Badalona bitàcola

Blog

  • Can Solei i Ca l’Arnús (2). Pla d’usos

    Aquesta entrada vol ser una continuació de la que vaig fer fa uns dies titulada Can Solei i Ca l’Arnús (1) i en ella vull explicar les meves impressions del nou pla d’usos del parc de Can Solei i Ca l’Arnús.

    La primera qüestió que es presenta, a l’hora de parlar del document de pla d’usos, és que no és fàcil de trobar. Al menys per a un ciutadà del carrer. A la pàgina web de l’ajuntament no es pot trobar i a la pàgina web de l’àrea de medi ambient, a dia d’avui, ni tant sols és parla del tema. De fet no surt ni a l’apartat de notícies, la qual cosa no deixa de ser preocupant si tenim en compte la importància d’aquest parc per a la ciutat, encara que només sigui per la quantitat de diners que l’ajuntament ha invertit per fer-lo seu (en principi, crec que encertadament). Cal afegir que aquest informe, fet per una empresa privada (l’estudi Ramon Folch), ha costat 25.000 euros.

    Feta aquesta petita introducció, intentaré fer un resum una mica més extensiu del que s’ha pogut llegir als mitjans de comunicació, tot mirant, alhora, de fer una visió crítica amb l’ajuntament. Cal dir que aquesta visió crítica, que es pot extreure de l’informe l’hauria d’haver fet el propi ajuntament, però com que dubto molt que la faci, la faig jo.

    Un primer apartat de l’informe parla del futur parc a l’entorn actual i el compara amb altres parcs de l’àrea metropolitana de Barcelona. D’aquesta part de l’informe, resumin, estrec les següents dades:

    (més…)

  • Moixiganga

    Avui s’ha fet, a l’esglesia de Santa María de Badalona, la representació de la Moixiganga. I aquí teniu algunes fotos.

  • Port pesquer?

    Bé, cada cop sembla més clar que no tindrem el port pesquer que, en part, justificava la construcció del port de Badalona. No és notícia, ja ens ho havien dit.

    I és que, segons el Punt, el port pesquer de Badalona serà per a vaixells petits de pesca artesanal. Ja ho diuen els pescadors, sempre fem nosa, tot i que jo aclariria que no “sempre”. Al menys a Badalona, a l’hora de vendre el port als ciutadans, bé que els van posar dels primers en la llista de beneficiats.

    Una llàstima 🙁

  • S’acosten eleccions

    I el govern de la ciutat comença a fer propaganda explicant allò que farà en un futur, oblidant-se del que no ha estat capaç de fer fins ara.

    En aquest sentit, haig de reconèixer l’oportunitat de la Carta de la setmana d’en Ferran Falcó. Recomanable.

  • El solar situat entre Méndez Núñez i Margarida Xirgu

    Cópio un missatge que m’ha arribat avui a través del formulari de contacte. Val a dir que a mi també m’ha cridat l’atenció…

    hola, soc veï del carrer Mendez Nuñez i volia denunciar que desde fa poques setmanes els cotxes han envait els descampat de l’illa entre Margarita Xirgu, Mendez Nuñez i Seu D´Urgell amb el transtorn que això comporta a la zona que desde sempre havia estat restringida. Sorolls, pols, inseguretat. Aquesta zona està catalogada com a serveis peró ja em direu si un aparcament és serveis i si es així que com a mínim ho esfaltin.

    És curiós. A aquest solar es va poder aparcar durant molt de temps, fins que un dia l’ajuntament va decidir barrar el pas i impedir l’aparcament allà. Però amb les obres del carrer Seu d’Urgell (obres de la nova escola i de l’edifici de vivendes que es fa al costat de l’autopista) sembla que han decidit tornar a deixar aparcar. No diré que estigui en contra, però no deixa de resultar curiós.

  • Can Solei i Ca l’Arnús (1)

    Començo avui un conjunt d’entrades, que espero anar fent durant aquesta setmana, dedicades a Can Solei i Ca l’Arnús la seva situació actual i els projectes que els afecten.

    Hauria de fer una mica d’històra de aquests parcs badalonins però a MicacoWeb ja n’hi ha una prou bona que recomano llegir (història de Ca l’Arnús), així que em limitaré a explicar els projectes que hi ha en aquests moments per aquests dos parcs i la meva visió d’ells.

