Fa uns dies hi va haver aquí un intens debat sobre si l’Ajuntament mantenia adequadament o no les infraestructures de la ciutat, i de si l’aparent manca de manteniment era culpa de l’Ajuntament, els incívics, o la ciutadania en general – o com es repartia aquesta culpa.
No pretenc ara reprendre el debat de quina co-responsabilitat ens pertoca als ciutadans a vetllar per les que, al cap i a la fi, són les nostres pròpies infraestructures i instal·lacions. En el que voldria aprofundir és en l’aparent absència d’una política de manteniment, d’una estratègia, d’un pla, més enllà de si els incívics ho són, o de si tots hem de contribuir a la preservació del patrimoni públic.
Aquest diumenge a casa vam anar a passejar amb la bicicleta pel passeig marítim, en aquesta típica excursió “micaquil” que comença a l’alçada del carrer del Mar i acaba prop de l’estació de Montgat.
El circuït és el següent: primer, el carril bici del passeig marítim; després, a l’alçada de l’antiga discoteca La Doncella de la Costa i els Banys, seguir per la calçada fins que s’acaba; agafar el carril bici des del pont de Vallmajor fins el final de la platja; i d’allà pel camí de sorra fins l’Estació. Podreu comprovar que el trajecte us resultarà familiar, i que si bé es força concorregut durant tot l’any, a l’estiu està especialment ple de gent.
I aquí entrem – després d’una petita digressió – al tema d’aquesta entrada: el carril bici que hi ha a l’extrem nord del passeig, amb dos carrils, està separat de la resta del passeig per una tanca vegetal. Doncs bé, aquesta tanca vegetal està totalment desmadrada i ocupa pràcticament la totalitat del carril bici que va en sentit nord, obligant als ciclistes a compartir, moltes vegades, el carril de tornada, amb els inconvenients – i riscos d’accident – que això comporta.
Com podreu suposar, el creixement selvàtic de la tanca vegetal no és ni culpa dels incívics ni de la poca co-responsabilitat de la ciutadania, sinó responsabilitat única i exclusiva de l’Ajuntament. En el fons, no és tan greu que en alguns moments el passeig pugui estar en millors o pitjors condicions: no podem estar en tot, les plantes creixen, etc. Però no és aquesta la qüestió: la qüestió és que està en condicions pèssimes precisament en l’època en què més cura s’hi hauria d’haver posat, que és l’estiu.
Amb això, el que aquí vull/volem denunciar no és que, puntualment, aquest carril bici (apenes uns centenars de metres) estiguin millor o pitjor, sinó que són un símptoma que l’Ajuntament no sembla tenir una estratègia estructurada, endreçada, metòdica, de manteniment. Aquí és on anem. I aquí crec que és on anava també el comentari de l’altre dia sobre la Plaça de les Gavines. La queixa no – o no només – és per l’estat puntual d’unes instal·lacions, sinó perquè dóna la impressió que al darrera hi ha una desatenció total a les obligacions que el consistori té establertes amb els seus ciutadans.
