L’alcaldessa de Badalona, la Maite Arqué i Ferrer, té un espai fix a la revista Bétulo. Al número 7, al febrer de 2001 (fa cinc anys) aquest espai portava per títol Ca l’Arnús, parc públic i en ell l’alcaldessa deia:

Ca l’Arnús és un tresor verd per a Badalona, una joia de la ciutat. Més ben dit, ja ho era, la diferència és que ha passat de ser privat a ser públic: l’avinguda de plàtans, els passeigs, l’estany romàntic aviat es veuran concorreguts per badalonins i badalonines i per visitants de totes les edats, de tot arreu. Unit al parc de Can Solei, hi ha un gran jardí de prop de dotze hectàrees.

(la negreta és meva)

Cal preguntar-se que significa per l’alcaldessa això de aviat i si construir edificis al seu voltant és la manera en que creu que s’ha de tractar aquest tresor verd. M’agradaria saber la seva resposta, de veritat.

El text en qüestió es pot trobar la pàgina 19 (arxiu .pdf) del número 7 (febrer del 2001) de la revista Bétulo.

Aquesta entrada vol ser una continuació de la que vaig fer fa uns dies titulada Can Solei i Ca l’Arnús (1) i en ella vull explicar les meves impressions del nou pla d’usos del parc de Can Solei i Ca l’Arnús.

La primera qüestió que es presenta, a l’hora de parlar del document de pla d’usos, és que no és fàcil de trobar. Al menys per a un ciutadà del carrer. A la pàgina web de l’ajuntament no es pot trobar i a la pàgina web de l’àrea de medi ambient, a dia d’avui, ni tant sols és parla del tema. De fet no surt ni a l’apartat de notícies, la qual cosa no deixa de ser preocupant si tenim en compte la importància d’aquest parc per a la ciutat, encara que només sigui per la quantitat de diners que l’ajuntament ha invertit per fer-lo seu (en principi, crec que encertadament). Cal afegir que aquest informe, fet per una empresa privada (l’estudi Ramon Folch), ha costat 25.000 euros.

Feta aquesta petita introducció, intentaré fer un resum una mica més extensiu del que s’ha pogut llegir als mitjans de comunicació, tot mirant, alhora, de fer una visió crítica amb l’ajuntament. Cal dir que aquesta visió crítica, que es pot extreure de l’informe l’hauria d’haver fet el propi ajuntament, però com que dubto molt que la faci, la faig jo.

Un primer apartat de l’informe parla del futur parc a l’entorn actual i el compara amb altres parcs de l’àrea metropolitana de Barcelona. D’aquesta part de l’informe, resumin, estrec les següents dades:

Continua la lectura de Can Solei i Ca l’Arnús (2). Pla d’usos →

Començo avui un conjunt d’entrades, que espero anar fent durant aquesta setmana, dedicades a Can Solei i Ca l’Arnús la seva situació actual i els projectes que els afecten.

Hauria de fer una mica d’històra de aquests parcs badalonins però a MicacoWeb ja n’hi ha una prou bona que recomano llegir (història de Ca l’Arnús), així que em limitaré a explicar els projectes que hi ha en aquests moments per aquests dos parcs i la meva visió d’ells.

Començo per la perllongació del carrer Méndez Núñez. Ja he parlat d’aquest tema en més d’una ocasió (Una nova entrada a Ca l’Arnús? (14/10/2004), La caserna de la Guàrdia Civil a Canyadó i altres coses (3/11/2005) i Prolongar Méndez Núñez (15/03/2006)), però tinc noves dades que vull compartir amb vosaltres.

No cal explicar massa. La imatge que ve a continuació mostra la ubicació dels nous edificis que es construiran a tocar el parc de Ca l’Arnús i que són els que semblen justificar que es faci la prolongació del carrer Méndez Núñez.

La imatge original està treta de la pàgina web dels afectats del carrer Sant Bru, i a sobre he pintat en vermell la ubicació dels nous edificis. Vist així costa d’entendre la necessitat de fer tot el carrer. Suposo que per això l’ajuntament ha buscat justificacions curioses, com ara que obrir aquest vial permetria obrir el parc (de Ca l’Arnús) per l’única banda en què encara no hi havia garantit l’accés (article de Badalona Comunicació del 8/10/2004)

Però el més curiós és que volen fer un carrer per vianants i serveis que creui els dos parcs… quan en realitat aquest camí ja existeix!

Sí, hi ha un camí que fa tot el recorregut des del carrer Seu d’Urgell fins a la riera de Canyadó per dins dels dos parcs. Aquest camí pasa, a Can Solei, just al costat dels dos edificis de l’actual escola i continua per Ca l’Arnús fins arribar a la riera de Canyadó.

