Arxiu d'etiquetes: eleccions 2011

4 anys de PP?

Ferran Falcó ha publicat avui mateix un post al seu bloc, titulat Resistir o convèncer on copia la intervenció que CiU Badalona farà al ple del proper 11 de juny va fer davant els mitjans de comunicació explicant la seva intenció de vot al proper ple de l’onze de juny. Resumint: votaran al seu propi candidat.

Així doncs, si no hi ha cap canvi de darrera hora, es confirma que en Xavier Garcia Albiol serà el proper alcalde de Badalona. Això sí, en minoria i sempre amb la possibilitat de trobar-se amb una moció de censura.

Des d’aquest petit blog, continuarem amb la tasca de “mosca collonera”. Només esperar que els que arriben aguantin tan bé com alguns dels que marxen. Això sí, com sempre, esteu tots convidats a participar.

Falcó i la via dels independents

(avís a la galería: no sóc el carles/badabit, sinó el capgròs)

En la possible combinatòria d’opcions a la propera alcaldia de Badalona, crec que encara no s’han explorar totes les alternatives. En general, crec que tot el que s’ha anat proposant s’està fent, per una banda, en clau de partit: quines aliances de partit es poden fer i quines no; i, per una altra banda, en clau de PP sí o PP no (que no deixa de ser una variant de la clau de partits, tot i que té entitat pròpia).

Crec que hauríem d’explorar també si podem parlar en clau de persones, per una banda, i en clau de ciutat, per una altra. Sóc conscient que el que proposaré a continuació té un toc d’ingenuïtat, perquè qui té els vots són els partits. Però tampoc hi perdem res per pensar-hi, entre d’altres coses perquè sembla que estiguem tapant-nos amb un llençol massa curt que ens destapa els peus quan ens volem tapar el cos.

En quines coses hi ha acords més o menys amplis?

Per una banda, en la necessitat del canvi. Això no només és un clamor (hi ha força anàlisis que diuen que el PSC no ha caigut perquè ha actuat de mur de contenció vers el PP, no perquè hagi recuperat la confiança) sinó que moltes veus dins el mateix PSC també ho pensen així. Tres quartes parts dels vots volen canvi.

Per una altra banda, la necessitat de treballar per la cohesió social, el que es pot llegir també com un rotund no als discursos més extrems. Més de dos terços dels vots s’alineaven amb una visió integradora de la ciutat lluny de discursos més, diguem-ne, excloents.

Fem-ho per eliminació: els dos punts anteriors ens fan deixar fora de l’alcaldia Jordi Serra i Xavier Garcia Albiol. En el seu lloc hauríem de trobar un alcalde. Ens queden Ferran Falcó i Carles Sagués. A riscos de ser parcial, crec que és més fàcil trobar consens en el fet que Ferran Falcó ha fet força bona feina a l’ajuntament i que presentava un programa més ben construït que no pas Sagués (bàsicament centrat en no-PP i no-retallades-CiU). D’altra banda, Falcó ha tret un 50% més de vots que no pas Sagués.

Tenim alcalde?

Mereix, però, una formació que només ha tret 4 escons dels 27 que hi ha en joc governar? Ho mereix havent tret molts menys escons que les dues formacions que n’han tret més? Segurament no.

Potser, doncs, el problema és que seguim parlant en clau de partit, i no en clau de ciutat.

Escric aquest apunt irremeiablement condicionat per la convicció que una persona com Oriol Lladó hauria de ser a l’Ajuntament, així com d’altres persones de fora i dins de les diferents llistes que també hi haurien de ser. De la mateixa manera, hi ha persones que han sortit a les llistes que de cap manera no voldria veure als plens (i no parlo, ara, del Xavier Garcia Albiol).

Tan difícil seria fer un govern de consens basat en independents o en aquelles persones, a títol individual, on fos fàcil trobar un acord sobre la seva idoneïtat per a tenir una cartera?

