Categoria: Badalona

El 28 de novembre de 2005, aviat faran dos anys, la Maite Arqué, alcaldessa de Badalona, inaugurava la plaça Carme Guash i l’aparcament que hi ha a sota. A aquella inauguració l’alcaldessa va dir que els cotxes havien d’estar sota terra perquè la superfície ha de ser per a les persones. Hauria estat una declaració maca si fos creïble, però no ho és 🙁 , o al menys no ho sembla.

Al desembre del mateix any, ni dos mesos més tard, finalitzaven unes obres al carrer Margarida Xirgu. L’objectiu? Retallar una de les voreres del carrer per permetre l’aparcament de més cotxes. El carrer Méndez Núñez té unes voreres de, més o menys, un metre d’amplada. Una d’elles està ocupada per unes obres des de fa més d’un any i l’altre té uns pilons per evitar que els cotxes aparquin a sobre. Aquests pilons impedeixen que passi una cadira de rodes o un cotxet de nen.

El carrer Seu d’Urgell té una de les seves voreres ocupada permanentment pels cotxes. A aquella vorera la grua municipal li té mania, mai la neteja. I no serà perquè no passi per allà. Simplement els “grueros” allà fan ulls grossos…

Una altra demostració de que tenim una ciutat feta pels cotxes ha estat la regulació semafòrica de la cruïlla germà Juli / President Companys. Allà, s’ha reduït el temps de verd pels vianants tot donant preferència als cotxes. Sorprenent? No, es clar, els cotxes tenen prioritat per davant de les persones.

Més proves? El proper any, de nou, l’impost de vehicles de tracció mecànica no pujarà. Si ho farà, com sempre el IBI, l’impost que grava els habitatges. L’ajuntament no puja (des de fa anys) l’impost dels cotxes i no deixa de pujar l’impost del nostre habitatge

No calen més comentaris 🙁

Ahir vam anar a veure les parades de la Fira de la Solidaritat a la Rambla. Vagi per endavant que Capgròs i acompanyant vam sortir molt tard i vàrem arribar a la Rambla pràcticament a misses dites: diumenge a quarts de dues de la tarda.

No obstant, no ens volíem perdre la fira: és una d’aquelles coses que, al nostre entendre, han anat quallant a la ciutat i són una bona mostra de què es fa en el món de la cooperació local.

Ens va sobtar, però, la poca identificació – o explicació, o informació – que, a tots nivells, hi havia de la Fira. Més enllà de la informació que hi havia al web, allà, in situ, aquesta era exigua. Parlava d’identificació perquè moltes parades de les ONG apenes si es distingia a qui pertanyien. Tenien un cartellet al nostre entendre massa petit com per a què fos fàcil saber de quina ONG es tractava.

La carpa que hi havia al final de la fira tenia una informació molt interessant, però el context era inexsitent, així que, si no havies passat pel web, no et quedava clar si eren els projectes de les ONG, o si eren de les ONG finançats per l’Ajuntament; o si les ONG eren de Badalona o eren allà perquè l’Ajuntament les subvencionava. Res de tot això quedava clar.

D’altra banda, la situació de la carpa era totalment desencertada. El fet de ser al final de tot de la fira, i a més estar poc decorada, escassament indicada i mal il·luminada provocaven que la majoria de gent, enlloc d’entrar-hi, fessin mitja volta i comencessin el camí de tornada per la Fira. La nostra proposta, del Capgròs i companyia, hagués estat posar-la just a l’altra punta: a l’encreuament del Carrer del Mar amb la Rambla, on de vegades s’hi posen les paradetes dels artesans. És un lloc de pas obligat i, a més, serviria de porta d’entrada “oficial” a la Fira.

En altres paraules: la Fira funciona, i funciona bé, però el dimoni és en els detalls, i els detalls, enguany, es van descuidar força. La propera, millor encara!

Se’m fa difícil parlar d’ICV. Difícil perquè em resulta difícil d’entendre com un partit que fins ara era part del govern de la ciutat té tantes coses a denunciar. Coses en les que pot tenir més o menys raó, però de les que fa no gaires mesos n’era responsable.

