Badalona bitàcola

Autor: Badalona bitàcola

  • El mocador de les Festes de Maig

    No hi ha dubte que el mocador de les Festes de Maig va ser un gran encert de l’ajuntament de Badalona. Però malgrat ser un encert, sembla que els darrers anys no deixa de ser una font de problemes.

    Fa uns dies vaig rebre un missatge d’un dels lectors habituals del blog que em comentava que l’any vinent els mocadors de les Festes de Maig ja no serien de comerç just. La veritat és que em va sorprendre força i vaig preguntar a l’ajuntament de Badalona.

    A les Festes de Maig de 2009 el mocador ja no serà de comerç just. Diuen a l’ajuntament que en aquest moment de contenció de despesa el cost és massa elevat i que per això han decidit recórrer a empreses locals d’economia social: seran realitzats per una empresa o entitat d’economia social (fundació, cooperativa, etc.) els treballadors de la qual són persones amb discapacitat, en risc d’exclusió social, o en situació de marginalitat.

    A l’any 2006 (i suposo que l’any passat i aquest seria el mateix), els mocadors eren fets a l’Índia, a una empresa que donava feina i un sou just a unes 200 dones d’aquell país. Desprès, els mocadors s’estampaven a Sevilla a una empresa que dóna feina a dones que pateixen seqüeles provocades per maltractaments i violència. Els mocadors eren per tant de comerç just i social. Per l’any vinent, la part de comerç just desapareix.

    Des del punt de vista de l’ajuntament, aquest tipus de compra no deixa de ser una compra ètica i per tant entenen que no ha de representar cap problema per a ningú, més tenint en compte que s’ajuda a col·lectius locals. Entenc però que pot haver gent que no ho vegi de la mateixa manera ja que, de fet, tot i que semblant, no és el mateix.

    Ara falta per veure el tipus d’entitat a la que finalment s’encarreguen els mocadors (que, pel que he entès, encara no està decidida), i de quina manera es distribuiran.

    Quan va començar aquesta tradició els mocadors es regalaven. Fa dos anys (al 2006), amb l’excusa del comerç just, es va començar a cobrar una part dels mocadors repartits. I ara?

    Els mocadors tenien un preu d’un euro i mig. Els darrers anys uns quants es repartien a les escoles de la ciutat, i la resta es venien a 1 €, amb la qual cosa l’ajuntament posava mig €. Què passarà aquest any? De moment no sembla decidit si es cobraran o no, però si es manté el preu d’un euro, pot resultar que l’ajuntament arribi a guanyar diners amb la venda dels mocadors (que sent de comerç ètic vindrien a costar uns 80 – 90 cèntims, segons el lector habitual del blog i els meus propis càlculs). Com quedarà? No trigarem massa en saber-ho.

    Un detall per acabar. Jo creia que això dels mocadors dependria de la Regidoria de Cultura i Patrimoni Cultural. Però no, si no ho he entès malament, depèn de la Regidoria de Ciutadania i Convivència.

    Una part de la informació està treta de El Punt: Solidaritat a un euro (2 de maig de 2006) i de Badalona bitàcola: Els mocadors de les Festes de Maig 2006 (28 d’abril de 2006)

  • Les consultes externes de l’Hospital de Badalona

    Finalment l’ajuntament de Badalona ha fet marxa enrere i les consultes externes no es faran al solar entre Prim – Méndez Núñez – Seu d’Urgell i Margarida Xirgu, sinó que es faran al lloc on estan ara els Jutjats, a la cantonada de Prim amb Germà Juli.

    El motiu d’aquest canvi d’ubicació és un conjunt de motius tècnics com ara el fet que el nou edifici havia d’estar enterrat i per tal que tingués un mínim de llum natural calia reduir força el nombre de metres quadrats disponibles, o això ha dit la gerent de Badalona Serveis Assistencials, Maria Àngels Cabezas: En el moment de redactar el projecte executiu de l’edifici previst ens hem trobat diferents dificultats tècniques, com ara que perdien metres útils per poder garantir que l’entrada de llum fos suficient. També l’entrada i sortida de vehicles de l’aparcament del nou centre era un problema.

