Un pensament sobre “Festes de Maig de Badalona 2010”

1. Hola a tots!

   Un amic meu, el Manel m’ha passat el Pregó que el Sr. Enric Juliana ha fet aquest any des de el balcò del nostre Ajutament i he pensat compartir-ho amb vosaltres.

   Salutacions!

   ———————————-

   Benvolguts ciutadans de Badalona,
   senyor alcalde, senyors regidors,

   Fa dos mil anys que som aquí.
   Aquest matí, passejant per la Rambla, contemplant, un cop més, la magnífica platja de Badalona, ho he vist clar: fa dos mil anys que som aquí!

   Badalona, ben mirat, és una de les ciutats més antigues de la península Ibèrica. Ho sabem i ens en sentim orgullosos. Badalona és una ciutat antiga i, a la vegada, una de les més modernes del país. La més la més veloç, la més dinàmica, la més arriscada.

   Des de l’any 1848, quan un grup d’industrials catalans va acabar la construcció de la línea de tren entre Barcelona i Mataró, Badalona no ha parat de moure’s de manera vertiginosa. Com molt poques ciutats ho han fet a Europa. No exagero. I ara us explicaré perquè no exagero.

   Aquella línea de tren va ser la primera que es va a construir a Espanya. La van tirar endavant empresaris catalans associats amb uns capitalistes anglesos, sense cap ajut de l’Estat. Tant és així que la cerimònia d’inauguració, el dia 28 d’octubre de 1848, va ser molt austera. Tres anys més tard, els marquesos de Pontejo i de Salamanca, varen promoure, sota la protecció de l’Estat, la construcció de la línea fèrria Madrid-Aranjuez, per tal de facilitar el transport de la reina Isabel II al magnífic palau d’Aranjuez.
   1848 va ser un moment molt interessant. Un moment estel•lar de la nostra història. Badalona va esdevenir una ciutat moderna sense ajut de l’Estat.
   Convé tenir-ho en compte, convé recordar-ho, perquè fa dos mil anys que som aquí.

   El tren va portar la velocitat i amb ella van arribar les fàbriques. I amb les fàbriques va començar a venir gent. Primer, catalans de l’interior; pagesos que volien canviar de vida. Els meus besavis, per exemple, eren de Ripollet. I van emigrar a Badalona. Van venir, també, catalans del sud, gent de l’Ebre, gent d’Alcanar, amb un caràcter molt fort i una parla una mica diferent.

   I després, mentre anaven creixent les fàbriques i començaven les obres del metro de Barcelona, va començar a arribar gent d’indrets més allunyats. Gent de Murcia, d’Almeria –sobre tot d’Almeria- i d’altres llocs d’Andalusia. Gent de Castella i de l’Aragó. Gent de Galícia, també. A Badalona, ciutat de mar, es va començar a fer realitat una de les fantasies del gran escriptor francès Juli Verne. Verne va a escriure a la novel•la Vint mil llegües de viatge submarí’que el lema del capità Nemo i del submarí ‘Nautilus” era ‘mobilis in mobili’: Aquesta expressió llatina, ‘mobilis in mobili’, vol dir: “en moviment a l’interior del moviment”. Aquest, -senyor alcalde, senyors regidors, benvolguts ciutadans- també podria ser el lema de la nostra ciutat. Badalona, ‘mobilis in mobili’; Badalona en moviment a l’interior del moviment.

   Va venir la Guerra Civil. I les més modernes tècniques de guerra van ser assajades al cel de Badalona per aparells en veloç moviment. Els avions italians Saboia, amb motors Fiat i Alfa Romeo, van bombardejar les fàbriques de Badalona, per a demostrar que eren les millors màquines de guerra d’aquell moment.

   Queien les bombes i la ciutat va resistir, perquè fa dos mil anys que som aquí.

   I després d’un temps de gran penúria, Badalona va reprendre el moviment, més veloç encara, amb més dinamisme, amb més empenta. En pocs anys, la ciutat es va multiplicar per dos i per tres. Faltava de tot –escoles, ambulatoris, carrers ben empedrats, clavegueres, biblioteques, places i jardins. Faltava el més important de tot: la llibertat. Però la ciutat va rebre una injecció de vida. Amb l’ajut d’aquella vitalitat varem recuperar la democràcia i molts d’aquells problemes es van poder començar a arreglar. Varem poder tornar a dir, amb més orgull que mai, que fa dos mil anys que som aquí.

