Arxiu de la categoria: Premsa

L’enquesta de El Periódico

Badalona, Eleccions Municipals 2011, Premsa, ,

Dijous El Periódico publicava una enquesta electoral sobre Badalona curiosa i interessant. Començo pels percentatges de vots de les diferents formacions:

Fixeu-vos en els números presents a les dues gràfiques:

Partits Intenció de vot Estimació vots
PSC 25,6% 29,0%
PP 15,4% 28,4%
CiU 10,8% 15,7%
ICV 4,6% 11,5%
ERC 3,8% 3,8%
C’s 0,6% 0,6%
Altres 1,4% No contemplats
Blanc 5,6% –
abstenció 6,2%
Ns/Nc 26,0% –
Suma 100% 89%

És evident que a partir de les dades obtingudes, l’empresa que ha fet l’enquesta ha fet una estimació del vot. En aquesta estimació (que pot tenir infinitat de possibles variables) el PP passa del 15,5% de persones que han afirmat que votaran al PP a una estimació del 28,4% de votants a les eleccions, gairebé el doble. La veritat és que tot i que pugui tenir una base, a simple vista aquesta variació resulta si més no estranya. També s’incrementen el percentatge de vots del PSC (de 25,6% a 29%), de CiU (de 10,8% a 15,7%) i de ICV-EUiA (de 4,6% a 11,5%)

Bé, és una estimació i l’empresa sabrà de quina manera fa els seus càlculs.

Però les dades d’intenció directa de vot em resulten poc creïbles. L’abstenció a Badalona a les municipals ha estat sempre per sobre del 35%. Però des del 91 l’abstenció a Badalona no baixa del 40%, estant per sobre del 50% a les eleccions del 2007. Tot i que és d’esperar una reducció de l’abstenció per a les properes eleccions, a la gràfica d’intenció directa de vot, trobem un 6,2% que es declaren abstencionistes, una quantitat extremadament baixa i molt poc probable. De fet, sumant els vots d’abstencions, Ns/Nc, i vots en blanc, s’arriba a un 37,8% que si fos abstenció a les eleccions estaria fins i tot bé.

Per acabar-ho d’arrodonir, si bé a l’hora de fer l’estimació de vot es modifiquen els resultats obtinguts a les enquestes, sembla que no es fa el mateix a l’hora de donar les dades de preferència com alcalde o de valoració dels candidats. I així, ens trobem que l’empresa no es creu les dades que té d’intenció de vot, però sí les altres dues. I, la veritat, o te les creus totes o si has de fer estimacions, ho has de fer per a tot, no?

Bé, com sempre, aquesta és la meva opinió, que segur que és errònia 😛

En qualsevol cas una enquesta interessant.

L’Andreu Mas també ha comentat l’enquesta: La patata calenta.
L’enquesta: El PP empatará en Badalona con el PSC y CiU decantará la alcaldía.

Eleccions al Parlament

Badalona, Premsa

Demà diumenge són les eleccions al Parlament de Catalunya 2010 i l’ajuntament farà un seguiment exhaustiu dels resultats a Badalona des de la seva nova web; una experiència que si funciona pot ser molt interessant repetir a les eleccions municipals. En Ferran Falcó deia avui, al seu twitter que l’amoïna més aquest “experiment” que el resultat de les eleccions i és que la part tècnica és prou complicada, espero que vagi bé!

Veure els resultats a Badalona de les eleccions al Parlament pot ser força interessant de cara a fer previsions (a jugar una mica, vaja) per les properes municipals (d’aquí a no res, maig del 2011). Això sí, segurament els resultats que puguin tenir CiU, PSC, ICV-EUiA i ERC no siguin representatius de cara a les municipals, però, en canvi, si pot servir per veure si les tàctiques del PP els estan servint d’alguna cosa o si partits més petits (llàstima que les CUP no es presentin al Parlament) aconsegueixen un nombre representatiu de vots.

Per altra banda, a la web podem trobar una porra sobre les eleccions amb les previsions d’uns quants badalonins. No hi ha diners pel mig, només és diversió 🙂

Per acabar explicar-vos que al número 3 del setmanari línia Badalona van publicar un article d’opinió signat per mi on parlo de les eleccions de demà i Badalona. L’article no l’he vist a la web, però si aneu a la hemeroteca el podreu veure a la pàgina 8 del número 3.