En unes eleccions — si no vaig errat — escollim el poder executiu i el poder legislatiu. Estem molt acostumats que el primer emergeix de forma natural del segon: escollim el legislatiu i, a partir d’aquí, en triem qui governarà. Crec que hem de poder, per una vegada, triar un equip de gestors menys polititzat, més professional, i deixar els plens per als polítics. Bàsicament perquè hem de rebaixar el to polític i perquè toquen certes mesures socioeconòmiques moltes de les quals no entenen de colors.

Crec que Ferran Falcó hauria de ser alcalde amb un govern d’independents. Aquesta seria la meva proposta.

Els regidors del proper mandat

A 97,56% escrutat els regidors que tindrà l’ajuntament de Badalona el proper mandat seran:

  • Partit Popular
    1. Xavier Garcia Albiol
    2. Ramon Riera Macia
    3. María Jesús Hervàs Mínguez (Maritxu)
    4. Sonia Egea Perez
    5. Miguel Jurado Tejada
    6. Juan Fernández Benítez
    7. Rosa Bertran Bartomeu
    8. Salvador Lerma Timonel
    9. David Gómez Villar
    10. Montserrat Salgado Romero
    11. Juan Ruiz Martínez
  • Partit dels socialistes de Catalunya
    1. Jordi Serra Isern
    2. Francesc Serrano Villarroya
    3. Dessirée Garcia Roig
    4. Josep Duran Vázquez
    5. Teresa González Moreno
    6. José Antonio Lara Olivera
    7. Concepción Botey Teruel (Contxita)
    8. Pablo Hernán Tapias
    9. Aniceto Ramírez Vilches
  • CiU
    1. Ferran Falcó Isern
    2. Jordi Subirana Ortells
    3. Josep Pera Colomé
    4. Maria Mercé Rius Serra
  • ICV-EUiA-E
    1. Carles Sagués Baixeras
    2. Asunción García Cotillas (Asun)
    3. Alejandro Mañas Ballesté (Álex)

L’enquesta de El Periódico

Dijous El Periódico publicava una enquesta electoral sobre Badalona curiosa i interessant. Començo pels percentatges de vots de les diferents formacions:

Fixeu-vos en els números presents a les dues gràfiques:

Partits Intenció de vot Estimació vots
PSC 25,6% 29,0%
PP 15,4% 28,4%
CiU 10,8% 15,7%
ICV 4,6% 11,5%
ERC 3,8% 3,8%
C’s 0,6% 0,6%
Altres 1,4% No contemplats
Blanc 5,6%
abstenció 6,2%
Ns/Nc 26,0%
Suma 100% 89%

És evident que a partir de les dades obtingudes, l’empresa que ha fet l’enquesta ha fet una estimació del vot. En aquesta estimació (que pot tenir infinitat de possibles variables) el PP passa del 15,5% de persones que han afirmat que votaran al PP a una estimació del 28,4% de votants a les eleccions, gairebé el doble. La veritat és que tot i que pugui tenir una base, a simple vista aquesta variació resulta si més no estranya. També s’incrementen el percentatge de vots del PSC (de 25,6% a 29%), de CiU (de 10,8% a 15,7%) i de ICV-EUiA (de 4,6% a 11,5%)

Bé, és una estimació i l’empresa sabrà de quina manera fa els seus càlculs.

Però les dades d’intenció directa de vot em resulten poc creïbles. L’abstenció a Badalona a les municipals ha estat sempre per sobre del 35%. Però des del 91 l’abstenció a Badalona no baixa del 40%, estant per sobre del 50% a les eleccions del 2007. Tot i que és d’esperar una reducció de l’abstenció per a les properes eleccions, a la gràfica d’intenció directa de vot, trobem un 6,2% que es declaren abstencionistes, una quantitat extremadament baixa i molt poc probable. De fet, sumant els vots d’abstencions, Ns/Nc, i vots en blanc, s’arriba a un 37,8% que si fos abstenció a les eleccions estaria fins i tot bé.

