Badalona bitàcola

Avui m’han fet una entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona, dins d’un apartat setmanal del programa Ciutat Oberta, dedicat als blocs badalonins. El programa s’emet els dilluns a les 12:30 (si no m’equivoco) però donat que jo a aquelles hores no puc ser-hi l’hem gravat avui.

Doncs bé en 15 minuts que ha durat l’entrevista he dit dues barbaritats que no puc deixar d’explicar abans ningú senti el programa.

La primera, la més gruixuda i que he demanat que, si us plau, tallin, és que crec que he dit que tinc el bloc des del 1993. No m’acabo de creure que hagi dit això, però molt em sembla que sí I és absolutament impossible entre d’altres coses perquè podem parlar de la web precisament des d’aquell any i la seva popularitat no va arribar fins uns quants anys desprès.

No costa gens comprovar que el bloc existeix des del 2003, no tinc ni idea com m’ho he fet per dir malament l’any!

L’altre barbaritat ha estat quan m’han preguntat el nombre de visites del bloc. Sense pensar-m’ho gens he dit unes 100 diàries. Només cal baixar al peu del bloc i clicar la bola blava per comprovar que és mentida i que, amb sort, arribo a les 50 diàries. Aquí l’explicació és una mica més fàcil. 100 visites diàries són les que arriben durant el mes de maig, mes en que molta gent busca informació sobre les festes de maig. Com que no acostumo a mirar-me el nombre de visites (no és un tema que em preocupi gaire), la dada que jo tenia en el cap és aquesta perquè crec que la darrera vegada que em vaig mirar el nombre de visites del bloc va ser al maig.

El pitjor és que no és el primer cop que parlo per la ràdio (sempre ha estat per altres temes, mai pel bloc) i crec que mai m’havia sortit tant malament.

Estic avergonyit

[9] Comentaris

Ahir diumenge, al seus fulls de “Vivir” La Vanguardia publicava un molt interessant article sobre Badalona i els “problemes” de la immigració. Recomano la lectura sencera, però vull destacar alguns paràgrafs, tot i que, ja adverteixo, no en tots comparteixo el que diuen. Només una part de l’article està disponible, la resta és de pagament, però crec que val la pena llegir encara que sigui només la part que no és de pagament: Qué ocurre en Badalona

Badalona se ha convertido en un banco de pruebas donde algunos estrategas experimentan con una mezcla volátil: política e inmigración. Y los medios, volcados en la cacería de lo inmediato, olfatean la pólvora como nadie.

Important apreciació. Els polítics fan la malifeta, els mitjans l’amplifiquen i els ciutadans paguem els plats trencats

Las causas de este hecho diferencial badalonés son múltiples pero casi todo el mundo –incluidos algunos de los gestores del ayuntamiento gobernado por una coalición de PSC y CiU– admite que desde la Administración se ha actuado tarde y sin el vigor político que precisa el momento. El socialismo badalonés hace tiempo que ha perdido pie en el aparato político catalán.

Que el socialisme badaloní no té peu a l’aparell català no és nou, que això pugui afectar a la política local em sembla vergonyós. Però, realment és així?

La defensa de la multiculturalidad ha justificado a menudo la inopia hasta agotar la paciencia de muchos vecinos que han visto como los barrios que ellos mismos construyeron han vuelto, otra vez, a escenas que ellos dejaron atrás en los sesenta. La frustración en lugares como La Salut, Artigues o Sant Roc es grande. La impresión de que les han abandonado a su suerte, total.

Miquel Jurado

Militante del PSC en la transición, más tarde cargo de confianza de CiU, activista vecinal de larga trayectoria. Hoy es el embajador del líder del PP de Badalona, Xavier García Albiol.

Afirma:

“Llenamos los agujeros que han dejado otros”.

Val, d’acord, però, amb què omplen els forats?

Seguim.

En el Centre, las tradicionales élites de la ciudad temen por igual a los rumanos –a veces menudean por la calle del Mar– y al severo descrédito de algunos discursos de la emergente derecha local.

Vendrell es categórico: “En mi barrio hay racismo. ¿Cómo no si en la calle tienes la sensación de vivir en Marrakech?”. En pocos años, las zapaterías, tiendas de moda y relojerías de la calle Xile dieron paso a una sucesión de locutorios, puestos de kebab y carnicerías halal.
Vendrell admite que algo ha mejorado en los últimos tiempos (de hecho, el jueves pasado desahuciaron a un rumano en el barrio), pero está convencido de que “esto se ha empezado a mover porque los del PP han apretado a los socialistas”.

El patriarca de los gitanos de Sant Roc, el Tío Manuel, dice que “aquí los problemas los arreglamos nosotros. Les llevamos treinta años a los gitanos rumanos, y les enseñamos a comportarse, a no tirar la basura por la ventana. La cosa ha mejorado. A los primeros ya los hemos educado”. Y el que no atiende a razones puede ser desterrado.
Manuel es tal vez el más crítico con la estrategia política del PP. “Está azuzando a la gente. Eso no está bien. Lo de Francia tampoco. Nos están metiendo a todos en el mismo saco, en el de los delincuentes. Y eso es un paso atrás”, advierte.

