Categoria: Badalona

Dissabte tant El Punt com La Vanguardia es feien ressò de la dimisió del lider musulmà de Badalona per l’actitud de l’Ajuntament segons deia El Punt o como protesta ante la pasividad municipal segons La Vanguardia.

No em voldria equivocar, però tinc la sensació que en aquest problema les dues bandes es mostren massa inflexibles. De fet l’ajuntament té poc marge de maniobra, doncs, malauradament, és fàcil que en el moment en que es faci pública la nova ubicació de la mesquita hi hagin queixes i reclamacions d’altres comunitats religioses. Per altra banda la comunitat musulmana tampoc sembla gaire disposada a facilitar les coses a l’ajuntament. Cal tenir present que al iniciar-se les negociacions un dels entrebancs era veure qui es feia càrrec del cost d’adequar el local que l’ajuntament semblava disposat a cedir (un altre tema és el fet que sembla que l’ajuntament no va arribar a iniciar cap gestió per llogar el local). Com que el tema segur que és molt més complicat que el que sembla, no aniré més lluny en les meves apreciacions.

Ara bé, aquesta dimissió no deixa de ser una manera de pressionar a l’ajuntament, que és el que queda com a dolent als mitjans de comunicació i, la veritat, a mi no m’agrada gens. A més, sembla que va camí de no res, donat que la comunitat musulmana no l’ha acceptada. Una jugada preparada? Vull creure que no 🙂

Enllaços a les notícies:

• Dimiteix el líder musulmà de Badalona en protesta per l’actitud de l’Ajuntament (El Punt)
• La crisis de la mezquita de Badalona entra en punto muerto (La Vanguardia)
• La comunitat musulmana no ha acceptat la dimissió del seu portaveu, Taufik Cheddadi (Badalona comunicació)

Ahir comentava les acusacions del regidor responsable de Participació Ciutadana, Julián García (PSC), contra les entitats veïnals, tot dient que, algunes, no destinaven els diners de les subvencions al que corresponia. Tot i que ahir jo parlava d’entitats en general, en realitat la polèmica està centrada amb les entitats veïnals, entitats, que pel fet d’unir als veïns poden ser un contra poder al ajuntament (només cal recordar el posicionament de les associacions de veïns de Casagemes i Canyadó en la qüestió de la rotonda de la cruïlla del carrer Sant Bru i la riera Canyadó).

Bé, com era d’esperar les entitats veïnals han respost al senyor García, aprofitant per criticar la manera com l’ajuntament reparteix les subvencions. Així, alerten que s’ha obert la caixa dels trons i exigeixen a l’Ajuntament que deixi d’utilitzar les subvencions com a “arma electoral”, alhora que acusen el consistori d’aplicar criteris d’”amiguisme” a l’hora de concedir els ajuts econòmics

Això em recorda a la crisi del 3% (a petita escala), en el sentit de que acabarà esquitxant a tothom però, alhora, sense que a ningú li quedi cap taca al vestit. Un nou estil de fer política?

La notícia a El Punt: Entitats veïnals de Badalona acusen l’Ajuntament de practicar l’«amiguisme» en la concessió de subvencions

És de tothom conegut que l’ajuntament de Badalona no té diners. De fet el seu pressupost es dedica en la seva major part a pagar els sous dels treballadors municipals, per la qual cosa queden pocs diners per la resta. A més, empreses municipals com Badalona comunicació, necessiten aportacions de diners extraordinàries cada any, tot i que el seu major client és el mateix ajuntament.

La qüestió és que si l’ajuntament ha de reduir despeses, evidentment, ho fa allà on no li afecta a ell directament (és com dir que no hi ha una relació directa entre l’ajuntament i els ciutadans :(, o dit d’una altra manera, l’ajuntament no pertany al poble), i han decidit reduir les subvencions a les entitats ciutadanes. I, es clar, les entitats es queixen.

I, amb una prepotència gens adequada, el regidor de Serveis a la Comunitat, Julián García, va afirmar a un ple municipal que algunes entitats no destinen els diners al que haurien de destinar-se. Molt bé! i en comptes de posar una denúncia i retirar a aquestes entitats totes les subvencions, el que fan és reduir el total de diners per a les subvencions, sense deixar cap entitat sense. I ens hem de creure a aquest senyor?

Resumint: Com que algunes entitats fan trampes els hi baixem a totes la subvenció. Però quina entitat fa trampes? Ah!, no sé, segur que alguna ho fa.

Política ficció 🙁 (perquè no pot ser veritat)

Enllaços:

• CiU i PP demanen explicacions sobre l’acusació de malversació de fons feta per un regidor socialista
• CiU insta el govern a aclarir les acusacions a les entitats veïnals per l’ús de les subvencions públiques

Finalment, després de tant parlar, la crisi de l’habitatge s’ha tancat, gairebé, com si res no hagués passat. I és que el ple demanat per l’oposició va servir per tancar la crisi (com deien els Supertram: Crisi? Quina crisi?) i els grups de l’oposició es van haver de contentar amb dir la seva, CiU oferint-se per a un nou pacte de govern i demanant una regidoria d’Urbanisme menys buròcrata i més flexible, així com dissoldre organismes municipals per obtenir més diners i el PP demanant que es faci una relació exhaustiva del nombre d’habitatges i la seva situació que el PSC està en disposició d’executar, així com la creació d’una comissió de seguiment fins a la fi del mandat.

