Arxiu d'etiquetes: CiU

Moció de censura?

Fa ja alguns mesos, desprès de votar en contra de l’ajut pels llibres de text que proposava el PP, l’oposició va reunir-se, a instàncies d’ICV, per tal d’impulsar un moció de censura contra l’actual alcalde. L’encontre va acabar malament, amb un enfrontament entre CiU i ICV que fa difícil pensar en que tornin a seure algun dia per parlar d’aquest tema. Tot i això, en política tot pot passar i el tema ha tornat a sortir aquests dies desprès de la desimputació del Ferran Falcó.

De fet, el dia 6, segons El Punt, el Ferran Falcó descartava la possibilitat de tirar endavant una moció de censura contra l’actual alcalde i uns dies desprès, segons La Vanguardia, ja no ho descartava tot i que ho creia que el moment ja havia passat. Així què, ves a saber.

Però, realment l’interessa a l’oposició tombar ara al Garcia Albiol? I a Badalona? I més endavant?. Ara mateix, dubto molt que ni a CiU ni a ICV els interessi una moció de censura que donés l’alcaldia al PSC. En Jordi Serra (que té el seu blog més aviat abandonat) no té bona imatge a la ciutat, està imputat per un suposat desallotjament irregular al 2010 i va ser l’impulsor del plantejament urbanístic de la Illa Fradera que ara el TSJC ha anul·lat per varis motius. Per acabar-ho d’arrodonir, la Sindicatura de Comptes en un informe publicat recentment (arxiu pdf), afirma que al 2009, amb el Jordi Serra com alcalde, l’ajuntament va presentar una situació dels comptes municipals més favorable de la realment existent, amb una diferència de 35,62 milions d’euros. Vaja que jo descartaria una alternativa del PSC amb el Jordi Serra.

Hi ha altres alternatives. El PSC amb un altre candidat (que en té), ICV amb el Carles Sagués o CiU amb la Mercè Rius (en Ferran Falcó sembla més “integrat” al Parlament). De les tres, sincerament, la que veuria més probable seria la primera, perquè no veig a ICV i CiU disposats a cedir a l’altre l’alcaldia (ni al PSC a cap de les altres dues formacions). Però vaja tot sembla força improbable.

I a Badalona? No ho sé. És evident que guanyaria en algunes coses. Però no tinc clar si una moció de censura no donaria més vots al PP a les properes eleccions. I, aleshores, tants canvis segur que no serien bons per la ciutat.

Més opinions?

4 anys de PP?

Ferran Falcó ha publicat avui mateix un post al seu bloc, titulat Resistir o convèncer on copia la intervenció que CiU Badalona farà al ple del proper 11 de juny va fer davant els mitjans de comunicació explicant la seva intenció de vot al proper ple de l’onze de juny. Resumint: votaran al seu propi candidat.

Així doncs, si no hi ha cap canvi de darrera hora, es confirma que en Xavier Garcia Albiol serà el proper alcalde de Badalona. Això sí, en minoria i sempre amb la possibilitat de trobar-se amb una moció de censura.

Des d’aquest petit blog, continuarem amb la tasca de “mosca collonera”. Només esperar que els que arriben aguantin tan bé com alguns dels que marxen. Això sí, com sempre, esteu tots convidats a participar.

Què ha de fer CiU?

Els resultats de les darreres eleccions municipals han deixat a CiU un paper que no és gens agraït, perquè faci el que faci ho farà “malament”…

Veiem les opcions que tenen:

