

Bé, hores d’ara suposo que no escric res de nou: L’ajuntament ha iniciat el procés de requalificació d’un terreny de Canyet que pertany a la Penya.

La història té història. Al desembre de 2006 la Penya va comprar un terreny a Canyet (als voltants de la masia de Can Mora), un terreny qualificat com a agrícola. Per a que comprava la Penya un terreny agrícola? Doncs per demanar la requalificació, vendre-ho i guanyar diners amb ell.

Ara ha arribat el moment, la Penya ha trobat un comprador (una escola propera a l’Opus i que fa separació de sexes a les aules) i, per tant, ha demanat la requalificació dels terrenys.

Alguns apunts:

• Estem parlant d’una escola amb capacitat per a 1.400 alumnes… Què és de suposar que, donat que seran pocs els nens de Canyet que la facin servir, aniran en cotxes particulars. Però l’accés amb vehicle particular és complicat i, si no es fa res, generarà problemes de trànsit. D’on sortiran els diners per evitar aquests problemes?
• L’ajuntament sembla disposat a donar el vist i plau a l’operació. Segons El Punt, l’alcalde, Jordi Serra ha dit: Com a alcalde tinc l’obligació d’ajudar la Penya. Doncs em sembla que equivoca, la obligació de l’alcalde és defensar els interessos de la ciutat, no els d’una entitat privada, com la Penya (o com el FC Badalona). Malament anem si el nostre alcalde no té clares les prioritats derivades del càrrec.
• ICV-EUiA està en contra de l’operació, tot i que, del que he pogut llegir, no em queda clar de què estan en contra, si de la requalificació o si de que s’instal·li allà una escola que fa separació dels alumnes pel seu sexe. En qualsevol cas, cal destacar que el cap de llista d’ICV-EUiA, en Carles Sagués és membre del consell d’administració de la Penya. Crec positiu que hagi posat per davant el que suposo creu millor per la ciutat, abans que els interessos de la Penya. L’alcalde també hauria de mirar-ho d’aquesta manera…
• Si ara se li fa aquest favor a la Penya, quan trigarà en comprar un altre terreny forestal o agrícola per tal de demanar la requalificació?
• Si l’actuació prospera, ICV-EUiA presentarà al·legacions perquè la ciutat hi guanyi d’una manera o una altra. Pel convergent Ferran Falcó, la clau de l’operació rau en el benefici que la ciutat en pugui treure, que ara per ara no s’ha negociat. Mateu Chalmeta (ERC) es manifesta en la mateixa línia. «Ens hem de fer una pregunta i trobar-hi la resposta: la ciutat què hi guanya?». I en Xavier Albiol (PP) diu: és garantir que es compleix la legalitat i assegurar-se que l’operació comporta beneficis per al barri de Canyet.. No sé de quina manera pot treure beneficis la ciutat de Badalona amb aquesta operació, m’agradarà veure-ho.
• La “qualificació” dels terrenys… Només serveix per facilitar l’especulació d’aquells que es poden permetre el luxe de demanar requalificacions?

Em costa d’entendre que la ciutat hagi de cedir res per tal que uns senyors puguin guanyar unes quantitats de diners exagerades. Per molt que siguin excepcionals jugant al bàsquet.

Més informació:

• Els terrenys de la discòrdia al Google maps (si he entès bé les informacions publicades)
• Informació a El Punt: Badalona requalifica un solar a Canyet per posar-hi una escola diferenciada.
• Més informació a El Punt: Els partits reclamen beneficis per a la ciutat a canvi de requalificar Can Mora.
• Hospitabulis: Els ases d’en Mora (II)
• Pla del micaco: “Alguna cosa fa olor de podrit a Badalona”

Actualització 30/4/08: Més opinions i no cal dir que totes contràries a l’operació:

• Andreu Mas: L’etern salvament de la Penya
• Jaume Oliveras: Tot llepant, es menjaren el bou
• Cosme Modollell: LA PENYA, UN POU SENSE FONS?

[8] Comentaris

Impressionant el merder que s’ha organitzat perquè l’”ajuntament” s’ha tret de la màniga una normativa d’usos del balcó de la casa de la vila per tal de no deixar que els caramellaires cantin les seves crítiques a un lloc tan destacat.