    Començo per la perllongació del carrer Méndez Núñez. Ja he parlat d’aquest tema en més d’una ocasió (Una nova entrada a Ca l’Arnús? (14/10/2004), La caserna de la Guàrdia Civil a Canyadó i altres coses (3/11/2005) i Prolongar Méndez Núñez (15/03/2006)), però tinc noves dades que vull compartir amb vosaltres.

    No cal explicar massa. La imatge que ve a continuació mostra la ubicació dels nous edificis que es construiran a tocar el parc de Ca l’Arnús i que són els que semblen justificar que es faci la prolongació del carrer Méndez Núñez.

    Ubicació dels nous edificis

    La imatge original està treta de la pàgina web dels afectats del carrer Sant Bru, i a sobre he pintat en vermell la ubicació dels nous edificis. Vist així costa d’entendre la necessitat de fer tot el carrer. Suposo que per això l’ajuntament ha buscat justificacions curioses, com ara que obrir aquest vial permetria obrir el parc (de Ca l’Arnús) per l’única banda en què encara no hi havia garantit l’accés (article de Badalona Comunicació del 8/10/2004)

    Però el més curiós és que volen fer un carrer per vianants i serveis que creui els dos parcs… quan en realitat aquest camí ja existeix!

    Sí, hi ha un camí que fa tot el recorregut des del carrer Seu d’Urgell fins a la riera de Canyadó per dins dels dos parcs. Aquest camí pasa, a Can Solei, just al costat dels dos edificis de l’actual escola i continua per Ca l’Arnús fins arribar a la riera de Canyadó.

    La imatge que ve a continuació és una imatge de satèlit treta de Google Earth. A ella he marcat en verd el camí existent. En blau els edificis de l’escola i la pista de bàsquet, en vermell el camí que vol obrir l’ajuntament i en marró els nous edificis que es volen construir tocant Ca l’Arnús (aquesta ubicació és aproximada, no conec la ubicació exacta).

    El vell camí­ i el nou camí­. Perquè obrir un camí­ quan ja existeix un altre?

    Perquè l’ajuntament vol obrir un nou camí dins dels parcs quan ja existeix un que pot fer la mateixa funció? Perquè fer maltbé parcs i badius sense necessitat? Perquè tallar el magnific camí d’entrada a Ca l’Arnús?

    He donat una possible explicació una mica més amunt. Però, la veritat, no m’ho puc creure, segur que estic equivocat. Però, aleshores, quin és el veritable motiu?

  • Edificis de 6 plantes envoltaran Can Fradera

    Sembla una realitat si tenim en compte el que es va dir dimarts al ple municipal:

    L’alcaldessa no va intervenir en aquest punt. Sí que ho va fer el president del grup municipal de CiU, Ferran Falcó, que va qualificar l’aprovació inicial de dimarts de «comèdia» ja que, segons va denunciar, «la gent ja té emparaulats locals i habitatges a la zona quan, a priori, l’operació no està ni aprovada».

    En resum la cosa ve a ser que es podran construir edificis de 6 plantes als carrers Anselm Clavé (banda muntanya) i de la Creu (banda mar) aprofitant que a l’altra banda del carrer tindran una gran plaça.

    Per un cop (i sense que serveixi de precedent) no em sembla malament una d’aquestes macrooperacions immobiliàries (no puc dir urbanístiques) de l’ajuntament. Soc conscient que s’han de fer pisos i crec que és millor que es facin al voltant d’una gran plaça que no a ran de mar. Hem de reconèixer, però, què és molt més agradable una ciutat d’edificis “baixos” que no una urbe de grans pisos. Però tot no pot ser…

    Més informació a “el Punt”: El govern de Badalona acorda envoltar l’illa Fradera d’edificis de sis plantes

    Actualització (31/3/06):

    Apunta Víctor als comentaris que l’ajuntament obligarà als veïns a acceptar aquesta operació immobiliària. Si és així, estic d’acord amb ell que no és una bona manera.

    Per altra banda, també apunta Víctor el fet que s’incrementarà substàncialment el nombre de famílies vivint a la zona. Aquest és un punt que l’ajuntament no acostuma a tenir present i pot afectar, i molt, al funcionament dels serveis públics, especialment els sanitaris.

    A més, avui ha sortit més informació a “el Punt”:

    D’aquests articles s’extreuen frases força interessants com:

    sembla ser que ja hi ha una trentena de propietaris que han tancat la venda del seu immoble

    Al centre de Badalona hi ha qui assegura que, fins i tot, ha vist plànols de les noves promocions, quan el projecte ni tan sols ha rebut l’aprovació definitiva.

