Mostra totes les entrades de Badalona bitàcola

ICV i el Mercat de la misèria

Fa ja uns dies llegia al bloc d’en Ferran Falcó un escrit seu sobre el “mercat de la misèria” (tant l’entrecomillat con el nom els trec del bloc del Ferran). Enganxo un paràgraf que descriu força bé el que és aquell “mercat”:

Els dimarts hi porten allò que bàsicament recuperen dels contenidors i aprofiten el mercat setmanal de la ciutat veïna. Allà, pobres els qui venen i pobres els qui hi compren, es queden amb allò que no té cap valor real. Els qui ho recuperen ho treuen del no res, i els qui ho compren es queden allò que ningú no vol.

La veritat, llegint això és fa difícil d’acceptar que tota la solució que poden aportar les autoritats sigui l’actuació policial:

Nosaltres anem fent aquest tipus d’intervencions, amb la col·laboració imprescindible de mossos i del cos nacional de policia. Els uns s’ocupen de la venda ambulant no permesa, d’altres de les falsificacions i la seguretat i higiene dels productes, i els darrers de les qüestions d’estrangeria.

I això que aquesta solució tampoc és una solució:

Però es tracta d’una pràctica que no podem deixar passar. Ni créixer. Els nostres instruments però, són insuficients. No els importen les sancions, ni que els decomissem el que porten. No poden pagar les multes administratives, ni allò que tenen pertany a ningú altre o a ells mateixos. Multar als compradors tampoc no seria una solució, perquè es tracta de persones que malviuen amb alguna prestació social o jubliació misèrrima. I la competència d’estrangeria la detenta el cos nacional de policia, però amb el desplegament dels mossos no hi ha agents del CNP suficients per entomar la qüestió, malgrat la bona disposició i l’agraïment que cal fer per l’esforç que fan en ajudar-nos.

Bé i tot això, que té a veure amb ICV? Doncs té a veure perquè a la web d’ICV podem llegir un article, titulat ICV-EUiA denuncia la passivitat de les autoritats municipals davant el mal anomenat “mercat de la misèria” on podem llegir:

Àlex Mañas s’ha declarat “estupefacte” quan ha vist un centenar de venedors pobres que venen productes recuperats de les deixalles a d’altres més pobres

Per Àlex Mañas “la solució no és criminalitzar la pobresa”, però el que cal fer immediatament és assegurar la presència de la policia local per tal d’evitar que s’instal·li aquest mercat improvisat.

“Cal fer tres coses: primer presència permanent de la guàrdia urbana per evitar la instal·lació del mercat; segon, retirada immediata dels camions magatzem dels venedors i tercer pensar, conjuntament amb l’Associació de Marxants, el veïnat i l’Ateneu de Sant Roc, quines activitats es poden realitzar en aquest espai el dimarts per evitar que, coincidint amb els encants, es produeixi aquest fenomen.

Vaja, que no criminalitzem la pobresa, però fem servir a la policia per evitar que els pobres puguin buscar una manera de millorar la seva existència. O, si ho fan, que sigui d’amagat, que no es vegin massa…

La veritat, no acabo d’entendre la postura de l’Alex Mañas. Jugant a ser Xavier Garcia? Populisme d’estar per casa a costa dels pobres? I, a sobre, un sindicat de la guàrdia urbana de Badalona el contradiu quant a la presència policial…

L’Albiol a la seva bola

Doncs això, en Xavier Garcia continua amb la seva campanya electoral basada, gairebé en exclusiva (o això sembla), en el problema dels gitanos romanesos.

La notícia d’avui és la visita d’una eurodiputada del partit de Sarkozy per veure en directe un inexistent campament de gitanos a Badalona.

A veure: sí, sembla ser que els gitanos romanesos són un problema a la ciutat. Sí, l’eurodiputada té tot el dret del món a visitar Badalona. Només faltaria.

Però senyor Albiol, que Badalona és molt més que els gitanos romanesos… Per posar un exemple, els veïns de Can Solei porten molts anys demanant que s’arregli un solar mig abandonat per l’ajuntament on darrerament grups de brètols no deixen dormir als veïns (entre d’altres coses). Perquè mai em vist al senyor Albiol per aquí? Total té la seu del seu partit a 3 minuts caminant…

Potser sí que en treu profit del circ que està muntant al voltant d’aquest tema. Però dubto que li serveixi per aconseguir la majoria absoluta a l’ajuntament. I, la veritat, sense la majoria absoluta no aconseguirà mai ser l’alcalde de la ciutat.

