Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

Avui comença la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura que comptarà a Badalona amb tot un seguit d’actes dels que faig una petita selecció:

  • Dilluns 22, de 7:30 a 9:30 hores, a la plaça de Roca i Pi, Operació ring-ring. Esmorzar i regal a totes aquelles persones que passin en bicicleta per davant de l’estació de RENFE.
  • Dijous 25, de 17.30 a 20.30 hores, a la sala d’actes de l’edifici El Viver: “Les ciutats són per als vianants?” Jornada de ponències sobre la xarxa viària destinada als vianants.
  • Dissabte 27, de 10 a 13 hores, circuit d’orientació per la ciutat. Es tracta d’un recorregut a peu que ha de passar per diferents punts de control marcats en un mapa. És una activitat apta per a tothom, que es farà pel centre de Badalona amb dos possibles recorreguts, un de 2,7 km i l’altre de 4,2 km. Sortida des de la plaça de la Vila, de 10 a 12 hores. Arribades a la mateixa plaça de la Vila fins a les 13 hores.
  • Dissabte 27, A les 17.30 hores, davant de la casa Pavillard (avinguda de Martí Pujol cantonada amb carrer de Mossèn Anton): Itineraris guiats amb bicicleta i a peu per conèixer el passat industrial de Badalona. Cal inscripció prèvia.
  • Diumenge 28, a les 11 hores, al parc de Montigalà: Gran pedalada popular contra el canvi climàtic. Recorregut: des del parc de Montigalà s’anirà fins a Santa Coloma de Gramenet, es baixarà pel parc fluvial fins a Sant Adrià de Besòs per arribar al litoral i, tot travessant el port de Badalona, s’acabarà el recorregut al passeig Marítim, davant de la Rambla.

Hi ha més activitats, he seleccionant aquelles que més en criden l’atenció 🙂

Es pot trobar més informació a la web de l’ajuntament, a la nota de premsa, on, per cert, es diu que es farà, per primer cop, una cursa d’orientació per la ciutat a peu. Curiosament però, al juny de 2004 ja es va fer una cursa d’orientació a la ciutat. No té cap importància, però m’ha fet gràcia 😀

Teniu més informació en aquests dos arxius:

De l’absència d’una política de manteniment de l’Ajuntament

Fa uns dies hi va haver aquí un intens debat sobre si l’Ajuntament mantenia adequadament o no les infraestructures de la ciutat, i de si l’aparent manca de manteniment era culpa de l’Ajuntament, els incívics, o la ciutadania en general – o com es repartia aquesta culpa.

No pretenc ara reprendre el debat de quina co-responsabilitat ens pertoca als ciutadans a vetllar per les que, al cap i a la fi, són les nostres pròpies infraestructures i instal·lacions. En el que voldria aprofundir és en l’aparent absència d’una política de manteniment, d’una estratègia, d’un pla, més enllà de si els incívics ho són, o de si tots hem de contribuir a la preservació del patrimoni públic.

Aquest diumenge a casa vam anar a passejar amb la bicicleta pel passeig marítim, en aquesta típica excursió “micaquil” que comença a l’alçada del carrer del Mar i acaba prop de l’estació de Montgat.

El circuït és el següent: primer, el carril bici del passeig marítim; després, a l’alçada de l’antiga discoteca La Doncella de la Costa i els Banys, seguir per la calçada fins que s’acaba; agafar el carril bici des del pont de Vallmajor fins el final de la platja; i d’allà pel camí de sorra fins l’Estació. Podreu comprovar que el trajecte us resultarà familiar, i que si bé es força concorregut durant tot l’any, a l’estiu està especialment ple de gent.

I aquí entrem – després d’una petita digressió – al tema d’aquesta entrada: el carril bici que hi ha a l’extrem nord del passeig, amb dos carrils, està separat de la resta del passeig per una tanca vegetal. Doncs bé, aquesta tanca vegetal està totalment desmadrada i ocupa pràcticament la totalitat del carril bici que va en sentit nord, obligant als ciclistes a compartir, moltes vegades, el carril de tornada, amb els inconvenients – i riscos d’accident – que això comporta.

