Badalona bitàcola

Categoria: Badalona

  • Les consultes externes de l’Hospital de Badalona

    Finalment l’ajuntament de Badalona ha fet marxa enrere i les consultes externes no es faran al solar entre Prim – Méndez Núñez – Seu d’Urgell i Margarida Xirgu, sinó que es faran al lloc on estan ara els Jutjats, a la cantonada de Prim amb Germà Juli.

    El motiu d’aquest canvi d’ubicació és un conjunt de motius tècnics com ara el fet que el nou edifici havia d’estar enterrat i per tal que tingués un mínim de llum natural calia reduir força el nombre de metres quadrats disponibles, o això ha dit la gerent de Badalona Serveis Assistencials, Maria Àngels Cabezas: En el moment de redactar el projecte executiu de l’edifici previst ens hem trobat diferents dificultats tècniques, com ara que perdien metres útils per poder garantir que l’entrada de llum fos suficient. També l’entrada i sortida de vehicles de l’aparcament del nou centre era un problema.

    Es posin les excuses que es posin, al final els veïns de Can Solei tenien raó quan deien que aquell no era l’espai adequat per fer aquest equipament. I no només per les dificultats tècniques: El solar dels jutjats, segons Cabezas, aporta nous avantatges, com ara «l’accessibilitat i la proximitat a l’hospital». I això que va haver qui es va riure dels veïns per aquest motiu…

    Cal remarcar, que una de les queixes dels veïns de Can Solei és que l’ajuntament havia aprovat la ubicació de les consultes externes sense fer cap estudi de la idoneïtat del espai. Ara es demostra que els veïns tenien raó. I mira que hauria estat fàcil fer-ho bé!.

    Bé, de savis és rectificar, així que hem de felicitar a l’ajuntament per ser capaç de fer-ho. La nova ubicació és millor, té una parada d’autobusos a tocar, una parada de taxis molt propera, el aparcament del Viver a 2 minuts…

    Ara l’ajuntament té l’obligació de dignificar el solar. Una de les excuses que va posar l’ajuntament per vendre l’obra va ser que aquell solar estava en molt mal estat i que l’obra de les consultes externes era una bona ocasió per dignificar-lo. Bé, ara les obres no es faran, però l’espai necessita que s’arregli. El solar és de l’ajuntament, l’ajuntament ha de responsabilitzar-se d’ell i deixar-lo en condicions.

    Finalment, la gerent del BSA diu que la nova proposta ha estat «ben rebuda» pels treballadors de l’hospital: «Saben que trigarem una mica més a disposar de l’espai definitiu però, a canvi, tindrem un edifici millor.»

    La major part de la informació està treta de El Punt: Les consultes externes de l’hospital municipal es faran on hi ha els jutjats. Però també es pot trobar informació interessant a EcoDiario.es: El nuevo edificio de consultas externas del Hospital de Badalona estará en el solar que ocupan los juzgados

    També es pot fer una mica de seguiment de la història amb les entrades que he anat publicant a Badalona bitàcola al llarg del temps.

  • L’última sessió del Picarol

    M’acaba d’arribar un missatge de part de The Crypts Productions on m’informen de un acte reivindicatiu que estan organitzant com a protesta pel tancament dels cinemes Picarol.

    Us copio una part important del seu missatge:

    Com sabeu el proper 31 de desembre les dues sales que resten obertes al Cinema Picarol tancaran deixant sense cap opció cultural d’aquest tipus la zona nord de la ciutat. Creiem que Badalona, la tercera ciutat més gran de Catalunya i Capital de la Cultura Catalana al 2010, no es pot quedar sense cinema en aquests districtes. Durant els darrers 20 anys hem vist com passàvem de tenir prop d’una desena de cinemes amb més d’una vintena de sales arreu de Badalona a haver-nos de desplaçar a un centre comercial per poder veure cinema a casa nostra, limitant així l’accés a la cultura.