• El tripartit de Badalona gira full en la crisi de govern i CiU recorda que és una possible alternativa
• L’oposició exigeix
• Intervenció inicial d’en Ferran Falcó al ple extraordinari 29 de març de 2005 (document pdf)

Al setembre de l’any passat, el Govern de la Generalitat es comprometia a posar un paviment sonoro-reductor a l’autopista C-31 al seu pas per Badalona, per tal de reduir les molèsties que produeix el gran volum de trànsit d’aquesta important via interurbana. Segons deia aleshores una notícia de Badalona comunicació, Es preveu que les obres per instal.lar microaglomerat en el tram de l’autopista del Barcelonès Nord comencin abans de final d’any i estiguin a punt durant el vinent.

Doncs bé, sembla ser que les obres començaran aquest dimarts (més de tres mesos més tard del que havien dit), segons informa Vilaweb Badalona en una notícia titulada Restriccions de trànsit a l’autopista C-31.

Em pregunto perquè el titular de la notícia parla de restriccions de trànsit com si fos el més important de la notícia quan,

1. els treballs es faran fora d’horaris conflictius amb major afectació de la calçada a les nits
2. sens dubte el més important hauria de ser la important millora en la qualitat de vida de molts badalonins

La veritat, aquest titular a un suposat Vilaweb Barcelona tindria el seu sentit (tot i que no massa) però a Vilaweb Badalona resulta poc encertat.

La història dels darrers anys del parc de Ca l’Arnús ens pot donar una idea de com van les coses a Badalona. Aquesta finca era de propietat privada tot i que l’ajuntament anava al darrera des de feia força temps per tal de convertir-la en un parc públic. Finalment, desprès de molts entrebancs, fa gairebé 2 anys (el 5 de maig de 2002) la Maite Arqué, alcaldessa de Badalona, obria una porta entre Can Solei i Ca l’Arnús i, alhora parlava de propostes que es concretaran en el pròxim mandat mitjançant eines de participació ciutadana. Cal dir que aquest acte, així com totes les declaracions de la Maite es feien a 3 mesos de les eleccions municipals, així que era un context clarament preelectoral. Per acabar-ho d’arrodonir, l’ajuntament va anunciar, al febrer del 2004, que havia encarregat el pla d’usos a una empresa. Al setembre es va descobrir que no era així i, aleshores, va anunciar que l’elaboració del pla tindrà com a punt de partida un gran debat ciutadà que el consistori vol articular entre els mesos d’octubre i novembre.
I com està la situació ara mateix?

1. La porta d’unió entre Can Solei i Ca l’Arnús està tancada. De fet pràcticament no està oberta mai, jo només l’he vista oberta en una ocasió més i vaig sovint per Can Solei.
2. 5 mesos després de que hagués d’estar engegat el “gran debat ciutadà” per parlar del pla d’usos de Ca l’Arnús, encara no hi ha res fet.
3. A tot això, el tema judicial encara no s’ha tancat…

I aquesta és la constant de la ciutat. Tot allò que no és merament especulació immobiliària no acaba mai d’engegar 🙁

Us presentem dues fotografies agafades a Mossèn Anton Romeu.
La de l’esquerra és de Mossèn Anton amb la cantonada de Marina (el carrer cap on està girant la grua). La de la dreta és just al davant de l’anterior, la vorera esquerra de Mossèn Anton mirant cap a Barcelona.

El cotxe que s’enduu la grua estava mal aparcat. Pels pèls, però mal aparcat. Tenia aproximadament 2 terços dins el límit de la zona blava però l’altre terç estava just davant de la rampa de la vorera per on poden baixar cotxets de nens, cadires de rodes, etc. i n’impedia el pas.

La grua va fer una passada de “reconeixement”, va veure el cotxe i, a la segona passada, ja es va col·locar a lloc i, en un moment, se’l va endur. Personalment crec que el judici va ser summaríssim, ja que no impedia el pas dels cotxes, ni el seu gir, i en cas d’haver d’utilitzar la rampa per baixar de la vorera, es podia baixar per la del costat. Tanmateix, era just multar-lo.

Ara bé, just al davant, hi havia dos cotxes aparcats a la vorera. I aparcats vol dir aparcats, no aturats un moment a fer unes gestions – si entenem que entrar al bar del davant a fer la cervesa no són unes gestions urgents, és clar.

La grua ni se’ls va mirar. No els va multar i, per descomptat, no se’ls va endur. Personalment, no tinc cap dubte que la infracció d’aquests dos cotxes era, de lluny, molt més greu que la del cotxe de la cantonada. Mentre aquest darrer encara podia excusar-se que ni la pintura blava ni la rampa apenes es veuen de nit – cert – els parroquians aparcavoreres no tenien cap excusa menys la mandra d’aparcar dues o tres illes de cases més enllà.

L’episodi em recorda moltíssim el darrer que vàrem explicar aquí referent a Margarida Xirgú.

Viure per veure.