Com podreu suposar, el creixement selvàtic de la tanca vegetal no és ni culpa dels incívics ni de la poca co-responsabilitat de la ciutadania, sinó responsabilitat única i exclusiva de l’Ajuntament. En el fons, no és tan greu que en alguns moments el passeig pugui estar en millors o pitjors condicions: no podem estar en tot, les plantes creixen, etc. Però no és aquesta la qüestió: la qüestió és que està en condicions pèssimes precisament en l’època en què més cura s’hi hauria d’haver posat, que és l’estiu.

Amb això, el que aquí vull/volem denunciar no és que, puntualment, aquest carril bici (apenes uns centenars de metres) estiguin millor o pitjor, sinó que són un símptoma que l’Ajuntament no sembla tenir una estratègia estructurada, endreçada, metòdica, de manteniment. Aquí és on anem. I aquí crec que és on anava també el comentari de l’altre dia sobre la Plaça de les Gavines. La queixa no – o no només – és per l’estat puntual d’unes instal·lacions, sinó perquè dóna la impressió que al darrera hi ha una desatenció total a les obligacions que el consistori té establertes amb els seus ciutadans.

Reflexions d’estiu: ERC

Se’m fa difícil d’entendre el joc polític d’ERC a Badalona. A les darreres eleccions locals van rebre un bon cop i tot i així van preferir estar al govern de la ciutat que fer una digna oposició. Entenc que amb la petita representació que té el partit a la ciutat, pugui semblar més profitós estar al govern i que la gent senti parlar d’ells, que no estar a l’oposició i que ningú no en sàpiga res. A més, la pressió que fa la CUP (amb un “target” semblant) pot fer més convenient aquesta opció. Però els problemes amb els que s’està trobant el Jaume Vives (Escola de Música, Dalt de la Vila), dubto que li donin bons rèdits polítics, més aviat al contrari. De fet, cal recordar que en el cas de l’Escola de Música el jutge a donat la raó als professors i els ha reconegut una relació laboral que en Jaume Vives havia negat.

Hi ha gent molt vàlida a ERC Badalona així que suposo que s’hauran valorat totes les alternatives. Però no acabo de veure els beneficis de que ERC estigui al govern i no deixo de veure-li inconvenients. De tota manera en Jaume Vives possiblement serà un gran polític, però no té la bona imatge que semblen tenir en Ferran Falcó o en Carles Sagués i això és un llast considerable per a la formació.

Encara queda molt per a les properes eleccions municipals, així que ERC està en condicions de millorar la seva imatge a Badalona. Seran capaços de fer-ho?

Reflexions d’estiu: ICV-EUiA

De quina manera ha afectat la pèrdua de poder polític a Badalona a ICV-EUiA? Sincerament, no ho tinc clar. El canvi de persones és força evident, però aquest canvi ja estava previst abans de les eleccions municipals, així que és difícil valorar de quina manera els hi ha afectat el canvi de situació a l’ajuntament.

Carles Sagués, el nou cap visible de la coalició, sembla multiplicar-se i és fàcil veure’l en qualsevol acte més o menys important de la ciutat. Donat que és una cara nova a ICV-EUiA, sembla lògic que s’estigui donant a conèixer. En Carles sembla una persona seriosa i amb ganes de fer coses. La veritat és que no ho té massa fàcil. És el cap visible d’una coalició amb diverses sensibilitats que el nom no mostra en la seva extensió. De fet en l’anterior legislatura municipal les vam veure de tots els colors, la marxa de la Muntsa, el “plante” del regidor del PSUC-viu (em perdonin si m’he equivocat amb el nom), desagradables errades (tall d’arbres a Can Solei i els voltants per “error” de l’empresa constructora, per exemple), discussions amb els seus socis de govern,… Ara sembla que la situació està controlada i que hi ha ganes de tenir un cert pes en la ciutat. I això, sempre és bo.

Una de les darreres actuacions d’ICV-EUiA ha estat la campanya per la transformació de l’autopista C-31 que ha rebut un cert suport ciutadà i que ha aconseguit la unió dels diversos partits al consistori per tal de demanar a la Generalitat que busqui la manera de reduir l’impacte d’aquesta via. Aquest interès d’ICV-EUiA no és nou, de fet ja havien liderat la petició de reducció de la velocitat a 90 km/h (mesura superada desprès per la reducció a 80 establerta per la Generalitat).