    Per aquest motiu us convidem a participar el proper divendres dia 19 a “L’última sessió”. La intenció és mostrar el nostre dol per la desaparició de les tradicionals sales tradicionals de cinema, els cinemes de barri i per això farem un enterrament de tots i cadascun dels cinemes que hi havien al barri del centre. La primera idea era ampliar aquesta iniciativa a la resta de cinemes que havia tingut la ciutat, als barris de La Salut, Artigas i Progrés però finalment hem decidit centrar-ho tot al centre per fer més força junts.

    Així doncs, quedarem divendres a les 19h30 a la plaça que hi ha darrera de Ca l’Amigó (actuals oficines de l’Hospital Municipal i antiga Escola Jungfrau) a Dalt La Vila per des d’aquí fer un recorregut, un enterrament, pels diferents cinemes començant pel Cinema Victòria (actual Bingo) i continuant pel Cinema Principal (actual Teatre Principal), Cinema Nou (actual H&M), Cinema Verbena (actual res???) i acabar a la Plaça de la Vila a la porta del Cinema Picarol.

    Enganxarem esqueles a les façanes dels cinemes i en senyal de dol anirem vestits de negre, com si d’un enterrament es tractés. Us convidem a participar d’aquest acte reivindicatiu amb la vostra presència però també amb les vostres idees. Cadascú des del seu àmbit.

    Una anotació. La plaça on s’iniciarà el recorregut, la que “hi ha darrera de Ca l’Amigó”, és la plaça Pau Casals.

    Bé, no hi ha dubte que la pèrdua dels Picarol és una pèrdua important para una bona part de la ciutat. Des d’aquí el meu recolzament a la iniciativa.

  • Accessibilitat a (l’estació de RENFE de) Badalona

    El Punt: Col·lectius de disminuïts i ICV tornen a denunciar la inaccessibilitat a Renfe. Badalona comunicació: ICV-EUiA vol que l’estació de RENFE de Badalona sigui accessible a tothom.

    Vagi des d’aquí el meu recolzament a la petició d’un ascensor per superar les escales de la RENFE, una rampa per poder entrar a Correus i en general totes aquelles iniciatives que facin la ciutat més humana.

    Però és una llàstima que Carles Sagués s’oblidi de l’accessibilitat quan és ell el que s’ha de responsabilitzar. I és que la seva pàgina web no és accessible.

    Soc dolent. Em consta que en Carles té clar que la seva pàgina web no és accessible i està fent el possible per tal que ho sigui. Però sempre és bo predicar amb l’exemple…

    Hi ha un segon article de El Punt titulat Esperant resposta de l’Ajuntament on es diu:

    Aquest col·lectiu lamenta que l’alcalde no els hagi tornat a rebre («tot i que s’hi va comprometre») i que CiU no faci més coses per l’accessibilitat «tot i que feia moltes campanyes quan estava a l’oposició».

    Això que un col·lectiu hagi de lamentar que l’alcalde no es reuneixi amb ells té pinta de convertir-se en habitual…

    I això de CiU també és veritat. Abans de les eleccions van fins i tot mirar de fer la seva web accessible. Però es va quedar en un intent. 🙁

    I de la resta de grups no dic res perquè estan calladets. Però, malauradament, no es salva ni un!

    Més informació relacionada a Badalona bitàcola:

  • “Conciliar la vida laboral i la familiar”

    Aquest és el grandiloqüent títol que ostenta la portada de la revista Bétulo núm. 88 (pàg. 7), d’aquest mes de desembre, fent referència al Casal de Mares i Pares de Badalona. L’article ens explica al respecte que és un servei pioner a tot l’Estat, i que “té com a objectiu donar resposta a les problemàtiques que genera la difícil conciliació de la vida laboral i familiar”.

    A mi m’agradaria aclarir un parell de cosetes:

    1. El servei no és tan pioner. Existeix un servei molt similar anomenat “Minuts Menuts” que funciona des de fa més d’un any diversos municipis catalans; ara per ara, concretament en són 9. http://www.gencat.cat/benestar/secretariafamilia/menuts.pdf. Així doncs, els senyors de l’ajuntament ja poden començar a treure’s floretes de sobre…
    2. Facilitar l’aparcament gratuït dels nens no és “donar resposta a les problemàtiques que genera la difícil conciliació de la vida laboral i familiar”. La conciliació de la vida laboral i familiar, amb la qual els polítics s’omplen la boca darrerament, significa moltíssim més que això, i la utilització d’aquest amplíssim terme per a definir un servei de guarderia per hores, demostra que: o bé ens volen prendre el pèl, o bé són víctimes d’una greu manca d’informació sobre el significat de la conciliació de la vida laboral i familiar.

