Arxiu de la categoria: Eleccions Municipals 2011

Les línies vermelles de Ferran Falcó

Durant la campanya electoral a les municipals de 2011, Ferran Falcó va insistir constantment a dibuixar una línia vermella: a una banda hi havia els partits que, tot i les diferències ideològiques, no jugaven amb la xenofòbia i el racisme, no mercantilitzaven políticament alguns complicats problemes d’integració a Badalona, o sostenien les afirmacions sobre delinqüència amb dades i més dades; a una altra banda, havent-la traspassat (o transgredit) hi havia el PP de Xavier Garcia Albiol. A la campanya tot s’hi valia, menys traspassar la línia vermella. La línia vermella era sortir-se de les regles del joc i, en conseqüència, quedar-ne fora.

Ara, Ferran Falcó torna a afirmar que Garcia Albiol ha traspassat de nou unes línies vermelles i que, de tornar a passar, tindrà resposta al consistori, previsiblement en forma de moció de censura.

El problema amb les línies vermelles és que, un cop traçades, ja no s’esborren, no desapareixen, queden en l’imaginari popular traçades a foc perquè, sovint, són les mateixes línies vermelles que molts ja ens havíem traçat a títol personal.

Acabada la campanya i amb els resultats de les eleccions a la mà, Ferran Falcó oblida que hi havia línies vermelles traçades i deixa que Garcia Albiol sigui alcalde de Badalona. Amb aquest gest, Ferran Falcó no esborra les línies vermelles traçades, sinó que les traspassa ell mateix. És el que tenen les línies vermelles: són tan fines que no pots passejar-t’hi per sobre eternament; o ets a un costat, o ets a l’altre.

Personalment celebro que el Ferran Falcó torni ara a traçar línies vermelles: això sempre ajuda a veure qui està de quina banda.

Per què ha guanyat el PP a Badalona?

Sentia avui l’entrevista que Revista de Badalona l’ha fet a en Xavier Garcia Albiol i sentint-lo dir que han guanyat perquè han sabut arribar a la gent, pensava: no, no és això.

Crec que en Ferran Falcó ho explica millor: ha guanyat el PP perquè la gent volia un canvi i només el PP era la garantia d’aquest canvi. No ho era CiU perquè ja havia pactat abans amb el PSC, i no ho eren tampoc ni ICV ni ERC pel mateix motiu. No ens enganyem, no és l’únic motiu, però sí té un pes important. A l’entrevista que li feien dimarts a Ferran Falcó a RAC1 ho explicava prou bé.

Però, com deia, el PP no ha guanyat tant sol pel desig de canvi. També ha guanyat pel discurs xenòfob, per les visites contínues als barris més desfavorits de Badalona, per la campanya en contra de la resta de partits

I és que el PP de Badalona ha tingut dues campanyes electorals, la seva pròpia i la de la resta de partits. Recordo haver-me queixat en més d’una ocasió, que el senyor Serra es dediqués als debats electorals a insultar a l’Albiol i a dir lo bé que ho havia fet el PSC. A canvi l’Albiol es dedicava a deixar anar propostes, creïbles o no, però propostes a la fi. I altres, que parlaven de fer-lo plegats, insistien en deixar fora a l’Albiol, en un “tots” on no tots tenien cabuda. Al final, malauradament, han estat ells els que s’han quedat fora. Ironia del destí? O dels votants?

Però no n’aprendrem, no. El lider de ERC continua menyspreant al guanyador de les eleccions i a tots els seus votants – una gran manera de fer política positiva -, el PSC no fa autocrítica, ICV s’apunta a fer de crossa del PSC, potser pensant en un futur, i CiU, CiU torna a equivocar-se acceptant una regidoria amb la que poca cosa poden fer i que pot ser un llast per a la seva estratègia d’oposició.

I així ens va.

Per acabar dues lectures molt recomanades:

4 anys de PP?

Ferran Falcó ha publicat avui mateix un post al seu bloc, titulat Resistir o convèncer on copia la intervenció que CiU Badalona farà al ple del proper 11 de juny va fer davant els mitjans de comunicació explicant la seva intenció de vot al proper ple de l’onze de juny. Resumint: votaran al seu propi candidat.

Així doncs, si no hi ha cap canvi de darrera hora, es confirma que en Xavier Garcia Albiol serà el proper alcalde de Badalona. Això sí, en minoria i sempre amb la possibilitat de trobar-se amb una moció de censura.

