Mostra totes les entrades de Capgròs

Quant a Capgròs

També conegut com Isma, el Capgròs és possiblement el col·laborador de Badalona Bitàcola que més valor aporta al blog. Més fins i tot que el seu administrador!

Badalona no és un laboratori: és una punta de llança

Badalona

Amb pocs dies de diferència, l’Oriol Lladó — Badalona, escenari d’un nou experiment — i el Marcel Mauri — Comencem a tenir la sensació que Badalona ha esdevingut un laboratori — han apuntat ambdós l’aparent però cada cop més evident divergència de comportament entre el Partit Popular de/a Catalunya i el Partit Popular a Badalona: mentre els primers opten per la centralitat o la moderació des de la fermesa dels seus principis, els segons, amb Xavier Garcia Albiol al capdavant, opten per portar els seus principis a la primera línia de la seva política, deixant el consens enrere.

Comparteixo les anàlisis — m’ha agradat especialment la de l’Oriol Lladó — i crec que són no només pertinents sinó qüestions a no perdre de vista en els propers mesos.

Tanmateix, no puc sinó discrepar de titllar la situació a Badalona de laboratori o d’experiment. En termes temporals, quan un experiment s’allarga en durada i amplitud, del que parlem no és ja d’un experiment, sinó de la implantació d’una mesura (una vacuna, un programa espacial… o una política).

Donem-li la volta a les coses.

Xavier Garcia Albiol no és l’enfant terrible ni de l’Alicia Sánchez-Camacho ni del Mariano Rajoy. Xavier Garcia Albiol és, en l’àmbit de la política municipal, un dels polítics més importants que té ara el PP a l’estat espanyol. Sempre que diem que Badalona és la 3a ciutat catalana per població, oblidem que ocupa el lloc 23 de l’Estat d’una llista de 8.116 municipis i per davant de moltes capitals de província.

Hom pot compartir o no les idees i la manera de posar-les en pràctica de Xavier Garcia Albiol, però més enllà dels estirabots habituals en els polítics a l’oposició o en els polítics en campanya, Xavier Garcia Albiol està demostrant que de Política en sap i molt, que sap parar l’orella tant al carrer com als passadissos de la política macro. Xavier Garcia Albiol fa temps que va deixar de ser un experiment de laboratori, i des que va guanyar les eleccions — si no abans — que està posant en pràctica la seva política, pensant en gran: una punta de llança que s’obre pas entre maneres de fer del passat.

Mentre això passa, la resta de partits a Badalona segueixen lamentant-se dels experiments que poden sortir malament i del mal que poden fer; segueixen pensant en una política en petit, domèstica, la que es pot cuinar al Círcol mentre es juguen deu duros a la botifarra o al dòmino.

Deia Arthur C. Clarke que qualsevol tecnologia prou avançada no es pot distingir de la màgia. En la meva opinió, Garcia Albiol sembla experiment o un laboratori perquè la resta de partits encara treballen des del seu taller artesà de tota la vida. I això pot agradar més o menys, però minimitzar-ho o trivialitzar-ho és despistar el personal.

NOTA: sembla ser que el meu apunt es pot entendre en clau nacionalista. Només vull aclarir que no era aquesta la meva intenció, sinó que jo parlava de punta de llança d’una manera de fer política, en general.

Les línies vermelles de Ferran Falcó

Badalona, Eleccions Municipals 2011

Durant la campanya electoral a les municipals de 2011, Ferran Falcó va insistir constantment a dibuixar una línia vermella: a una banda hi havia els partits que, tot i les diferències ideològiques, no jugaven amb la xenofòbia i el racisme, no mercantilitzaven políticament alguns complicats problemes d’integració a Badalona, o sostenien les afirmacions sobre delinqüència amb dades i més dades; a una altra banda, havent-la traspassat (o transgredit) hi havia el PP de Xavier Garcia Albiol. A la campanya tot s’hi valia, menys traspassar la línia vermella. La línia vermella era sortir-se de les regles del joc i, en conseqüència, quedar-ne fora.