    Perquè es vagin fent a la idea: Conciliar la vida laboral i familiar significa 4 coses principalment:

    1. Assegurar que els horaris laborals siguin compatibles amb la vida familiar
    2. Assegurar uns serveis adients per a atendre els nens mentre els pares i mares treballen
    3. Proporcionar informació i accés als possibles serveis del municipi o comunitat que facilitin la organització de la família
    4. Oferir formació adient per a una òptima gestió del temps, de l’estrès, i altres problemàtiques relacionades.

    De totes aquestes mesures, la més important és la primera, ja que l’objectiu principal de la conciliació és que existeixi la vida familiar, que m/pares i fills/es puguin conviure diàriament i gaudir de temps d’oci, d’estones de xerrar, jugar i fer deures, de poder dinar o sopar plegats. Així s’afavoreix una vida familiar més relaxada, que alhora influeix en el desenvolupament psico-afectiu dels nens i nenes, en el seu rendiment acadèmic i fins i tot en la seva salut.

    El Casal de Mares i Pares (que en tot cas s’hauria d’anomenar Casal de Nens i Nenes, ja que no són els pares i mares els que hi acudeixen), està inclòs en el grup de mesures número 2, juntament amb d’altres com ara llars d’infants públiques, casals d’estiu públics de qualitat, assistència de “cangurs” a domicili…

    Per tant, els senyors polítics haurien de tenir clar, i informar en conseqüència als ciutadans, que amb aquest tipus de servei es dóna un petit suport per a pal·liar les incompatibilitats entre l’horari laboral i l’escolar, i que els esforços s’han de dirigir cap a una adequació dels horaris laborals, que permetin una veritable vida familiar. Aquí és on es troba la veritable “resposta a les problemàtiques que genera la difícil conciliació de la vida laboral i familiar”.

  • Transport públic (un cop més)

    Ho expliquen mot bé a “La Vanguardia“:

    A partir del 1 de enero la tarjeta T-10, el título de transporte más utilizado en el área metropolitana de Barcelona, costará 7,70 euros, es decir, un 6,9 por ciento más que ahora. Se trata del incremento más importante que ha registrado este título en los últimos años. El aumento, acordado ayer por el consejo de administración de la Autoritat del Transport Metropolità, casi triplica la inflación acumulada interanual – de diciembre a diciembre-que se sitúa en el 2,4% y parece obviar por completo las dificultades económicas que están padeciendo muchos de los usuarios de la red de transporte público del área metropolitana. Otros títulos también utilizados frecuentemente como la tarjeta 50/ 30 suben de precio, entre un 5,6% y un 5,7%, en función de las zonas. El aumento parece ir en directa relación con el número de usuarios de cada título. Cuanto más se usan, más han subido. El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, calificó ayer tarde el incremento de la T-10 de “realista y necesario”.

    Evolució del preu d’una T-10 a Barcelona els darrers anys:

    Any Preu T10 Variació any
    anterior    		 IPC any
    anterior
    2002 5,60
    2003 5,80 3,55% 4%
    2004 6 3,45% 2,6%
    2005 6,3 5% 3,2%
    2006 6,65 5,56% 3,7%
    2007 6,9 3,76% 2,7%
    2008 7,2 4,35% 4,2%
    2009 7,7 6,94% 2,??%

    El preu de la T10 a Barcelona haurà pujat en 7 anys (des del 2003 fins el 2009) un 38% quan l’IPC (i la majoria dels sous) ha pujat fins l’octubre un 20,9% (dada treta de l’INE. Cal tenir present però que al novembre l’IPC ha baixat).

    Per tal que us feu més a la idea del que representa, si tenim en compte l’increment de l’IPC i agafem com a preu base el preu del 2003, i com a IPC fins a l’octubre d’aquest any, el preu de la tarja T-10 pel 2009 hauria d’estar en els 6,77 €, un euro menys per tarja. Una quantitat gens menyspreable.

