Badalona bitàcola

L’SGAE ha demanat al FC Badalona que pagui per la música que posa al seu camp, inclòs l’himne de l’entitat. Per aquest motiu el club a decidit deixar de posar tot tipus de música, inclòs l’himne.

Ho expliquen a una nota de premsa.

Actualització 4/02/2010: Marga als comentaris enllaça a un interessant article d’El Punt on es dóna a conèixer l’opinió dels autors de l’himne del FC Badalona: Dos dels tres coautors de l’himne del Badalona es desvinculen de la demanda pels drets d’autor. No acabo d’entendre com és que el FC Badalona va encarregar un himne sense pagar res per ell, ni tampoc perquè aquesta pretensió de que es pagui cada cop que es posi. Una situació força rara, la veritat.

1 Comentari

Fa uns dies em vaig fixar que havia, al carrer d’Eduard Flo (just a l’entrada principal de l’edifici del Viver), dues faroles que funcionaven amb leds.

La utilització de leds per a il·luminació està avançant molt ràpidament i no m’estranyaria que deixés obsoletes a les llums fluorescents (les que ara ens venen com a de baix consum), donat que tot i que encara són molt cares, la seva llarga durada i la cada cop millor il·luminació que proporcionen fan que siguin una molt bona alternativa a l’hora d’il·luminar qualsevol lloc.

Bé, dons resulta que avui m’he adonat que hi ha més faroles d’aquestes al mateix lloc, és a dir, que s’ha ampliat el nombre de faroles de leds al mateix carrer.

Desconec si és una prova pilot limitada o si l’ajuntament s’està pensant seriosament el passar-se a la tecnologia de leds per il·luminar els carrers. Però m’agrada la iniciativa.

A continuació una fotografia de quan només hi havia dues faroles de leds. Destaca la diferència de color de les faroles actuals de vapor de sodi de color taronja, amb les blanques-blavoses de leds.

[11] Comentaris

Aquesta és una de aquestes entrades que tinc pendent des de fa dies: En Carles Sagués ha canviat la seva web… I ha aconseguit millorar-la i empitjorar-la alhora.

M’explico. La web d’en Carles tenia dues característiques: no feia servir gestor de continguts i s’acostava molt a complir els criteris d’accessibilitat web. En una pàgina web d’opinió com és la del Carles (i com ho són els blocs) el gestor de continguts facilita que no s’hagi de refer tota la pàgina web cada cop que es canvia un contingut. Si la pàgina no té gestor de continguts, és menys àgil, més complicada d’actualitzar i, a mig termini dóna molta més feina.

Per altra banda, complir les pautes d’accessibilitat web garanteix que la teva pàgina web podrà ser consultada per qualsevol persona, encara que tingui alguna problema que l’impedeixi fer un us “normal” de l’ordinador. Per això és important que les planes web es facin accessibles, igual que és important que els edificis estiguin preparats per a que accedeixi una persona amb cadira de rodes.

Doncs bé, ara la web del Carles Sagués té al darrera un gestor de continguts. Ara ja podem saber quan s’actualitza sense necessitat d’accedir diàriament, es poden posar comentaris i té més números per a ser actualitzada més freqüentment.

Però a canvi la web ja no és accessible. Ara incompleix unes quantes de les pautes que hauria de complir per ser accessible. Una pena.

Segurament amb aquest canvi la web de Carles Sagués guanyarà visitants, però…

Sense comentaris

Fa temps que toca canvi d’ulleres. Les últimes (no per a mi) que vam comprar a casa les vam anar a buscar a Gafas Completas. Una mica atapeït de gent (i de gent cridanera i amb manifestes oportunitats de millora en matèria de civisme), però amb moltíssimes ulleres on triar i un tracte molt amable. Però, és clar, Montigalà a alguns ens agafa lluny, així que vam decidir anar a l’Òptica Hispano.

