Arxiu de la categoria: Badalona

I jo que crec que tot és més senzill…

Badalona experiment o punta de llança? O potser cap de les dues coses? Sincerament, estem donant-li voltes a coses que si bé són importants pel conjunt de la societat catalana, cal preguntar-se si la majoria dels badalonins ho viuen de la mateixa manera.

Diumenge, a La Plana, als actes no institucionals de celebració de La Diada, érem unes 300 persones en una estimació que m’atreveixo a dir que és optimista. A la majoria dels badalonins, als votants del PP de tota la vida i a molts dels votants del PSC, La Diada ni els interessa ni els importa. Bé, sí, els interessa quan poden fer pont. És una llàstima, però és la realitat.

I quant a l’idioma… Quin percentatge de badalonins ni parla ni escriu el català i ni tant sols els importa?

Els regidors del PP s’estan movent molt. De fet la feina que està fent el PP a peu de carrer sembla la continuació del que feien abans de les eleccions. Utilitza molt bé la propaganda combinada amb actuacions reals. I no sembla que els hi vagi malament. I mentre l’oposició sembla actuar de cara a una galeria gairebé inexistent, el PP va fent una política que sembla agradar.

Bé, segur que m’equivoco, però jo diria que ni experiment ni punta de llança. Ens agradi o no, més aviat un toc de realitat badalonina.

I un detall més. Dubto que la política del PP de Badalona es pugui extrapol·lar a més de dos o tres municipis catalans.

Actualització 13/9/11:
A veure, és evident que el PP està fent política local i nacional. La meva impressió (pel que sento bàsicament al meu carrer) és que a la gent la política nacional li preocupa menys que la local i, per tant, si localment funciona, no importa si diu segons quines coses. A Catalunya el nacionalisme està més arrelat que a Espanya i per tant la política local gairebé sempre té una component nacional/ista (evidentment catalana). Aquesta component és la que s’ha tret de sobre el PP badaloni i crec que hi ha una part important de la ciutadania a la qual li resulta indiferent. El PSC era més nacionalista (i d’aquí el fet que la bandera espanyola es retirés per la diada malgrat la llei) i mentre el PSC feia bona política local als badalonins no els importava. Quan el PSC ha començat a donar mostres d’esgotament del seu projecte els badalonins no han tingut cap problema en buscar una altra opció política, independentment del seu tarannà nacional.

A l’oposició el barallar-se per una bandera més o menys no els hi donarà més vots. A canvi, el frontisme davant un PP que sembla preocupar-se per la política local només farà que donar forces al PP.

No dic que no s’hagin de defensar les idees nacionalistes a Badalona, però cal fer-ho amb una mica més de ma esquerra de la que ha demostrat l’oposició aquests dies.

Badalona no és un laboratori: és una punta de llança

Amb pocs dies de diferència, l’Oriol Lladó — Badalona, escenari d’un nou experiment — i el Marcel Mauri — Comencem a tenir la sensació que Badalona ha esdevingut un laboratori — han apuntat ambdós l’aparent però cada cop més evident divergència de comportament entre el Partit Popular de/a Catalunya i el Partit Popular a Badalona: mentre els primers opten per la centralitat o la moderació des de la fermesa dels seus principis, els segons, amb Xavier Garcia Albiol al capdavant, opten per portar els seus principis a la primera línia de la seva política, deixant el consens enrere.

Comparteixo les anàlisis — m’ha agradat especialment la de l’Oriol Lladó — i crec que són no només pertinents sinó qüestions a no perdre de vista en els propers mesos.

Tanmateix, no puc sinó discrepar de titllar la situació a Badalona de laboratori o d’experiment. En termes temporals, quan un experiment s’allarga en durada i amplitud, del que parlem no és ja d’un experiment, sinó de la implantació d’una mesura (una vacuna, un programa espacial… o una política).

Donem-li la volta a les coses.

Xavier Garcia Albiol no és l’enfant terrible ni de l’Alicia Sánchez-Camacho ni del Mariano Rajoy. Xavier Garcia Albiol és, en l’àmbit de la política municipal, un dels polítics més importants que té ara el PP a l’estat espanyol. Sempre que diem que Badalona és la 3a ciutat catalana per població, oblidem que ocupa el lloc 23 de l’Estat d’una llista de 8.116 municipis i per davant de moltes capitals de província.