    Es posin les excuses que es posin, al final els veïns de Can Solei tenien raó quan deien que aquell no era l’espai adequat per fer aquest equipament. I no només per les dificultats tècniques: El solar dels jutjats, segons Cabezas, aporta nous avantatges, com ara «l’accessibilitat i la proximitat a l’hospital». I això que va haver qui es va riure dels veïns per aquest motiu…

    Cal remarcar, que una de les queixes dels veïns de Can Solei és que l’ajuntament havia aprovat la ubicació de les consultes externes sense fer cap estudi de la idoneïtat del espai. Ara es demostra que els veïns tenien raó. I mira que hauria estat fàcil fer-ho bé!.

    Bé, de savis és rectificar, així que hem de felicitar a l’ajuntament per ser capaç de fer-ho. La nova ubicació és millor, té una parada d’autobusos a tocar, una parada de taxis molt propera, el aparcament del Viver a 2 minuts…

    Ara l’ajuntament té l’obligació de dignificar el solar. Una de les excuses que va posar l’ajuntament per vendre l’obra va ser que aquell solar estava en molt mal estat i que l’obra de les consultes externes era una bona ocasió per dignificar-lo. Bé, ara les obres no es faran, però l’espai necessita que s’arregli. El solar és de l’ajuntament, l’ajuntament ha de responsabilitzar-se d’ell i deixar-lo en condicions.

    Finalment, la gerent del BSA diu que la nova proposta ha estat «ben rebuda» pels treballadors de l’hospital: «Saben que trigarem una mica més a disposar de l’espai definitiu però, a canvi, tindrem un edifici millor.»

    La major part de la informació està treta de El Punt: Les consultes externes de l’hospital municipal es faran on hi ha els jutjats. Però també es pot trobar informació interessant a EcoDiario.es: El nuevo edificio de consultas externas del Hospital de Badalona estará en el solar que ocupan los juzgados

    També es pot fer una mica de seguiment de la història amb les entrades que he anat publicant a Badalona bitàcola al llarg del temps.

  • L’última sessió del Picarol

    M’acaba d’arribar un missatge de part de The Crypts Productions on m’informen de un acte reivindicatiu que estan organitzant com a protesta pel tancament dels cinemes Picarol.

    Us copio una part important del seu missatge:

    Com sabeu el proper 31 de desembre les dues sales que resten obertes al Cinema Picarol tancaran deixant sense cap opció cultural d’aquest tipus la zona nord de la ciutat. Creiem que Badalona, la tercera ciutat més gran de Catalunya i Capital de la Cultura Catalana al 2010, no es pot quedar sense cinema en aquests districtes. Durant els darrers 20 anys hem vist com passàvem de tenir prop d’una desena de cinemes amb més d’una vintena de sales arreu de Badalona a haver-nos de desplaçar a un centre comercial per poder veure cinema a casa nostra, limitant així l’accés a la cultura.

    Per aquest motiu us convidem a participar el proper divendres dia 19 a “L’última sessió”. La intenció és mostrar el nostre dol per la desaparició de les tradicionals sales tradicionals de cinema, els cinemes de barri i per això farem un enterrament de tots i cadascun dels cinemes que hi havien al barri del centre. La primera idea era ampliar aquesta iniciativa a la resta de cinemes que havia tingut la ciutat, als barris de La Salut, Artigas i Progrés però finalment hem decidit centrar-ho tot al centre per fer més força junts.

    Així doncs, quedarem divendres a les 19h30 a la plaça que hi ha darrera de Ca l’Amigó (actuals oficines de l’Hospital Municipal i antiga Escola Jungfrau) a Dalt La Vila per des d’aquí fer un recorregut, un enterrament, pels diferents cinemes començant pel Cinema Victòria (actual Bingo) i continuant pel Cinema Principal (actual Teatre Principal), Cinema Nou (actual H&M), Cinema Verbena (actual res???) i acabar a la Plaça de la Vila a la porta del Cinema Picarol.