Ara, Ferran Falcó torna a afirmar que Garcia Albiol ha traspassat de nou unes línies vermelles i que, de tornar a passar, tindrà resposta al consistori, previsiblement en forma de moció de censura.

El problema amb les línies vermelles és que, un cop traçades, ja no s’esborren, no desapareixen, queden en l’imaginari popular traçades a foc perquè, sovint, són les mateixes línies vermelles que molts ja ens havíem traçat a títol personal.

Acabada la campanya i amb els resultats de les eleccions a la mà, Ferran Falcó oblida que hi havia línies vermelles traçades i deixa que Garcia Albiol sigui alcalde de Badalona. Amb aquest gest, Ferran Falcó no esborra les línies vermelles traçades, sinó que les traspassa ell mateix. És el que tenen les línies vermelles: són tan fines que no pots passejar-t’hi per sobre eternament; o ets a un costat, o ets a l’altre.

Personalment celebro que el Ferran Falcó torni ara a traçar línies vermelles: això sempre ajuda a veure qui està de quina banda.

Falcó i la via dels independents

Badalona, Eleccions Municipals 2011, , ,

(avís a la galería: no sóc el carles/badabit, sinó el capgròs)

En la possible combinatòria d’opcions a la propera alcaldia de Badalona, crec que encara no s’han explorar totes les alternatives. En general, crec que tot el que s’ha anat proposant s’està fent, per una banda, en clau de partit: quines aliances de partit es poden fer i quines no; i, per una altra banda, en clau de PP sí o PP no (que no deixa de ser una variant de la clau de partits, tot i que té entitat pròpia).

Crec que hauríem d’explorar també si podem parlar en clau de persones, per una banda, i en clau de ciutat, per una altra. Sóc conscient que el que proposaré a continuació té un toc d’ingenuïtat, perquè qui té els vots són els partits. Però tampoc hi perdem res per pensar-hi, entre d’altres coses perquè sembla que estiguem tapant-nos amb un llençol massa curt que ens destapa els peus quan ens volem tapar el cos.

En quines coses hi ha acords més o menys amplis?

Per una banda, en la necessitat del canvi. Això no només és un clamor (hi ha força anàlisis que diuen que el PSC no ha caigut perquè ha actuat de mur de contenció vers el PP, no perquè hagi recuperat la confiança) sinó que moltes veus dins el mateix PSC també ho pensen així. Tres quartes parts dels vots volen canvi.

Per una altra banda, la necessitat de treballar per la cohesió social, el que es pot llegir també com un rotund no als discursos més extrems. Més de dos terços dels vots s’alineaven amb una visió integradora de la ciutat lluny de discursos més, diguem-ne, excloents.

Fem-ho per eliminació: els dos punts anteriors ens fan deixar fora de l’alcaldia Jordi Serra i Xavier Garcia Albiol. En el seu lloc hauríem de trobar un alcalde. Ens queden Ferran Falcó i Carles Sagués. A riscos de ser parcial, crec que és més fàcil trobar consens en el fet que Ferran Falcó ha fet força bona feina a l’ajuntament i que presentava un programa més ben construït que no pas Sagués (bàsicament centrat en no-PP i no-retallades-CiU). D’altra banda, Falcó ha tret un 50% més de vots que no pas Sagués.

Tenim alcalde?

Mereix, però, una formació que només ha tret 4 escons dels 27 que hi ha en joc governar? Ho mereix havent tret molts menys escons que les dues formacions que n’han tret més? Segurament no.

Potser, doncs, el problema és que seguim parlant en clau de partit, i no en clau de ciutat.

Escric aquest apunt irremeiablement condicionat per la convicció que una persona com Oriol Lladó hauria de ser a l’Ajuntament, així com d’altres persones de fora i dins de les diferents llistes que també hi haurien de ser. De la mateixa manera, hi ha persones que han sortit a les llistes que de cap manera no voldria veure als plens (i no parlo, ara, del Xavier Garcia Albiol).

Tan difícil seria fer un govern de consens basat en independents o en aquelles persones, a títol individual, on fos fàcil trobar un acord sobre la seva idoneïtat per a tenir una cartera?