La ràdio no és el meu fort :(

Premsa

Avui m’han fet una entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona, dins d’un apartat setmanal del programa Ciutat Oberta, dedicat als blocs badalonins. El programa s’emet els dilluns a les 12:30 (si no m’equivoco) però donat que jo a aquelles hores no puc ser-hi l’hem gravat avui.

Doncs bé en 15 minuts que ha durat l’entrevista he dit dues barbaritats que no puc deixar d’explicar abans ningú senti el programa.

La primera, la més gruixuda i que he demanat que, si us plau, tallin, és que crec que he dit que tinc el bloc des del 1993. No m’acabo de creure que hagi dit això, però molt em sembla que sí 🙁 I és absolutament impossible entre d’altres coses perquè podem parlar de la web precisament des d’aquell any i la seva popularitat no va arribar fins uns quants anys desprès.

No costa gens comprovar que el bloc existeix des del 2003, no tinc ni idea com m’ho he fet per dir malament l’any!

L’altre barbaritat ha estat quan m’han preguntat el nombre de visites del bloc. Sense pensar-m’ho gens he dit unes 100 diàries. Només cal baixar al peu del bloc i clicar la bola blava per comprovar que és mentida i que, amb sort, arribo a les 50 diàries. Aquí l’explicació és una mica més fàcil. 100 visites diàries són les que arriben durant el mes de maig, mes en que molta gent busca informació sobre les festes de maig. Com que no acostumo a mirar-me el nombre de visites (no és un tema que em preocupi gaire), la dada que jo tenia en el cap és aquesta perquè crec que la darrera vegada que em vaig mirar el nombre de visites del bloc va ser al maig.

El pitjor és que no és el primer cop que parlo per la ràdio (sempre ha estat per altres temes, mai pel bloc) i crec que mai m’havia sortit tant malament.

Estic avergonyit 🙁

La Badalona “angoixada”

Badalona, Premsa, , , ,

Ahir diumenge, al seus fulls de “Vivir” La Vanguardia publicava un molt interessant article sobre Badalona i els “problemes” de la immigració. Recomano la lectura sencera, però vull destacar alguns paràgrafs, tot i que, ja adverteixo, no en tots comparteixo el que diuen. Només una part de l’article està disponible, la resta és de pagament, però crec que val la pena llegir encara que sigui només la part que no és de pagament: Qué ocurre en Badalona

Badalona se ha convertido en un banco de pruebas donde algunos estrategas experimentan con una mezcla volátil: política e inmigración. Y los medios, volcados en la cacería de lo inmediato, olfatean la pólvora como nadie.

Important apreciació. Els polítics fan la malifeta, els mitjans l’amplifiquen i els ciutadans paguem els plats trencats 🙁

Las causas de este hecho diferencial badalonés son múltiples pero casi todo el mundo –incluidos algunos de los gestores del ayuntamiento gobernado por una coalición de PSC y CiU– admite que desde la Administración se ha actuado tarde y sin el vigor político que precisa el momento. El socialismo badalonés hace tiempo que ha perdido pie en el aparato político catalán.

Que el socialisme badaloní no té peu a l’aparell català no és nou, que això pugui afectar a la política local em sembla vergonyós. Però, realment és així?

La defensa de la multiculturalidad ha justificado a menudo la inopia hasta agotar la paciencia de muchos vecinos que han visto como los barrios que ellos mismos construyeron han vuelto, otra vez, a escenas que ellos dejaron atrás en los sesenta. La frustración en lugares como La Salut, Artigues o Sant Roc es grande. La impresión de que les han abandonado a su suerte, total.

Miquel Jurado

Militante del PSC en la transición, más tarde cargo de confianza de CiU, activista vecinal de larga trayectoria. Hoy es el embajador del líder del PP de Badalona, Xavier García Albiol.

Afirma:

“Llenamos los agujeros que han dejado otros”.

Val, d’acord, però, amb què omplen els forats?

Seguim.

En el Centre, las tradicionales élites de la ciudad temen por igual a los rumanos –a veces menudean por la calle del Mar– y al severo descrédito de algunos discursos de la emergente derecha local.

