Si n’hi ha una cosa complicada a Internet, és la utilització dels continguts i recursos que es poden trobar a aquesta xarxa de xarxes. Quan un publica una fotografia a la seva web, sap que és fà cilment copiable i que no pot fer res per evitar-ho. Tot i això, també es compte amb el bon fer d’aquells que potser poden estar interessats en fer servir la fotografia i s’espera d’ells que, al menys, citin qui és l’autor.
Per aquest camà anava jo el dia que vaig decidir posar una llicència Creative Commons als continguts de Badalona bità cola. De fet la llicència que he escollit és aquesta:
Sou lliure de:
* copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra
* fer-ne obres derivadesSota les condicions següents:
- Reconeixement. Heu de reconèixer i citar l’autor original.
- No comercial. No podeu utilizar aquesta obra per a finalitats comercials.
- Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada sota una llicència idèntica a aquesta.
* Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra.
* Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permÃs del titular dels drets d’autor.
(Hi ha un apartat a la columna dreta d’aquesta bità cola, que diu Drets d’us
on està especificada la llicència).
Bé doncs fa un temps em va sobtar veure una fotografia d’aquesta paperera a una pà gina web badalonina, i avui, tot i que ja l’havia vist més cops, m’he fixat que en que una d’aquestes dues fotos de la platja de Badalona està en un altra web de la ciutat. I em sap greu perquè si m’ho haguessin dit, als responsables de les dues webs els hi hauria dit que podien fer servir les fotos sense especificar d’on venien si ho preferien aixÃ, però van preferir agafar les imatges i fer-les servir sense fer cas de la llicència que té aquesta web.
Reconec que no té massa importà ncia, però hem d’intentar, tots aquells que fem servir aquest fantà stic mitjà que és Interent, cumplir unes mÃnimes normes de cortesia. Sempre es millor, no? 🙂