En unes eleccions — si no vaig errat — escollim el poder executiu i el poder legislatiu. Estem molt acostumats que el primer emergeix de forma natural del segon: escollim el legislatiu i, a partir d’aquí, en triem qui governarà. Crec que hem de poder, per una vegada, triar un equip de gestors menys polititzat, més professional, i deixar els plens per als polítics. Bàsicament perquè hem de rebaixar el to polític i perquè toquen certes mesures socioeconòmiques moltes de les quals no entenen de colors.

Crec que Ferran Falcó hauria de ser alcalde amb un govern d’independents. Aquesta seria la meva proposta.

Escoles Bressols municipals, clarament insuficients

Badalona, Eleccions Municipals 2011
Llista d'escoles bressol municipals badalona amb mapa d'ubicació

A rel de la campanya 2011 de preinscipció a les escoles bressol públiques de Badalona (PDF), que s’inicia el proper 2 de maig, val la pena fer un breu comentari sobre la, al nostra parer, manifesta insuficiència del nombre d’escoles bressol municipals que hi ha a la ciutat.

Una comparació ràpida: Mataró, amb 122.905 habitants (padró municipal 2010), té 8 escoles bressol municipals; Badalona, amb 218.886 habitants (padró municipal 2010), en té 5. A Mataró hi ha una escola bressol municipal per cada 15.000 habitants; a Badalona una per cada 27.000. Pràcticament la meitat.

A banda d’això, i com es pot veure al plànol, no és només que n’hi hagi poques, sinó que totes es concentren (és una manera de parlar) a la zona nordoest de la ciutat. Tot i que això té una lògica que compartim — al nostre entendre basada en els nivells socio-econòmics dels seus respectius habitants — això no treu que tota la zona de la costa (des de La Mora fins Manresà), i la immediatament adjacent (del Gorg fins a Guixons), així com Pomar i Canyet, no tenen escoles bressol municipals al barri.

Tres reflexions ràpides:

  • Els estudis científics de psicòlegs, biòlegs i educadors demostren, de forma contundent, que l’edat on l’educació té un major impacte és dels 0 als 3 anys, i decreixent al llarg dels anys. I, no obstant, els estudis també demostren que els diners per persona que gastem a Espanya van en proporció inversa (gastem més en universitaris que en primaria). És, doncs, molt necessari invertir en escoles bressol i de primària com a mesura educativa d’alt impacte.
  • Més enllà de la qüestió pedagògica o educativa, la cura dels fills té un altíssim impacte també en l’activitat econòmica. En funció del cost de l’escola bressol, es desencadenen una sèrie d’efectes en cadena que redunden en l’economia de forma directa: disminueix el poder adquisitiu de les famílies i, amb ell, el consum, amb el que es perjudica l’activitat econòmica de l’entorn; es retiren del mercat persones en qui, de forma col·lectiva, hem invertit en la seva formació, perdent-se capital humà; es perjudiquen les classes mitjanes i baixes, incrementant-se les desigualtats socials i econòmiques, amb l’efecte colateral de, una vegada més, reforçar l’efecte de disminució del consum agregat, etc.
  • Per últim, i no per això menys important, l’estadística també mostra que els efectes negatius impacten especialment (i per variar) en la dona, incrementant-se les desigualtats de gènere.

Per raons educatives, econòmiques o de gènere, invertir en escoles bressol municipals sembla una bona idea. Ara que tindrem eleccions municipals, què en pensen els candidats al respecte?

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, van néixer a Badalona 2.614 nens durant l’any 2009. Quantes noves places hi ha a les escoles bressol municipals cada any? 100? 200? Què passa amb els altres més de 2000 nens que neixen cada any?

Els canvis a l’avinguda de Sant Ignasi de Loiola

Badalona, , ,

D’un temps ença — i molt agreujat per les obres de la nova parada de metro Pompeu Fabra — el trànsit per l’eix de l’avinguda de Sant Ignasi de Loiola s’havia tornat pràcticament impossible.