Vendrell es categórico: “En mi barrio hay racismo. ¿Cómo no si en la calle tienes la sensación de vivir en Marrakech?”. En pocos años, las zapaterías, tiendas de moda y relojerías de la calle Xile dieron paso a una sucesión de locutorios, puestos de kebab y carnicerías halal.
Vendrell admite que algo ha mejorado en los últimos tiempos (de hecho, el jueves pasado desahuciaron a un rumano en el barrio), pero está convencido de que “esto se ha empezado a mover porque los del PP han apretado a los socialistas”.

El patriarca de los gitanos de Sant Roc, el Tío Manuel, dice que “aquí los problemas los arreglamos nosotros. Les llevamos treinta años a los gitanos rumanos, y les enseñamos a comportarse, a no tirar la basura por la ventana. La cosa ha mejorado. A los primeros ya los hemos educado”. Y el que no atiende a razones puede ser desterrado.
Manuel es tal vez el más crítico con la estrategia política del PP. “Está azuzando a la gente. Eso no está bien. Lo de Francia tampoco. Nos están metiendo a todos en el mismo saco, en el de los delincuentes. Y eso es un paso atrás”, advierte.

L’eurodiputada Sanchez-Schmid

lleva dieciséis años trabajando en programas de integración de gitanos, “en especial –explica– de los niños”, desde el Ayuntamiento de Perpiñán. Y en el Parlamento europeo comparte con húngaros, búlgaros y rumanos una comisión para mejorar sus condiciones. Convencida de que es necesario hablar “con franqueza y de cara sobre los aspectos más feos de la inmigración”, también cree que “la expulsión de gitanos ha de ser la última solución”. Pero ninguna de esas ideas aparecieron en el relato que se hizo en su visita: estaban en Badalona, declarada zona de conflicto.

Hace cinco años, la primera manifestación contra los rumanos en la Salut empezó por un motivo bien sucio. A la vuelta del trabajo, un vecino halló inundada de heces su casa. Los inquilinos de los bajos habían atascado los bajantes de modo que todo lo acumulado buscó la salida más próxima. Toda una metáfora. No debería volver a ocurrir.

El número de extranjeros residentes en Badalona no es excepcional. Con 33.000 inmigrantes, sobre una población total de 219.000, sitúa a Badalona, con un 15,07%, por debajo de los porcentajes de otros municipios comparables. Así, l´Hospitalet alcanza el 22% y Santa Coloma de Gramenet, el 21%

Puede ocurrir que el Partido Popular logre romper aquí la barrera que le ha vedado el paso en los municipios de la periferia, aunque tendrá muy difícil gobernar porque la estrategia sobre la inmigración de sus líderes locales está abriendo brechas en lo personal. Algunos concejales socialistas y de CiU han sido amenazados porque son “amigos de los moros”. Hay cosas que no se olvidan.

Badalona, l’autobús més car…

Badalona, Premsa

Diari La Mañana de Lleida, 29 de gener de 2009: El autobús, más barato en Lleida que en otras ciudades catalanas de su tamaño.

Viajar en autobús cuesta en Lleida menos que en otras ciudades catalanas de tamaño similar. Así se deduce de una comparación realizada por la Paeria en la que se ponen en común los precios del billete sencillo y la tarjeta de diez viajes en Lleida, Girona, Terrassa, Sabadell, Badalona y Reus. De entre todos ellos, los más baratos son los de Lleida.

Así, y según los datos facilitados por la Paeria, la ciudad donde el billete sencillo sale más caro es Badalona (1,35 euros). A continuación vienen Sabadell (1,30), Terrassa (1,25), Girona (1,2), Reus (1,1) y, por último, queda Lleida, donde el billete sencillo cuesta 1 euro. Si hablamos de bonos de diez viajes, la clasificación la lidera Girona con 8,70 euros y, después, vienen Badalona (7,7), Sabadell (7,2), Terrassa (6,6), Reus (6,1) y, de nuevo por último, Lleida, donde la tarjeta de diez viajes sale por 5,85 euros.

Les negretes són meves.