La imatge que ve a continuació és una imatge de satèlit treta de Google Earth. A ella he marcat en verd el camí existent. En blau els edificis de l’escola i la pista de bàsquet, en vermell el camí que vol obrir l’ajuntament i en marró els nous edificis que es volen construir tocant Ca l’Arnús (aquesta ubicació és aproximada, no conec la ubicació exacta).

Perquè l’ajuntament vol obrir un nou camí dins dels parcs quan ja existeix un que pot fer la mateixa funció? Perquè fer maltbé parcs i badius sense necessitat? Perquè tallar el magnific camí d’entrada a Ca l’Arnús?

He donat una possible explicació una mica més amunt. Però, la veritat, no m’ho puc creure, segur que estic equivocat. Però, aleshores, quin és el veritable motiu?

Soc usuari habitual del parc de Can Solei i no puc de deixar de veure les obres que s’estan fent amb una certa preocupació. A banda dels molts arbres tallats, s’ha tret l’espai de jocs infantils on anava a jugar amb els meus fills i no s’han traslladat a cap altre lloc del parc ni sé si s’ha pensat en instal·lar-los un cop acabades les obres.

M’agradaria suggerir algunes actuacions per a aquest parc per tal de millorar-lo:
* Instal·lació d’un espai de llocs infantils. Un lloc possible podria ser a la plaça que hi ha a la part inferior del parc, al costat de l’entrada. Crec que allà hi ha prou espai i és força acollidor per anar en família.
* Fer una rampa des de l’entrada a la part inferior del parc. No crec que fos complicat fer-la tocant el mur d’entrada.
* Obrir la porta d’accés a Ca l’Arnús els caps de setmana (quan Ca l’Arnús està obert al públic)
* Posar un rètol que indiqui clarament els horaris de funcionament a del parc
* Fer rondes de la GU al menys un parell de cops al dia per tal d’evitar usos abusius, com ara gossos sense lligar, cotxes aparcats a dins del parc, …

De fet crec que aquestes coses són fonamentals. A banda, segur que es podrien fer altres actuacions (conjuntament amb Ca l’Arnús) per tal que aquests bonics parcs donin un millor servei a la ciutat.

Aquesta carta-suggeriment va ser publicada a Consensus dirigida a la Virginia Muré Avalos, regidora responsable de l’Àmbit de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’ajuntament de Badalona.

No ha rebut resposta.

Des d’òptiques diferents territorials o sectorials, els ciutadans i ciutadanes individualment o agrupats en associacions, tenen un important paper en la millora de la vida de les ciutats i en la millora de la vida dels seus habitants.
Ajuntament de Badalona. Participació ciutadana.

Tan importants són els ciutadans de Badalona que els seus suggeriments no mereixen ser escoltats?

Llegeixo un article de la revista Alhora, titulat Juan A. Arnús recobra “la posesión” del Parc ca l’Arnús en la que s’afirma:

Juan Alberto Arnús, el único propietario que residía en la Finca de ca l’Arnús, y que fue expropiado a la fuerza por el Ayuntamiento de Badalona en Abril del 2003, recobrará la “posesión” del ahora Parc de ca l’Arnús. Según la Resolución de la Dirección General de los Registros y del Notariado nº 14975 ( BOE nº 214 / 7 .septiembre. 05). En la que se aclara la “medida cautelar” en que se encuentra la propiedad tras los recursos presentados y la ilegalización del Plan de Usos el pasado mes de julio.
La resolución especifica que dicha medida cautelar “…supone que no puede exigir ( el Ayuntamiento ) el justiprecio de la finca ni puede ocuparlas o derribarlas, manteniendo por tanto en la posesión al particular que solicitó la medida”.

El Ajuntament de Badalona ha sido acusado por Juan Alberto y los cuatro vecinos que todavía residen en la finca, de haberse montado todo un proyecto especulativo. La resolución además, abre la puerta al regreso de Juan Alberto a su residencia en la Casa Gran. Y pone en serios apuros políticos y judiciales, tanto a la alcaldesa Maite Arqué, y demás concejales, que tienen pendientes denuncias ante los juzgados.

Bé, sembla que aquest tema està força liat…

GISA assumeix l’error de la tala d’una desena d’arbres centenaris en les obres d’una escola a Badalona (el Punt)

Tres setmanes després, GISA ha emès un informe, del qual no han transcendit detalls, en què admet que una part de la vuitantena d’arbres que es van talar no s’haurien d’haver talat.

És a dir, “només” 10 dels 80 arbres talats ho van ser per error. I això a un parc públic…

Això caldrà recordar-lo:

En un altre sentit, Mañas ha assegurat que es mantindran reunions amb els veïns i la comunitat educativa per informar sobre com es plantejarà a GISA la replantació dels arbres: «La nostra intenció és que tornin a posar-se al mateix lloc ja que el projecte d’ampliació ja en preveia l’existència.»