    Les associacions de veïns del Centre i Coll i Pujol, per la seva banda, tampoc no combreguen amb l’alçada aprovada, alhora que exigeixen novament que es defineixi el futur de l’Illa Fradera.

    Tot plegat resulta, si més no, curiós, però realment tenen raó les associacions de veïns al demanar que abans de fer cap promoció immobiliària, abans l’ajuntament hauria de clarificar el futur d’aquesta plaça a curt termini.

  • Les tres xemeneies de la Fecsa

    Llegeixo una carta de “el Punt” d’avui que em deixa força bocabadat. La signa Aniceto Ramírez Vilches que no és la primera vegada que signa una carta en contra de les tres xemeneies aquestes.

    Vagi per davant que no estic a favor del manteniment de les xemeneies (ni en contra), però no entenc la postura de l’Aniceto ni, molt menys els seus mètodes. I a aquesta darrera carta, la veritat, s’ha lluit.

    Diu:

    el fet que encara persisteixin opinions favorables a la conservació de les tres xemeneies i de la resta del complex de Fecsa-Endesa, a Sant Adrià de Besos i Badalona, em fa pensar que els polítics de la nostra comarca no estan a l’altura de la sensibilitat social i medi ambiental pròpies de segle XXI.

    Això és desvirtuar la realitat en benefici propi. El que es vol conservar (i l’Aniceto ho sap prou bé) són únicament les xemeneies, no la resta del complex. I una persona favorable a la construcció de ports esportius poc pot parlar de sensibilitat medi ambiental.

    Però hi ha més:

    No sé si no acabem d’adonar-nos de la importància que tindria per a la nostra comarca l’enderrocament de les torres i la continuïtat del passeig marítim de Badalona fins a la zona del Fòrum.

    La qüestió és que una cosa no té res a veure amb l’altra i aquesta frase no fa més que embolicar. El passeig marítim perdrà continuïtat (el dia que es faci) al port de Badalona (que, curiosament, l’Aniceto defensa). Però, a més, donat que les xemeneies no estan tocant a mar molt més que els edificis que l’ajuntament de Badalona ha construït al voltant del port, dubto que, pel passeig marítim, les xemeneies facin més nosa que la que fan els edificis de pisos.

    Ho sento, sento ficar-me en aquesta discussió, però no entenc aquesta manera de fer les coses.

    La carta (el Punt): Les Tres xemeneies i Ràdio Liberty

    Més informació (Badalona bitàcola): Les tres xemeneies

    Més informació encara (el Punt):

    D’aquests darrers articles:

    De fet, el consistori ja ha anunciat la intenció de construir en aquesta zona prop de 4.000 habitatges, la meitat de promoció pública en un terreny, ara qualificat com a industrial, on també està ubicada la central tèrmica de les tres xemeneies.

    Un dels factors que condicionarà de manera determinant la transformació de la zona, serà el futur de les tres xemeneies d’Endesa. El govern local va signar a principi d’any un acord amb l’elèctrica que supedita la construcció de dues noves centrals de cicle combinat a la clausura de les tres xemeneies i l’alcalde va anunciar que es convocaria una consulta popular per decidir si, un cop tancades, val la pena conservar-les com a símbol de la ciutat. La gran majoria de les entitats de Sant Adrià de Besòs s’han manifestat a favor de mantenir-les tot i que les veus discrepants afirmen que no té sentit conservar una central que ha estat símbol de contaminació durant tants anys.

  • ‘Els pescadors sempre fem nosa’

    Aquest cap de setmana vaig estar parlant amb un amic badaloní i pescador. La barca on treballa té l’amarrador a Barcelona tot i que l’amo també és badaloní. Vam estar parlant de la situació dels pescadors, els seus problemes amb els preus del gasoil, amb el port de Barcelona, la situació de la dàrsena pesquera del port de Badalona,… En un moment donat em va dir una frase que crec que als nostres polítics els hi hauria de fer pensar:

    És que els pescadors sempre fem nosa.

    Sembla que sí, que els treballadors de la mar sobren als nostres meravellosos ports oi? Potser perquè les seves barques fan lleig al costat dels bonics iots d’esbarjo?

  • Ca l’Arnús

    Acabo de llegir a El Periodico que l’alcadessa va anunciar ahir que a la tardor es podrà visitar el parc de Ca l’Arnús juntament amb el de Can Solei, i serà el parc urbà més gran de la ciutat, amb 10 hectàrees d’extensió.

    Serà veritat?