Hom pot compartir o no les idees i la manera de posar-les en pràctica de Xavier Garcia Albiol, però més enllà dels estirabots habituals en els polítics a l’oposició o en els polítics en campanya, Xavier Garcia Albiol està demostrant que de Política en sap i molt, que sap parar l’orella tant al carrer com als passadissos de la política macro. Xavier Garcia Albiol fa temps que va deixar de ser un experiment de laboratori, i des que va guanyar les eleccions — si no abans — que està posant en pràctica la seva política, pensant en gran: una punta de llança que s’obre pas entre maneres de fer del passat.

Mentre això passa, la resta de partits a Badalona segueixen lamentant-se dels experiments que poden sortir malament i del mal que poden fer; segueixen pensant en una política en petit, domèstica, la que es pot cuinar al Círcol mentre es juguen deu duros a la botifarra o al dòmino.

Deia Arthur C. Clarke que qualsevol tecnologia prou avançada no es pot distingir de la màgia. En la meva opinió, Garcia Albiol sembla experiment o un laboratori perquè la resta de partits encara treballen des del seu taller artesà de tota la vida. I això pot agradar més o menys, però minimitzar-ho o trivialitzar-ho és despistar el personal.

NOTA: sembla ser que el meu apunt es pot entendre en clau nacionalista. Només vull aclarir que no era aquesta la meva intenció, sinó que jo parlava de punta de llança d’una manera de fer política, en general.

Les línies vermelles de Ferran Falcó

Durant la campanya electoral a les municipals de 2011, Ferran Falcó va insistir constantment a dibuixar una línia vermella: a una banda hi havia els partits que, tot i les diferències ideològiques, no jugaven amb la xenofòbia i el racisme, no mercantilitzaven políticament alguns complicats problemes d’integració a Badalona, o sostenien les afirmacions sobre delinqüència amb dades i més dades; a una altra banda, havent-la traspassat (o transgredit) hi havia el PP de Xavier Garcia Albiol. A la campanya tot s’hi valia, menys traspassar la línia vermella. La línia vermella era sortir-se de les regles del joc i, en conseqüència, quedar-ne fora.

Ara, Ferran Falcó torna a afirmar que Garcia Albiol ha traspassat de nou unes línies vermelles i que, de tornar a passar, tindrà resposta al consistori, previsiblement en forma de moció de censura.

El problema amb les línies vermelles és que, un cop traçades, ja no s’esborren, no desapareixen, queden en l’imaginari popular traçades a foc perquè, sovint, són les mateixes línies vermelles que molts ja ens havíem traçat a títol personal.

Acabada la campanya i amb els resultats de les eleccions a la mà, Ferran Falcó oblida que hi havia línies vermelles traçades i deixa que Garcia Albiol sigui alcalde de Badalona. Amb aquest gest, Ferran Falcó no esborra les línies vermelles traçades, sinó que les traspassa ell mateix. És el que tenen les línies vermelles: són tan fines que no pots passejar-t’hi per sobre eternament; o ets a un costat, o ets a l’altre.

Personalment celebro que el Ferran Falcó torni ara a traçar línies vermelles: això sempre ajuda a veure qui està de quina banda.

L’ajuntament de Badalona i el correu electrònic

Dilluns vaig enviar un missatge a un compte de correu de l’ajuntament de Badalona. Dimarts un altre. Cap dels dos van arribar al seus destinataris… O el servidor de correu de l’ajuntament ha decidit que els meus missatges no són ben rebuts o bé l’ajuntament de Badalona té un greu problema amb el correu electrònic…

8

Aquest matí, quan he obert el correu (ahir no ho vaig poder fer) m’he trobat amb un munt de missatges de Facebook. Estranyat he obert un i he vist amb una certa sorpresa que era del compte que tinc com a Badalona bitàcola i que era una felicitació per l’aniversari de Badalona bitàcola.

Sí, se m’havia passat l’aniversari del blog! 🙁 I és que des de fa ja algun temps no puc dedicar tot el temps que abans li dedicava. Però bé, aquí estem i no tinc intenció (tot i que en alguna ocasió si m’ho he pensat) de deixar-ho córrer. No de moment.