L’eurodiputada Sanchez-Schmid

lleva dieciséis años trabajando en programas de integración de gitanos, “en especial –explica– de los niños”, desde el Ayuntamiento de Perpiñán. Y en el Parlamento europeo comparte con húngaros, búlgaros y rumanos una comisión para mejorar sus condiciones. Convencida de que es necesario hablar “con franqueza y de cara sobre los aspectos más feos de la inmigración”, también cree que “la expulsión de gitanos ha de ser la última solución”. Pero ninguna de esas ideas aparecieron en el relato que se hizo en su visita: estaban en Badalona, declarada zona de conflicto.

Hace cinco años, la primera manifestación contra los rumanos en la Salut empezó por un motivo bien sucio. A la vuelta del trabajo, un vecino halló inundada de heces su casa. Los inquilinos de los bajos habían atascado los bajantes de modo que todo lo acumulado buscó la salida más próxima. Toda una metáfora. No debería volver a ocurrir.

El número de extranjeros residentes en Badalona no es excepcional. Con 33.000 inmigrantes, sobre una población total de 219.000, sitúa a Badalona, con un 15,07%, por debajo de los porcentajes de otros municipios comparables. Así, l´Hospitalet alcanza el 22% y Santa Coloma de Gramenet, el 21%

Puede ocurrir que el Partido Popular logre romper aquí la barrera que le ha vedado el paso en los municipios de la periferia, aunque tendrá muy difícil gobernar porque la estrategia sobre la inmigración de sus líderes locales está abriendo brechas en lo personal. Algunos concejales socialistas y de CiU han sido amenazados porque son “amigos de los moros”. Hay cosas que no se olvidan.

[2] Comentaris

Potser és una frivolitat per part meva, però ho trobo divertit:

El grupo municipal del PP de Badalona ha denunciado el comentario “machista” que, en su opinión, ha dirigido hoy el alcalde de la población, Jordi Serra, a la ex ministra y presidenta de la Asamblea de Madrid, Elvira Rodríguez, al llamarla “voluminosa”.

Por su parte, Jordi Serra ha pedido disculpas durante el pleno municipal, asegurando que su comentario se refería al volumen de la comitiva, no al de la ex ministra, y ha retirado sus palabras por si alguien se había sentido ofendido, según ha explicado él mismo en declaraciones a Efe. EFE.

Estic segur que no ens mereixem aquests polítics. No pot ser.

La notícia és de l’ABC: PP denuncia un insulto “machista” del alcalde de Badalona a una ex ministra.

[2] Comentaris

Fa ja uns dies llegia al bloc d’en Ferran Falcó un escrit seu sobre el “mercat de la misèria” (tant l’entrecomillat con el nom els trec del bloc del Ferran). Enganxo un paràgraf que descriu força bé el que és aquell “mercat”:

Els dimarts hi porten allò que bàsicament recuperen dels contenidors i aprofiten el mercat setmanal de la ciutat veïna. Allà, pobres els qui venen i pobres els qui hi compren, es queden amb allò que no té cap valor real. Els qui ho recuperen ho treuen del no res, i els qui ho compren es queden allò que ningú no vol.

La veritat, llegint això és fa difícil d’acceptar que tota la solució que poden aportar les autoritats sigui l’actuació policial:

Nosaltres anem fent aquest tipus d’intervencions, amb la col·laboració imprescindible de mossos i del cos nacional de policia. Els uns s’ocupen de la venda ambulant no permesa, d’altres de les falsificacions i la seguretat i higiene dels productes, i els darrers de les qüestions d’estrangeria.

I això que aquesta solució tampoc és una solució:

Però es tracta d’una pràctica que no podem deixar passar. Ni créixer. Els nostres instruments però, són insuficients. No els importen les sancions, ni que els decomissem el que porten. No poden pagar les multes administratives, ni allò que tenen pertany a ningú altre o a ells mateixos. Multar als compradors tampoc no seria una solució, perquè es tracta de persones que malviuen amb alguna prestació social o jubliació misèrrima. I la competència d’estrangeria la detenta el cos nacional de policia, però amb el desplegament dels mossos no hi ha agents del CNP suficients per entomar la qüestió, malgrat la bona disposició i l’agraïment que cal fer per l’esforç que fan en ajudar-nos.

Bé i tot això, que té a veure amb ICV? Doncs té a veure perquè a la web d’ICV podem llegir un article, titulat ICV-EUiA denuncia la passivitat de les autoritats municipals davant el mal anomenat “mercat de la misèria” on podem llegir:

Àlex Mañas s’ha declarat “estupefacte” quan ha vist un centenar de venedors pobres que venen productes recuperats de les deixalles a d’altres més pobres

Per Àlex Mañas “la solució no és criminalitzar la pobresa”, però el que cal fer immediatament és assegurar la presència de la policia local per tal d’evitar que s’instal·li aquest mercat improvisat.

