Blog

  • Badalona: El millor i el pitjor (10)

    Andreu Mas, director adjunt de Grup El Punt i escriptor :

    El millor de Badalona és la seva gent. Els badalonins i badalonines són el principal potencial de la ciutat. A Badalona es produeix una barreja de cultures, identitats i tarannàs molt especial, que tot just haurà d’incorporar a la seva estructura cívica la nova immigració. Tenim el potencial per fer-ho. El sentiment de ser de Badalona és molt potent. Quan ets lluny de la ciutat sempre dius a qui et trobes que ets d’allà i, el més sorprenent és que sempre et trobés algú que et respon que té un conegut de Badalona.

    El pitjor de la ciutat és la incapacitat col·lectiva de col·locar-la al món. Quan som fora de casa no ens amaguem que som de Badalona però, bo i dir-ho, no acabem de sentir-nos orgullosos de la ciutat. Ens manca un punt de xovinisme. I quan més es participa de la vida ciutadana més gran arriba a ser el desànim i el desafecte. Ens falta creure’ns la ciutat. Si els polítics fossin més actius, si els projectes urbanístics i socials tiressin endavant sense dilacions, si els governants promoguessin la participació dels ciutadans sense por ni manipulacions Badalona guanyaria autoestima.

  • Transformem l’autopista

    El Ple de l’Ajuntament de Badalona ha aprovat en la sessió ordinària celebrada el dimecres 25 de juny una moció per demanar la inclusió en el Pla Territoral Metropolità de Barcelona un projecte de conversió de la C-31 en una via urbana.

    Informacions del ple de l’ajuntament de Badalona

    La moció va ser presentada pel grup municipal d’ICV-EUiA i aprovada amb el vot a favor de tots els grups municipals.

    Abans de presentar la moció però, ICV-EUiA havia presentat un manifest que sota el lema TRANSFORMEM L´AUTOPISTA. NO PERDEM L´OCASIÓ vol convidar als badalonins a adherir-se i reclamar la transformació de l’autopista.

    I és que en el tema de vies de comunicació Badalona està molt maltractada. Dues autopistes (C31 i B20) i una via de tren tallen la ciutat. Però una de les autopistes (la C31) al seu pas per Barcelona ha rebut un tractament insonoritzador considerable alhora que s’ha amagat força de la visió dels veïns i l’altre (la B20) ja es va fer gairebé soterrada al seu pas per Santa Coloma. A Badalona, en canvi, la C31 passa més a prop dels habitatges que a Barcelona i la B20 es va fer descoberta.

    Ja toca que a Badalona ens moguem per fer que les autopistes (especialment la C31) no siguin una barrera que trenca la ciutat.

  • Badalona: El millor i el pitjor (9)

    Eva Santana, Escriptora:

    Quan em sento molt sola, quan estic enfadada amb el món sencer, quan tinc un mal dia, sempre que puc, torno a Badalona. Agafo el tren i sé que, en un vint minuts justets, seré a la Rambla. Un cafè, un marlboro (el segon del parell que em permeto cada dia) i veure la gent passar. Després enfilaré el carrer de Mar, tombaré pel carrer d’en Cueta i tornem-hi. La finalitat d’això, suposo, encara que no hi hagi pensat mai detingudament fins ara, és trobar gent coneguda, gent d’un altre temps, gairebé d’una altra vida meva, quan corria tot el dia per Badalona, classe aquí, classe allà, amb els amics i amigues, i tot era molt més senzill, encara que en aquell moment no ho sabés.

    Aquesta gent que em fa recordar que, encara que a mi no m’ho sembli, segueix existint un trosset d’aquest món que enyoro i que ja no veig cada dia.

    Si tinc el dia molt torçat, però, o si no trobo la gent adequada pel carrer, aleshores hi pot més el pessimisme i només aconsegueixo veure totes aquelles cases boniques que ja no hi són, aquelles cafeteries entranyables que ja no hi són, aquella bodega entranyable que ja no hi és, aquella vida que, definitivament, ja hem perdut per sempre.

  • Badalona: El millor i el pitjor (8)

    Martí Petit, Cap de la Unitat de Relacions Internacionals. Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC):

    Em confesso badaloní d’adopció. I d’adopció recent, a més. Començo així aquestes ratlles perquè em sento com el nouvingut que comença a opinar sobre qüestions que a penes coneix.

    Dit això, vull expressar la meva immensa satisfacció de viure al microcosmos Badalona, tan lluny i tan a la vora de Barcelona. Lluny perquè a Badalona hi he trobat costums que encara perviuen “de quan la gent era bona” (per exemple, és l’única ciutat que conec on les portes del carrer es deixen obertes, “per si algú volgués entrar”). I en canvi, tan a la vora de Barcelona pel que fa al metro i, quan volen funcionar, les rodalies de RENFE.