Bé, 8 anys de Badalona bitàcola. 1231 entrades (que es diu ràpid però que costen d’escriure!) i 2815 comentaris. Seguim!

Per què ha guanyat el PP a Badalona?

Sentia avui l’entrevista que Revista de Badalona l’ha fet a en Xavier Garcia Albiol i sentint-lo dir que han guanyat perquè han sabut arribar a la gent, pensava: no, no és això.

Crec que en Ferran Falcó ho explica millor: ha guanyat el PP perquè la gent volia un canvi i només el PP era la garantia d’aquest canvi. No ho era CiU perquè ja havia pactat abans amb el PSC, i no ho eren tampoc ni ICV ni ERC pel mateix motiu. No ens enganyem, no és l’únic motiu, però sí té un pes important. A l’entrevista que li feien dimarts a Ferran Falcó a RAC1 ho explicava prou bé.

Però, com deia, el PP no ha guanyat tant sol pel desig de canvi. També ha guanyat pel discurs xenòfob, per les visites contínues als barris més desfavorits de Badalona, per la campanya en contra de la resta de partits

I és que el PP de Badalona ha tingut dues campanyes electorals, la seva pròpia i la de la resta de partits. Recordo haver-me queixat en més d’una ocasió, que el senyor Serra es dediqués als debats electorals a insultar a l’Albiol i a dir lo bé que ho havia fet el PSC. A canvi l’Albiol es dedicava a deixar anar propostes, creïbles o no, però propostes a la fi. I altres, que parlaven de fer-lo plegats, insistien en deixar fora a l’Albiol, en un “tots” on no tots tenien cabuda. Al final, malauradament, han estat ells els que s’han quedat fora. Ironia del destí? O dels votants?

Però no n’aprendrem, no. El lider de ERC continua menyspreant al guanyador de les eleccions i a tots els seus votants – una gran manera de fer política positiva -, el PSC no fa autocrítica, ICV s’apunta a fer de crossa del PSC, potser pensant en un futur, i CiU, CiU torna a equivocar-se acceptant una regidoria amb la que poca cosa poden fer i que pot ser un llast per a la seva estratègia d’oposició.

I així ens va.

Per acabar dues lectures molt recomanades:

4 anys de PP?

Ferran Falcó ha publicat avui mateix un post al seu bloc, titulat Resistir o convèncer on copia la intervenció que CiU Badalona farà al ple del proper 11 de juny va fer davant els mitjans de comunicació explicant la seva intenció de vot al proper ple de l’onze de juny. Resumint: votaran al seu propi candidat.

Així doncs, si no hi ha cap canvi de darrera hora, es confirma que en Xavier Garcia Albiol serà el proper alcalde de Badalona. Això sí, en minoria i sempre amb la possibilitat de trobar-se amb una moció de censura.

Des d’aquest petit blog, continuarem amb la tasca de “mosca collonera”. Només esperar que els que arriben aguantin tan bé com alguns dels que marxen. Això sí, com sempre, esteu tots convidats a participar.

Altres opcions… Altres opinions

Interessant el diari El Punt avui. Les seves primeres planes dedicades a Badalona i només a partir de la 6a pàgina no es parla de Barcelona. Tal és la complicada situació badalonina.

Entre els articles de El Punt, hi ha un que parla de que Ferran Falcó ha proposat al PSC fer alcalde a Jordi Serra, però quedant-se a l’oposició. Una proposta que, sembla haver descol·locat un PSC que no veu gens clar res que no sigui un tripartit on ells tinguin el control.

Per altra banda, ahir (de fet fa unes horetes) en capgròs feia una proposta agosarada i jo diria que poc factible. Als comentaris en Jordi Casas fa una altra, també agosarada. Idees no falten i veurem com acaba tot d’aquí a uns dies.

Als blocs badalonins les entrades parlant del tema s’omplen de comentaris a favor i en contra sense que hagi un consens clar – ni tant sols entre els militants de CiU – de si s’ha de deixar o no governar al PP.

A tot això, el PSC ha fet pública una nota de premsa en la diu clarament que el PP ha guanyat pel seu populisme, mentre afirma amb orgull – com si no fos merit igualment del PP – d’haver obtingut més vots (pocs) que a les municipals del 2007. Res d’autocrítica, són els més millors entre els millors 🙁

Em sap molt greu, però el PP ha guanyat gairebé a tota Badalona i allà on no ha guanyat ha aconseguit molts vots. No pot ser tot cosa del populisme. I a partir d’aquí que cadascú decideixi el perquè d’aquests vots (o bé, directament que li pregunti als seus veïns, un, al menys, ha votat al PP).

