Avui he viscut una històrieta “curiosa” que no puc deixar de relatar. El que ve a continuació és un relat aproximat (especialment en els diàlegs) del que m’ha passat amb alguns comentaris (en cursiva els comentaris a posteriori).

A les 18:20 (aproximadament) sortia avui de la feina i m’anava a agafar el tramvia (trambesos). Allà he picat el meu bitllet i m’he assegut. Cap problema. Hem arribat a Sant Adrià, he baixat del tramvia i he anat a entrar a l’andana fent servir les màquines automàtiques que hi ha a la banda mar de l’estació. I aquí ha començat la meva aventureta: Les màquines de l’estació han rebutjat el meu billet dient que era defectuós 🙁 desprès d’esperar a que passes tothom i provar a totes les màquines, m’he anat a l’estació a veure si em podien canviar el bitllet (una T10 amb 4 viatges i aparença de nova).

A l’estació de Sant Adrià he hagut d’esperar a que la noia que hi havia darrera la finestreta deixès d’escriure nosequé en un paper. Li he explicat el meu problema i m’ha dit que si em donava un altra bitllet allà perdria un viatge, així que m’ha deixat passar dient-me que demanés el canvi a l’estació de Badalona. Mentrestant, evidentment, he perdut un tren. Bé, no passa res…

A Badalona, evidentment, m’he anat directe a les taquilles. Per arribar-hi, però, hi ha una tanca que no es pot passar i cal prèmer un botó per tal que t’obrin. I sí, obren, però ha calgut esperar una estoneta…

Seria al voltant de les 19 hores quan arribava a la finestreta de l’estació de Badalona per demanar que em canviessin el bitllet.

Renfe: Sí?
Jo: explico la meva història amb tots els detalls
Renfe: I quan nosaltres no estiguem aquí que fareu?
Jo: (Amb cara de no entendre res) Perdó?
Renfe: Tinc una carta aquí que diu que d’aquí a dos mesos ja no hi haurà ningú a l’estació.
Jo: Ah, vaja.
Renfe: Perquè al tramvia qui hi ha?
Jo: (Jo només volia el meu bitllet…) Només el conductor.
Renfe: Veus? (Començo a pensar que aquest senyor no té un bon dia…)
Renfe: El bitllet aquest t’he l’haurà espatllat el tramvia. ( D’acord , i?)
Jo: Segur, perquè quan l’he fet servir allà ha funcionat i desprès a Sant Adrià ja no funcionava.
Renfe: No, si ha funcionat al tramvia i a Sant Adrià no, és perquè el tramvia t’he l’ha espatllat (I jo que he dit? És evident que aquest senyor no té un bon dia)
Jo: Sí, sí.
Renfe: Aquí queden 6 viatges.
Jo: Ah, em pensava que quedaven 7 (I és veritat)
Renfe: (Ensenyant-me el bitllet) A sobre desconfiat!
Jo: No, només he dit que m’ho pensava.
Renfe: Tingui
Jo: Gràcies…

Us podeu imaginar que la conversa no ha estat precisament relaxada, tot i que he procurat ser el més amable possible (tracte que no he rebut a canvi). Entenc que sí és veritat que treuen aquest lloc de treball, aquest senyor pugui estar molest perquè li canviïn el lloc de feina. Però, de veritat, jo no tinc la culpa!

I el pitjor és que m’he quedat amb el neguit de si serà veritat que eliminen l’atenció al públic (per dir-ho d’alguna manera) a l’estació de Badalona. Si és així, aquest senyor té tota la raó: Què farem quan no hagi ningú i tinguem un problema amb el bitllet?

El transport públic cada cop és més car i cada cop està més deshumanitzat. Els nostres polítics s’omplen la boca amb “transport públic” i l’única manera de promoure-ho és posant pegues al transport privat, en comptes de millorar el públic. Si vaig a la feina en cotxe trigo la meitat (tot i els embussos) de temps que en transport públic i tot així miro d’anar sempre en tren i tramvia. Això sí, mentre el tramvia està infrautilitzat, el tren està sobreutilitzat. Ja només falta que el tracte cada cop sigui menys humà.

Espero que els partits polítics badalonins comprovin si és veritat que Renfe vol eliminar les taquilles a Badalona i lluitin per a que no sigui així.

I a IC i ERC, que estan al govern de la Generalitat, que lluitin de veritat per un transport públic de qualitat. Menys paraules i més fets, si us plau.