Tot i que ara no ho tinc massa present, crec recordar que Badalona és una de les poblacions catalanes on ICV-EUiA té més pes. Possiblement sigui més demèrit dels socialistes badalonins que mèrit dels comunistes locals, però ara hi ha una persona que sembla tenir prou seny per a que al demèrit dels altres es pugui sumar els seus propis mèrits. Serà en Carles Sagués capaç de millorar els resultats del seu partit a Badalona? Em mullaré: jo crec que sí.

Reflexions d’estiu: CiU al govern de Badalona

Feia temps que venia donant-li voltes a aquesta entrada, però no trobava el moment d’escriure-la. L’estiu m’ha ajudat a donar-li forma 🙂

Quan CiU va donar suport al PSC a l’ajuntament de Badalona em vaig sentir decebut. El PSC fa massa anys que està governant la ciutat i dóna la sensació que viu en un mon apart, lluny dels badalonins i badalonines. Alguns diran que els vots no ho demostren, però Badalona és una ciutat que vota PSC-PSOE compulsivament i tot i això, el PSC local va patir una important caiguda de vots a les eleccions municipals, més notòria si la comparem amb el nombre de vots que va rebre el PSC-PSOE a Badalona a les eleccions espanyoles.

Però tenim CiU a l’ajuntament des de fa ja prou temps com per poder fer una valoració de la seva feina. Com s’ha notat l’arribada de CiU al govern de la ciutat?

Pel ciutadà normal, segurament la part més visible sigui la nova normativa de civisme. Una normativa que continuo sense veure clara per molts motius que no venen al cas, però bàsicament perquè l’aleatorietat a l’hora de fer complir les normes és una norma a aquesta ciutat… Si continua així aquesta normativa no servirà de res. També va tenir una certa repercussió el cotxe “posamultes”. Veient que a President Companys no ha disminuït l’aparcament indegut tinc els meus dubtes que realment estigui complint els objectius que CiU es va marcar amb ell. Més coses?

Bé, però de fet, segurament la part que CiU ha aportat a l’ajuntament està a la banda que no es veu o, potser millor dit, que no es veu massa. Els regidors de CiU intenten estar a peu del carrer i parlar directament amb la gent. Una diferència molt important amb els regidors del PSC i fins i tot amb els regidors que tenia ICV-EUiA a l’anterior legislatura que deixaven aquesta tasca als coordinadors corresponents. Aquesta actitud els fa més propers i, alhora, els ajuda a viure els problemes dels ciutadans més a prop. No és el mateix parlar directament amb els ciutadans que deixar que sigui un altre el que ho faci. Desprès, a l’hora de solucionar els problemes la cosa es complica, perquè la manca de recursos de l’ajuntament (per a segons quines coses…) i la necessitat molts cops de la participació de regidories de diferents colors, fa que les solucions triguin molt en arribar.

Tot i que Badalona és una ciutat molt gran, encara és prou petita com per a què els regidors puguin estar a prop del ciutadà. És veritat que això significa una feina extra potser no prou recompensada, però l’objectiu dels polítics hauria de ser el servei a la comunitat (que és, de fet per allò per a que han estat elegits) i crec que només d’aquesta manera poden fer bé la tasca que els ciutadans els hi hem encomanat. Sembla que a CiU ho tenen clar. Potser perquè porten poc temps fent aquesta feina i les nombroses limitacions encara no els han cremat. Sigui com sigui, espero que no decaiguin i que la dedicació que ara posen es mantingui fins al final de la seva responsabilitat.

Actualització 11/08/08. En Ferran Falcó respon al seu blog: Resposta a la bitàcola d’en badabit.

Jabier Muguruza a Badalona

Ja tenim el programa de les festes d’agost 2008 al web de l’Ajuntament. I n’hi ha per tots els gustos.

A casa del Capgròs no ens perdrem el concert del Jabier Muguruza a la Plaça de Font i Cussó, divendres 15 a les 20:00h. Diu el programa:

Konplizeak és el títol de l’últim disc de Jabier Muguruza i que ens presentarà a Badalona. Aconsegueixen un ambient elegant i sensible partint de tres components: la veu i l’acordió de Jabier, la guitarra d’Angel Unzu, i els cors de Mireia Otzerinjauregi. La proposta del cantautor d’Irun a l’estiu badaloní.

Al Jabier Muguruza a casa l’hem vist ja unes quantes vegades, l’últim cop al BarnaSants 2008, on va presentar aquest mateix espectacle.