Com que realment fa molt de temps que duc les actuals ulleres, vaig demanar que em mesuressin la graduació de nou. A casa tenim la teoria que era perquè anàvem vestits una mica d’estar per casa: descamisats i amb bambes, enlloc de fets un pinzell. Sigui per això o no, no em va agradar el to condescendent amb què se’m van adreçar. Entre d’altres coses, hom espera que li preguntin quina graduació porta ara, si és de miopia o d’astigmatisme, o quants anys fa que un porta ulleres. En canvi, em van preguntar si tenia mal de cap, una pregunta rellevant quan et fas les primeres ulleres, però bastant superada quan un fa trenta anys que en duu.

La tria d’ulleres no va anar molt millor. Un té gustos clàssics, què hi farem. I si fossin uns mitjons, que pràcticament no es veuen, hi ha més marge. Però essent la cara, un tendeix a fer-se fort en les seves preferències. La persona que ens va atendre insistia, també de forma condescendent, en què era el que ara es duia o, millor dit, s’havia de dur. O això, o unes ulleres que semblen de iaio. Una gran estratègia per a convèncer algú que ja t’ha dit que té gustos conservadors i que li ha semblat que això de iaio tenia un cert to pejoratiu.

Fins aquí, les meves sensacions. Totalment subjectives i personals i, per tant, amb la relativa importància que puguin tenir. El que continua, però, són els fets tal i com van passar.

Davant la inflexibilitat del venedor en oferir-nos res més que ulleres “modernes” o “de iaio” vam decidir plegar veles i “pensar-nos-ho”.

— Et cobraré 4€ per la visita — ens va dir qui ens despatxava,

— Ah, molt bé — vam respondre nosaltres. Potser haurien d’haver avisat, vaig pensar jo, normalment no t’ho cobren enlloc, també vaig pensar, però al cap i a la fi és un servei que t’han donat i que, a més, a mi m’anava bé perquè la darrera optometria devia tenir 7 anys.

— Aquí tens el rebut.

— Pots apuntar-me, sisplau, la graduació que m’heu trobat?

— No, això no ho fem.

— Perdó!?

— No, que no t’ho puc donar

— Però… jo t’ho estic pagant!

— No pateixis, això queda al nostre arxiu i, quan tornis a fer-te les ulleres, et descomptarem els 4€ del preu final de les ulleres

— Ja… però… si jo et pago uns diners… vull una cosa a canvi, i la vull en el moment de pagar, no en un futur hipotètic.

— Doncs jo no et puc donar la graduació

— Doncs em temo que jo no et puc donar 4€

— Ah… espera que ho consulto

Al final, i per a la nostra sorpresa, Òptica Hispano va decidir no cobrar-nos els 4€ i, evidentment, tampoc donar-nos la graduació. En el moment que vam decidir que no compràvem les ulleres, ja estava clar que nosaltres no tornaríem a l’òptica ni en una setmana ni en un any, però això no treu que sí que estàvem disposats a pagar per aquesta graduació: 4, 5, 10€ o el que ens haguessin demanat. A canvi, van preferir perdre-hi temps i diners i no donar-nos els resultats.

A casa se’ns escapa la lògica d’aquesta situació. El que no se’ns escapa és que no tornarem a posar els peus a Òptica Hispano.

[3] Comentaris

Fa uns dies (malauradament no tinc temps d’escriure tot el que m’agradaria), en Miquel Estruch escrivia al seu bloc sobre una cagarada de gos que veia a diari quan anava a la feina. Donat que feia setmanes que la veia havia arribat a la conclusió que era un nou element escultòric. I com que no tenia nom, suggeria dir-li Homenatge pòstum a l’Ordenança de Civisme.

L’Ordenança de Civisme va fer un any a principis de gener i per “celebrar-ho” l’ajuntament va fer una roda de premsa explicant el nombre de denúncies fetes, que s’han fet més advertiments que denúncies i una valoració, positiva, de l’any de funcionament d’aquesta ordenança.