    De tota manera, em sorprèn que les notícies publicades sobre la ciutat siguin tan persistentment negatives. Les dades de què disposa el CAC mostren que la informació televisada sobre Badalona és poc afalagadora: problemes amb la immigració, violència de gènere i altres delictes, canonades rebentades en plena sequera, etc. Quasi el 80% de les notícies dels teleinformatius de TV3 sobre Badalona (78 d’un total de 99, durant el període gener 2007 – abril 2008) contenien informació que podem qualificar de negativa.

    D’altra banda, l’Estudi sobre pluralisme territorial en els informatius de les televisions catalanes, presentat pel CAC el 15 de gener de 2008, demostra que Badalona surt infrarepresentada. També ha demostrat, a posteriori, un desinterès de Badalona i les seves autoritats en corregir aquesta llacuna i
    assolir una major i més positiva presència als mitjans. Després de la publicació de l’informe, ciutats com Terrassa i Manresa van tenir un debat públic sobre la matèria (vegeu Regió7 i Diari de Terrassa, edicions del 16 de gener de 2008). Però… i Badalona?

    En altres paraules, més enllà dels esports i de l’àmbit dels successos (puntuals, espectaculars i, per tant, mediàtics), Badalona i el seu Ajuntament no generen agenda informativa. No sembla que hi hagi una política comunicativa municipal que apunti a una determinada idea de Badalona. I això és fonamental per a la construcció d’una ciutat i la seva autoestima. L’èxit dels Jocs Olímpics va ser degut a l’organització i també a l’estratègia comunicativa. Les Olimpíades van deixar infraestructures, però també una autoestima que ha durat molts anys.

    En definitiva, crec que Badalona hauria de trobar el seu lloc sota el sol dels mèdia.

    Informe del CAC sobre pluralisme territorial en els informatius de les TV catalanes:
    http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Continguts/IST_1-2007.pdf

  • Badalona: El millor i el pitjor (7)

    Sara Muñoz, periodista:

    No puc amagar la meva passió per Badalona ni la meva militància badalonina, tot i que és cert que en algunes ocasions em suposa un esforç desgranar els motius que m’hi tenen enganxada. De la ciutat m’agrada la platja, la Penya, Llefià, el Teatre Zorrilla, les entitats, Sant Jeroni de la Murtra, Ca l’Arnús, les botigues… però sobretot la seva gent i la barreja de cultures i estils que la composen. M’agrada saber que formo part d’una ciutat acollidora.

    Però també hi ha elements que, sota el meu punt de vista, hem de millorar entre tots. Algunes zones segueixen massa degradades, hem de potenciar l’orgull de ciutat i hem de dotar el municipi d’elements simbòlics i de pols d’atracció. Ens cal apropar-nos més els uns als altres per trencar molts tòpics. Ens convé trepitjar aquells racons de la ciutat als que mai ens hi hem acostat. És l’única via possible per crear una sola Badalona.

  • Badalona: El millor i el pitjor (6)

    Pere Salvador, Badalona bèsties de foc:

    De Badalona m’agrada la seva gent, per que és la gent que jo conec i la dita ja diu que més val boig conegut que savi per conèixer, m’agraden les ganes que hi posem encara que siguem ben pocs, m’agrada el tarannà de poble esllanguit i xafarder, m’agrada sortir al carrer i sentir-me part del meu poble i això Badalona si que ho té, m’agrada el seu nom com resona “b a d a l o n a” i m’agrada molt estar a la vora del mar.

    No m’agrada estar tan a prop de Barcelona, això ens dóna ritme de barri i no de ciutat. No m’agrada que siguem tants vivint a la ciutat, no m’agrada que ens falti identitat com a ciutat i com a catalans, no m’agrada que tinguem tan poc de tot, que no tinguem bons equipaments i bons projectes i el que més lamento es tenir tan mals dirigents, i és que encara que sigui per gestionar misèria, no pot ser tenir tanta mala sort i que ens governi gent tan poc preparada i tan incompetent.

  • Badalona: El millor i el pitjor (5)

    Marià Isidre Escudero i Mairal, membre de la Plataforma de la desafectació del carrer Francesc Macià

    Allò que més m’agrada,

    Que arribés fins a Badalona el METRO , que ha donat una mobilitat i desplaçament molt positiu a poder arribar als destins amb rapidesa i comoditat.

    Alló que més en desagrada,

    Les nits d’oci que comencen el divendres a la nit i acaben a la matinada dels diumenges. La joventut en lloc d’aprofitar el temps el malgasta en un lliure “albedrío” que no aporta cap formació cultural i social de cara al present i al futur.