“Cal fer tres coses: primer presència permanent de la guàrdia urbana per evitar la instal·lació del mercat; segon, retirada immediata dels camions magatzem dels venedors i tercer pensar, conjuntament amb l’Associació de Marxants, el veïnat i l’Ateneu de Sant Roc, quines activitats es poden realitzar en aquest espai el dimarts per evitar que, coincidint amb els encants, es produeixi aquest fenomen.

Vaja, que no criminalitzem la pobresa, però fem servir a la policia per evitar que els pobres puguin buscar una manera de millorar la seva existència. O, si ho fan, que sigui d’amagat, que no es vegin massa…

La veritat, no acabo d’entendre la postura de l’Alex Mañas. Jugant a ser Xavier Garcia? Populisme d’estar per casa a costa dels pobres? I, a sobre, un sindicat de la guàrdia urbana de Badalona el contradiu quant a la presència policial…

1 Comentari

Doncs això, en Xavier Garcia continua amb la seva campanya electoral basada, gairebé en exclusiva (o això sembla), en el problema dels gitanos romanesos.

La notícia d’avui és la visita d’una eurodiputada del partit de Sarkozy per veure en directe un inexistent campament de gitanos a Badalona.

A veure: sí, sembla ser que els gitanos romanesos són un problema a la ciutat. Sí, l’eurodiputada té tot el dret del món a visitar Badalona. Només faltaria.

Però senyor Albiol, que Badalona és molt més que els gitanos romanesos… Per posar un exemple, els veïns de Can Solei porten molts anys demanant que s’arregli un solar mig abandonat per l’ajuntament on darrerament grups de brètols no deixen dormir als veïns (entre d’altres coses). Perquè mai em vist al senyor Albiol per aquí? Total té la seu del seu partit a 3 minuts caminant…

Potser sí que en treu profit del circ que està muntant al voltant d’aquest tema. Però dubto que li serveixi per aconseguir la majoria absoluta a l’ajuntament. I, la veritat, sense la majoria absoluta no aconseguirà mai ser l’alcalde de la ciutat.

O això espero…

La notícia als mitjans:

• El Mundo: Una eurodiputada de Sarkozy visitará barrios con rumanos en Badalona.
• La Vanguardia: Una eurodiputada de Sarkozy visitará los barrios con colectivos rumanos de Badalona.
• La Vanguardia: El Ayuntamiento de Badalona considera un error la visita de una eurodiputada francesa.

[3] Comentaris

Tornava avui de la feina quan m’he topat amb la inauguració de les obres de l’extensió del passeig marítim de Badalona. No m’he pogut quedar perquè m’esperaven a casa, però la visió no era massa engrescadora: havia poca gent i massa parafernàlia (una carpa per a les autoritats, un muntatge per poder posar la primera pedra, altaveus, força membres de la guàrdia urbana,…)

És cert que l’obra és important però no és menys cert que la majoria de badalonins té prou problemes com per a no preocupar-se massa per aquests afers.

Així, un acte per al qual ha vingut un senyor de Madrid (dient “ciudaz” i “proyeto” dubto que fos català) i al qual, segurament, no haurà faltat cap polític municipal, ha quedat “deslluït” per la manca de participació ciutadana.

Bé, ja he dit que no m’he pogut quedar, però sí he pogut sentir al senyor de Madrid dient que esperava que les obres durin menys dels 18 mesos en que estan previstes. A veure si és veritat.

Torno a repetir que el fet que comencin les obres és una bona noticia, perquè al menys s’arreglarà aquella zona que, tot s’ha de dir, fa una mica de pena.

De tot això em queden però dues “incomoditats”:

• Em preocupa con afectaran aquestes obres a la circulació pel carrer Eduard Maristany, especialment la part on el carrer és de direcció única i que acostumo a fer al costat de la platja, en una zona on ara estarà el passeig. Espero que facin el carrer Eduard Maristany de doble circulació fins a l’estació…
• El port fa de punt final del passeig marítim. Com no podia ser d’una altra manera, el port que trenca el front marítim, trenca també el passeig. I, de fet, no només el trenca si no també li marca el final. Una llàstima.

Per acabar un recull de notícies:

• El País: Badalona inicia la prolongación de su paseo marítimo, que unirá Sant Adrià y Montgat
• El Punt: El passeig marítim inicia avui el compte enrere.

[7] Comentaris

Finalment tindrem canal. Ho va confirmar ahir l’alcalde de Badalona. Jo, com he dit ja en altres ocasions, no ho veig clar, són molts diners i no trobo que sigui millor el canal que un bon parc ben fet. Al cap i a la fi, el verd és sa, es més bonic i fa la ciutat més amigable. El canal a banda de la part estètica dubto que tingui cap altre avantatge.
Però els nostres gestors segur que en saben més que jo.

El Punt: Serra esvaeix els dubtes i diu que el canal del port es farà.
Ferran Falcó: Hi haurà canal.

[14] Comentaris