Com lliguen Ca l’Arnús, el pla d’habitatge, ICV i CiU? Doncs, la veritat, no lliguen gaire, tot i que en Ferran Falcó parla del parc, el pla i el partit polític a la seva carta de la setmana.

En realitat la carta és, bàsicament, una crítica a ICV, una crítica lògica (ICV com a membre del tripartit que “governa” a la ciutat té moltes coses criticables) però que desprès dels esdeveniments de les darreres setmanes sembla feta mirant en un possible intercanvi entre ICV i CiU al govern de Badalona (evidentment ICV fora – CiU dintre).

Ferran basa el seu discurs en que l’actitud d’ICV a l’hora d’abandonar la regidoria d’habitatge és una actitud poc responsable i gens coherent amb l’avui. Jo crec que ICV no hauria d’estar al govern de la ciutat (ni ERC), però també crec que el intercanvi de CiU per ICV tampoc aportaria res. Però deixant de banda això, no crec que abandonar la regidoria d’habitatge hagi estat una actitud poc responsable. Entenc que quan ICV va agafar la responsabilitat d’aquesta regidoria, devia tenir una idea, més o menys clara, del que volia fer. Però per tirar endavant un pla tant ambiciós com el que es va dissenyar el passat mandat municipal calen diners i l’esforç de tot l’equip de govern. Si ICV creia que no havien ni prou diners ni prou complicitat per part d’altres àrees de l’ajuntament, és lògic que digués que en aquestes condicions no podia seguir. Cal tenir present que hi ha molta gent esperant uns pisos que els hi van prometre al 2002 i que, hores d’ara, encara no es sap, ni tant sols, si tots els “afortunats” en tindran un.

De fet crec que l’actitud més adequada d’ICV hauria estat deixar les seves responsabilitats a l’ajuntament, però si això hagués significat l’entrada immediata de CiU al govern de la ciutat, disculpa Ferran, però no hauriem guanyat res.

No acaba aquí la carta d’en Ferran Falcó perquè un cop acaba amb el pla d’habitatge, comença amb el parc de Ca l’Arnús. I en aquest cas estic quasi d’acord amb ell. Copio:

també el parc de Ca l’Arnús-Can Solei és avui un fracàs i un engany que hauria de merèixer algun gest per part de la protagonista del darrer capítol del culebrot del tripartit.

Un espai que s’ha inaugurat poc abans d’unes eleccions i que, en definitiva, ha estat un element central del discurs polític de qui avui recolza aquest govern no pot quedar-se voluntàriamenten lÂ’oblit d’aquell qui n’ha estat l’impulsor

Avui, Ca l’Arnús no és el que ens havien venut. Com ha passat amb el Pla Municipal d’Habitatge, no és el que ens havien dit que seria: és lluny del gran parc públic i familiar que Iniciativa i els socialistes ens van dir que tindríem. Avui, lamentablement, és una finca romàntica amb un escàs manteniment, oberta al públic-sí- però sense ús, sense vida, sense un horitzó clar. És, en definitiva, un fracàs social que també ha convertit en un fracàs econòmic l’enorme despesa que es va fer per adquirir-lo.

Només apuntar algunes coses.

• S’ha de reconèixer que és un gran triomf per la ciutat el fet que aquesta finca passi a ser propietat municipal. Sempre i quan les dèries urbanístiques dels nostres mandataris no la facin malbé.
• També és veritat que l’habitual manca de previsió de l’ajuntament ha fet que el procés hagi estat molt més llarg i costós del que havien previst.
• Però tot això no justifica que:
  1. Els parcs de Can Solei i Ca l’Arnús no tinguin cap mena de vigilància i poc manteniment
  2. Que Ca l’Arnús estigui gairebé tancat, doncs només es pot fer servir els caps de setmana i la porta d’accés des de Can Solei està sempre tancada
  3. Que encara no estigui definit el pla d’usos del parc, ni s’hagi pensat en adequar espais pels nens i nenes
  4. Que només una petita part del parc sigui visitable

Ca l’Arnús i Can Solei formen un conjunt que ben planejat pot ser un gran parc. A Barcelona l’Oreneta, tot i estar lluny del centre de la ciutat, sempre està ple de visitants. Però és que allà hi ha activitats, espais infantils, … Tot allò que el nostre ajuntament no acaba d’engegar. Fins quan?