Des d’aquest petit blog, continuarem amb la tasca de “mosca collonera”. Només esperar que els que arriben aguantin tan bé com alguns dels que marxen. Això sí, com sempre, esteu tots convidats a participar.

Altres opcions… Altres opinions

Interessant el diari El Punt avui. Les seves primeres planes dedicades a Badalona i només a partir de la 6a pàgina no es parla de Barcelona. Tal és la complicada situació badalonina.

Entre els articles de El Punt, hi ha un que parla de que Ferran Falcó ha proposat al PSC fer alcalde a Jordi Serra, però quedant-se a l’oposició. Una proposta que, sembla haver descol·locat un PSC que no veu gens clar res que no sigui un tripartit on ells tinguin el control.

Per altra banda, ahir (de fet fa unes horetes) en capgròs feia una proposta agosarada i jo diria que poc factible. Als comentaris en Jordi Casas fa una altra, també agosarada. Idees no falten i veurem com acaba tot d’aquí a uns dies.

Als blocs badalonins les entrades parlant del tema s’omplen de comentaris a favor i en contra sense que hagi un consens clar – ni tant sols entre els militants de CiU – de si s’ha de deixar o no governar al PP.

A tot això, el PSC ha fet pública una nota de premsa en la diu clarament que el PP ha guanyat pel seu populisme, mentre afirma amb orgull – com si no fos merit igualment del PP – d’haver obtingut més vots (pocs) que a les municipals del 2007. Res d’autocrítica, són els més millors entre els millors 🙁

Em sap molt greu, però el PP ha guanyat gairebé a tota Badalona i allà on no ha guanyat ha aconseguit molts vots. No pot ser tot cosa del populisme. I a partir d’aquí que cadascú decideixi el perquè d’aquests vots (o bé, directament que li pregunti als seus veïns, un, al menys, ha votat al PP).

I a continuació una llista d’enllaços relacionats. Començo per la nota de premsa del PSC, segueixo pels articles d’El Punt i acabo amb una col·lecció de blocs badalonins que tracten el tema. Hi ha lectura per a una estoneta.

Enllaços relacionats:

Si algú posa algun enllaç als comentaris, miraré de afegir-lo a aquesta llista.

Falcó i la via dels independents

(avís a la galería: no sóc el carles/badabit, sinó el capgròs)

En la possible combinatòria d’opcions a la propera alcaldia de Badalona, crec que encara no s’han explorar totes les alternatives. En general, crec que tot el que s’ha anat proposant s’està fent, per una banda, en clau de partit: quines aliances de partit es poden fer i quines no; i, per una altra banda, en clau de PP sí o PP no (que no deixa de ser una variant de la clau de partits, tot i que té entitat pròpia).

Crec que hauríem d’explorar també si podem parlar en clau de persones, per una banda, i en clau de ciutat, per una altra. Sóc conscient que el que proposaré a continuació té un toc d’ingenuïtat, perquè qui té els vots són els partits. Però tampoc hi perdem res per pensar-hi, entre d’altres coses perquè sembla que estiguem tapant-nos amb un llençol massa curt que ens destapa els peus quan ens volem tapar el cos.

En quines coses hi ha acords més o menys amplis?

Per una banda, en la necessitat del canvi. Això no només és un clamor (hi ha força anàlisis que diuen que el PSC no ha caigut perquè ha actuat de mur de contenció vers el PP, no perquè hagi recuperat la confiança) sinó que moltes veus dins el mateix PSC també ho pensen així. Tres quartes parts dels vots volen canvi.

Per una altra banda, la necessitat de treballar per la cohesió social, el que es pot llegir també com un rotund no als discursos més extrems. Més de dos terços dels vots s’alineaven amb una visió integradora de la ciutat lluny de discursos més, diguem-ne, excloents.

Fem-ho per eliminació: els dos punts anteriors ens fan deixar fora de l’alcaldia Jordi Serra i Xavier Garcia Albiol. En el seu lloc hauríem de trobar un alcalde. Ens queden Ferran Falcó i Carles Sagués. A riscos de ser parcial, crec que és més fàcil trobar consens en el fet que Ferran Falcó ha fet força bona feina a l’ajuntament i que presentava un programa més ben construït que no pas Sagués (bàsicament centrat en no-PP i no-retallades-CiU). D’altra banda, Falcó ha tret un 50% més de vots que no pas Sagués.