Es fa difícil explicar com algú que canta en una llengua de la qual no s’entén ni un borrall (tot el repertori és en basc amb alguna comptadíssima excepció) és capaç de transmetre una emoció i una intimitat tan sensibles durant el concert. Potser les explicacions (digressions, moltes vegades) sobre les cançons (o sobre anècdotes de la seva vida) que fa abans de cantar un tema… o just en acabat, potser el to (al principi monòton, després un murmur que se’t fica als òssos), potser les veus, la guitarra, l’acordió…

No teniu excusa per no anar-hi: si no us agrada, sempre podreu dir que ho heu provat. A més, l’accés és lliure.

Ens hi veiem! 🙂

Cinc anys de Badalona bitàcola

El dia 17 del mes passat va ser, el cinquè aniversari de Badalona bitàcola. Les darreres setmanes han estat un tant complicades per mi per diverses qüestions i tot i que vaig començar a escriure una entrada “celebració” el mateix dia 17 se’m va fer molt tard i vaig acabar anant-me a dormir sense publicar-la. Al final ni el 17 ni el 18 ni…

Si esteu llegint això, és perquè, després de al menys 3 intents, al final he aconseguit acabar l’entrada del blog que més m’ha costat fer.

Però abans de res, vull agrair a Andreu Más (Badalona bitàcola fa cinc anys) i a Ferran Falcó (5 anys de Badalona bitàcola) el que m’hagin dedicat una entrada als seus blogs respectius. Moltes gràcies!

I ara sí, aquí teniu allò que vaig començar a escriure el dia 17 i no vaig poder acabar per cansament 🙁

Sembla mentida com passa el temps. Ja fa cinc anys que vaig començar a escriure a Badalona bitàcola i mai hauria dit que podria arribar a complir els 5 anys de blog. No explicaré aquí el perquè d’aquest blog, ja ho he fet en més d’una ocasió, però sí m’agradaria explicar algunes anècdotes, potser poc importants vistes des de fora, però que m’han donat forces per seguir malgrat he pensat en deixar-ho en més d’una ocasió.

Quan vaig començar una de les coses que en preocupava més era el anonimat. He intentat ser sempre curós a l’hora de criticar, procurant no menysprear a ningú, però tot i això, pensava que la millor manera de poder escriure tot el que pensava sense preocupar-me de res era mantenint la meva identitat “oculta”. Aquest “anonimat” (el domini està registrat al meu nom i fins fa un parell d’anys era fàcil trobar a qui pertanyia) es va acabar al 2005 quan l’Oriol Lladó em va convidar a explicar que és un blog a la Primera Jornada del Lletraadictes i no vaig ser capaç de dir-li que no 🙂 La veritat és que em va agradar molt explicar, en companyia del Xavier Giró, la meva visió del que és un blog. I també va ser un plaer conèixer a l’Oriol 🙂

Malgrat el nivell C de català, i que miro d’anar en compte quan escric, sempre, inevitablement, haig de fer alguna errada ortogràfica. Serà que soc de ciències? 🙂 Durant un temps, una noia, la Nat, em corregia les errades ortogràfiques un cop publicada l’entrada i desprès jo la modificava corregint tots els errors que ella em trobava. Suposo que al final es va cansar (jo no hauria aguantat tant) i em va deixar de revisar els textos. Una llàstima. La veritat és que encara li estic agraït per la seva paciència i el seu ajut. El més trist és que no he parlat mai amb ella… Tot i que ara, al menys, sé el seu nom complert, ja que durant molt de temps només era un nom sense cognoms 🙂

Durant algun temps, un tal Salvador feia, de tant en tant, algun comentari al blog. També en va enviar alguns missatges comentant-me coses del barri. Un temps desprès de començar a comentar al blog em va explicar que una de les persones que impulsava la recuperació de l’associació de veïns de Can Solei i que volia que jo estigués a la junta. Tot i que no estava massa convençut finalment en va convèncer i allà estic liat 🙂

Però el Salvador i la Nat no han estat els únics amb el que he mantingut una certa “correspondència” electrònica gràcies al blog. En Josep i l’Emilio són dues persones que d’alguna manera m’han donat algun cop de ma i amb els quals la meva única relació ha estat mitjançant el correu electrònic.

