Àrees per als gossos

Comentaris

4 respostes a «Àrees per als gossos»

1. 

   14 gener 2009

   Marga

   Efectivament, podem estar contents perquè és una mesura encertada. Ara bé, t’has preguntat quina és l’àrea de Badalona? T’ha preguntat quants veïns de Badalona tenen gossos?
   Perquè ens trobarem que hi haurà espais per a gossos a una punta i a una altra de Badalona. I els del mig, què?

   Com a començament, està bé. Però no ens podem quedar aquí.
   Com saps, en aquest sentit, hi ha un problema a la zona del Progrés i La Mora, a tocar del mar. També a altres barris allunyats dels punts on s’ha pensat en espais per a gossos. Els haurem de dir als veïns que perquè els seus gossos puguin córrer lliurament hauran d’anar al parc del Gran Sol o a Ca l’Arnús?

   Convé un exercici de pragmatisme i imaginació per tal que tots els veïns de Badalona puguin portar els seus gossos a passejar facilitant-los el compliment de l’ordenança de civisme.

   Els gossos no han nascut per estar lligats, a banda que s’ha comprovat que són, en alguns casos, d’una vàlua molt important per a les persones amb dificultats de moltes menes.
   Les persones no hem nascut per estar continuament esquivant les femtes dels gossos o els comportaments incívics d’algun dels seus amos.
   L’administració ha de facilitar que uns i altres convisquin serena i cívicament.

   De moment, com deia més amunt, aquests dos espais habilitats per als gossos és una mesura molt encertada. Però no és, ni de bon tros, la sol·lució definitiva. S’ha de cercar més espais, almenys un a cada barri, segons la meva opinió.

   Salutacions,
   Marga
2. 

   15 gener 2009

   Badalona bitàcola

   Marga, a l’article es parla de fins a 8 àrees diferents, no està malament.

   Hem de ser conscients que en general els gossos no són animals per viure a un pis. I aquest és el problema que genera la resta.

   Els problemes que generen els gossos son diversos. Per una banda tenim els seus excrements que tot i que és obligatori recollir no tothom ho fa. També tenim els pixums, que fan pudor i que arriben fins i tot als espais de joc infantils. D’això no deixa de ser curiós que la normativa de civisme multi a les persones que fan el seu pixum al carrer, però no als gossos. Diràs que no és el mateix, però al cap i a la fi el resultat, un pixum a la vorera, a una pared, a un arbre o a un fanal sí és el mateix.

   I finalment està el fet de la convivència entre els gossos i aquelles persones que els hi tenen por.

   A mi m’agraden molt els gossos, però mai tindria un vivint a un pis.
3. 

   15 gener 2009

   Marga

   És veritat, Badabit, no m’hi havia fixat en això de les vuit àrees. Em vaig quedar amb el parc del Gran Sol i Ca l’Arnús.

   Sobre tot el que dius, hi estic total i absolutament d’acord.

   Marga
4. 

   15 gener 2009

   Laura

   Em sembla una bona iniciativa com a tal. Estic d’acord amb que hauria de ser un bon començament, i no acabar aquí, com diu la Marga, fins i tot tenint en compte que són 8 àrees.
   Vull afegir, a més, que sempre m’ha semblat fora de lloc que els nens hagin de jugar als parcs tancats en una mena de corral, mentre els gossos campen al seu aire per tot l’espai. Em sembla absolutament absurd tancar els nens perquè els gossos no els embrutin el seu espai, en comptes de fer-ho amb els animals. Pot ser, amb els nous espais, això anirà canviant.
   Ara bé, recolzant el que diu Badabit, us vull explicar una història:
   Fa 25 anys la meva àvia tenia una gossa que li feia molta companyia. Eren altres temps en què no hi havia tants gossos, i que no es tenia tan en compte el tema de portar-los lligats o de recullir-ne les femtes. Malgrat tot, la gossa de la meva àvia, mai anava sense lligar pel mig del carrer; si s’aturava a olorar un racó amb intenció de pixar o defecar, la meva àvia li estirava enèrgicament de la corretja, i no la deixava fer les seves necessitats fins que arrivàben a un descampat -a falta de “pipi-can”-. A més, perquè l’animal es pogués desfogar i gaudir d’una mica de llibertat, els diumenges el meu avi -i quan ell no va ser-hi, el meu tiet- se l’enduia al camp a passejar.
   “Moraleja”: És fantàstic tenir un animal de companyia, però compte! I això va pels “amants dels gossos”:
   – Per a un gos, viure tancat en un pis la major part del dia, no és viure. Per tant, abans de comprar-se’n un, pensin una mica en l’animal que tant estimen.
   – Deixar que el pobre animalet faci les seves necessitats (líquides o sòlides) allà on li vingui de gust, no l’ajuda per res. Al contrari, fa que les persones que no tenim gos els acabem aborrint. O més aviat acabem aborrint als amos incívics.
   – Quan hom decideix gaudir de la companyia d’un gos, ha de responsabilitzar-se’n en tots els sentits, incloent-hi la educació de l’animal per facilitar la convivència a la ciutat.

   I ja per acabar, si us plau, senyors de l’ajuntament, a l’hora que posen l’espai per a gossos a Ca l’Arnús, facin el favor de posar uns bons gronxadors i jocs infantils! Seria penós que els gossos puguessin gaudir del seu espai mentre els nens no tenen un trist columpi en tot el parc.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.