Però anem per parts. A priori no em sembla malament que es posin unes limitacions a l’us de la balconada de l’ajuntament. De fet, segur que abans també hi havia limitacions, no tan estrictes, però segur que si jo hagués volgut pujar a saludar a la concurrència des d’allà no ho hagués pogut fer. Així que el problema no és que hagi normes, sinó que aquestes s’hagin canviat sense que el criteri i les formes estiguin massa clares.

No entraré a valorar si estava bé o no l’us que es feia en temps de la Maite (on havia més màniga ampla) però no em deixen de sorprendre les “normes” actuals on només es pot fer servir el balcó de l’ajuntament pels actes principals de les Festes de Maig i per les victòries de la Penya.

Tot i la sorpresa que em causen aquestes normes, més en sorprenen les reaccions que ha hagut a la blogosfera badalonina. Parlen d’aquest tema l’Andreu Mas (també a El Punt), en Jaume Lleal, el Jordi Ballesteros i en Ferran Falcó. No els hi falta raó a cap d’ells (especialment a en Ferran que es queixa d’haver-se assabentat de la norma a través de “El Punt”) però tinc la sensació de que fem un gra massa d’aquest afer. De fet, em quedo amb un paràgraf del que diu l’Andreu:

Si el balcó municipal s’ha de preservar per a les ocasions històriques, que és el que s’ha de fer, aleshores potser cal trobar una alternativa per a les manifestacions de caire cultural que es volen expressar a la plaça de la Vila i que perden rellevància si es fan a peu dret.

Segurament aquest afer no ho hauria estat si s’hagués fet amb una mica més de sensibilitat. Però la sensibilitat envers els ciutadans no sembla la especialitat del nostre flamant alcalde.

[3] Comentaris

Bé, sembla que al final la moguda de l’accent tindrà un final feliç , a la web de La Penya es pot trobar el següent comunicat:

7.11.2008 COMUNICAT DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

Les gestions que s’han realitzat per tal d’escriure de forma correcte el nom comercial “MÀGIC BADALONA”, fins ara sense l’accent corresponent (Magic Badalona), han resultat profitoses i en aquests moments podem informar que ja està encarregada la fabricació de l’accent que ha de situar-se a la façana del nou complex.

També volem destacar la importància de la ciutadania, exercint el dret de participació, en la bona resolució del cas.

Però no acabaré aquí el tema. Avui, l’Andreu Mas publica una entrada titulada Badalona guanya la primera batalla ciutadana gràcies a la xarxa on escriu una frase que trobo desafortunada:

Un únic ciutadà ha aconseguit mobilitzar més ciutadans gràcies al Facebook dels que moltes associacions de veïns, subvencionades, han aconseguit moure mai.

La trobo desafortunada per diversos motius. Primer, l’àmbit d’actuació d’una associació de veïns és una zona “petita” de Badalona i, per tant, és més difícil moure moltes persones. En el cas del grup que demanava l’accent, l’àmbit era tot Badalona, però, a més, també hi ha adhesions de fora de la ciutat. Per altra banda, una cosa és apuntar-se a un grup i l’altra sortir al carrer que és el que intenten fer les associacions de veïns. De fet, al carrer només es van ajuntar una trentena de persones, una quantitat de persones que qualsevol associació de veïns pot mobilitzar sense masses problemes. I, per acabar, les associacions de veïns acostumen a lluitar “contra” l’ajuntament, una institució molt més pesada i difícil de moure que l’empresa que gestiona el complex Màgic Badalona. I això sense comptar que l’Ajuntament i la mateixa Penya estaven a favor de l’accent.

Un detall més que voldria remarcar. Les associacions de veïns no poden moure’s només per internet. Encara són molts els habitants de Badalona que no fan servir internet i encara ens queda per a que es pugui considerar una eina d’us massiu entre els ciutadans d’aquesta ciutat.