I a continuació una llista d’enllaços relacionats. Començo per la nota de premsa del PSC, segueixo pels articles d’El Punt i acabo amb una col·lecció de blocs badalonins que tracten el tema. Hi ha lectura per a una estoneta.

Enllaços relacionats:

Si algú posa algun enllaç als comentaris, miraré de afegir-lo a aquesta llista.

Falcó i la via dels independents

(avís a la galería: no sóc el carles/badabit, sinó el capgròs)

En la possible combinatòria d’opcions a la propera alcaldia de Badalona, crec que encara no s’han explorar totes les alternatives. En general, crec que tot el que s’ha anat proposant s’està fent, per una banda, en clau de partit: quines aliances de partit es poden fer i quines no; i, per una altra banda, en clau de PP sí o PP no (que no deixa de ser una variant de la clau de partits, tot i que té entitat pròpia).

Crec que hauríem d’explorar també si podem parlar en clau de persones, per una banda, i en clau de ciutat, per una altra. Sóc conscient que el que proposaré a continuació té un toc d’ingenuïtat, perquè qui té els vots són els partits. Però tampoc hi perdem res per pensar-hi, entre d’altres coses perquè sembla que estiguem tapant-nos amb un llençol massa curt que ens destapa els peus quan ens volem tapar el cos.

En quines coses hi ha acords més o menys amplis?

Per una banda, en la necessitat del canvi. Això no només és un clamor (hi ha força anàlisis que diuen que el PSC no ha caigut perquè ha actuat de mur de contenció vers el PP, no perquè hagi recuperat la confiança) sinó que moltes veus dins el mateix PSC també ho pensen així. Tres quartes parts dels vots volen canvi.

Per una altra banda, la necessitat de treballar per la cohesió social, el que es pot llegir també com un rotund no als discursos més extrems. Més de dos terços dels vots s’alineaven amb una visió integradora de la ciutat lluny de discursos més, diguem-ne, excloents.

Fem-ho per eliminació: els dos punts anteriors ens fan deixar fora de l’alcaldia Jordi Serra i Xavier Garcia Albiol. En el seu lloc hauríem de trobar un alcalde. Ens queden Ferran Falcó i Carles Sagués. A riscos de ser parcial, crec que és més fàcil trobar consens en el fet que Ferran Falcó ha fet força bona feina a l’ajuntament i que presentava un programa més ben construït que no pas Sagués (bàsicament centrat en no-PP i no-retallades-CiU). D’altra banda, Falcó ha tret un 50% més de vots que no pas Sagués.

Tenim alcalde?

Mereix, però, una formació que només ha tret 4 escons dels 27 que hi ha en joc governar? Ho mereix havent tret molts menys escons que les dues formacions que n’han tret més? Segurament no.

Potser, doncs, el problema és que seguim parlant en clau de partit, i no en clau de ciutat.

Escric aquest apunt irremeiablement condicionat per la convicció que una persona com Oriol Lladó hauria de ser a l’Ajuntament, així com d’altres persones de fora i dins de les diferents llistes que també hi haurien de ser. De la mateixa manera, hi ha persones que han sortit a les llistes que de cap manera no voldria veure als plens (i no parlo, ara, del Xavier Garcia Albiol).

Tan difícil seria fer un govern de consens basat en independents o en aquelles persones, a títol individual, on fos fàcil trobar un acord sobre la seva idoneïtat per a tenir una cartera?

En unes eleccions — si no vaig errat — escollim el poder executiu i el poder legislatiu. Estem molt acostumats que el primer emergeix de forma natural del segon: escollim el legislatiu i, a partir d’aquí, en triem qui governarà. Crec que hem de poder, per una vegada, triar un equip de gestors menys polititzat, més professional, i deixar els plens per als polítics. Bàsicament perquè hem de rebaixar el to polític i perquè toquen certes mesures socioeconòmiques moltes de les quals no entenen de colors.

Crec que Ferran Falcó hauria de ser alcalde amb un govern d’independents. Aquesta seria la meva proposta.