Han passat dos anys des que l’ajuntament va començar a parlar de l’ordenança de civisme. Realment no es pot dir que s’hagi fet amb preses i haig de reconèixer que al seu moment es van tenir en compte les opinions dels badalonins. Ara bé, fer complir l’ordenança, malgrat el nombre d’avisos i sancions, és força complicat i l’escrit del Miquel Estruch n’és una prova.

Ara l’ajuntament es proposa ser més dur a l’hora de sancionar i, a més, incorpora alguna novetat que aplaudeixo: deixar que els gossos pixin a les parets dels edificis estarà sancionat. Bé, però:

• L’Ordenança de Civisme continua aplicant-se a mitges, habitualment perquè és impossible aplicar-la del tot. Aquesta tarda, sense anar més lluny, a les 19 hores dues persones diferents passejaven els seus gossos (dos un i un l’altre) sense lligar per la Rambla.
• També hi ha llocs on nos s’aplica intencionadament però sense senyalitzar ni avisar de cap manera, com per exemple una determinada zona del parc de Ca l’Arnús.
• Malgrat els esforços de l’ajuntament en el tema d’informació, jo no tinc més informació sobre l’Ordenança de Civisme que la que m’ha arribat a través d’internet i la que m’he preocupat jo d’aconseguir. Si tenim present que no tothom té accés a la xarxa i que no tots els que tenen accés a la xarxa s’interessen pel que es cou a la ciutat, tinc la sensació que hi haurà molts badalonins que no tindran ni idea de que és això de l’Ordenança de Civisme i que significa.

Malgrat les meves crítiques, reconec que en general la iniciativa és bona, però crec que encara li queda molt per millorar.

A continuació alguns enllaços:

L’Ordenança de Civisme actual.

Una entrada del bloc d’en Ferran Falcó parlant del tema i amb enllaços als documents que es van lliurar a la roda de premsa: Balanç del primer any de l’ordenança de civisme: fortaleses i debilitats.

Per finalitzar una mica “d’història” de l’Ordenança de Civisme vista des d’aquest blog (compte! alguns dels articles que al seu moment vaig criticar no existeixen a la normativa actual o bé han canviat)

• Civisme i convivència (publicat a Badalona bitàcola el 4 de novembre de 2007)
• Civisme i convivència 2 (bicicletes) (publicat a Badalona bitàcola el 22 de gener de 2008)
• Civisme i convivència 3 (una mica més) (publicat a Badalona bitàcola el 22 de gener de 2008)

1 Comentari

Ahir van publicar al bloc de l’Associació de Veïns de Can Solei una entrada on deia que l’ajuntament faria algunes actuacions de millora a la zona 30 de Can Solei. En concret les actuacions que diu que faran són (copiat tal qual):

• Es pintarà un stop al terra en el carrer d’en Prim/ Margarita Xirgu.
• En el carrer Méndez Núñez es col·locarà un cartell amb la senyalització de Z-30
• A la part alta del carrer Seu d’Urgell es farà la vorera resalt per tal de reduïr la velocitat dels vehicles.

La col·locació d’un stop al carrer d’en Prim, a la cruïlla amb Margarida Xirgu era una petició de l’AVV per complementar el pas aixecat que s’ha posat al mateix carrer d’en Prim amb Germà Juli. L’objectiu és reduir la velocitat dels cotxes que circulen pel carrer d’en Prim, alhora que es dificulta la drecera que alguns conductors fan per estalviar-se els semàfor de Germà Juli amb President Companys. Esperem, però, que a més de pintar el terra es posi també la corresponent senyal vertical…

Quant al pas aixecat del carrer Seu d’Urgell, no l’acabo d’entendre: Si es fa just a la cruïlla amb l’avinguda Navarra, no l’acabo de veure clar però si es fa més avall, no tinc res a dir. El gir cap a Seu d’Urgell des d’avinguda Navarra és complicat perquè fa més de 90º d’angle, amb el que en general els cotxes ja ho fan força lentament. A més, els dies de futbol (i alguns dies més que no sé de que depenen) l’ajuntament permet aparcar fins gairebé la cruïlla, tant a l’avinguda Navarra com a Seu d’Urgell, la qual cosa el fa més complicat i més lent. Si es posa un pas elevat, s’alentirà encara més la circulació en aquest punt i pot ser perillós pels cotxes que circulen per l’avinguda Navarra (perquè pot significar alguna frenada inesperada). Bé, potser m’equivoco…

Sense comentaris

Al llarg del 2009, l’ajuntament a fet algunes millores a la plaça de Les Gavines, que si bé no resolen tots els problemes de la plaça, si que al menys milloren la seva qualitat.