Transport públic (un cop més)

Altres, Badalona, Premsa, ,

Ho expliquen mot bé a “La Vanguardia“:

A partir del 1 de enero la tarjeta T-10, el título de transporte más utilizado en el área metropolitana de Barcelona, costará 7,70 euros, es decir, un 6,9 por ciento más que ahora. Se trata del incremento más importante que ha registrado este título en los últimos años. El aumento, acordado ayer por el consejo de administración de la Autoritat del Transport Metropolità, casi triplica la inflación acumulada interanual – de diciembre a diciembre-que se sitúa en el 2,4% y parece obviar por completo las dificultades económicas que están padeciendo muchos de los usuarios de la red de transporte público del área metropolitana. Otros títulos también utilizados frecuentemente como la tarjeta 50/ 30 suben de precio, entre un 5,6% y un 5,7%, en función de las zonas. El aumento parece ir en directa relación con el número de usuarios de cada título. Cuanto más se usan, más han subido. El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, calificó ayer tarde el incremento de la T-10 de “realista y necesario”.

Evolució del preu d’una T-10 a Barcelona els darrers anys:

Any Preu T10 Variació any
anterior		 IPC any
anterior
2002 5,60
2003 5,80 3,55% 4%
2004 6 3,45% 2,6%
2005 6,3 5% 3,2%
2006 6,65 5,56% 3,7%
2007 6,9 3,76% 2,7%
2008 7,2 4,35% 4,2%
2009 7,7 6,94% 2,??%

El preu de la T10 a Barcelona haurà pujat en 7 anys (des del 2003 fins el 2009) un 38% quan l’IPC (i la majoria dels sous) ha pujat fins l’octubre un 20,9% (dada treta de l’INE. Cal tenir present però que al novembre l’IPC ha baixat).

Per tal que us feu més a la idea del que representa, si tenim en compte l’increment de l’IPC i agafem com a preu base el preu del 2003, i com a IPC fins a l’octubre d’aquest any, el preu de la tarja T-10 pel 2009 hauria d’estar en els 6,77 €, un euro menys per tarja. Una quantitat gens menyspreable.

Més informació:

Salvem Dalt de la Vila

Badalona, Premsa

Tot i que m’agradaria, no puc fer un seguiment en condicions sobre aquest tema. Però no el puc deixar de banda, així que aquí teniu un petit recull de premsa sobre el tema:

I per tenir més informació, de primera ma, resulta imprescindible llegir el fòrum BETULO.CAT, al seu fil de Dalt de la Vila i visitar el blog creat pels veïns del barri: Comissió Veïns Dalt la Vila.

Recull de notícies.

Badalona, Platja, Premsa

Els dos primers són de “El Periódico” i els altres dos de “El punt”. A més extrec un paràgraf d’un article de “La Vanguardia” d’ahir dissabte, titulat “Desaconsejado el baño en Badalona después de tres días de prohibición”:

La bandera amarilla que desaconseja el baño ondeó ayer en todas las playas de Badalona debido a la presencia de numerosos sólidos flotantes. Con todo, el litoral de la ciudad recobra poco a poco la normalidad después de que las fuertes precipitaciones de los últimos días provocaran un incontrolado vertido de aguas fecales al mar que obligó a prohibir el baño en todos los arenales badaloneses durante las jornadas del martes, el miércoles y el jueves. Y es que, un verano más, las lluvias desbordaron todos los colectores que conducen las aguas residuales de la urbe.

Badalona promourà el negoci immobiliari

Badalona, Premsa

Un titular de “el Periódico” del dia 26 de juliol deia: Badalona promourà el negoci immobiliari als barris pobres

Un títol que, de bon principi vaig pensar que seria tendenciós, però o tot l’article ho és, o és preocupant la visió de la ciutat que té l’ajuntament de Badalona 🙁

Alguns paràgrafs:

L’Ajuntament de Badalona vol fer més rendible el negoci immobiliari als barris deprimits perquè considera que, d’aquesta manera, la inversió privada ajudarà a dinamitzar les zones marginals.

No ho acabo d’entendre. Els barris deprimits no s’arreglaran amb més pisos. La qüestió és que si el barri és marginal, als nous pisos aniran a viure immigrants i gent que no tingui recursos, amb el que no s’aconseguirà eliminar la marginació, ans al contrari. A més sembla que l’ajuntament oblidi que la situació del mercat immobiliari no està gens clara actualment i deixar en les seves mans la dinamització de barris marginals ho veig força perillós.

Però el més preocupant de tot és que aquest ajuntament ho vulgui solucionar tot construint pisos. Com poden pensar en que les immobiliàries, que l’únic que busquen és guanyar diners, arreglaran els problemes que ells no són capaços ni d’entendre?