    Enganxarem esqueles a les façanes dels cinemes i en senyal de dol anirem vestits de negre, com si d’un enterrament es tractés. Us convidem a participar d’aquest acte reivindicatiu amb la vostra presència però també amb les vostres idees. Cadascú des del seu àmbit.

    Una anotació. La plaça on s’iniciarà el recorregut, la que “hi ha darrera de Ca l’Amigó”, és la plaça Pau Casals.

    Bé, no hi ha dubte que la pèrdua dels Picarol és una pèrdua important para una bona part de la ciutat. Des d’aquí el meu recolzament a la iniciativa.

  • Accessibilitat a (l’estació de RENFE de) Badalona

    El Punt: Col·lectius de disminuïts i ICV tornen a denunciar la inaccessibilitat a Renfe. Badalona comunicació: ICV-EUiA vol que l’estació de RENFE de Badalona sigui accessible a tothom.

    Vagi des d’aquí el meu recolzament a la petició d’un ascensor per superar les escales de la RENFE, una rampa per poder entrar a Correus i en general totes aquelles iniciatives que facin la ciutat més humana.

    Però és una llàstima que Carles Sagués s’oblidi de l’accessibilitat quan és ell el que s’ha de responsabilitzar. I és que la seva pàgina web no és accessible.

    Soc dolent. Em consta que en Carles té clar que la seva pàgina web no és accessible i està fent el possible per tal que ho sigui. Però sempre és bo predicar amb l’exemple…

    Hi ha un segon article de El Punt titulat Esperant resposta de l’Ajuntament on es diu:

    Aquest col·lectiu lamenta que l’alcalde no els hagi tornat a rebre («tot i que s’hi va comprometre») i que CiU no faci més coses per l’accessibilitat «tot i que feia moltes campanyes quan estava a l’oposició».

    Això que un col·lectiu hagi de lamentar que l’alcalde no es reuneixi amb ells té pinta de convertir-se en habitual…

    I això de CiU també és veritat. Abans de les eleccions van fins i tot mirar de fer la seva web accessible. Però es va quedar en un intent. 🙁

    I de la resta de grups no dic res perquè estan calladets. Però, malauradament, no es salva ni un!

    Més informació relacionada a Badalona bitàcola:

  • Històries del port

    Molt breument…

    El Punt: El pas amb cotxe pel port de Badalona serà gratuït a partir de l’1 de gener. És una gratuïtat una mica curiosa, doncs es pagarà igualment, només que ho farà l’ajuntament en comptes de que sigui l’usuari. Donat que trobo que el cost (60 cèntims) no es correspon amb el servei prestat trobo que no és una mesura encertada.

    El Consell Comarcal defensa que es tregui el peatge del port i insta l’Ajuntament de Badalona a assumir-ne tot el cost. Més del mateix amb un apunt curiós amb les paraules de Joan Carles Mas, president del Consell Comarcal del Barcelonès i regidor colomenc del PSC:

    El vial tindrà una utilització de via pública, tot i no ser-ho

    Bé aquest és, de fet, el problema…

    I per acabar-ho d’arrodonir (també de El Punt): La polèmica arriba al consell a causa de l’IBI. Què resumint ve a dir que l’ajuntament de Badalona ha cobrat a Marina Badalona 380.000 € d’IBI que el conseller delegat de l’empresa considera inadequats, pel que ha amenaçat de interposar un contenciós contra l’Ajuntament de Badalona.

  • Transport públic (un cop més)

    Ho expliquen mot bé a “La Vanguardia“:

    A partir del 1 de enero la tarjeta T-10, el título de transporte más utilizado en el área metropolitana de Barcelona, costará 7,70 euros, es decir, un 6,9 por ciento más que ahora. Se trata del incremento más importante que ha registrado este título en los últimos años. El aumento, acordado ayer por el consejo de administración de la Autoritat del Transport Metropolità, casi triplica la inflación acumulada interanual – de diciembre a diciembre-que se sitúa en el 2,4% y parece obviar por completo las dificultades económicas que están padeciendo muchos de los usuarios de la red de transporte público del área metropolitana. Otros títulos también utilizados frecuentemente como la tarjeta 50/ 30 suben de precio, entre un 5,6% y un 5,7%, en función de las zonas. El aumento parece ir en directa relación con el número de usuarios de cada título. Cuanto más se usan, más han subido. El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, calificó ayer tarde el incremento de la T-10 de “realista y necesario”.