Ja està bé ja que l’oposició faci oposició. Però sembla com si ICV hagués obert els ulls desprès de les darreres eleccions municipals. I no deixà de ser curiós.

A favor d’ICV podem dir que en Carles Sagués s’ha estrenat com a lider d’aquesta formació a Badalona, però cal tenir present que al seu equip hi ha gent tant responsable de algunes de les coses que ara denuncien com el PSC.

Com a mostra un botó. De “el Punt”: Iniciativa denuncia els «punts negres» del barri del Raval de Badalona

2/10/2007. El Punt. Entrevista a Mercè Rius, regidora de Medi Ambient i Mobilitat de l’ajuntament de Badalona (CiU): «No retirarem el recurs contra la prova pilot a la Vallensana»

Es retirarà el recurs promogut per CiU contra la prova pilot de la Vallensana?
«No. S’acatarà la decisió que prengui el jutge. La prova de la Vallensana està gairebé enllestida i en principi no es preveu que es continuï. Es va omplir un bas, s’està acabant d’omplir el segon i en principi no s’hi farà res més. El que s’està fent és començar a restaurar l’altra zona de la Vallensana.»
Va ser una bona idea fer aquesta prova pilot?
«Nosaltres creiem que a la Vallensana no. Defensàvem que no era el lloc idoni per fer una prova pilot, perquè el pla especial de la Serralada de Marina preveia que la restauració de la Vallensana només es podria fer amb runes.»

2/10/2007. CiU Badalona: CiU de Badalona no continuarà el procés judicial contra la prova a la Vallensana després que la Generalitat hagi decidit no portar a la pedrera més bales de residus

Després que l’Ajuntament de Badalona hagi informat aquest migdia que la Generalitat de Catalunya ha decidit no portar a la pedrera de la Vallensana més bales plastificades amb residus procedents dels ecoparcs metropolitans, i que en conseqüència s’opti per tornar a omplir la pedrera només amb residus inerts de la construcció, el grup municipal de Convergència i Unió ha decidit aturar el procés judicial que tenia obert amb l’objectiu d’evitar que l’espai es restaurés amb materials que no fossin residus de la construcció.

El grup municipal de Convergència i Unió considera que el procés jurídic s’acaba en taules, i entén que, una vegada existeix la garantia i el compromís que a la Vallensana no hi entrarà ni una sola bala de residus d’ecoparcs plastificada, no té sentit continuar amb el procés jurídic obert.

Deixant de banda la total incoherència entre el que diu la regidora i el que diu el seu partit (publicat, curiosament el mateix dia), trobo un gran error aturar un procés que ens havia de dir si l’ajuntament i la Generalitat havien actuat bé (com deia l’ajuntament) o no (com deia CiU). Potser ara a CiU no l’interessa que el judici es dugui a terme, no sigui que al final tinguessin raó i l’ajuntament (apa!, si resulta que ara ells són l’ajuntament!) resultés mal parat.

Com és possible que a CiU no l’interessi ara saber si la prova era legalment correcte? Molt més important que es deixin de posar bales de l’ecoparc (que segurament si no es posen més és perquè no ja no cal) és que sapiguem si l’actuació es va ajustar o no a dret, per tal d’evitar que torni a passar una cosa semblant més endavant. Una resolució contrària a la Generalitat l’obligaria a pensar-se més les coses abans d’actuar. Però al final les coses només es posen en dubte quan s’està a l’oposició. Quan s’està al govern, ai!, les coses canvien. Allà tot serveix.

Suposo que no m’hauria de sorprendre, oi? 🙁

Més informació:

• La pedrera de Badalona es deixarà d’omplir amb bales de rebuig procedents dels ecoparcs metropolitans
• La història de l’abocador de la Vallensana (recull d’entrades de Badalona bitàcola referides a aquest tema)

Actualització 23:40: Als comentaris la Mercè explica que l’entrevista li havien fet dues setmanes abans, la qual cosa explicaria la suposada incoherència.