Tenim alcalde?

Mereix, però, una formació que només ha tret 4 escons dels 27 que hi ha en joc governar? Ho mereix havent tret molts menys escons que les dues formacions que n’han tret més? Segurament no.

Potser, doncs, el problema és que seguim parlant en clau de partit, i no en clau de ciutat.

Escric aquest apunt irremeiablement condicionat per la convicció que una persona com Oriol Lladó hauria de ser a l’Ajuntament, així com d’altres persones de fora i dins de les diferents llistes que també hi haurien de ser. De la mateixa manera, hi ha persones que han sortit a les llistes que de cap manera no voldria veure als plens (i no parlo, ara, del Xavier Garcia Albiol).

Tan difícil seria fer un govern de consens basat en independents o en aquelles persones, a títol individual, on fos fàcil trobar un acord sobre la seva idoneïtat per a tenir una cartera?

En unes eleccions — si no vaig errat — escollim el poder executiu i el poder legislatiu. Estem molt acostumats que el primer emergeix de forma natural del segon: escollim el legislatiu i, a partir d’aquí, en triem qui governarà. Crec que hem de poder, per una vegada, triar un equip de gestors menys polititzat, més professional, i deixar els plens per als polítics. Bàsicament perquè hem de rebaixar el to polític i perquè toquen certes mesures socioeconòmiques moltes de les quals no entenen de colors.

Crec que Ferran Falcó hauria de ser alcalde amb un govern d’independents. Aquesta seria la meva proposta.

Què ha de fer CiU?

Els resultats de les darreres eleccions municipals han deixat a CiU un paper que no és gens agraït, perquè faci el que faci ho farà “malament”…

Veiem les opcions que tenen:

  1. Aliar-se amb el PP i fer un govern fort amb l’Albiol i companyia. Però en Falcó ja ha dit que no pactarà amb el PP. I no només això. Un hipotètic pacte segurament seria perjudicial pel seu partit.
  2. Aliar-se amb el PSC i ICV i fer un govern fort amb les esquerres de la ciutat. Però això seria gairebé repetir un pacte que a CiU no li ha funcionat. A més, donada l’animadversió ICV – CiU, no veig gens clar que el govern de la ciutat funcionés massa bé. Però no només això; al 2007 vam ser molts els que vam criticar a CiU per la seva aliança amb el PSC, doncs consideràvem que això no permetia el canvi que creiem que necessita Badalona i la renovació urgent que necessita el PSC. Ara CiU té l’oportunitat de corregir aquesta errada, per molt que pugui semblar dolent per la ciutat.
  3. Governar amb minoria amb el PSC. Es treu de sobre el “problema” d’ICV, però no el fet de governar amb un PSC que no ha estat capaç de fer autocrítica.
  4. Deixar que el PP governi en minoria. La pega d’això és que hi hauria molts que li retraurien a CiU el deixar que el PP governi i, per l’altra banda, significaria l’entrada al govern de la ciutat d’un munt de regidors que sense cap experiència.

Personalment m’inclino per la darrera opció, per molt que no és bona, però és que de fet cap és bona i al cap i a la fi, ens agradi o no, una part molt important dels ciutadans de Badalona volen l’Albiol d’alcalde. A veure, no ens enganyem l’Albiol té les seves idees i al llarg de la campanya ha fet algunes propostes. De fet, ha fet més propostes que el Jordi Serra 🙁 Si finalment ell és alcalde caldrà tenir-les molt present: Llars d’infants, llibres de text, …

Un govern diferent pot ser un revulsiu per la ciutat. Pot obligar al PSC ha canviar d’estratègia, pot ser fins i tot reconeixen que no són perfectes i que porten molts anys fent malament algunes coses. Algunes persones, amb molt pes polític al PSC poden veure’s de cop com un ciutadà més.

Clar que governi el PP també té alguns perills: la ciutat tindrà un govern amb precari, amb regidors sense experiència que pot fer que costi molt tornar a arrencar. A sobre, també pot passar que el fet d’estar en precari faci pujar molt la temperatura política de la ciutat, cosa que tampoc ens convé. I que, un cop acabat el mandat, l’Albiol basi tota la seva campanya en reforçar que no ha fet tot el que volia fer perquè no l’hi han deixat…

No, no és una situació gens còmoda ni fàcil. No m’agradaria estar en la pell d’en Ferran Falcó. Potser el més fàcil per ell seria governar de nou amb el PSC (al cap i a la fi s’ha de reconèixer que han fet molta feina) però no necessàriament és el millor per Badalona, per molt que ara ho pugui semblar.