    Més informació:

  • d’Espacios regalen el seu disc

    El grup badaloní d’Espacios ha llençat un disc i l’ha posat a la xarxa per a que es pugui descarregar lliurement. En Josep Amador m’ha demanat que en faci propaganda i no em puc negar 🙂

    El podeu descarregar i escoltar a la seva web

    Un detall: el fet que regalen el seu disc no vol dir que renunciïn als seus drets com autors. Abans de fer servir la seva música reviseu les condicions; les podeu veure allà on surt una cc encerclada (cc significa Creative Commons)

    És interessant veure la quantitat de grups musicals que hi ha a Badalona, molts d’ells amb un nivell molt acceptable. Però, està la ciutat a l’altura de les circumstàncies?

  • Inaccessible web de Màgic Badalona

    Em sap greu, és deformació professional, però hi a coses que em molesten força. Una d’elles és el mal costum d’apuntar-se a “la moda de l’accessibilitat web”… Només de boca.

    Doncs bé, resulta que avui m’han fet saber que a la web del Màgic Badalona ja han posat l’accent. Bona noticia, Però quan he anat a la web, no he pogut deixar de mirar-me l’apartat que diu Accessibilitat. En aquell apartat diu:

    El portal té entre els seus objectius la plena accessibilitat dels seus continguts a persones amb discapacitat o d’edat avançada. A aquest efecte, les nostres directrius d’accessibilitat són les següents:
    * Compliment de les normes WCAG (Web Content Accessibility Guidelines) del W3C (World Wide Web Consortium), en el seu nivell AA.
    * Verificació del compliment de les directrius citades a través del Test d Accessibilitat Web (TAW).
    * Verificació del compliment de les directrius citades a través del Web Cynthia Says.

    Doncs bé, malauradament la pàgina no compleix ni de lluny amb els seus objectius. De fet, ni tant sols la pàgina on explica l’accessibilitat del lloc, on posa aquestes línies que he copiat, compleix les pautes. I, evidentment no passa cap dels dos tests que diuen que fan servir per verificar les pàgines.

    Patètic.

  • Grup d’Astronomia de Tiana: Activitats

    Alguns recordaran com el Museu de Badalona hostatjava l’observatori astronòmic i com, degut a la contaminació lumínica, va haver-se de traslladar a Tiana (o això ens han dit, perquè, nosaltres, no ho recordem). Així doncs, i amb el permís dels nostres veíns, considerarem l’Observatori de Tiana com part de Can Micaco.

    Dit això, us volem explicar que ahir els de casa vam anar d’excursió a l’Observatori, on la Pilar Esteras, del Grup d’Astronomia de Tiana, va fer-nos una xerrada sobre el Programa Apollo, que és el que va acabar duent l’home a la Lluna.

    La presentació va ser molt interessant i, sobretot, molt amena: en sortint, ningú es podia creure que portàvem hora i mitja sentint a parlar de coets, cràters i houston-hemos-tenido-problemas.

    En acabada la xerrada, vam pujar a la terrassa a veure la lluna des de dos telescopis diferents. Val a dir que l’observació del nostre satèl·lit natural no hagués estat el mateix sense les paraules de la Pilar.

    Resumint: una experiència a repetir (tot i que més abrigats del que els de casa, i especialment el Capgròs, anàvem). La propera sessió és el 6 de desembre. El web del Grup d’Astronomia de Tiana té una agenda… que no està massa actualitzada: Després de l’èxit d’ahir (la sala d’actes era plena de gom a gom) esperem que s’animin a anar-hi posant les properes cites 🙂

  • Màgic Badalona. Ara, amb accent 🙂

    Bé, sembla que al final la moguda de l’accent tindrà un final feliç :), a la web de La Penya es pot trobar el següent comunicat:

    7.11.2008 COMUNICAT DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

    Les gestions que s’han realitzat per tal d’escriure de forma correcte el nom comercial “MÀGIC BADALONA”, fins ara sense l’accent corresponent (Magic Badalona), han resultat profitoses i en aquests moments podem informar que ja està encarregada la fabricació de l’accent que ha de situar-se a la façana del nou complex.