Vaja que ha estat un èxit i que és una sort que l’empresa hagi cedit. Sí. Què és una demostració de que internet és alguna cosa més que un “niu de lladres”. Sí. Però res més. Tampoc cal exagerar…

Al diari ADN, a un article titulat Activisme veïnal 2.0 podem llegir les opinions de’n Carles Sagués conseller de l’àrea social del Joventut de Badalona (i cap de llista d’ICV a les darreres eleccions municipals)

“Hem de prendre consciència del poder de la xarxa”, afegeix Sagués, que destaca “la importància de que els ciutadans hagin exercit el seu dret de participació en aquest cas”. Però alerta: “Si amb el tema de l’accent ha anat tan bé és perquè la solució era fàcil. La pau al món no s’aconseguirà a través de Facebook”.

No li falta raó. Però no caiem tampoc en desmerèixer la importància de la xarxa en aquest tema. Tot en la seva justa mida.

[4] Comentaris

Fa uns dies parlava amb uns amics sobre el Magic Badalona. Alguns d’ells han estat ja i comentaven les seves impressions: un gran centre comercial al mig de la ciutat. Aquesta apreciació no té res de particular, pel que sembla l’única zona realment acabada és la part comercial: Manquen els cinemes, el karting, el museu del bàsquet i algunes coses més. Però bé, amb els amics comentàvem com podria afectar aquest nou centre comercial a les botigues del carrer del Mar. Ningú no ho tenia clar, tot i que sí coincidíem en que és una llàstima que desaparegui el Picarol.

No he parlat massa d’aquest “centre comercial” per manca d’una opinió clara. Entenc la necessitat de la Penya de buscar financiació, no entenc que hagi de ser a costa d’un terreny públic i de la creació d’un nou centre comercial a la ciutat.

De tota manera, un cop obert, el que sembla ser que està resultant més polèmic és el nom: Magic, sense accent. La veritat és que resulta curiós que s’hagi agafat aquest nom sense accent, potser per fer servir la paraula anglesa en comptes de la catalana. Però, ja posats, perquè no fer-ho en català? Doncs bé, avui dissabte, a quarts de 12 hi ha convocada una concentració d’accents per tal de fer saber a la direcció del centre que hi ha un bon grapats de badalonins i badalonines disconformes amb aquesta manca d’accent. No sé si em podré acostar, però des d’aquí el meu recolzament als promotors de la iniciativa.

1 Comentari

Sara Muñoz, periodista:

No puc amagar la meva passió per Badalona ni la meva militància badalonina, tot i que és cert que en algunes ocasions em suposa un esforç desgranar els motius que m’hi tenen enganxada. De la ciutat m’agrada la platja, la Penya, Llefià, el Teatre Zorrilla, les entitats, Sant Jeroni de la Murtra, Ca l’Arnús, les botigues… però sobretot la seva gent i la barreja de cultures i estils que la composen. M’agrada saber que formo part d’una ciutat acollidora.

Però també hi ha elements que, sota el meu punt de vista, hem de millorar entre tots. Algunes zones segueixen massa degradades, hem de potenciar l’orgull de ciutat i hem de dotar el municipi d’elements simbòlics i de pols d’atracció. Ens cal apropar-nos més els uns als altres per trencar molts tòpics. Ens convé trepitjar aquells racons de la ciutat als que mai ens hi hem acostat. És l’única via possible per crear una sola Badalona.

Sense comentaris

Estació de França és el nom que Josep Duran, regidor de Cultura de l’ajuntament de Badalona, va escollir per al seu blog personal. Té poc menys d’un any de vida (va néixer a juliol de l’any passat) i fins ara en Josep Duran escrivia en ell de temes relacionats amb la cultura.

Amb l’arribada de les eleccions ha començat a parlar de política i, tenint en compte qui és, crec que val la pena llegir els seus comentaris. Trec de context algunes de les seves frases, les que més m’han cridat l’atenció, tot indicant d’on han sortit. Evidentment serà convenient veure el context per poder-les valorar àmpliament.