Una agradable sorpresa la vaig tenir el dia que va aparèixer betulo.cat (aleshores betulo.es). Buscant les dades del propietari del domini vaig descobrir que el tal David Prunera (moderador del fòrum) era un vell conegut del que no tenia notícies des de feia molt temps. No vaig trigar massa en contactar i quedar amb ell 🙂

Al llarg del temps he mirat de convèncer a amics i coneguts per tal que fessin servir el blog per escriure les seves opinions sobre Badalona. No he tingut massa éxit, però podeu trobar escrits del “Capgròs” (42), la Mercè (8), el Victor (2), en “Malf” (2) i l’Esther (1). També he publicat alguns escrits rebuts a través del formulari de contacte. Totes les aportacions, si són sobre Badalona i són curoses amb les formes, són molt agraïdes 🙂

En total hi ha publicades 1022 entrades. Amb aquesta 1023 🙂

Al 2004 (primer aniversari del blog) i al 2005 (segon) vaig organitzar un parell de concursos sobre Badalona per tal de celebrar els corresponents aniversaris. Tot i no tenir massa èxit, la veritat és que m’ho vaig passar molt bé muntant-los. Però em representava molta feina i el poc seguiment no em compensava. Pel cinquè aniversari volia recuperar el concurs, amb una idea més agosarada. Un concurs de fotografia amb una doble temàtica, el millor i el pitjor de Badalona. Tenia aparaulat un patrocinador pels premis però necessitava un altre per a poder imprimir les 10 millors fotografies de cada categoria, per tal de penjar-les a alguna sala de Badalona. Al final es va torçar tot. A l’ajuntament em demanaven veure les fotos abans de deixar-me un espai a algun dels centres cívics de la ciutat i amb el patrocinador dels premis no vaig poder acabar de concretar la seva col·laboració. I això que havia aconseguit tres persones expertes en fotografia per fer la valoració tècnica de les fotografies. 🙁

La decepció del concurs de fotografia, ha estat però altament compensada per la bona acollida de la proposta de escriure 10 línies sobre el que més agrada i més desagrada de la ciutat a unes quantes persones de la nostra ciutat. Ja ho vaig fer al seu moment, però vull tornar a agrair a tots els participants la seva desinteressada col·laboració.

I això és tot. Cada cop em costa més escriure, en part perquè part del temps que abans dedicava al blog ara el dedico a l’associació de veïns. Però espero i desitjo que el blog faci uns quants anys més 🙂

Gràcies per llegir aquestes línies!

Nou asfalt al centre

(porto dies volent escriure això, però no volia interrompre les celebracions del 5è anniversari de Badalona Bitàcola ;))

Fa ja uns mesos que es van asfaltar alguns carrers del centre (i suposo d’altres llocs també) de Badalona. Eren carrers que estaven, francament, en un estat deplorable, amb el paviment ple de forats per on treien el cap les llambordes de sota que, antigament, havien constituït la base original.

Doncs bé, desconec quin tipus d’asfalt s’hi ha posat, però puc donar fe que:

  • Ha representat una millora considerable des del cotxe estant, evitant sotracs i patacades a les suspensions
  • Ha reduït el soroll del trànsit d’una manera notable, cosa que s’agraeix quan un és vianant
  • Ha pràcticament eliminat les vibracions que es transmetien als edificis dels voltants, especialment quan hi passa la “tussa”, que feia tremolar les finestres i el que no eren finestres

A casa estem sobretot sorpresos (gratament, està clar) per l’efecte d’absorció de les vibracions. Es fa difícil d’explicar… i a l’hora, de comprendre, que “només” canviant el paviment s’hagi pogut fer una millora qualitativa tan substancial.

Des d’aquí, la més sincera felicitació a l’Ajuntament 🙂

Mosquit tigre a Ca l’Arnús

Aquesta tarda he anat a passejar per Ca l’Arnús amb la família – normalment ens quedem a Can Solei – i hem trobat molta gent, un ànec, quatre tortugues d’aigua, molts peixos, algunes flors, alguns mosquits autòctons i alguns mosquits tigre.

El mosquit tigre no l’havia vist més que en fotografies i avui he vist un parell (un l’he aixafat a la cama de la meva dona) i he aconseguit mig fer-li una fotografia a un d’ells. Sí, mig, perquè la foto no és massa bona…

Un mosquit tigre a un banc de Ca l'Arnús

Premeu a la foto per veure-la més gran.

Aquí teniu la foto anterior ampliada al màxim:

Mosquit tigre. Foto ampliada.

Informació sobre el mosquit tigre – Generalitat de Catalunya