Per acabar-ho d’arrodonir, si bé a l’hora de fer l’estimació de vot es modifiquen els resultats obtinguts a les enquestes, sembla que no es fa el mateix a l’hora de donar les dades de preferència com alcalde o de valoració dels candidats. I així, ens trobem que l’empresa no es creu les dades que té d’intenció de vot, però sí les altres dues. I, la veritat, o te les creus totes o si has de fer estimacions, ho has de fer per a tot, no?

Bé, com sempre, aquesta és la meva opinió, que segur que és errònia 😛

En qualsevol cas una enquesta interessant.

L’Andreu Mas també ha comentat l’enquesta: La patata calenta.
L’enquesta: El PP empatará en Badalona con el PSC y CiU decantará la alcaldía.

¿Y tú de quien eres?

Fa uns dies, parlant amb un polític badaloní, em comentava com de difícil els resulta aconseguir que la gent que no és “dels seus” els escoltés. No li falta raó, en general tenim tendència a escoltar els missatges de la candidatura que creiem pot estar més propera a nosaltres i fàcilment deixem de banda altres possibilitats que podrien ser també del nostre interès. I no parlo només de les candidatures amb representació a l’ajuntament, també hi ha altres candidatures que tot i no tenir representació poden dir coses interessants.

De fet, reconec que jo hi ha algunes de les 18 candidatures que es presenten a Badalona que ja pel nom ni tan sols m’he preocupat d’on vénen. Però al menys de tots els partits amb possibilitats de treure més de 1000 vots, en tinc una idea del tipus d’idiologia que tenen i en alguns casos fins i tot m’he llegit les seves propostes. Però és impossible per a qualsevol ciutadà atendre i entendre a 18 candidatures! (simplement per qüestió de cansament mental 😛 )

Tot i això, si ens quedem només amb els partits que tenen representació a l’ajuntament, és molt més fàcil llegir el que diuen i el que proposen. Una altra cosa és anar a un míting polític – a mi personalment no m’agraden gens – però anar a la seva web i llegir el que diuen és força factible.

I tot això a què ve? Què té a veure amb el títol de l’entrada? Bé, de fet era una reflexió en veu alta a partir de la xerrada aquesta que vaig tenir l’altra dia. I la relació amb el títol és que vaig acabar la conversa amb l’idea de que el polític en qüestió no em considerava “dels seus”. I em va fer gràcia perquè vaig marxar preguntant-me si hi haurà algun dels polítics badalonins que consideri a l’autor d’aquest blog com “un dels seus” (entès com “un possible votant”). I a algú votaré, segur!

Extra:
Si voleu conèixer el que diuen els partits polítics badalonins, podeu sentir els espais electorals de televisió i de ràdio que tots els partits tenen. Per tal que resulti més fàcil, adjunto dos documents que us poden servir per localitzar quin dia i a quina hora podeu sentir/veure l’espai electoral d’un determinat partit.

La correspondència dels noms dels partits amb les sigles són les següents:

  • PSC – Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal
  • PP – Partit Popular
  • CiU – Convergència i Unió
  • ICV – Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Entesa
  • ERC – Esquerra Republicana de Catalunya-Accent-Reagrupament Ind.-AMun.
  • C’s – Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía
  • SI – Solidaritat Catalana per la Independència
  • PxC – Plataforma per Catalunya
  • PSBAD – Partit Socialista de Badalona
  • LLEI – Lloc Espai Independent
  • CUP – Candidatura d’Unitat Popular-Poble Actiu
  • EB – Escons en blanc-Ciudadanos en blanco
  • POSI – Partit Obrer Socialista Internacionalista
  • PFV – Familia y Vida
  • DP – Democracia Participativa
  • EV – Els Verds-Grup Verd Europeu
  • SiDC – Socialistes i Demòcrates Crítics
  • PRE – Partit Republicà d’Esquerra-Izquierda Republicana

Amb accent badaloní

Avui s’ha fet pública la creació d’un grup ciutadà que es fa dir Accent – Independents per Badalona i que a la seva carta de presentació diuen (entre altres moltes coses) que calen noves idees a la política badalonina, noves cares, noves maneres, constructives i exigents.