El tancament (o canvi de sentit) del carrer de la Creu, el tancament del carrer de Santa Bàrbara i el “ceda”/semàfor de la plaça Alcalde Xifré amb el carrer Sant Ramon embussaven tot el trànsit que en aquest punt es condensava provinent de Francesc Macià, Guifré i Indústria, tots ells obligats a pujar amunt a buscar una sortida cap al nord i nord-est, lluny del cul de sac que representa, a aquesta alçada, Martí Pujol.

Deixant de banda el punt negre d’Alcalde Xifré amb Sant Ramon, hi havia encara un altre punt negre que, en certa manera, era encara pitjor: la confluència de Sant Ignasi amb Progrés també quedava col·lapsada, amb el que no només s’embussava la sortida cap el nord (via Sant Ignasi amunt) sinó també cap a Barcelona, ja que l’embús de Sant Ignasi i Progrés no deixava que ni cotxes ni autobusos poguessin circular per Progrés en sentit Barcelona.

Total, un desastre.

Fa unes setmanes, però, l’Ajuntament va decidir eliminar la zona d’aparcament en cordó que hi havia al carrer Sant Ignasi entre Progrés i Alfons XII. A més, s’ha sincronitzat el semàfor d’Alcalde Xifré amb Sant Ramon, de manera que ja no cal competir amb els cotxes que vénen de Sant Ramon. És increïble el canvi que aquests “petits” (o potser no tan petits) canvis ha suposat per a la circulació a la dreta de Progrés i esquerra del Centre, i tot a canvi d’uns “pocs” llocs d’aparcament.

Crec que val la pena felicitar l’Ajuntament per aquesta decisió 🙂

Ferran Falcó podria ser alcalde amb els resultats del 28N 2010

Eleccions Municipals 2011

Al Capgròs li agrada la política, la ficció i, sobretot, la política ficció.

Tots sabem que hom no vota necessàriament el mateix a les eleccions estatals, a les autonòmiques o a les municipals. Creure-ho seria una ficció. I això és, precisament, el que hem fet aquí, una ficció… política.

Hem agafat les dades de les eleccions autonòmiques del 28 de novembre de 2010 i hem fet suposat que els ciutadans de Badalona voten exactament el mateix a les properes municipals de 2011.

Els resultats són una porta oberta a moltes possibilitats, però sobretot a un futur govern de Convergència i Unió a Badalona.

El gràfic següent representa el repartiment d’escons en dos nivells: a l’interior, el resultat obtingut a les darreres municipals del 27 de maig de 2007; al cercle exterior, els escons que hipotèticament s’obtindrien a les properes municipals de 2011 segons els vots emesos el 28 de novembre de 2011:

Estimació dels resultats de les municipals de 2011 en funció dels vots de les autonòmiques de 2010 (escons)

És interessant veure com la situació canvia radicalment respecte les darreres eleccions. Si ara tenim sociovergència, amb el PSC a l’alcaldia amb el suport de CiU, amb uns resultats com els d’ahir el més probable és que la situació s’invertís.

Recordem que hi ha 27 escons a l’Ajuntament de Badalona, el que vol dir que la majoria absoluta se situa en 14 escons. Un tripartit d’esquerres no seria factible, deixant de banda que aquesta no va ser l’opció del PSC tampoc el 2006, tot i que era possible. El PP podria donar recolzament a qui vulgui, ja que els seus 6 escons sumarien tant amb el PSC com amb CiU. Tanmateix, el Xavier García Albiol ha cremat massa ponts com per a què cap polític fora del PP vulgui associar-s’hi o veure-s’hi mínimament relacionat. Sembla, doncs, que l’única opció de govern versemblant seria la mateixa que hi ha ara, però invertint-ne els papers, ja que CiU trauria més vots, amb el que el Jordi Serra cediria el seient al Ferran Falcó i vice-versa.

Serà interessant veure quina és l’evolució política dels següents mesos. Si el PSC es recupera, les coses es poden quedar tal i com estan. Si qui es recupera i guanya terreny a Badalona és ERC i CiU és capaç d’esgarrapar un o dos escons més, no seria agosarat pensar que CiU pugués governar en solitari amb el recolzament d’ERC.

