(avÃs a la galerÃa: no sóc el carles/badabit, sinó el capgròs)
En la possible combinatòria d’opcions a la propera alcaldia de Badalona, crec que encara no s’han explorar totes les alternatives. En general, crec que tot el que s’ha anat proposant s’està fent, per una banda, en clau de partit: quines aliances de partit es poden fer i quines no; i, per una altra banda, en clau de PP sà o PP no (que no deixa de ser una variant de la clau de partits, tot i que té entitat pròpia).
Crec que haurÃem d’explorar també si podem parlar en clau de persones, per una banda, i en clau de ciutat, per una altra. Sóc conscient que el que proposaré a continuació té un toc d’ingenuïtat, perquè qui té els vots són els partits. Però tampoc hi perdem res per pensar-hi, entre d’altres coses perquè sembla que estiguem tapant-nos amb un llençol massa curt que ens destapa els peus quan ens volem tapar el cos.
En quines coses hi ha acords més o menys amplis?
Per una banda, en la necessitat del canvi. Això no només és un clamor (hi ha força anà lisis que diuen que el PSC no ha caigut perquè ha actuat de mur de contenció vers el PP, no perquè hagi recuperat la confiança) sinó que moltes veus dins el mateix PSC també ho pensen aixÃ. Tres quartes parts dels vots volen canvi.
Per una altra banda, la necessitat de treballar per la cohesió social, el que es pot llegir també com un rotund no als discursos més extrems. Més de dos terços dels vots s’alineaven amb una visió integradora de la ciutat lluny de discursos més, diguem-ne, excloents.
Fem-ho per eliminació: els dos punts anteriors ens fan deixar fora de l’alcaldia Jordi Serra i Xavier Garcia Albiol. En el seu lloc haurÃem de trobar un alcalde. Ens queden Ferran Falcó i Carles Sagués. A riscos de ser parcial, crec que és més fà cil trobar consens en el fet que Ferran Falcó ha fet força bona feina a l’ajuntament i que presentava un programa més ben construït que no pas Sagués (bà sicament centrat en no-PP i no-retallades-CiU). D’altra banda, Falcó ha tret un 50% més de vots que no pas Sagués.
Tenim alcalde?
Mereix, però, una formació que només ha tret 4 escons dels 27 que hi ha en joc governar? Ho mereix havent tret molts menys escons que les dues formacions que n’han tret més? Segurament no.
Potser, doncs, el problema és que seguim parlant en clau de partit, i no en clau de ciutat.
Escric aquest apunt irremeiablement condicionat per la convicció que una persona com Oriol Lladó hauria de ser a l’Ajuntament, aixà com d’altres persones de fora i dins de les diferents llistes que també hi haurien de ser. De la mateixa manera, hi ha persones que han sortit a les llistes que de cap manera no voldria veure als plens (i no parlo, ara, del Xavier Garcia Albiol).
Tan difÃcil seria fer un govern de consens basat en independents o en aquelles persones, a tÃtol individual, on fos fà cil trobar un acord sobre la seva idoneïtat per a tenir una cartera?
En unes eleccions — si no vaig errat — escollim el poder executiu i el poder legislatiu. Estem molt acostumats que el primer emergeix de forma natural del segon: escollim el legislatiu i, a partir d’aquÃ, en triem qui governarà . Crec que hem de poder, per una vegada, triar un equip de gestors menys polititzat, més professional, i deixar els plens per als polÃtics. Bà sicament perquè hem de rebaixar el to polÃtic i perquè toquen certes mesures socioeconòmiques moltes de les quals no entenen de colors.
Crec que Ferran Falcó hauria de ser alcalde amb un govern d’independents. Aquesta seria la meva proposta.
Interessant la teva proposta però com he esmentat en altres “post” per mi no seria coherent. Quant es guanya es guanya i quant es perd es perd i toca analitzar el perquè i esmenar els errors. Dit això, realment creus que i hauria una neteja a l’ajuntament amb 9 vots socialistes i tres de ICV ? De veritat t’ho creus, això lamentablement no es creïble per mi.
El PSC fa temps que s’ha cregut que l’Ajuntament és de la seva propietat, penso que amb la teva proposta en Falcó quedaria com a masover de la finca i res més.
Si t’atures a pensar hi ha una altra proposta gaire-bé “galà ctica” que no crec que ningú s’atreveixi a esmentar.
Jordi, jo crec que seria un inici de canvi. Sé que no seria total, però tot és començar, encara que sigui començant pel “masover” 😉
Proposta galà ctica!?
No se si sabre explicar-me:
Govern de concentració, cada partit cedeix part de les seves propostes ideològiques
per de manera conjunta gestionar una ciutat, regió, nació, estat, etc…
Entre tots els partits ACORDEN qui coordinarà aquest govern, alhora que acorden les mÃnimes bases per la governació.
Si hi ha ideologies molt distanciades, es busca el posseïdor de la ideologia que estigui més al centre per encapçalar la tasca de govern, amb completa llibertat per escollir els companys de govern. Aquesta fórmula és coherent en si mateixa ja que es feta en base a un pacte multipartidista, que inclou tots aquells que han estat escollits pels ciutadans.
Traslladat això mateix a Badalona ho resumiria de la següent manera:
PP, PSC, CiU, i ICV-EUiA acorden que CiU obtingui l’alcaldia i formi govern.
PP, PSC, CiU, i ICV-EUiA acorden les lÃnies mestres d’aquest govern.
CiU forma govern amb total llibertat per escollir els regidors que vulgui dels partits que vulgui, alhora que també escull a les persones que cregui convenient per col•laborar en aquest govern, siguin o no adscrites a partits polÃtics de la ciutat.
Aquà i ara la dificultat rau amb ser seriós en el compliment dels acords.
Afegeixo que, penso que CiU tindria de fer aquesta proposta, i si no aconsegueix l’acord esmentat tindria la completa legitimitat per no donar el seu suport a ningú, i quedar-se tranquil•lament a l’oposició.
Crec, Jordi, que, en essència, la teva proposta i la meva són molt semblants.
Segurament la major diferència rau en què jo proposo un govern tan apartidista com sigui possible (amb l’excepció de l’alcalde) i que les llistes (totes i sense excepció) acordin uns representants de consens, mentre que tu proposes el contrari: els regidors els tria l’alcalde però el programa és de consens.
Se’m fa més factible que hi hagi acord en la tria de persones que no pas en arribar a un pacte programà tic, especialment si hi ha les quatre llistes implicades.
A veure què passa al final…