O això espero…

La notícia als mitjans:

El nou passeig marítim

Tornava avui de la feina quan m’he topat amb la inauguració de les obres de l’extensió del passeig marítim de Badalona. No m’he pogut quedar perquè m’esperaven a casa, però la visió no era massa engrescadora: havia poca gent i massa parafernàlia (una carpa per a les autoritats, un muntatge per poder posar la primera pedra, altaveus, força membres de la guàrdia urbana,…)

És cert que l’obra és important però no és menys cert que la majoria de badalonins té prou problemes com per a no preocupar-se massa per aquests afers.

Així, un acte per al qual ha vingut un senyor de Madrid (dient “ciudaz” i “proyeto” dubto que fos català) i al qual, segurament, no haurà faltat cap polític municipal, ha quedat “deslluït” per la manca de participació ciutadana.

Bé, ja he dit que no m’he pogut quedar, però sí he pogut sentir al senyor de Madrid dient que esperava que les obres durin menys dels 18 mesos en que estan previstes. A veure si és veritat.

Torno a repetir que el fet que comencin les obres és una bona noticia, perquè al menys s’arreglarà aquella zona que, tot s’ha de dir, fa una mica de pena.

De tot això em queden però dues “incomoditats”:

  • Em preocupa con afectaran aquestes obres a la circulació pel carrer Eduard Maristany, especialment la part on el carrer és de direcció única i que acostumo a fer al costat de la platja, en una zona on ara estarà el passeig. Espero que facin el carrer Eduard Maristany de doble circulació fins a l’estació…
  • El port fa de punt final del passeig marítim. Com no podia ser d’una altra manera, el port que trenca el front marítim, trenca també el passeig. I, de fet, no només el trenca si no també li marca el final. Una llàstima.

Per acabar un recull de notícies:

Badalona tindrà canal

Finalment tindrem canal. Ho va confirmar ahir l’alcalde de Badalona. Jo, com he dit ja en altres ocasions, no ho veig clar, són molts diners i no trobo que sigui millor el canal que un bon parc ben fet. Al cap i a la fi, el verd és sa, es més bonic i fa la ciutat més amigable. El canal a banda de la part estètica dubto que tingui cap altre avantatge.
Però els nostres gestors segur que en saben més que jo.

El Punt: Serra esvaeix els dubtes i diu que el canal del port es farà.
Ferran Falcó: Hi haurà canal.

La nova web de l’ajuntament de Badalona

Des de que el 10 d’agost en Daniel Julià publiqués al seu twitter que es podia visitar la versió en proves de la nova web de l’ajuntament de Badalona, que tinc pendent escriure algunes ratlles sobre aquest gran esdeveniment 🙂
Però anem a pams. La web actual de l’ajuntament de Badalona està obsoleta i només proporciona una mica d’informació (que ja és alguna cosa). Però la web d’una ciutat com Badalona ha d’oferir molt més: possibilitat de fer gestions a la web, consultes, pagar impostos o multes i, en general, posar tota la informació possible a l’abast dels ciutadans.
I aquesta era la proposta d’en Ferran Falcó (impulsor d’aquesta nova web, les coses com són) quan va començar a parlar de la nova web de l’ajuntament.
Resulta doncs evident que fer una nova web municipal significa fer molta més feina que un disseny maco i quatre imatges boniques. I aquesta és la feina que ara comença a fer-se visible.
Poca cosa més diré avui. La versió de proves va molt lenta i encara té moltes parts sense acabar, però el que es deixa veure és atractiu i prometedor.
I ho deixo aquí… De moment!

Mosquits

A casa no tenim aire condicionat, així que, amb la calor, tenim tot el dia totes les finestres obertes per tal que passi ni que sigui una mica d’aire. No cal dir que això ha estat així des de que vivim aquí, així que estem acostumats.
Però al que no estem acostumats és a la gran quantitat de mosquits, especialment tigres, que estem patint aquest any. Els meus fills estan acribillats i si m’he decidit a escriure aquest missatge és perquè en les dues darreres hores hem matat sis mosquits a casa (i se m’acaba d’escapar un 🙁 ).
No sé si a la resta de la ciutat el nivell de mosquits serà tan gran com aquí, però molt em sembla que la proximitat del parc té molt a veure amb aquesta incòmoda plaga…
Sé que al parc s’han fet algunes actuacions contra els mosquits però, segur que no es pot fer res més?

La foto del dia

Bé, del dia d’ahir, de fet… No té massa a veure amb la temàtica d’aquest blog, ni està feta a Badalona, però crec que val la pena. La foto la vaig fer ahir quan tornava en bicicleta de la feina.