  1. Aliar-se amb el PP i fer un govern fort amb l’Albiol i companyia. Però en Falcó ja ha dit que no pactarà amb el PP. I no només això. Un hipotètic pacte segurament seria perjudicial pel seu partit.
  2. Aliar-se amb el PSC i ICV i fer un govern fort amb les esquerres de la ciutat. Però això seria gairebé repetir un pacte que a CiU no li ha funcionat. A més, donada l’animadversió ICV – CiU, no veig gens clar que el govern de la ciutat funcionés massa bé. Però no només això; al 2007 vam ser molts els que vam criticar a CiU per la seva aliança amb el PSC, doncs consideràvem que això no permetia el canvi que creiem que necessita Badalona i la renovació urgent que necessita el PSC. Ara CiU té l’oportunitat de corregir aquesta errada, per molt que pugui semblar dolent per la ciutat.
  3. Governar amb minoria amb el PSC. Es treu de sobre el “problema” d’ICV, però no el fet de governar amb un PSC que no ha estat capaç de fer autocrítica.
  4. Deixar que el PP governi en minoria. La pega d’això és que hi hauria molts que li retraurien a CiU el deixar que el PP governi i, per l’altra banda, significaria l’entrada al govern de la ciutat d’un munt de regidors que sense cap experiència.

Personalment m’inclino per la darrera opció, per molt que no és bona, però és que de fet cap és bona i al cap i a la fi, ens agradi o no, una part molt important dels ciutadans de Badalona volen l’Albiol d’alcalde. A veure, no ens enganyem l’Albiol té les seves idees i al llarg de la campanya ha fet algunes propostes. De fet, ha fet més propostes que el Jordi Serra 🙁 Si finalment ell és alcalde caldrà tenir-les molt present: Llars d’infants, llibres de text, …

Un govern diferent pot ser un revulsiu per la ciutat. Pot obligar al PSC ha canviar d’estratègia, pot ser fins i tot reconeixen que no són perfectes i que porten molts anys fent malament algunes coses. Algunes persones, amb molt pes polític al PSC poden veure’s de cop com un ciutadà més.

Clar que governi el PP també té alguns perills: la ciutat tindrà un govern amb precari, amb regidors sense experiència que pot fer que costi molt tornar a arrencar. A sobre, també pot passar que el fet d’estar en precari faci pujar molt la temperatura política de la ciutat, cosa que tampoc ens convé. I que, un cop acabat el mandat, l’Albiol basi tota la seva campanya en reforçar que no ha fet tot el que volia fer perquè no l’hi han deixat…

No, no és una situació gens còmoda ni fàcil. No m’agradaria estar en la pell d’en Ferran Falcó. Potser el més fàcil per ell seria governar de nou amb el PSC (al cap i a la fi s’ha de reconèixer que han fet molta feina) però no necessàriament és el millor per Badalona, per molt que ara ho pugui semblar.

Final de campanya

A unes poques hores del final de la campanya electoral, crec que és un bon moment per fer un comentari sobre el que crec de com ha anat i per donar el meu punt de vista de la feina feta (durant la campanya) pels diferents candidats.

Si hagués de definir aquesta campanya electoral amb una sola paraula, ho tindria molt clar: Albiol. El lider del Partit Popular de Badalona ha influït molt en la campanya badalonina, segur que molt més del que ell no s’hagués pogut esperar. És especialment significatiu que al debat que va organitzar el programa Àgora de TV3 sobre seguretat i civisme, que havia de reunir representats polítics de diferents localitats catalanes, es convertís en un debat de polítics badalonins. El més trist és que tots els partits polítics s’avinessin a aquest joc, donant encara més protagonisme al Xavier Garcia.

Analitzant partit a partit, candidat a candidat, el PSC ha utilitzat una estratègia de desqualificacions contínues contra el PP, acompanyades de una gran mostra de la feina feta, però amb una absoluta mancança de propostes. No m’ha agradat gens l’estratègia del PSC per dos motius: el to dur que s’ha fet servir amb el PP, sens dubte merescut però que dóna una imatge del Jordi Serra com el d’una persona barroera, i la manca de propostes de futur. Sé el que ha fet el PSC (i la resta de partits del tripartit badaloní) però no he aconseguit saber que vol fer,a més d’un nou camp de futbol. Per altra banda, i com a punt positiu, el PSC ha renovat les seva llista electoral donant pas a gent del partit que fins ara o no hi eren o bé no tenien possibilitats de sortir elegits. D’entre ells voldria destacar a la Conxa Botey, que té tota la facilitat de connectar amb la gent que li manca al Jordi Serra.