De fet, des de que l’associació de veïns va començar a funcionar hi ha tres actuacions que des de l’ajuntament s’ha fet per millorar la plaça:

• A petició de l’associació de veïns es van canviar les jardineres que hi ha al cantó de Margarida Xirgu. Així vam passar de unes jardineres sempre buides amb altres amb plantes, que tot i que no siguin les plantes més maques del mon, al menys són resistents.
• Dins de la campanya de neteja de grafitis, l’ajuntament va netejar les parets del local de l’associació de veïns i les parets del cementiri.
• També a petició de l’associació de veïns es va posar una barana a la part superior de la rampa del garatge, per evitar la situació de perill que es produïa al posar-se alguns nens a la zona “ajardinada” que queda sobre la rampa.
• De nou també a petició de l’associació de veïns, s’han pintat la part exterior de les finestres del local de l’associació, que no havien rebut cap tasca de manteniment des de la inauguració del local i que des de que l’associació es va crear es demanava el seu repintat.
• (Actualitzat 17 de gener) Se m’havia passat. No recordo quan, es van pintar i arreglar els bancs i els jocs infantils.

Resten moltes coses per fer a la plaça, però ja que es fan coses no està de més fer-se ressò

Sense comentaris

Fa uns dies Badalona Comunicació explicava que l’ajuntament ampliarà les zones 30. Molt bé, però…

Al maig l’ajuntament va anunciar una zona 30 als voltants de Can Solei i de l’experiència puc dir:

• En principi els veïns estan contents. Tot i això van fer algunes propostes de millora que ningú sembla haver tingut en compte.
• La senyalització d’aquesta zona 30 és més aviat patètica. El rètol és petit i amb poca visibilitat. Al terra no hi ha cap marca com s’ha posat a altres llocs.
• Per acabar-ho d’arrodonir, a la suposada zona 30 de Can Solei no s’han senyalitzat tots els carrers d’entrada, amb el que, de fet, només un 20% de la suposada zona 30 està correctament senyalitzada.

Ara que els senyors de l’ajuntament vinguin i m’expliquin (a mi i a tots els veïns de la zona 30 de Can Solei) que la mesura anunciada no és simplement una mesura propagandística.

Si es fa, que es faci bé, si us plau.

La imatge interactiva que teniu a sota mostra el mapa de la Zona 30 de Can Solei. Si poseu a sobre el ratolí veureu la suposada zona 30. Si premeu el botó esquerra del ratolí, veureu la veritable zona 30.

Sense comentaris

Vénen en helicòpter…

Fa una estona he arribat de veure l’arribada dels reis, en helicòpter, a la futura plaça “com es digui”. Cal dir que és el primer cop que hi vaig, aquest any hem anat caminant i altres anys, anar al port, era molt més complicat. Havia molta, molta gent malgrat la pluja i s’ha de reconèixer que ha quedat força espectacular.

Com que estava a Martí Pujol, darrera les tanques (i no precisament a primera línia) no he pogut fer fotos de l’arribada de l’helicòpter. A canvi, sí he fet algunes de decents a la cruïlla de Francesc Layret amb Martí Pujol. He seleccionat un parell: una del rei negre on es veu l’entusiasme amb que s’ho prenia i l’altre de l’alcalde que també semblava passar-s’ho molt bé. Totes dues es poden veure més grans si es clica a sobre.

Sa majestat el rei Baltasar

L'alcalde de Badalona

Sense comentaris