Gent pescant i banyant-se a la desembocadura del riu Besòs
Gent pescant i banyan-se a la desembocadura del riu Besòs

De la Viquipèdia: A causa del seu pas per una zona densament poblada i industrialitzada, durant els anys 70 i 80 del segle XX fou tristament famós pel fet de ser el riu més contaminat d’Europa.

720.000 euros

El Periódico: Badalona paga 720.000 euros per una obra no executada en un poliesportiu

Una cadena de canvis, errors i endarreriments en l’encàrrec de l’ampliació del poliesportiu de Montigalà han ocasionat que l’Ajuntament de Badalona hagi pagat 720.000 euros per una obra que no s’ha executat i que molt probablement no s’executarà mai.

El pagament de la indemnització, que es va executar el mes passat, va arribar a un acord extrajudicial que també preveu que l’ajuntament ha de destinar la quantitat de 7.000 euros mensuals al poliesportiu per compensar el seu dèficit.

Un informe del secretari general de l’ajuntament, del 21 de juliol passat, assegura que l’acord constitueix una «solució nefasta» per a l’interès públic i qualifica la situació com un «funcionament anormal» dels serveis públics que «no es pot tornar a produir».

Les negretes són meves.

Sense comentaris.

Nota de premsa sobre el tancament de l’escola de música tradicional

Nota de premsa emesa per la Coordinadora d’Entitats de Cultura Tradicional i Popular Catalana,
arran del tancament de l’Escola de Música Tradicional de Badalona.

Des de la Coordinadora d’Entitats de Cultura Tradicional i Popular Catalana, volem manifestar el nostre descontentament per la decisió adoptada per la regidoria de Cultura i Patrimoni Cultural de no finançar l’Escola de Música Tradicional de cara al curs 2010-2011, la qual cosa ha comportat la suspensió de la seva oferta pedagògica. Aquesta situació ens entristeix profundament i ha decebut molt a tota la gent que treballem, dia a dia, per la cultura tradicional i popular, que pateix mancances des de fa anys i ja només faltava que una de les seves manifestacions, la música, quedés greument perjudicada.

Hem de tenir en compte que l’Escola de Música Tradicional portava funcionant 11 anys i havia generat una àmplia oferta (gralla, timbal, flabiol i tamborí, acordió diatònic, sac de gemecs i tarota), sempre comptant amb mestres especialistes reconeguts, i amb totes les seves places d’alumnes cobertes. De moment, aquesta oferta queda suspesa i professors i alumnes veuen interrompuda la seva activitat d’ensenyament-aprenentatge.

Hi ha el compromís, per part de l’Ajuntament, de reprendre l’oferta d’ensenyament d’instruments tradicionals de cara al curs 2011-2012, emmarcada dins els ensenyaments musicals municipals. Demanem que la situació es normalitzi el més aviat possible i que es recuperi la totalitat de l’oferta que s’havia aconseguit fins ara, ja que té una coherència per a la pràctica musical real de les nostres manifestacions de cultura tradicional i popular.

Som conscients que la situació actual no és fàcil degut a la crisi econòmica que travessem, però també cal denunciar que és incompatible ser la Capital de la Cultura Catalana i interrompre el suport a l’Escola de Música Tradicional.

Des de la Coordinadora, treballarem per poder trobar solucions que facin possible la supervivència de l’Escola per aquest curs vinent i de retruc la qualitat musical de les gralles i el timbal que guien els castells i acompanyen els gegants i les danses de l’esbart, el flabiol i el tamborí que acompanyen el ball de bastons i els miquelets, els timbals que marquen el ritme dels diables, i el sac, el flabiol i la tarota que fan ballar el drac, entre d’altres.

Lluís Casas
President de la Coordinadora d’Entitats de Cultura Tradicional i Popular Catalana

Uriel Bertran deixa ERC

Anava a titular aquesta entrada com “Uriel Bertran deixa tirat a ERC Badalona”. Però m’ha semblat massa dur. Ho és?

L’Uriel Bertran ha deixat ERC i el seu projecte a Badalona. És el gran problema de la nostra ciutat, massa gran i atractiva com a plataforma de llançament o com a port de pas, però massa lluny dels grans centres de poder per a aquells que ansien fer una política de més alt nivell.

L’Uriel ha estat una errada d’ERC, però malgrat tot era difícil de preveure. No crec que a ERC li afecti massa (no hauria) però l’Uriel sí ha donat una molt mala imatge.

Queda però el consol de que si finalment l’alcaldable de ERC és en Miquel Estruch al menys serà un badaloní convençut.

Per si us ve de gust llegir més al respecte:

Actualització: L’Uriel dóna explicacions al seu bloc: Perquè he deixat de militar a ERC i treballaré per la Solidaritat Catalana per la Independència.