    També volem destacar la importància de la ciutadania, exercint el dret de participació, en la bona resolució del cas.

    Però no acabaré aquí el tema. Avui, l’Andreu Mas publica una entrada titulada Badalona guanya la primera batalla ciutadana gràcies a la xarxa on escriu una frase que trobo desafortunada:

    Un únic ciutadà ha aconseguit mobilitzar més ciutadans gràcies al Facebook dels que moltes associacions de veïns, subvencionades, han aconseguit moure mai.

    La trobo desafortunada per diversos motius. Primer, l’àmbit d’actuació d’una associació de veïns és una zona “petita” de Badalona i, per tant, és més difícil moure moltes persones. En el cas del grup que demanava l’accent, l’àmbit era tot Badalona, però, a més, també hi ha adhesions de fora de la ciutat. Per altra banda, una cosa és apuntar-se a un grup i l’altra sortir al carrer que és el que intenten fer les associacions de veïns. De fet, al carrer només es van ajuntar una trentena de persones, una quantitat de persones que qualsevol associació de veïns pot mobilitzar sense masses problemes. I, per acabar, les associacions de veïns acostumen a lluitar “contra” l’ajuntament, una institució molt més pesada i difícil de moure que l’empresa que gestiona el complex Màgic Badalona. I això sense comptar que l’Ajuntament i la mateixa Penya estaven a favor de l’accent.

    Un detall més que voldria remarcar. Les associacions de veïns no poden moure’s només per internet. Encara són molts els habitants de Badalona que no fan servir internet i encara ens queda per a que es pugui considerar una eina d’us massiu entre els ciutadans d’aquesta ciutat.

    Vaja que ha estat un èxit i que és una sort que l’empresa hagi cedit. Sí. Què és una demostració de que internet és alguna cosa més que un “niu de lladres”. Sí. Però res més. Tampoc cal exagerar…

    Al diari ADN, a un article titulat Activisme veïnal 2.0 podem llegir les opinions de’n Carles Sagués conseller de l’àrea social del Joventut de Badalona (i cap de llista d’ICV a les darreres eleccions municipals)

    “Hem de prendre consciència del poder de la xarxa”, afegeix Sagués, que destaca “la importància de que els ciutadans hagin exercit el seu dret de participació en aquest cas”. Però alerta: “Si amb el tema de l’accent ha anat tan bé és perquè la solució era fàcil. La pau al món no s’aconseguirà a través de Facebook”.

    No li falta raó. Però no caiem tampoc en desmerèixer la importància de la xarxa en aquest tema. Tot en la seva justa mida. 🙂

  • Magic (Màgic) Badalona

    Fa uns dies parlava amb uns amics sobre el Magic Badalona. Alguns d’ells han estat ja i comentaven les seves impressions: un gran centre comercial al mig de la ciutat. Aquesta apreciació no té res de particular, pel que sembla l’única zona realment acabada és la part comercial: Manquen els cinemes, el karting, el museu del bàsquet i algunes coses més. Però bé, amb els amics comentàvem com podria afectar aquest nou centre comercial a les botigues del carrer del Mar. Ningú no ho tenia clar, tot i que sí coincidíem en que és una llàstima que desaparegui el Picarol.

    No he parlat massa d’aquest “centre comercial” per manca d’una opinió clara. Entenc la necessitat de la Penya de buscar financiació, no entenc que hagi de ser a costa d’un terreny públic i de la creació d’un nou centre comercial a la ciutat.

    De tota manera, un cop obert, el que sembla ser que està resultant més polèmic és el nom: Magic, sense accent. La veritat és que resulta curiós que s’hagi agafat aquest nom sense accent, potser per fer servir la paraula anglesa en comptes de la catalana. Però, ja posats, perquè no fer-ho en català? Doncs bé, avui dissabte, a quarts de 12 hi ha convocada una concentració d’accents per tal de fer saber a la direcció del centre que hi ha un bon grapats de badalonins i badalonines disconformes amb aquesta manca d’accent. No sé si em podré acostar, però des d’aquí el meu recolzament als promotors de la iniciativa.