Comentaris a les entrades de la bitàcola i la reflexió de l’Oriol Lladó a l’internauta crític de Vilaweb Badalona, m’animen a fer uns breus apunts sobre tot plegat. De fet hi ha coses que ja he escrit altres dies, així que perdoneu les repeticions 🙂

• És evident que els residus que generem han d’anar a parar a algun lloc. Però també és evident que s’ha de buscar un lloc on no puguin representar un problema per l’entorn on es deixin. En aquest aspecte crec que la Serralada de Marina no és el lloc adequat per un abocador
• Els estudis científics es poden fer servir mostrant només els resultats que interessin o bé de la manera que interessi. No fa gaire un estudi de la UPC afirmava que els carrers de Badalona estan molt nets. De fet no és veritat, el que afirmava l’estudi de la UPC és que no havien sòlids (papers, fulles, restes varis) als carrers, però que no hagin papers a la vorera no vol dir que el carrer estigui net i l’ajuntament ens ho va vendre d’aquesta manera.
• Tot i això, sobre la taula (a l’abast de tothom) no hi ha cap document signat per la UPC
• Aquesta prova pilot s’afegeix a la prova pilot que s’està duent a terme al dipòsit controlat de la Vall d’en Joan (Garraf), amb primers resultats de seguiment positius: No s’observa presència de gavines, l’olor a residu és d’intensitat molt moderada i molt menys intensa que l’olor de residu fermentat que s’aprecia a dipòsits de residu en massa, i no s’aprecia fins el moment la presència de lixiviats. (Les negretes són meves) Dossier pedrera Vallensana (Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya)
• Sobre aquest tema han hagut informacions contradictòries i s’ha amagat fins el moment de la signatura

I una reflexió: Sí, cal “posar en algun lloc” els residus, igual que les presons i les línies d’alta tensió. Però la decisió d’on han d’anar no es pot prendre d’esquenes als ciutadans.