En qualsevol cas, l’hivern polític a Badalona es presenta molt prometedor.

Com es fa un tràmit on-line al nou web municipal

Badalona, Internet, Tecnologia, , , ,

L’Antoni Dàvia, cap dels serveis informàtics de l’Ajuntament de Badalona, acaba de penjar al seu bloc un vídeo que explica com fer un tràmit online al nou web de l’Ajuntament, encara en proves.

El reproduïm a continuació, tot agraint-li l’esforç per comunicar els nous serveis en línia de l’Ajuntament 🙂

Oferta de feina: dinamitzador Punt TIC a Badalona

Breus

Un company de l’associació MITHRA em fa arribar una oferta de feina que creiem que pot ser de l’interès d’alguns lectors de Badalona Bitàcola. Amb el seu permís, la reproduïm a continuació, amb el benentès que totes les qüestions referents a l’oferta s’han de fer arribar directament a info@e-mithra.org.

OFERTA DINAMITZADOR BADALONA

Necessitem dinamització a un punt TIC de Badalona amb alta densitat immigrant d’estrangers.

Busquem una persona amb gran capacitat de gestió i dinamització, acostumat a treballar de forma autònoma.

Oferim feina estable amb gran autonomia.

Horari compactat de mati i tarda alterns negociable.

Sou segons barem MITHRA per jornada completa. Possibilitat de complementar amb d’altres tasques.

Imprescindible experiència en dinamització de telecentres.

Valorable:

  • Residència a Badalona o rodalies.
  • Idiomes.
  • Coneixements de programari lliure i cloud computing.
  • Acostumat a treballar per objectius amb gran autonomia.
  • Títol ACTIC

Els interessats heu d’enviar CV a info@e-mithra.org tot posant a l’assumpte: DINAMITZADOR BADALONA

Gràcies.

La XXIII Diada Puntaire a Badalona

Badalona

Anem una mica tard, ja que la XXIII Diada Puntaire a Badalona va ser el proppassat 30 de maig. Tanmateix, mai és tard per als reconeixements.

Vam sortir de casa una amb borrosos records de la infància i l’altre carregat d’escepticisme però sempre predisposat a aprendre alguna cosa nova.

Diversos mitjans anunciaven que s’esperava l’assistència de 4.000 puntaires. Veritablement, aquesta devia ser la xifra: tota la Rambla i tot el passeig marítim que hi ha al davant de la mateixa eren plens de persones — la immensa majoria dones — assegudes a una taula amb el seu coixí de fer puntes. Coixins de diversos tipus, dotzenes (o centenars) de patrons diferents, diversos estils, diverses llengües. Un espectacle — jo no ho qualificaria de cap altra manera — simplement impressionant.

En un “racó” (és un dir) hi havia no puntaries sinó parades amb tot allò que una puntaire necessita per a fer la seva labor. Igualment impressionant veure la gran tipologia de boixets, fils, patrons, etc.

En definitiva, una festassa per a la vista i els sentits.

L’enhorabona a l’organització!

@alcaldebadalona

Badalona, Tecnologia, ,

Des d’ahir, Jordi Serra, l’alcalde de Badalona té un compte a twitter: @alcaldebadalona.

En ell s’hi descriu com:

Alcalde de Badalona. Guanyo una morterada cada més i sóc molt feliç !

i va aprofitar el seu segon missatge per a demanar-li 50 euros per sopar a un conciutadà seu, el Daniel Julià, un tercer missatge per a prometre càrrecs per a tothom i un quart missatge per a presumir de cotxe oficial.

És evident que es tracta d’un compte no oficial, però és evident també que:

  • Algú a l’Ajuntament (probablement el propi alcalde) està suspenent l’assignatura Política 2.0
  • Serà interessant seguir el fals alcalde com a termòmetre per a mesurar el descontent (no només és fals, sinó crític) a la ciutat amb la gestió de l’Ajuntament