  • Badalona: El millor i el pitjor (4)

    Josep Maria Marco, professor universitari i vocalista de El Gordo de Minnesota

    BDN com a lloc especulat, on creixen noves zones de residència a les que cap polític exigeix els equipaments bàsics (recordeu la paradoxa del nou “Progrés”); on tornen a florir, en forma de pilota, temples del consum innecessari; on un equipament estrella com la Biblioteca de Can Casacuberta està infraoberta perquè no es contracta més personal…

    BDN com a lloc literari, on podem imaginar cada cop millor històries de romans, de les postguerres de Campmany i Jòdar, de revoltes populars (en forma de festes majors alternatives i de botifarrades a Can Barriga), de drames íntims durant aquests darrers dies de pluja i grisor als polits carrers buits del centre o als impossibles carrers enfangats del sud…

    Els que som nascuts i criats aquí, com ho van estar els nostres pares, els que no tenim un lloc de referència vital-familiar fora de BDN, transitem per aquest petit espai físic i imaginari on els extrems més que tocar-se s’entortolliguen per formar la pròpia matèria de la cosa.

  • Coses de l’alcalde

    Dimarts vaig assistir a la presentació del llibre de l’Andreu Mas El més vell dels desitjos. El port de Badalona. La presentació va ser força interessant, perquè els parlaments (de l’Oriol Lladó l’inici, del propi Andreu Más i de l’alcalde Jordi Serra el tancament) van ser molt interessants. Però em vull centrar ara en el parlament de l’Alcalde. Del llibre també vull parlar, però abans me l’haig de llegir 🙂

    Deia el Jordi Serra que a Badalona el port ha estat polèmic i que a Badalona sembla no poder-se fer coses “atrevides” sense que s’aixequi polèmica. Afirmava que cal ser atrevit per poder fer coses i posava dos exemples, un el nou edifici que s’ha d’aixecar a la cruïlla de la riera de Canyadó i el carrer Sant Bru, que els veïns no volen que sigui tan alt, i l’altre els dos edificis que fan ombra a l’edifici de la Caci. Em va “agradar” especialment aquest darrer exemple perquè va dir que els edificis es van haver de fer dos pisos més baixos del previst perquè “no es podien fer més alts” i que per això es va haver de deixar a la constructora que fes un afegit a cadascun dels edificis, afegit que ara ofega a l’edifici de la Caci. Com exemple no està malament, però com exemple de la incompetència municipal, que va donar permisos per construir a una alçada que, no sé perquè, no es podia.

    Però de fet, això darrer no és més que una anècdota. El més important és que no li falta raó al senyor Serra, cal ser valents per poder tirar endavant la ciutat. Però no ens equivoquem: Els ciutadans han de donar un vot de confiança a l’ajuntament, però l’ajuntament ha de comptar amb els ciutadans abans de tirar endavant grans projectes. Ser capaç d’escoltar als badalonins, d’acceptar les seves crítiques i les seves propostes i, sobre tot, d’adaptar-se a allò que pensen, és ser valent. I el nostre ajuntament, no és gens valent.

    I també va parlar de diàleg…

    A una entrevista publicada dijous a Vilaweb Badalona en Jordi Serra diu que és cert que el Port no cau simpàtic. Però el port es va fer d’esquenes als ciutadans. Com pot caure simpàtic?

    I ja acabo. Divendres 13 el semanari SÓC publicava una entrevista amb el Jordi Serra on es pot llegir:

    Per a mi és una prioritat fer reunions amb els veïns i ho faré contínuament perquè ells t’exposen la globalitat de tot el què passa.

    Doncs potser caldrà que li expliqui això als veïns de Can Solei. L’associació ha demanat en dues ocasions (al abril i al maig) per escrit tenir una reunió amb el regidor d’urbanisme (ell mateix) – una reunió, per cert, pactada al novembre – i encara està esperant una resposta. Realment l’alcalde té com a prioritat parlar amb els veïns? I dialogar? Les prioritats es demostren amb els fets. No amb les paraules.

  • Badalona: El millor i el pitjor (3)

    Mireia Prats, periodista-reportera de TV3:

    El que més m’agrada:

    El Centre i la seva identitat pròpia, la rambla a les 9 del matí quan hi passo amb bicicleta per portar la nena al cole. Saludar la gent i que et saludin. El veïnat. El comerç. L’associacionisme. Els badius. L’olor d’anís. Portar els xumets al Dimoni. Les cases amb flors a la façana. Algun raconet d’ El Dalt la Vila. I la lluita veïnal que s’hi du a terme. I poder dir cofoia, que sóc una nouvinguda més d’aquesta especialíssima ciutat, que en són 4 i no una.

    El que menys m’agrada:

    La desídia del govern municipal en alguns temes. La llarga llista d’inútils xumant de la teta consistorial. La manca de valentia per fer neteja. La brutícia a cada cantonada. Les llambordes aixecades. La mobilitat mal entesa. La contaminació acústica. Els robatoris silenciosos. I no poder dir mai que sóc d’aquí.