Segur que l’àrea de medi ambient de la ciutat té coses més interessants que el parc de Ca l’Arnús (com l’auditoria ambiental de Badalona que es presenta al saló de plens de l’Ajuntament el proper dimarts 12 d’abril), però és innegable que aquest parc és un buf de l’alçada d’un campanar i no sembla que això a la regidora, la Muntsa Niso, li preocupi gaire.

L’ajuntament de Badalona ha estat condenat a pagar 247.000 euros més del que volien a la Clara Arnús. Ho diu en un article del El Punt titulat Una sentència obliga l’Ajuntament de Badalona a indemnitzar amb 247.000 euros més del previst un familiar Arnús

Diu l’article El consistori és molt reticent a parlar del cost que tindrà retornar aquesta zona verda a la ciutat. Es normal, encara no han acabat amb els judicis (encara queda un pendent) i cal arreglar tot el parc. Molts diners està costant, tot i que crec que estaran ben gastats si l’ajuntament fa de Ca l’Arnús un parc de veritat.

Avui el Punt publica tres articles relacionats amb el camp del FC Badalona. Faig un petit resum a partir d’alguns paràgrafs:

Francesc López Guardiola, un dels regidors socialistes que simpatitza amb Fermín Casquete, assegura que la totalitat del PSC té la voluntat d’arribar a un acord amb el CF Badalona que derivi en una permuta de terrenys i en la projecció d’una actuació urbanística a l’avinguda de Navarra -on ara hi ha el camp que és propietat del club- que permeti generar suficients plusvàlues per construir, entre altres coses, l’estadi municipal de futbol de Montigalà.

Ho sento, però em sembla terrible que s’estigui pensant en requalificar uns terrenys només per poder beneficiar a un equip de futbol que, cal tenir-ho present, és una societat privada. Ja vaig dir al seu moment que aquests terrenys s’aprofitarien molt més si es fes allà la nova escola. Al menys serien uns terrenys de i per la ciutat.

Però segueixo amb els articles. Sembla ser que Fermin Casquete

Es mostra convençut que a Badalona «hi ha una classe política tremendament rancorosa, que no suportaria que l’operació que es derivés de l’acord fos un èxit per a la ciutat».

De quina manera perdre uns terrenys qualificats com equipaments pot ser un èxit per a la ciutat? Potser en Casquete es creu que ell és la ciutat?

Un dels objectius actuals del regidor d’Urbanisme és convèncer la resta de grups municipals de la importància que té la construcció de l’estadi de futbol, un element que, segons López Guardiola, ha de fer créixer el centre de la ciutat i acostar els barris.

Seguim les mateixes paraules grandiloqüents amb les que van justificar el port. La construcció del camp de futbol acostarà els barris… Sorprenent. I farà créixer el centre de la ciutat. Quin dels dos? El actual o el nou que, recordem’ho, el PSC ens ha venut amb el port i la ciutat europea del bàsquet? I si anem una mica més enllà, el centre de Badalona anirà des del port esportiu fins al camp de futbol del FC Badalona, passant, això sí, pel nou Corte Inglés. Si ho mirem pel cantó positiu, Badalona serà la ciutat dels esports, sí, però només per a uns quants privilegiats, que segurament, ni tant sols viuran a Badalona. Els 200.000 badalonins restants ens tindrem que conformar en pagar per veure a aquests privilegiats (sí, al port també, perquè ens costa i ens costarà diners als badalonins).

Un apunt més per acabar

Fermín Casquete assegura que ja té una sèrie de preacords firmats amb immobiliàries i que aquests tiraran endavant tan bon punt el club, que milita a la segona B, necessiti diners. Això serà, com a molt tard, «a final de febrer o principi de març». Si el CF Badalona decidís vendre’s els terrenys on ara té el camp i impulsar una operació urbanística, es donaria una situació si més no curiosa. I és que seria l’Ajuntament qui hauria de requalificar els terrenys i, per tant, donar el vistiplau al projecte del CF Badalona.

Segons aquest paràgraf en Fermín Casquete vol vendre el terreny a les immobiliàries (de fet ja té preacords firmats) abans que l’ajuntament hagi donat el seu vist i plau a la requalificació. Sembla una manera prepotent de forçar un “acord” amb l’ajuntament. I el pitjor és que segur que es creu (o té) amb prou poder com per sortir-se amb la seva. 🙁

Els enllaços als articles:

• Pugna per l’estadi de Badalona
• Un mes que pot ser clau
• Convèncer la resta de partits polítics

Acabo de llegir a l’internauta crític de Vilaweb Badalona que part de Ca l’Arnús torna a ser d’un dels seus anteriors propietaris. Algú sap alguna cosa d’això?