El PP ha seguit la estratègia que ja va començar fa uns anys i que sembla que li funciona. No tinc clar si la campanya “tots contra el PP” li ha fet mal o, al contrari, l’ha beneficiat, però ha estat present tota la campanya amb el que propaganda no els hi ha faltat. El més trist, és que quan en Xavier Garcia deixa de parlar d’immigració i seguretat, sembla tenir idees (més o menys bones), així que sembla que alguna cosa més té al cap. Però centrant tota la campanya en el mateix, les propostes que pugui tenir queden reduïdes a no res. El PP de Badalona està farcit d’independents i el seu darrer fitxatge, la Rosa Bertran, va donar molt que parlar.

CiU ha apostat molt fort i ha fet una bona campanya. Les seves possibilitats passen per aconseguir convèncer a una part important de l’electorat que no són votants seus habitualment i ha fet un esforç molt important. Però tot i fer una bona campanya les retallades del govern de la Generalitat li poden fer molt mal. El personal sanitari i educatiu esta força tocat per les retallades i és un volum de gent gens menyspreable, de manera que podria passar que l’esforç de la coalició servís per no perdre vots, però no per guanyar-los. Quant a la llista, CiU també va tenir un fitxatge sonat, l’Anna Pruneda, ex-presidenta del Círcol, que anirà a la cinquena posició de la llista.

La campanya d’ICV ha estat més modesta. Tot i això en Carles Sagués s’ha fet gairebé omnipresent i se l’ha pogut veure quasi per tota Badalona i gairebé en diversos llocs alhora 😉 ICV però s’ha trobat amb que algunes de les crítiques que li feien als partits que actualment governa l’ajuntament, li rebotaven. I és que fa quatre anys ICV era al govern de l’ajuntament, tot i que el Carles Sagués no hi era. Les probabilitats d’ICV d’arribar al govern municipal passen necessàriament per apartar a CiU del costat del PSC, però tal i com estan les coses, aquesta opció sembla lluny de convertir-se en una realitat.

ERC-Accent-Reagrupament-JERC ha fet també una bona campanya, la veritat és que la coalició amb Accent va ser una bona iniciativa que, de fet, va deixar a uns quants totalment descol·locats. L’Oriol Lladó modera un discurs que podria ser massa punyent i acosta la coalició als votants més moderats. Potser aquesta coalició permet a ERC mantenir el seu únic regidor, donat que el punt de partida inicial semblava no donar massa possibilitats de repetir regidoria.

I de la resta de partits només soc capaç de parlar de les CUP que també han fet força campanya, amb totes les limitacions que té ser un partit polític petit. Falta veure el rèdit en vots que treuen, però la competència és molt dura i les possibilitats, més aviat petites.

Amb tot això, fer una previsió de resultats de les eleccions resulta molt complicat. Em quedo però amb l’estimació que vaig fer a ja fa un temps però amb un regidor de CiU que ballaria entre CiU, el PP i el PSC.

Ferran Falcó podria ser alcalde al 2011?

Aquesta entrada vol ser una continuació de la que en Capgròs va fer fa uns dies, Ferran Falcó podria ser alcalde amb els resultats del 28N 2010. En aquella entrada jo deia que creia que els números que donava en Capgròs per les eleccions municipals de l’any vinent eren possibles. Però calia veure-ho amb més dades.

Ara, amb algunes dades més ja no estic tant disposat a afirmar que aquells números puguin ser possibles…

La meva afirmació estava basada en el que jo recordava de les dues darreres eleccions municipals (2003 – 2007) on es podia veure com el PSC de Badalona, a les eleccions del 2007, perdia més vots que el PSC nacional, com si els electors badalonins del PSC no confiessin en el PSC local. Però les coses són més complicades:

Continua la lectura de Ferran Falcó podria ser alcalde al 2011?