L’Ajuntament multa l’Assemblea de Joves de Badalona (Vilaweb Badalona); Multes sense sentit (Andreu Mas); Òmnium insta l’ajuntament a retirar la multa a l’Assemblea de Joves (Vilaweb Badalona)

L’Ajuntament de Badalona ha posat una multa a l’Assemblea de Joves de Badalona (AJB) per venda ambulant al carrer la darrera diada de Sant Jordi. De fet, la multa és per muntar una paradeta a la plaça de la Vila sense els permisos corresponents.

Òmnium Cultural de Badalona considera que s’hauria de retirar la sanció. En cas contrari, totes les entitats de Badalona que hagin posat paradetes sense permís –com va fer Òmnium en el seu moment- també haurien de rebre la mateixa multa.

Doncs totes les paradetes haurien d’haver estat revisades i multades si tocava. Si hi ha una norma que requereix un permís municipal per fer venda al carrer, i aquesta norma no especifica cap excepció, tothom l’ha de complir. No podem permetre, i molt menys demanar, que s’apliquin excepcions no escrites a les normes establertes. Sinó estarem donant ma lliure als nostres “estimats” governants per tal que facin i desfacin segons els hi convingui. De fet ja ho fan (us sona això de que hi ha llocs on la grua fa ulls grossos i zones on no deixa passar ni una?), però només falta que nosaltres ho demanem.

Si l’ajuntament retira la denúncia contra AJB, haurà de retornar els diners a tots aquells que van demanar permís per vendre aquell dia. Si no ho fa així estarà sent injust amb aquells que compleixen les normes establertes. I això és encara més greu que el fet que hagi entitats que no hagin estat multades. I no em val dir que ningú no ho demana. No m’ho crec.

Em sembla molt bé que les entitats badalonines demanin una exempció de la norma per a aquest dia. I crec que l’ajuntament hauria de cedir en aquest punt i deixar-ho per escrit. Però ara per ara, exigir que es retiri la multa a una associació que s’ha saltat una norma em sembla, com a poc, poc adequat.

De tota manera, no estaríem així si la gent que treballa a l’ajuntament fes bé la seva feina. Però això suposo que és demanar massa 🙁

Actualització 23:34: En Ferran Falcó també parla del tema: El fons i la forma

Dissabte em va arribar aquesta nota de premsa de la comissió de veïns de Dalt la Vila.

La comissió de veïns de Dalt la Vila es dirigeix al conjunt del veïnat del barri i de la ciutadania de Badalona per informar-los de la situació de les converses amb els representants del consistori badaloní.

Després de tres reunions de treball entre la comissió de veïns i els representants municipals, tot indica que les paraules dels polítics no es corresponen amb la seva voluntat real de construir un Dalt la Vila que faci compatible el benestar dels veïns amb el patrimoni cultural de la ciutat. Fins
ara, en el decurs d’aquestes converses, els interlocutors polítics del municipi no s’han mostrat sensibles a les qüestions plantejades per la comissió de veïns. Aquesta comissió, que reivindica la rehabilitació necessària del nucli antic de la ciutat, entén que una cosa és rehabilitar i, una altra de ben diferent, fer noves construccions. Aquesta comissió denuncia que les noves construccions eliminarien els racons més emblemàtics del barri i es canviaria allò que caracteritza la fesomia del nucli antic de la ciutat i la particularitza. Ara com ara, el desenvolupament de les converses mantingudes amb l’administració assenyala que els representants municipals no semblen estar interessats a trobar noves vies que permetin fer compatibles les demandes veïnals amb interessos urbanístics particulars i/o municipals.

