(avÃs a la galerÃa: no sóc el carles/badabit, sinó el capgròs)
En la possible combinatòria d’opcions a la propera alcaldia de Badalona, crec que encara no s’han explorar totes les alternatives. En general, crec que tot el que s’ha anat proposant s’està fent, per una banda, en clau de partit: quines aliances de partit es poden fer i quines no; i, per una altra banda, en clau de PP sà o PP no (que no deixa de ser una variant de la clau de partits, tot i que té entitat pròpia).
Crec que haurÃem d’explorar també si podem parlar en clau de persones, per una banda, i en clau de ciutat, per una altra. Sóc conscient que el que proposaré a continuació té un toc d’ingenuïtat, perquè qui té els vots són els partits. Però tampoc hi perdem res per pensar-hi, entre d’altres coses perquè sembla que estiguem tapant-nos amb un llençol massa curt que ens destapa els peus quan ens volem tapar el cos.
En quines coses hi ha acords més o menys amplis?
Per una banda, en la necessitat del canvi. Això no només és un clamor (hi ha força anà lisis que diuen que el PSC no ha caigut perquè ha actuat de mur de contenció vers el PP, no perquè hagi recuperat la confiança) sinó que moltes veus dins el mateix PSC també ho pensen aixÃ. Tres quartes parts dels vots volen canvi.
Per una altra banda, la necessitat de treballar per la cohesió social, el que es pot llegir també com un rotund no als discursos més extrems. Més de dos terços dels vots s’alineaven amb una visió integradora de la ciutat lluny de discursos més, diguem-ne, excloents.
Fem-ho per eliminació: els dos punts anteriors ens fan deixar fora de l’alcaldia Jordi Serra i Xavier Garcia Albiol. En el seu lloc haurÃem de trobar un alcalde. Ens queden Ferran Falcó i Carles Sagués. A riscos de ser parcial, crec que és més fà cil trobar consens en el fet que Ferran Falcó ha fet força bona feina a l’ajuntament i que presentava un programa més ben construït que no pas Sagués (bà sicament centrat en no-PP i no-retallades-CiU). D’altra banda, Falcó ha tret un 50% més de vots que no pas Sagués.
Tenim alcalde?
Mereix, però, una formació que només ha tret 4 escons dels 27 que hi ha en joc governar? Ho mereix havent tret molts menys escons que les dues formacions que n’han tret més? Segurament no.
Potser, doncs, el problema és que seguim parlant en clau de partit, i no en clau de ciutat.
Escric aquest apunt irremeiablement condicionat per la convicció que una persona com Oriol Lladó hauria de ser a l’Ajuntament, aixà com d’altres persones de fora i dins de les diferents llistes que també hi haurien de ser. De la mateixa manera, hi ha persones que han sortit a les llistes que de cap manera no voldria veure als plens (i no parlo, ara, del Xavier Garcia Albiol).
Tan difÃcil seria fer un govern de consens basat en independents o en aquelles persones, a tÃtol individual, on fos fà cil trobar un acord sobre la seva idoneïtat per a tenir una cartera?
En unes eleccions — si no vaig errat — escollim el poder executiu i el poder legislatiu. Estem molt acostumats que el primer emergeix de forma natural del segon: escollim el legislatiu i, a partir d’aquÃ, en triem qui governarà . Crec que hem de poder, per una vegada, triar un equip de gestors menys polititzat, més professional, i deixar els plens per als polÃtics. Bà sicament perquè hem de rebaixar el to polÃtic i perquè toquen certes mesures socioeconòmiques moltes de les quals no entenen de colors.
Crec que Ferran Falcó hauria de ser alcalde amb un govern d’independents. Aquesta seria la meva proposta.