Ferran Falcó i la Generalitat

Fa ja un temps un conegut, gens convergent, però molt “falconista” em comentava que li preocupava el que podria passar si, com és força probable, CiU guanya les properes eleccions a la Generalitat.

El meu conegut deia que, donat que en Falcó ja havia tingut càrrecs de confiança quan CiU estava al govern, el més probable és que, governant de nou Catalunya, en Falcó tornés a tenir sobre la taula l’oferta d’algun càrrec d’abast nacional. Tot i la seva confiança amb el Ferran, es preguntava fins a on era un polític badaloní i fins a on un polític. Si teniem Ferran per anys o per mesos.

Tot i que CiU no s’acaba amb Ferran Falcó no hi ha dubte de que la figura de l’alcaldable de la formació té molt pes en la imatge badalonina del partit, així que és probable que la seva marxa influís en els resultats electorals a la nostra ciutat. Sempre quedaria la possibilitat de que Ferran aguantés fins les municipals i segons els resultats, marxés a fer altres tasques més desitjables, però, la veritat, seria molt lleig i en Ferran perdria la bona imatge que té ara davant de molts badalonins i badalonines.

Bé, no sé que passarà, aquí deixo la reflexió.

La Badalona que suma…

En Ferran Falcó ha fet public avui, al seu bloc, un document, de 32 pàgines!, titulat “La Badalona que suma, un canvi positiu” on exposa un conjunt de reflexions globals sobre el model de ciutat en les seves paraules.

A banda del document hi ha una pàgina web on hi ha el mateix document, on els comentaris resten oberts a l’espera de comentaristes.

Tot i que m’agradaria, se’m fa difícil fer un comentari sobre aquest text, entre d’altres coses perquè és molt llarg i toca molts temes. De fet, serà difícil trobar ningú que sigui capaç de llegir-lo sencer. Jo no ho he fet, tot i que reconec que li he dedicat una estona. Però al final he acabat per fer-ne una lectura ràpida, una mica en diagonal.

Potser per això, per llegir-lo en diagonal, m’he trobat amb un paràgraf que m’ha sobtat i que m’ha fet dubtar de la consistència de tot el document. Copio aquí tres trossos del paràgraf en qüestió.

Canviar de paradigma en la gestió municipal implica, des del meu punt de vista, que l’Ajuntament gestioni el seu patrimoni mirant de treure-li rendiment. L’Ajuntament hauria de buscar ingressos que no siguin només per la via dels impostos, i ho pot fer rendibilitzant el patrimoni públic.

O, en una línia similar, l’Ajuntament hauria de poder plantejar treure a concurs alguns edificis del patrimoni públic perquè agents privats, com ara empreses o fundacions o institucions, puguin dinamitzar-los, sense que l’administració en perdi la titularitat pública.

Ho hem fet amb l’antic edifici de l’Artur Martorell, que una fundació revitalitzarà amb un equipament social destinat a nens i nenes tutelats per l’administració pública.

Curiós, en un mateix paràgraf es parla de treure rendiment econòmic del patrimoni municipal, de dinamitzar-lo, de no perdre la titularitat i de l’edifici que abans ocupava l’escola Artur Martorell.

Bé, l’ajuntament de Badalona ha fet una cessió d’aquest edifici a 50 anys (vaja que segurament jo ja no el veuré lliure), no cobra res per la cessió i la institució que té aquesta cessió no dinamitza l’espai, el fa servir pel seus molt lloables usos, però no dinamitza res.

Vaja que si aquest paràgraf ha de ser un exemple de la coherència de tot el document…

I la resta d’aquest paràgraf és bàsicament això:

cal plantejar-nos si no seria encertat “vendre” el Port de Badalona a la iniciativa privada, mantenint-ne la titularitat, perquè sigui aquesta la que l’exploti.