    Evolució del preu d’una T-10 a Barcelona els darrers anys:

    Any Preu T10 Variació any
    anterior    		 IPC any
    anterior
    2002 5,60
    2003 5,80 3,55% 4%
    2004 6 3,45% 2,6%
    2005 6,3 5% 3,2%
    2006 6,65 5,56% 3,7%
    2007 6,9 3,76% 2,7%
    2008 7,2 4,35% 4,2%
    2009 7,7 6,94% 2,??%

    El preu de la T10 a Barcelona haurà pujat en 7 anys (des del 2003 fins el 2009) un 38% quan l’IPC (i la majoria dels sous) ha pujat fins l’octubre un 20,9% (dada treta de l’INE. Cal tenir present però que al novembre l’IPC ha baixat).

    Per tal que us feu més a la idea del que representa, si tenim en compte l’increment de l’IPC i agafem com a preu base el preu del 2003, i com a IPC fins a l’octubre d’aquest any, el preu de la tarja T-10 pel 2009 hauria d’estar en els 6,77 €, un euro menys per tarja. Una quantitat gens menyspreable.

    Més informació:

  • d’Espacios regalen el seu disc

    El grup badaloní d’Espacios ha llençat un disc i l’ha posat a la xarxa per a que es pugui descarregar lliurement. En Josep Amador m’ha demanat que en faci propaganda i no em puc negar 🙂

    El podeu descarregar i escoltar a la seva web

    Un detall: el fet que regalen el seu disc no vol dir que renunciïn als seus drets com autors. Abans de fer servir la seva música reviseu les condicions; les podeu veure allà on surt una cc encerclada (cc significa Creative Commons)

    És interessant veure la quantitat de grups musicals que hi ha a Badalona, molts d’ells amb un nivell molt acceptable. Però, està la ciutat a l’altura de les circumstàncies?

  • Inaccessible web de Màgic Badalona

    Em sap greu, és deformació professional, però hi a coses que em molesten força. Una d’elles és el mal costum d’apuntar-se a “la moda de l’accessibilitat web”… Només de boca.

    Doncs bé, resulta que avui m’han fet saber que a la web del Màgic Badalona ja han posat l’accent. Bona noticia, Però quan he anat a la web, no he pogut deixar de mirar-me l’apartat que diu Accessibilitat. En aquell apartat diu:

    El portal té entre els seus objectius la plena accessibilitat dels seus continguts a persones amb discapacitat o d’edat avançada. A aquest efecte, les nostres directrius d’accessibilitat són les següents:
    * Compliment de les normes WCAG (Web Content Accessibility Guidelines) del W3C (World Wide Web Consortium), en el seu nivell AA.
    * Verificació del compliment de les directrius citades a través del Test d Accessibilitat Web (TAW).
    * Verificació del compliment de les directrius citades a través del Web Cynthia Says.

    Doncs bé, malauradament la pàgina no compleix ni de lluny amb els seus objectius. De fet, ni tant sols la pàgina on explica l’accessibilitat del lloc, on posa aquestes línies que he copiat, compleix les pautes. I, evidentment no passa cap dels dos tests que diuen que fan servir per verificar les pàgines.

    Patètic.

  • Màgic Badalona. Ara, amb accent 🙂

    Bé, sembla que al final la moguda de l’accent tindrà un final feliç :), a la web de La Penya es pot trobar el següent comunicat:

    7.11.2008 COMUNICAT DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

    Les gestions que s’han realitzat per tal d’escriure de forma correcte el nom comercial “MÀGIC BADALONA”, fins ara sense l’accent corresponent (Magic Badalona), han resultat profitoses i en aquests moments podem informar que ja està encarregada la fabricació de l’accent que ha de situar-se a la façana del nou complex.