Avui llegeixo a el Punt una notícia força interessant. De fet són tres notícies relacionades. Les comento d’una en una.

La rotonda de la discòrdia
Aquesta notícia està relacionada amb un parell d’entrades que publicava jo el 30 d’agost i el 4 d’octubre. Per tal que us feu una idea de què va el tema faig una còpia de l’entradeta que el Punt posa a la notícia:

Una rotonda enfronta l’Ajuntament de Badalona amb els barris del litoral nord de la ciutat: el Canyadó, el Manresà i Casagemes. Els veïns han rebutjat la darrera proposta de l’Ajuntament per pacificar el trànsit a la zona. Urbanisme aposta per un pla consistent a utilitzar tota la trama de carrers per distribuir els vehicles, però els veïns no ho veuen clar i insisteixen a dir que la millor opció és la construcció d’una rotonda entre la carretera N-II i la riera Canyadó. Han fet un nou disseny, que ahir mateix van presentar a l’alcaldessa, i li demanen que no tiri endavant el projecte anunciat.

El projecte de l’ajuntament:

Fa aproximadament un mes, el regidor d’Urbanisme presentava als veïns una nova proposta per reordenar el trànsit al barri. El projecte prescindia de la rotonda i optava per aprofitar la xarxa de carrers existent -i la que es crearà amb la urbanització del sector de la fàbrica del Cristall- per distribuir els vehicles en funció del seu destí. La proposta també inclou la creació de nous espais verds: una petita zona verda on ara hi ha l’edifici de la caserna de la Guàrdia Civil i una altra aprofitant el triangle que formen els carrers Eduard Marquina -que serà de vianants en aquest tram-, Jacinto Benavente i la N-II.

La proposta dels veïns:

El seu disseny, que ha fet un veí de Casagemes, té el vistiplau dels veïns dels tres barris i planteja una rotonda com a element central, però amb altres mesures per assegurar-ne l’efectivitat. Per exemple, reservar un carril de la carretera de Pomar en direcció al centre perquè els vehicles que vulguin girar cap a la riera Canyadó ho puguin fer directament sense passar per aquesta rotonda.

Per cert, que segons diu el segon article d’el Punt relacionat (Maquetat per un veí) el projecte està força ben plantejat.

Però el pitjor és el que diu el tercer article d’el Punt (El consistori tirarà endavant el seu pla)

Fonts de l’àrea d’Urbanisme van assegurar ahir que mantenen la intenció de tirar endavant el seu projecte, que ara mateix està en exposició pública, tot i que asseguren que tindran en compte les al·legacions que es presentin, com ara les dels veïns.

Els veïns recorden al consistori que fa quatre anys se’ls va prometre que es construiria una rotonda en aquest punt.

Aquest avantprojecte, un cop aprovat, es concretaria i ja s’iniciarien els tràmits per a la seva realització, que inclou també altres actuacions, com l’obertura del carrer Méndez Núñez fins a la riera Canyadó.

(Nota: La negreta d’aquest darrer paràgraf és meva).

Sembla que l’ajuntament no té gaire interès a canviar el seu projecte (tot i que tinguin en compte les al·legacions dels veïns) i, per altra banda, el que més m’ha indignat és que el que fa uns dies semblava que era només una nova entrada a Ca l’Arnús, ara s’ha convertit en un carrer que travessa aquest nou parc. Veieu, si us plau aquestes entrades:

• Una nova entrada a Ca lÂ’Arnús?
• Ca lÂ’Arnús. Solucions per a tothom

La veritat és que aquestes dues entrades demostren que no tinc gaire informació del que passa a Badalona, i això que miro dÂ’assabentar-me de tot el que puc 🙁

Finalment, demanar que si algú té accés al projecte dels veïns, si us plau, que me’l faci arribar, li agrairia molt.

Diumenge uns gossos donaven la benvinguda als visitants de Ca l’Arnús. Una benvinguda gens agradable per les persones que van en cadira de rodes… Simplement el pas per a elles estava barrat.

Cal dir que no hi hauria d’haver gossos sense lligar a cap parc…