Mira que arriba a donar de sí un sol paràgraf!

Més informació:

El circ a Badalona

Des de fa uns anys (no sabria dir quants) al mes d’octubre acostuma a venir un circ a Badalona que es posa a l’aparcament que hi ha al costat de la platja tocant l’estació de RENFE. Jo ja havia comentat aquí, que no era un bon lloc, doncs elimina una part important de places d’aparcament que fa servir gent que utilitza els trens de rodalies per anar a la feina. I si volem potenciar el transport públic cal facilitar que la gent el faci servir i no posar-los pegues.

Doncs bé, avui m’he assabentat que aquest any aquest circ es posarà a la plaça Josep Tarradellas. Em sembla fantàstic i, a més, una gran manera de demostrar coherència 🙂

Reflexions d’estiu: CiU al govern de Badalona

Feia temps que venia donant-li voltes a aquesta entrada, però no trobava el moment d’escriure-la. L’estiu m’ha ajudat a donar-li forma 🙂

Quan CiU va donar suport al PSC a l’ajuntament de Badalona em vaig sentir decebut. El PSC fa massa anys que està governant la ciutat i dóna la sensació que viu en un mon apart, lluny dels badalonins i badalonines. Alguns diran que els vots no ho demostren, però Badalona és una ciutat que vota PSC-PSOE compulsivament i tot i això, el PSC local va patir una important caiguda de vots a les eleccions municipals, més notòria si la comparem amb el nombre de vots que va rebre el PSC-PSOE a Badalona a les eleccions espanyoles.

Però tenim CiU a l’ajuntament des de fa ja prou temps com per poder fer una valoració de la seva feina. Com s’ha notat l’arribada de CiU al govern de la ciutat?

Pel ciutadà normal, segurament la part més visible sigui la nova normativa de civisme. Una normativa que continuo sense veure clara per molts motius que no venen al cas, però bàsicament perquè l’aleatorietat a l’hora de fer complir les normes és una norma a aquesta ciutat… Si continua així aquesta normativa no servirà de res. També va tenir una certa repercussió el cotxe “posamultes”. Veient que a President Companys no ha disminuït l’aparcament indegut tinc els meus dubtes que realment estigui complint els objectius que CiU es va marcar amb ell. Més coses?

Bé, però de fet, segurament la part que CiU ha aportat a l’ajuntament està a la banda que no es veu o, potser millor dit, que no es veu massa. Els regidors de CiU intenten estar a peu del carrer i parlar directament amb la gent. Una diferència molt important amb els regidors del PSC i fins i tot amb els regidors que tenia ICV-EUiA a l’anterior legislatura que deixaven aquesta tasca als coordinadors corresponents. Aquesta actitud els fa més propers i, alhora, els ajuda a viure els problemes dels ciutadans més a prop. No és el mateix parlar directament amb els ciutadans que deixar que sigui un altre el que ho faci. Desprès, a l’hora de solucionar els problemes la cosa es complica, perquè la manca de recursos de l’ajuntament (per a segons quines coses…) i la necessitat molts cops de la participació de regidories de diferents colors, fa que les solucions triguin molt en arribar.

Tot i que Badalona és una ciutat molt gran, encara és prou petita com per a què els regidors puguin estar a prop del ciutadà. És veritat que això significa una feina extra potser no prou recompensada, però l’objectiu dels polítics hauria de ser el servei a la comunitat (que és, de fet per allò per a que han estat elegits) i crec que només d’aquesta manera poden fer bé la tasca que els ciutadans els hi hem encomanat. Sembla que a CiU ho tenen clar. Potser perquè porten poc temps fent aquesta feina i les nombroses limitacions encara no els han cremat. Sigui com sigui, espero que no decaiguin i que la dedicació que ara posen es mantingui fins al final de la seva responsabilitat.

Actualització 11/08/08. En Ferran Falcó respon al seu blog: Resposta a la bitàcola d’en badabit.