Un breu anàlisi dels resultats

Aquestes eleccions han donat uns resultats que podem tractar de sorprenents. El PP ha guanyat 10.687 vots amb respecte al 2007, el PSC ha guanyat 426 vots i CiU, ICV i ERC en perden 2.108, 3.770 i 1.300, respectivament.

Badalona s’ha polaritzat. És el resultat de una campanya electoral basada només en el PP. Realment al PSC li ha sortit rentable, no ha perdut regidors ni vots, a costa, això sí, d’ICV i possiblement de CiU. Però qui més ha rentabilitzat la campanya anti-PP ha estat sens dubte el propi PP que simplement ha sobrepassat qualsevol expectativa.

Però els resultats deixen un panorama força complicat. El PP ha guanyat clarament les eleccions però necessita el recolzament d’un altre partit… I aquest només pot ser CiU.

El PSC no podria governar només amb CiU així que necessitaria el concurs també d’ICV. Una situació molt complicada perquè ICV i CiU no tenen bones relacions així que no els veig en el mateix govern de la ciutat.

Així les coses, també ens podem mirar la possibilitat d’un govern en minoria, del PP en solitari o bé de PSC + CiU. Però un govern que veig poc probable perquè seria força inestable.

Tenim Albiol per estona. A canvi, no tenim PxC…

Els regidors del proper mandat

A 97,56% escrutat els regidors que tindrà l’ajuntament de Badalona el proper mandat seran:

  • Partit Popular
    1. Xavier Garcia Albiol
    2. Ramon Riera Macia
    3. María Jesús Hervàs Mínguez (Maritxu)
    4. Sonia Egea Perez
    5. Miguel Jurado Tejada
    6. Juan Fernández Benítez
    7. Rosa Bertran Bartomeu
    8. Salvador Lerma Timonel
    9. David Gómez Villar
    10. Montserrat Salgado Romero
    11. Juan Ruiz Martínez
  • Partit dels socialistes de Catalunya
    1. Jordi Serra Isern
    2. Francesc Serrano Villarroya
    3. Dessirée Garcia Roig
    4. Josep Duran Vázquez
    5. Teresa González Moreno
    6. José Antonio Lara Olivera
    7. Concepción Botey Teruel (Contxita)
    8. Pablo Hernán Tapias
    9. Aniceto Ramírez Vilches
  • CiU
    1. Ferran Falcó Isern
    2. Jordi Subirana Ortells
    3. Josep Pera Colomé
    4. Maria Mercé Rius Serra
  • ICV-EUiA-E
    1. Carles Sagués Baixeras
    2. Asunción García Cotillas (Asun)
    3. Alejandro Mañas Ballesté (Álex)

Eleccions municipals 2011: Participació i resultats

Aquesta entrada s’anirà actualitzant durant el dia amb les dades més rellevants.

  • 14:09 Segons les dades del Ministeri de l’interior, en el primer reconte de participació, el percentatge de votants és quatre 3,24 punts percentuals per sobre que al 2007 (24,67% al 2007 i 28,40% 27,91% avui). Es preveu per tant una major participació a aquestes eleccions. A veure com evoluciona!
  • 18:26 El segon avançament de participació dóna 3,67 punts per sobre del 2007: 2007 32,95%; 2011 36,68%. Si segueix aquesta tònica la participació a aquestes eleccions estaria al voltant del 49% (i, per tant, l’abstenció al voltant del 51%) (Dades del Ministeri de l’interior a les 18:26)
  • 21:18 Amb el 36% escrutat els resultats són:
    1. PP 11 regidors
    2. PSC 9 regidors
    3. CiU 4 regidors
    4. ICV-EUIA 3 regidors
    5. ERC 0 regidors
  • 42,57 % Mateixes proporcions.
  • Si es mantenen aquestes proporcions, el PP haurà sobrepassat totes previsions.

Final de campanya

A unes poques hores del final de la campanya electoral, crec que és un bon moment per fer un comentari sobre el que crec de com ha anat i per donar el meu punt de vista de la feina feta (durant la campanya) pels diferents candidats.

