Aquesta entrada feia temps que la tenia escrita però la tenia oblidada. Li vaig passar al protagonista per si havia explicat alguna cosa malament i em va suggerir un canvi. La rescato avui, no per cap motiu en particular, simplement m’he recordat d’ella avui i he fet els canvis corresponents…
Les coses com són, la platja de Badalona té una bona accessibilitat i, a més, el servei que permet acostar a les persones amb cadira de rodes a l’aigua està força bé. Ara, no tot és perfecte.
M’escriu un lector habitual del blog explicant-me la seva situació. Quan va a la platja hi arriba des del carrer providència passant per sota de les vies del tren pel pas subterrani que arriba al carrer de l’Estrop. Un cop al que haurà de ser el passeig marítim es troba que per arribar a la platja té una barrera de pedres que si la vol esquivar necessita caminar al voltant de 200 metres.
Això, escrit així pot semblar una ximpleria, però si aquesta persona no pot baixar aquestes pedres és, precisament, perquè té problemes de mobilitat i no li resulta fàcil fer aquests dos-cents metres de més.
Per a aquesta persona, una rampa al mig de la zona de pedres li representaria un gran guany. Dubto que l’ajuntament estigui en condicions de fer res allà sent que es suposa que en un any, any i mig haurien de començar les obres del passeig marítim. Però no està de més que algú es faci ressò i si quan es facin les obres es té en compte aquesta situació, millor que millor.
Aprofito per fer una reflexió. Sovint som incapaços d’adonar-nos que allò que per a nosaltres és molt senzill pot haver persones a les que representi un problema. Ara parlem de l’accés a la platja, però podem parlar de moltes coses més: Els carrers de la ciutat, l’accés als edificis, les pàgines web… El més curiós és que molts cops arreglar-ho costa molt poc i, tot i així, no s’arregla…
Per acabar una foto de la zona de pedres.
Deixa un comentari