A El Punt d’ahir (21/01/09) es podia llegir un article de Jaume Oliveras i Costa sobre les consultes externes que sembla fet a mala fe. Només així es pot entendre un article que desinforma, tot oferint només una part de la informació que el periodista té, per justificar, no tinc clar el què.
Anem a pams:
Cada vegada es feia més necessari triar un lloc per ampliar l’equipament hospitalari i, fa uns tres anys, es trobà un solar adient a l’illa interior limitada per Margarida Xirgu i Méndez Núñez, un descampat desaprofitat que reunia les condicions.
Solar adient que reunia les condicions? Segur? Doncs sembla ser que no. De fet, qui va decidir que el solar era adient i reunia les condicions? Quins estudis es van fer per comprovar-ho? Els veïns de Can Solei es van cansar de demanar informes sobre les actuacions que s’haurien d’haver fet per determinar la idoneïtat de l’espai. Mai els van veure. Perquè no existien? Potser en Jaume Oliveras els té aquests informes… Però ho dubto. I sense uns informes ben fets, determinar si un espai és o no idoni per a un determinat projecte és, simplement, impossible. De fet, quan finalment s’han fet els estudis per determinar la idoneïtat de l’espai, ha resultat que no ho era…
La gent del barri ressuscità la desapareguda associació de veïns i els nacionalistes es disposaren a treure profit de la jugada. Uns i altres defensaren interessos propis i aviat es demostraren capaços de moure bé les seves cartes, en la sempre fàcil cultura del no. Ferran Falcó (CiU) en recollí les rendes.
Quins poden ser els interessos de la gent del barri? Tenir un solar abandonat i brut en mig d’una illa de cases? Tenir una mena d’aparcament de cotxes brut, que embruta els carrers dels voltants? El fang que es genera al solar embruta els carrers Seu d’Urgell i Margarida Xirgu. Això és el que volen els veïns? No!
Els veïns han demanat i demanaran que s’arregli el solar i que es faci en ell alguna cosa positiva pel barri. Les consultes externes no eren la solució per diversos motius. Al final d’aquesta entrada en faré un resum.
En Jaume Oliveras acusa als veïns i a CiU d’aprofitar-se de la sempre fàcil cultura del no
. No estic d’acord. La cultura del no és fàcil quan es fa sense arguments. Però quan el no ve acompanyat d’arguments, ja no és la fàcil cultura del no.
I sobre el rèdit que CiU pogués treure del seu posicionament contrari a les consultes externes, només cal fer un petit càlcul. A Badalona viuen 200.000 persones. A Can Solei unes 2000. Si CiU és capaç de treure rèdit electoral a partir d’un 1% de l’electorat de la ciutat és que s’ho mereixen.
No acaba aquí la cosa. Les primeres frases del darrer paràgraf no tenen desperdici:
Segurament, per pagar el deute, els convergents han insistit, ara al govern, a proposar un canvi de situació del projectat equipament sanitari i l’alcalde Jordi Serra també s’ha trobat enganxat en el pagament de la factura, fruit de l’acord socio-convergent. Ara, sense altra consulta, algú amb poder per fer-ho ha anunciat que les consultes externes aniran a l’actual edifici dels jutjats, una vegada aquests s’hagin instal·lat a la prevista zona de Can Llamas.
Tot i que no ho diu clarament, tot això són especulacions seves, sense cap fonament. Segur que CiU s’ha cobrat així l’acord de govern? Ho dubto molt, i sinó només cal veure el que el mateix Ferran Falcó va escriure a un comentari d’aquest blog el 5 de febrer del 2008:
ei! a veure….el pla especial està aprovat? si. les al·legacions presentades per ciu van ser rebutjades? si. Jurídicament hi ha res on agafar-se? no.
Hi ha massa crítica, gent, suficient com per aturar-ho? no. Ja sé que no és el millor lloc, però hi ha els diners, el pla aprovat, i cap possibilitat de tirar-lo enrera, perquè no tenim arguments suficients com per plantejar la batalla. Ni tenim els arguments, ni tindríem cap més suport polític.
En Ferran Falcó va deixar de creure en els arguments dels veïns. Només així s’explica la seva afirmació de la manca d’arguments. Perquè?, potser els seus socis l’havien convençut?. No ho sé, però és evident que aquestes paraules tiren per terra l’argumentació del senyor Oliveras. Els veïns, en canvi, mai han deixat de creure en la validesa dels seus arguments. Validesa validada desprès pels fets.
I això de sense altra consulta… Consulta a qui? Als tècnics a qui no es va consultar abans de treure el pla endavant? Als polítics que al seu moment ni es van preocupar pel projecte (PP) o a aquells que van defensar el projecte sense saber ben bé de que anava? (ICV). Doncs sembla que, aquest cop, sí s’ha fet la consulta adient. I el problema és que un cop ben feta la consulta, la resposta ha estat que el lloc no era adequat.
En Jaume Oliveras, dedica a les consultes externes un article on fa servir el fàcil recurs de criticar sense arguments, sense parlar amb els interessats, sense buscar informació. I el que és pitjor, amagant informació que té i que no li convé explicar perquè trencaria la seva argumentació. Un article que no és de rebut en un mitjà seriós i escrit per una persona que cobra per fer-ho.
Acabo amb la relació de punts que els veïns tenien en contra de la ubicació de les consultes externes:
- No havia cap estudi de com la construcció de tres plantes soterrades i una semisoterrada podia afectar als edificis dels voltants.
- No havia cap estudi de com es solucionaria la circulació produïda per l’aparcament de rotació i les visites concertades, en uns carrers estrets i sobresaturats de cotxes. Cal incidir en que les consultes externes donarien servei a veïns de Badalona, Montgat i Tiana, allà on Badalona Serveis Assistencials gestiona Centres d’Atenció Primària.
- No havia cap estudi de com es farien les obres. Es tractava de fer un forat d’uns 15 metres de fondària en un lloc on l’única sortida és un carreró estret que acaba a un carrer també estret.
- Es tractava de fer un edifici d’atenció sanitària soterrat, gairebé sense llum natural. Adequat?
- L’edifici estaria envoltat per edificis gairebé pels quatre cantons. Soterrat, hauria de tenir uns bons equips d’aire condicionat que no estava clar on s’ubicarien i que els veïns dubtaven que no generessin molèsties.
- Tot i que havia un pressupost, era impossible que fos vàlid si no s’havia fet cap estudi sobre el terreny. Si el pressupost no era fiable, la subvenció cobriria la part que es suposava que havia de cobrir? Difícilment.