És per això que la Comissió de Veïns posa en coneixement el següent :

a) A dia d’avui, les converses es troben encallades. Els representants de l’ajuntament no han mostrat interès a buscar solucions que vagin més enllà de les seves pròpies propostes reflectides en el PMU que van planejar. Entenem que, quan s’estableixen converses amb les parts afectades, és per escoltar raons i trobar noves maneres d’encarar les solucions, cosa que no s’ha produït. Per aquest motiu, la comissió veïnal lamenta la manca de voluntat i de sensibilitat demostrada pels representants polítics en les reunions de treball fins ara realitzades.

b) Aquesta comissió va ésser creada en una assemblea de veïns amb l’objectiu d’aconseguir una rehabilitació del barri sense que se’n desdibuixessin les seves característiques urbanístiques actuals. Per aquest motiu, la comissió vol fer pública la seva ferma decisió de no acceptar més reunions estèrils, que només serveixen als polítics per legitimar les seves actuacions. Reclamem ser escoltats i mereixem una resposta que tingui en compte les raons exposades.

c) Les proclames fetes amb el “si cal es retirarà”, pronunciades per alguns dels representants polítics de primera fila, no es corresponen amb el desenvolupament de les reunions mantingudes fins al moment. Per aquest motiu demanem que es recomenci el procés a partir de l’acceptació de l’estudi de diagnosi ja realitzat i que aquesta comissió ha valorat positivament. Entenem que se n’ha fet una interpretació molt laxa, que ha obviat l’essència de les recomanacions que s’hi feien.

d) Rebutgem de ple la visió purament mercantilista que el Museu Municipal de Badalona té del Dalt la Vila. Entenem que ha mostrat molt poca sensibilitat envers el barri i creiem que, més que facilitar una entesa entre les parts, ha entrebancat de manera desafortunada que les parts poguéssim arribar a un acord. Lamentem aquest gir conceptual del Museu Municipal que, en el decurs dels anys, sempre havia estat al costat de les inquietuds ciutadanes i històriques del
Dalt la Vila.

e) Així doncs, tossuts com som i amb l’energia que ens donen tants anys d’oblit del barri per part del consistori, aquesta comissió ha decidit endegar noves accions, atès que l’Ajuntament no sembla disposat a modificar cap dels aspectes que aquesta comissió de veïns considera més essencials.

f) Finalment, aquesta comissió de veïns reclama que, en les properes reunions i assemblees de veïns, els representants per part de l’ajuntament siguin regidors dels tres partits que conformen l’actual govern municipal. Entenem que els interlocutors d’aquesta comissió de veïns han de tenir poder de decisió sobre el PMU. Altrament, tot indica que els esforços invertits resultaran estèrils.

La setmana passada en Ferran Falcó era l’alcalde accidental de Badalona. Ho explicava al seu bloc, alhora que explicava que volia fer aquells dies. La veritat és que a en Ferran no l’han tocat, com alcalde, uns dies massa lluïts: la setmana passada va ploure uns quants dies i la brutícia de les clavegueres va anar, com és habitual quan plou fort, al mar i a la platja. Aquesta situació ha fet que en Ferran es plantegi buscar una solució i, juntament amb la regidora de Medi Ambient, s’ha posat “manos a la obra”. Bé, això de que s’ha posat es un dir perquè, segons diu al seu bloc, ha encarregat la feina a la regidora. Però d’això se’n diu delegar i, si es fa bé, realment funciona.

En Ferran segueix fidel al seu bloc, als seus lectors, a la seva manera de fer a internet de quan era oposició. I és d’agrair, perquè, a més, resulta més fàcil de llegir i de seguir que el de la Maite, espès i més proper a la propaganda política que a un “weblog”. Bé, tampoc el d’en Ferran és ben bé un blog, però, en aquest cas, es pot perdonar.

Però trobo un però al blog d’en Ferran. El 14 d’agost parlava del que volia fer i deia que volia aprofitar el dijous d’aquella setmana per visitar uns parcs de Sabadell, Sant Cugat del Vallès, i Cornellà. Un servidor esperava que expliqués quins parcs havia visitat, que havia vist i quines conclusions treia. Però no ha estat així i és una llàstima, al menys a mi m’agradaria conèixer les seves opinions en aquest tema. A cap i a la fi d’ell dependrà en gran part el futur dels parcs badalonins (no només de Ca l’Arnús – Can Solei) i és bo saber que en pensa de les seves possibilitats. No desespero però. Com que sé que de tant en tant llegeix aquest blog, encara tinc l’esperança que digui alguna cosa. Millor per a tots, no? 🙂