   ‘Mobilis in mobili’, la ciutat va seguir travessant el moviment. El moviment del món. Va començar a arribar gent d’indrets molt més llunyans, encara. En aquesta plaça, on hi ha passat coses molt diverses i sorprenents, un dia, fa un parell d’anys, s’hi van aplegar cinc-centes persones expressant el seu dolor per l’assassinat de la senyora Benazir Bhutto al Pakistan. ‘Mobilis in mobili’, Badalona va començar a donar la volta al món. I el món sencer avui es pot explicar des de Badalona.

   Per això fa dos mil anys que som aquí.

   Ho torno a dir: cap altre ciutat d’Europa és tant antiga i moderna alhora com Badalona. Cap altra ha travessat la història tant veloçment. I això té un mèrit molt gran, perquè tanta acceleració pot provocar greus accidents. Badalona ho ha fet molt bé i aquest mèrit l’hi hauria de ser reconegut per Catalunya i per Espanya. Senyor alcalde, senyors regidors, benvolguts ciutadans, Badalona hauria de ser recompensada col•lectivament amb la Creu de Sant Jordi i amb la distinció més alta de les Espanyes per aquest canvi constant, tenaç i vertiginós des que l’any 1848 es van posar les vies del tren. Badalona ha donat exemple i això s’ha de fer valer.

   Perquè fa dos mil anys que som aquí.

   I quan dic que fa dos mil anys que som aquí, vull dir, ni més, ni menys, que som romans. No que venim dels romans. Vull dir que som romans!
   Els romans parlaven la llengua mare, la llengua amb la qual es podien dir coses ten precises i tant ben dites com ‘mobilis in mobili’, i posseïen una cultura extraordinària, feta de la suma de moltes cultures. Els romans deien que els llocs tenien ànima. Creien que un esperit donava vida i sentit als llocs i a les persones que en ells habitaven. Aquest esperit –el genius loci- els acompanyava des del naixement a la mort i determinava el seu caràcter i essència. Aquest esperit a Badalona existeix i habita entre nosaltres. Jo crec que aquest geni protector passa les nits a la punta del Pont del Petroli esperant que el sol s’alci, poc a poc, més enllà de la darrera línea del mar.

   Aquest esperit existeix i per això podem dir que fa dos mil anys que som aquí, encara que els nostres orígens siguin a Ripollet, a Alcanar, a Lorca, a Vélez Rubio, a Vélez Blanco, a la província de Jaén, a la de Màlaga, a la de Cordova, a l’Aragó, a Galícia, a les muntanyes del Rif o més al sud del riu Senegal; a les valls del Danubi a Romania, al Pakistan o a la immensa Xina.

   L’esperit del lloc donava sentit i protegia. I els romans que eren molt oberts a tota mena de novetats, sempre van ser molt respectuosos amb ell. Respectem l’ànima del lloc i ella ens ajudarà.

   El respecte a l’esperit del lloc és la base d’una moral civil. I la moral civil de Badalona s’ha enfortit amb una extraordinària capacitat d’adaptació al moviment, al canvi i a l’acceleració. Aquest és el mèrit que Badalona ha de defensar davant el tribunal de la història, exigint el just reconeixement. Sobre aquesta moral civil s’aixeca l’orgull de ser de Badalona. Que s’ha de portar amb el cap molt alt.

   Alerta, doncs, amb la subversió de la virtut ciutadana. Alerta amb la por i la confusió. Seria tràgic que els problemes derivats de tanta acceleració –que hi són- malmetessin l’esperit de Badalona. Quan hi ha problemes, l’orgull de ser de Badalona no ha de defallir. Aquesta ciutat fa més de cent cinquanta anys que no para de canviar. I això té un mèrit extraordinari que exigeix el reconeixement de la Nació. Seria viure en un mon al revés, significaria viure en un món moralment subvertit, que després de tant esforç acumulat, la gent de Badalona s’hagués d’avergonyir de la seva ciutat per culpa dels qui tenen ganes de jugar amb foc. L’esperit del lloc protegia als romans del foc incontrolat.
   No us deixeu entabanar!

   Exigiu el just reconeixement al mèrit de Badalona. Sentiu-vos orgullosos de ser de Badalona. Porteu flors a l’esperit del lloc, que habita a la punta del Pont del Petroli.
   Siguem dignes de Roma, veritable pàtria dels catalans.

   Perquè fa dos mil anys que som aquí.

   Visca Badalona!
   Visca les Festes de Maig !

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.