De l’entrada titulada La resposta és sempre més llibertat o això és la democràcia, estúpid!:

Confesso que no em va agradar gens que l’Acte Sacramental s’utilitzés per etzibar clixés sobre els polítics (especulació, corrupció, etc…) i per fer una crida a les festes alternatives

Però bé, no ha estat així, i als que em critiquen per facilitar públic a l’Acte Sacramental (abans es feia a la Rambla mentre la festa es desenvolupava a la Plaça de la Vila i ara esperem el Seguici de la ciutat per començar l’Acte)

Sobre aquest segon punt, advertir al senyor Duran que abans que el ball de l’àliga es fes a la Rambla, ja havia molts més espectadors a la Rambla que a la plaça de l’Ajuntament. Entre altres coses perquè sempre la gent ha mirat d’arribar d’hora a la Rambla per agafar un bon lloc. Per tant jo estava convençut (i sembla ser que anava errat) que el ball de l’àliga s’havia traslladat a la Rambla per tal de tenir més visibilitat…

Del que ve a continuació no faré cap comentari. Són les seves opinions i només he seleccionat les que més m’han cridat l’atenció, sense que això vulgui dir que estigui ni a favor ni en contra. Les poso aquí perquè, venint de qui venen, ho crec interessant. Nota: ÒC és Òmnium Cultural

De l’entrada titulada DIETARI DE CAMPANYA I (del 9 al 14 de maig):

ÒC de Badalona es creu el centre del món cultural i amb receptes per a tot

ÒC de Badalona parla de participació, però només participa en allò que organitza ÒC de Badalona

Al finalitzar el concert, reprenc la meva reflexió sobre els candidats que no dimiteixen dels seus càrrecs actuals. En concret, torno a pensar en Carles Sagués, alcaldable d’ICV-EUiA, i em pregunto per què no fa els gest ètic que tothom li demana –bé, sembla que el President de la “Penya” no, pel que diuen- i separa la seva segura elecció com a regidor de l’Ajuntament de la pertinença a la Junta del club de basquet emblemàtic de la ciutat. També penso en Miguel Jurado, que continua com a president de l’A.VV de Canyet, al mateix temps que és candidat pel PP o de Juan Ruíz a Sant Joan Alt de Llefià amb la mateixa candidatura de Jurado.

Al matí, un grup de companys i jo hem decidit plantar una paradeta cada dia al bell mig del barri de La Salut. Ho farem des d’aquest dilluns cada tarda. Objectiu: entregar propaganda electoral i viure més d’aprop en un dels barris assenyalats pel PP com de convivència impossible, un barri-ghetto.

Sense comentaris

Fa ja uns dies que va sortir el primer número de la revista La Bòbila (LaB). És una revista que es publica en format paper (tot i que es pot trobar en format electrònic a Vilaweb Badalona) i que tracta temes d’actualtitat badalonina des d’un punt de vista particular. Una mica difícil de llegir en el format electrònic (cal una mica d’imaginació per fer-se la composició dels textos ), val la pena fer-li una ullada. I per animar-vos a fer-la, aquí quatre cosetes…

micaco madur. Una programació al marge de la oficialista. Mocadors solidaris. La Penya als play-offs. En Pedro Guerra (de nou!) al Zorrilla. La participació al concurs de dimonis. Música en català: Whisky’ns. L’”altre” ciutat es mou: associació de músics professionals de Badalona, Coordinadora Popular de Festa Major, Quòniam, Artistes del Geni, entitats populars i associacions de veïns i, perquè no, La Bòbila. La Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular, ànima de la festa.

micaco verd Un 25% menys destinat a Festes. Solidaris per decret: 1 euro pel mocador. El Penya-Madrid el dia 10 a quarts de nou del vespre. Sense Carpa de les Arts, els concerts a Titus. Un dimoni sobre el Quixot… i això què té a veure amb Badalona? Els músics locals, gairebé oblidats per les Festes. Un programa “rebaixat” respecte els últims anys. Els Geganters, a la seva.

Escafandre Fa uns anys haguéssim posat el banyador com a element indispensable del pack de festes. Ja se sap: el primer banyet, que la calor de maig convida. Veient com està l’aigua, millor anar-hi amb escafandre.

Micaco efervescent Què passa si en quinze dies barreges migues, sardines, arrop, gelats, fideuà de Can Cinto i patates Coromines? Només un micaco efervescent pot baixar l’inflor d’estómac d’aquest empatx gastronòmic.

Bé, si us animeu i us baixeu la revista, no deixeu de llegir les xifres de les Festes de Maig i l’entrevista al quixot

Actualització 18/5/2005: Podeu trobar La Bòbila en paper (recomanable) al Cafè de la Sargantana (c/ Sant Francesc d’Assís, 18)

Sense comentaris