    També volem destacar la importància de la ciutadania, exercint el dret de participació, en la bona resolució del cas.

    Però no acabaré aquí el tema. Avui, l’Andreu Mas publica una entrada titulada Badalona guanya la primera batalla ciutadana gràcies a la xarxa on escriu una frase que trobo desafortunada:

    Un únic ciutadà ha aconseguit mobilitzar més ciutadans gràcies al Facebook dels que moltes associacions de veïns, subvencionades, han aconseguit moure mai.

    La trobo desafortunada per diversos motius. Primer, l’àmbit d’actuació d’una associació de veïns és una zona “petita” de Badalona i, per tant, és més difícil moure moltes persones. En el cas del grup que demanava l’accent, l’àmbit era tot Badalona, però, a més, també hi ha adhesions de fora de la ciutat. Per altra banda, una cosa és apuntar-se a un grup i l’altra sortir al carrer que és el que intenten fer les associacions de veïns. De fet, al carrer només es van ajuntar una trentena de persones, una quantitat de persones que qualsevol associació de veïns pot mobilitzar sense masses problemes. I, per acabar, les associacions de veïns acostumen a lluitar “contra” l’ajuntament, una institució molt més pesada i difícil de moure que l’empresa que gestiona el complex Màgic Badalona. I això sense comptar que l’Ajuntament i la mateixa Penya estaven a favor de l’accent.

    Un detall més que voldria remarcar. Les associacions de veïns no poden moure’s només per internet. Encara són molts els habitants de Badalona que no fan servir internet i encara ens queda per a que es pugui considerar una eina d’us massiu entre els ciutadans d’aquesta ciutat.

    Vaja que ha estat un èxit i que és una sort que l’empresa hagi cedit. Sí. Què és una demostració de que internet és alguna cosa més que un “niu de lladres”. Sí. Però res més. Tampoc cal exagerar…

    Al diari ADN, a un article titulat Activisme veïnal 2.0 podem llegir les opinions de’n Carles Sagués conseller de l’àrea social del Joventut de Badalona (i cap de llista d’ICV a les darreres eleccions municipals)

    “Hem de prendre consciència del poder de la xarxa”, afegeix Sagués, que destaca “la importància de que els ciutadans hagin exercit el seu dret de participació en aquest cas”. Però alerta: “Si amb el tema de l’accent ha anat tan bé és perquè la solució era fàcil. La pau al món no s’aconseguirà a través de Facebook”.

    No li falta raó. Però no caiem tampoc en desmerèixer la importància de la xarxa en aquest tema. Tot en la seva justa mida. 🙂

  • Magic (Màgic) Badalona

    Fa uns dies parlava amb uns amics sobre el Magic Badalona. Alguns d’ells han estat ja i comentaven les seves impressions: un gran centre comercial al mig de la ciutat. Aquesta apreciació no té res de particular, pel que sembla l’única zona realment acabada és la part comercial: Manquen els cinemes, el karting, el museu del bàsquet i algunes coses més. Però bé, amb els amics comentàvem com podria afectar aquest nou centre comercial a les botigues del carrer del Mar. Ningú no ho tenia clar, tot i que sí coincidíem en que és una llàstima que desaparegui el Picarol.

    No he parlat massa d’aquest “centre comercial” per manca d’una opinió clara. Entenc la necessitat de la Penya de buscar financiació, no entenc que hagi de ser a costa d’un terreny públic i de la creació d’un nou centre comercial a la ciutat.

    De tota manera, un cop obert, el que sembla ser que està resultant més polèmic és el nom: Magic, sense accent. La veritat és que resulta curiós que s’hagi agafat aquest nom sense accent, potser per fer servir la paraula anglesa en comptes de la catalana. Però, ja posats, perquè no fer-ho en català? Doncs bé, avui dissabte, a quarts de 12 hi ha convocada una concentració d’accents per tal de fer saber a la direcció del centre que hi ha un bon grapats de badalonins i badalonines disconformes amb aquesta manca d’accent. No sé si em podré acostar, però des d’aquí el meu recolzament als promotors de la iniciativa.