Si hagués de definir aquesta campanya electoral amb una sola paraula, ho tindria molt clar: Albiol. El lider del Partit Popular de Badalona ha influït molt en la campanya badalonina, segur que molt més del que ell no s’hagués pogut esperar. És especialment significatiu que al debat que va organitzar el programa Àgora de TV3 sobre seguretat i civisme, que havia de reunir representats polítics de diferents localitats catalanes, es convertís en un debat de polítics badalonins. El més trist és que tots els partits polítics s’avinessin a aquest joc, donant encara més protagonisme al Xavier Garcia.

Analitzant partit a partit, candidat a candidat, el PSC ha utilitzat una estratègia de desqualificacions contínues contra el PP, acompanyades de una gran mostra de la feina feta, però amb una absoluta mancança de propostes. No m’ha agradat gens l’estratègia del PSC per dos motius: el to dur que s’ha fet servir amb el PP, sens dubte merescut però que dóna una imatge del Jordi Serra com el d’una persona barroera, i la manca de propostes de futur. Sé el que ha fet el PSC (i la resta de partits del tripartit badaloní) però no he aconseguit saber que vol fer,a més d’un nou camp de futbol. Per altra banda, i com a punt positiu, el PSC ha renovat les seva llista electoral donant pas a gent del partit que fins ara o no hi eren o bé no tenien possibilitats de sortir elegits. D’entre ells voldria destacar a la Conxa Botey, que té tota la facilitat de connectar amb la gent que li manca al Jordi Serra.

El PP ha seguit la estratègia que ja va començar fa uns anys i que sembla que li funciona. No tinc clar si la campanya “tots contra el PP” li ha fet mal o, al contrari, l’ha beneficiat, però ha estat present tota la campanya amb el que propaganda no els hi ha faltat. El més trist, és que quan en Xavier Garcia deixa de parlar d’immigració i seguretat, sembla tenir idees (més o menys bones), així que sembla que alguna cosa més té al cap. Però centrant tota la campanya en el mateix, les propostes que pugui tenir queden reduïdes a no res. El PP de Badalona està farcit d’independents i el seu darrer fitxatge, la Rosa Bertran, va donar molt que parlar.

CiU ha apostat molt fort i ha fet una bona campanya. Les seves possibilitats passen per aconseguir convèncer a una part important de l’electorat que no són votants seus habitualment i ha fet un esforç molt important. Però tot i fer una bona campanya les retallades del govern de la Generalitat li poden fer molt mal. El personal sanitari i educatiu esta força tocat per les retallades i és un volum de gent gens menyspreable, de manera que podria passar que l’esforç de la coalició servís per no perdre vots, però no per guanyar-los. Quant a la llista, CiU també va tenir un fitxatge sonat, l’Anna Pruneda, ex-presidenta del Círcol, que anirà a la cinquena posició de la llista.

La campanya d’ICV ha estat més modesta. Tot i això en Carles Sagués s’ha fet gairebé omnipresent i se l’ha pogut veure quasi per tota Badalona i gairebé en diversos llocs alhora 😉 ICV però s’ha trobat amb que algunes de les crítiques que li feien als partits que actualment governa l’ajuntament, li rebotaven. I és que fa quatre anys ICV era al govern de l’ajuntament, tot i que el Carles Sagués no hi era. Les probabilitats d’ICV d’arribar al govern municipal passen necessàriament per apartar a CiU del costat del PSC, però tal i com estan les coses, aquesta opció sembla lluny de convertir-se en una realitat.

ERC-Accent-Reagrupament-JERC ha fet també una bona campanya, la veritat és que la coalició amb Accent va ser una bona iniciativa que, de fet, va deixar a uns quants totalment descol·locats. L’Oriol Lladó modera un discurs que podria ser massa punyent i acosta la coalició als votants més moderats. Potser aquesta coalició permet a ERC mantenir el seu únic regidor, donat que el punt de partida inicial semblava no donar massa possibilitats de repetir regidoria.

I de la resta de partits només soc capaç de parlar de les CUP que també han fet força campanya, amb totes les limitacions que té ser un partit polític petit. Falta veure el rèdit en vots que treuen, però la competència és molt dura i les possibilitats, més aviat petites.

Amb tot això, fer una previsió de resultats de les eleccions resulta molt complicat. Em quedo però amb l’estimació que vaig fer a ja fa un temps però amb un regidor de CiU que ballaria entre CiU, el PP i el PSC.