Més:

L’ajuntament creu que les transformacions immobiliàries representen un pes molt elevat per a les arques municipals i que la limitació d’altura impedeix que les immobiliàries aconsegueixin més beneficis i també són un obstacle per a la creació de més vivenda pública.

Ah!, és clar, el que vol l’ajuntament és omplir les arques municipals amb la especulació immobiliària, oi?. I desprès, què? Doncs ja tenim un exemple, el nou “quasi barri” de la façana marítima, creat per pagar la construcció d’un port que Badalona no necessitava ni necessita, no té serveis públics, no té infraestructures, no té res. De fet per no tenir, alguns dels veïns d’aquella zona no tenen ni tant sols un carrer en condicions que els acosti al centre de la ciutat. A més, al final aquests diners, a on aniran? A pagar els innumerables càrrecs de confiança de l’ajuntament?

Més…

Arqué creu que no tota la població exigeix la creació de vivenda pública. “Els joves demanen pisos protegits, però hi ha molta gent a la ciutat que té recursos per pagar un pis de mercat”, va dir l’alcaldessa.

Sense comentaris 🙁

Falcó afegeix que els grups polítics debatran fins on és capaç de créixer Badalona i que els partits reflexionaran sobre la qüestió de la urbanització dels terrenys de Canyet, on l’ajuntament ha detectat que diverses immobiliàries han comprat terrenys tot esperant que es portin a terme requalificacions. “La ciutat (amb uns 220.000 habitants) no pot arribar a 300.000 habitants. Hem de posar un límit al creixement”, va afirmar Falcó.

Però si es construeixen més pisos, el nombre d’habitants creixerà. Ja hi ha unes quantes promocions en marxa, la de l’avinguda Navarra, els nous pisos que acompanyaran el nou i innecessari canal del port, els pisos del cristall al barri de Canyadó, la reurbanització dels voltants de l’illa Can Fradera. Això que jo sàpiga. On posaran el límit?

Un altre tema curiós és el de les immobiliàries que compren terrenys esperant requalificacions. Però qui decideix si es requalifica un terreny és l’ajuntament. Així que les immobiliàries confien en que l’ajuntament requalifiqui els terrenys que han comprat. A canvi de què? Res pot guanyar la ciutat si uns terrenys com els de Canyet, gairebé forestals, es converteixen en cases unifamiliars que és el que sembla que es vol construir allà. Perquè hauria de requalificar els terrenys l’ajuntament? Perquè confien les immobiliàries en aquesta requalificació?

Alguns veïns culpen l’ajuntament d’auspiciar les vivendes precàries als barris degradats. José Martínez, secretari de l’associació de comerciants del passeig de la Salut, explica que el municipi manté una vella norma que exigeix als propietaris de cases petites adjacents que es posin d’acord per executar treballs de remodelació o millores. “Aquesta mesura ha creat degradació urbanística i es manté amb la finalitat que les vivendes tinguin escàs valor quan s’executin les expropiacions”, opina.

I permetre que les immobiliàries guanyen diners amb la construcció de pisos.

Sembla com si l’ajuntament de Badalona tingués interès en que les constructores guanyen diners… I crec que no hauria de ser aquesta la seva missió, no?

Actualització 2/8/07

En Ferran Falcó fa una resposta al seu bloc tant de la meva entrada com dels comentaris que heu deixat. La titula Tornem-ho a explicar i, com sempre, val la pena llegir-la.

Per altra banda, l’Andreu Mas parla al seu bloc del planejament de Canyet, en una entrada que també mereix ser llegida. Això sí, no us perdeu els comentaris!

El preu de l’habitatge de segona ma

Badalona, Premsa

Por poblaciones, La Coruña es la ciudad en la que más ha bajado el precio durante 2007, seguida de Valladolid, Santa Coloma de Gramanet (Barcelona), Cornellà de Llobregat (Barcelona), Viladecans (Barcelona), Chiclana (Cádiz), Sant Boi de Llobregat (Barcelona), Las Rozas (Madrid), Orihuela (Alicante) y Badalona (Barcelona).

La Vanguardia: El precio de la vivienda de segunda mano cae un 1,35% en Barcelona en lo que llevamos de 2007