Estic d’acord que hi ha moltes coses a renovar a la política badalonina i que noves cares i noves propostes seran bones per la ciutat, així que la idea i les propostes em semblen molt interessants. Però només arribo fins aquí. No em convenç la manera de posar-la en pràctica, pactant amb un partit polític ja present a l’ajuntament, que si bé els pot ajudar a tenir visibilitat i influència, també els fa perdre part de la frescor que volen aportar.

Diu El Punt que l’alcaldable serà el president local d’ERC i ideòleg de la proposta, Miquel Estruch, i tot apunta que immediatament darrere seu podria tenir el lloc reservat un dels promotors del Badalona 2011 i un dels impulsors d’Accent: Oriol Lladó. No negaré que m’agradaria veure a l’Oriol a l’ajuntament, però… No sé, ni em convenç la manera, ni tinc clar que pugui arribar a ser-hi.

Per la banda d’ERC crec que és un bon moviment. Penso que els beneficia tot i que no deixa de ser una aventura que no necessàriament tots els militants entendran.

Aquest moviment no deixa (o al menys no hauria de deixar) indiferent a ningú que visqui de prop la política badalonina, però la resposta de CiU ha estat ràpida i contundent i en una nota de premsa publicada avui mateix en Ferran Falcó diu:

és sorprenent que aquestes persones hagin decidit fer una aposta implicant-se explícitament en la llista electoral d’ERC i no hagin contemplat la possibilitat de col·laborar, amb aquesta o qualsevol altra forma, en l’oferta pública que vaig fer el febrer d’aquest any amb el document La Badalona que suma.

Entec la resposta d’en Ferran, però també entenc la postura d’Accent. Ferran parla de col·laboració però des de una postura en la que qui decideix al final és ell i el seu partit i és de suposar que l’acord entre ERC i Accent dóna a aquests la possibilitat de prendre part en les decisions i no només en les deliberacions prèvies.

Bé, sigui com sigui, benvingut Accent!

Enllaços relacionats:

Actualització 17 de desembre: Més enllaços:

Ferran Falcó podria ser alcalde al 2011?

Aquesta entrada vol ser una continuació de la que en Capgròs va fer fa uns dies, Ferran Falcó podria ser alcalde amb els resultats del 28N 2010. En aquella entrada jo deia que creia que els números que donava en Capgròs per les eleccions municipals de l’any vinent eren possibles. Però calia veure-ho amb més dades.

Ara, amb algunes dades més ja no estic tant disposat a afirmar que aquells números puguin ser possibles…

La meva afirmació estava basada en el que jo recordava de les dues darreres eleccions municipals (2003 – 2007) on es podia veure com el PSC de Badalona, a les eleccions del 2007, perdia més vots que el PSC nacional, com si els electors badalonins del PSC no confiessin en el PSC local. Però les coses són més complicades:

Continua la lectura de Ferran Falcó podria ser alcalde al 2011?

Ferran Falcó i la Generalitat

Fa ja un temps un conegut, gens convergent, però molt “falconista” em comentava que li preocupava el que podria passar si, com és força probable, CiU guanya les properes eleccions a la Generalitat.

El meu conegut deia que, donat que en Falcó ja havia tingut càrrecs de confiança quan CiU estava al govern, el més probable és que, governant de nou Catalunya, en Falcó tornés a tenir sobre la taula l’oferta d’algun càrrec d’abast nacional. Tot i la seva confiança amb el Ferran, es preguntava fins a on era un polític badaloní i fins a on un polític. Si teniem Ferran per anys o per mesos.

Tot i que CiU no s’acaba amb Ferran Falcó no hi ha dubte de que la figura de l’alcaldable de la formació té molt pes en la imatge badalonina del partit, així que és probable que la seva marxa influís en els resultats electorals a la nostra ciutat. Sempre quedaria la possibilitat de que Ferran aguantés fins les municipals i segons els resultats, marxés a fer altres tasques més desitjables, però, la veritat, seria molt lleig i en Ferran perdria la bona imatge que té ara davant de molts badalonins i badalonines.

Bé, no sé que passarà, aquí deixo la reflexió.